Part 1

La Sirena

Drama en quatre actes y un cuadro

Josep Pin i Soler

1891

`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.`

Manera de ser dels personatges principals.

_Lo Grabat_. Un home en plena virilitat, físicament ros de cabells, afeytat de galtas y boca, una espessa sota barba; moralment un conjunt de tendresa y de violencia. Es tendre per sa filla, afectuós ab son pare, ho degué ser molt per sa mare, y menos, molt menos, ab sa muller; en primer lloch perque la sèva dona no era de la _sèva sang_, y després perque per un home com lo Grabat, la dona, fins sent esposa, es sempre una mica més ó menos la femella.

_Gatneu_. Lo tipo del dropo de platja, del que s'engorroneix y comensa per viure unas quantas setmanas á la casa ahont l'han convidat y termina per serne parássit. De vegadas, casi sempre, la casa hont s'arrapa es la d'una germana viuda, d'una filla casada, d'una pobre mare qu' ha de travallar per ell en lloch de rebren aussili.

Llevat la dropería, plé d'inginy y de gracias que 'l fan suportable. Es un especialista per guisar certas menjadas, fa jochs de cartas, es bon ballador ó rascador de guitarra. Segons sigui 'l tipo, mariner, vilatá ó de pagesía, cambiarán las sèvas exterioritats, pero sempre será 'l parássit casi _ruffiano_.

_Lo Sacristá_. Una mena de filosof que no sap llegir ni escriure; ha sigut molts anys militar, ha passat molta miseria, ha sigut sempre esclau d'un ó altre. Absolutament home de bé en lo sentit de _ser honrat_... aficionat á la beguda, recurs de cervells imaginatíus y mal nudrits.

_Don Luisito_. Un criollito casi mulato: vicioset, orgulloset, poruch, interessat, descontent de trovarse entre personas que no li diuhen _mi amo_... Si hagués viscut hauría sigut, socialment, insuportable; políticament, partidari de Maceo.

_La Pitera del hostal_. Enamoradissa, alegroya; á diset anys se va enamorar d'un carrabiner perque era ben plantat. Son pare y sa mare s'oposaren al casament, pero ella no 'ls escoltá. De son casament ab lo soldat tingué una filla que li doná mes inquietuts que satisfaccións. Lo Grabat habent dit á la Pitera que la _volía_, ella s'imaginá que l'estimaba, y la pobreta una mica causat per l'estretés en que vivia y que son casament ab un _Capitá de carrera_ hauría desvanescut, una mica perque potser s'había aficionat de cor al mascle ardit que se l'había feta sèva, lo cert es que concibeix una rabia sorda primer, exuberant y parladora després, contra l'home que l'había tingut pèl seu regalo mentres vivia al poble y qu' al tenir d'empendre viatje pren comiat d'ella ab la major frescura, com dihent: "ja torno". Després la pobrissona, quan ha perdut á sa filla qu' adoraba y en qui veya també una base de benestar futur, quan s'ha apagat la darrera claror que la guiaba, quan ha perdut sa darrera ilusió queda com trastocada.

_Marieta_. Una bona noya sense personalitat mentres es verge... Enérgica, sang del Grabat quan aquell _criollo_ ha abusat d'ella.

_La Sorda_. La velleta pobre, que hi ha en tots los poblets de vora mar. Esposa sense marit, mare sense fills, avia sense nets... Tots los homens que li eran alguna cosa, ó s'han quedat en terras d'hont no vindrán per pobres, ó s'han negat! Viu de no res... de rosegóns, de peixets que ningú vol, de cosas que sobran als qui son més pobres qu' ella.

Los demés personatges son molt clars, no tenen recóns psicológichs.

Época, indumentaria, sitis, etc..

Uns quants anys després del tractat fet ab l'Inglaterra --28 juny de 1835-- pera abolir lo tráfech d'esclaus y conegut per "tratado de Martínez de la Rosa".

Cal considerar per la verossimilitut del ters acte que 'l primer barco de vapor trasatlántich, lo _Sirius_, s'estrená d'Inglaterra á l'América del Nort en 1837. Lo _Sirius_ com tots los creuhers y vapors de costa anaba ab rodas y com las máquinas eran de poca pressió, duyan varias fogaynas y ximeneyas.

A l'arsenal de Toulon han conservat com reliquia durant molts anys un dels primers vaporets que tingué la França, _Le Taureau_, d'uns 40 metros de llarch: portaba quatre ximeneyas.

Al comensament de la navegació á vapor los oficials de marina de guerra consideraban com á cástich lo ser embarcats en ditas naus. Entr' ells tractaban als qui hi eran embarcats de _Carboners_.

Respecte al siti ahont los capitans negrers anaban á desembarcar la negrada, n'hem escullit un d'auténtich: una recalada prop de Cárdenas en vista de las "tetas de Camarioca", dos puigs que guían als mariners desde lluny pera buscar la bahía de Cárdenas. Lo barco negrer fondejaba entre 'ls cayos y la costa, y al ser de nit desembarcaba als negres, qu' eran entrats dintre un _bohiho_ --magatzém y habitació,-- y d'allí, un cop reposats, los repartían entre 'ls propietaris ó delegats dels propietaris per compte dels qui s'había fet l'expedició. Quan los desembarcaban ja anaban vestits: calsas y americana de dril, barret de palla, sabatas de pell ab orelletas, las donas faldilla y jipó rallats.

Durant la navegació no tot era sang y foch com molts suposan. Certs capitans desembarcaban negradas ja mitj organisadas per grupos y ab _cabos_ triats d'entre 'ls negres que 'ls habían semblat mes inteligents. Los cabos rebían com insignia de llur autoritat una camisa vermella á tall de sotana y un fuhet y com los negres suvint no eran compatriotas que fins n'hi había de nacions enemigas, devegadas era precís vedar lo fuhet á un cabo per massa rigurós.

Advertencias als senyors directors d'escena.

En lo teatre Novedades de Barcelona hon s'ha estrenat lo present drama y en tots los teatres hont sia posat ab aparato pot suprimirse casi tota la escena II del acte IV en lo qual se referix lo combat naval, de: "ni un de malalt" (pág. 67) á "tinch un munt de cartas" (pág. 71).

La música demanarla al mestre Gimenez, director d'orquesta del teatre de Novedades.

Los dibuixos per decoracións al Sr. Soler y Rovirosa.

Los idem per vestits al Sr. Labarta.

Las indicacións de figuració y plantament d'escenas al Sr. Tutau.

Repartiment.

Personatges Artistas

La Pitera del hostal 35 anys Dª. Carlota de Mena. Marieta 18 " " Josefina Roca. Roseta 35 " " N. N. La Sorda 70 " " Concepció Palá. Ció 50 " " Elvira Morera. Grabat, capitá de la Sirena 45 " D. Teodoro Bonaplata Noy Gran, pilot 40 " " Vicens Daroqui. Gatneu, cuyner 40 " " Hermeneg. Goula. Patou, mariner 30 " " Lluis Muns. Miliet, agregat 18 " " Carles Delhom. Don Luis, armador 25 " " Frederich Parreño Senyor Joanet, caixer 60 " " Miquel Pigrau. Carlets, escribent 20 " " Frederich Fuentes Sebastiá, idem 20 " " Lleó Odena. Lo Senyor Rector 65 " " Jaume Virgili. Sacristá 70 " " Joan Oliva. Lo cego 75 " " Enrich Guitart. Lo Mayoral 30 " " Ricard Esteve.

_Noys, mariners, mulatos, negres, mossos de la escuadra, gent del poble, etc., etc.._

__Direcció artística: D ANTON TUTAU.__

## Primer acte.

La benedicció del barco.

Un tros de platja d'un poblet qualsevulga de la costa. Unas casetas de pescadors ab fogons á fora, rafal, taulas, banchs, etc.. Un sogall encés penjat en qualsevol puesto.

A mitj terme una roca ó tros de moll, hont estarán atracadas duas embarcacións petitas. Al fondo la _Sirena_ pollacra goleta negrera fondejada.

Al peu d'un arbre, un altaret fet ab cuatre posts, un cobrellit per darrera, gerros de flors, candeleros, etc..

### Escena primera.

Donas que filan, noyas que fan puntas. Ció cou menjars en cassolas, paellas. Lo Sacristá va y vé endegant l'altaret sota 'ls arbres. Patou arranjant una embarcació, carreganthi fato. Arriva 'l Senyor Joanet dintre d'una tartaneta; Patou va á donarli la má per baixar.

Ció, Sacristá, Patou y Senyor Joanet .

Sr. Joanet: Ô, ô (_al cavall_). Gracias, mestre, teniu (_un saquet de má_) que no 's perdi... ¿Arrivo á temps?

Patou: Ha fet just... miri la _Sirena_; ja está aparellada per ferse á la vela. Tot está á punt. Jo estaba ormejant lo gússi, aquellas donas fan cóurer una miqueta de refresch (_rihent_), lo Sacristá endega l'altaret per la Benedicció y així qu' arrivin la gent, una reposadeta aquí ab las familias, lo traguet de despedida... ¡y en mar!

Sr. Joanet: Hem surtit de Barcelona qu' encara no era día; pero 'l nostro "Soberano" (_al cavall_) 's fa vell... y nosaltres també. (_Al mosso._) ¿Qu' heu vist á l'amo?

Patou: ¿A D. Luisito? ¡Jo ho crech! Fa dos días que roda pel poble; segons los uns ha vingut per donar ordres al Capitá, altres diuhen si li festeja la noya.

Sr. Joanet: ¡Calleu, poch seny, calleu!

Patou: Y li han surtit los comptes errats, perque 'l Capitá l'ha deixat al hostal de la Pitera; ni á béure l'ha convidat.

Sr. Joanet: Que no 's refredi 'l "Soberano". (_Al mosso._) Y vos guardeu lo saquet... está plé de moneda per vosaltres.

Patou: Miri, l'entro aquí dins (_á la casa_). ¡Veureu, mestre! (_al mosso_) poséulo sota aquella teuladeta. (_Desapareix_.)

Sr. Joanet: Vaig á veure si 'ls trovo.

Patou: Carrer de Mar amunt.

Sr. Joanet: Prou, prou. Ja he vingut altres vegadas.

### Escena II.

Anteriors, menos lo senyor Joanet.

Ció: ¿Quí es aquell senyor?

Patou: Lo Sr. Joanet, com si diguessim lo Capitá de ca 'n Salvat.

Ció: ¿Lo Capitá? Jo 'm creya que densá de la mort de D. Josep María no hi había més amo de la casa que D. Luisito, 'l sèu fill... aquell senyoret tan melindrós qu' ha posat á ca la _Xarraire_, al hostalet de la Pitera, ha vingut de Barcelona portant la moneda per las avansas... Jo he cobrat un paper de plata... ¡que ja s'ha fus! estabam molt empenyats... ¿y á tu quánt t'han donat? (_A una de las donas._)

Patou: (_A Ció._) Bè, lo Capitá no vol dir l'amo, ni de la _Sirena_ ni dels altres barcos que tenen á ca 'n Salvat... vull dir que 'l Sr. Joanet porta 'l timó... Ell y 'l nostro de Capitá s'estiman molt.

### Escena III.

Anteriors, Gatneu qu' arriva ab uns quants noyets carregats de paners, de sachs.

Gatneu: ¡Oh Patou! ¿qué no 'ns ajudas á descarregar? ¡Gracias á Dèu qu' es lo darrer viatje! ¡Prou ajudarás á vuydarlos aqueixos sachs!

Patou: ¿Galeta?

Gatneu: ¡Galeta y _Pa tou_!

Patou: (_Ne romp un tros y l'engoleix._) Un cop embarcat es lo que més anyoro. Després galeta...

Gatneu: Que conserva la dentadura... Ola, arquebisbe (_al Sacristá_); ¿encara no está llest aqueix tinglado?

Sacristá: Ha quedat bè, ¿veritat? (_Contemplant l'altaret._)

Ció: (_Fent tastar lo menjar al Sacristá._) ¿Qué 'us sembla?

Sacristá: (_Bufa cómicament, se crema y torna la cullera._) ¡Un pols! alló que se'n diu un tristet pols més de sal.

Ció: ¿Voleu dir? (_Tastant_.)

Sacristá: Ho trovo dols. (_Tornant la cullera._)

Gatneu: Segóns sembla, 'us hi enteneu en peixadas de tota mena.

Sacristá: No tant com tu, que passas la vida menjant ó fent cóure un menjar per uns ó altres... pero quan un home ha corregut la Zeca y la Meka...

Patou: Y la vall d'Andorra.

Gatneu: Bè, tu no 't barrejis en conversa de gent com cal y fes la tèva... esgota 'l gússi.

Sacristá: Quan un home ha corregut mon, avuy dejuno, demá no dino... ¡figurat! Si l'ocasió li presenta una provisió de recapte... ¡peix... ploma... ó pel!

Gatneu: 'Us hi debeu rebejar quan l'ápat es de debó.

Sacristá: ¡No tant! Alló que se'n diu menjar per menjar... ¡afartarme! may ho he fet. Soch de mena poch menjador.

Gatneu: Com tots los borratxos.

Sacristá: ¿Qué has dit? deus parlar per tu: ¿qué m'hi has vist may borratxo... del tot?

Gatneu: ¿Del tot? ¿del tot?

Patou: Aneu á saber lo qu' ell enten per borratxo del tot.

Sacristá: Entench estarho com més de quatre... com ho estaba cert _cucineru_ aficionat, cert mariner de secá. (_Irónich_.)

Gatneu: ¡Mariner de secá, jo!

Sacristá: Lo día que 'l mèu amich D. Pau Cendra...

Patou: ¿Amich vostre 'l Grabat?

Sacristá: ¡Sí senyor! no 'ns fem gayre, pero li porto amistat... Lo día que 'l Grabat va dirli que per compassió...

Gatneu: ¿Per compassió? (_Cremat_.)

Sacristá: ¡Perque no fessis nosa á ta germana, á tot lo poble! t'embarcaba de cuyner á bordo de la _Sirena_...

Gatneu: Sacristá de sants de cartró, no 'm vingueu ab indirectas ni ab mots cuberts.

Patou: ¡Mots cuberts! ¿Encara voleu qu' us parli més clar?

Sacristá: M' has tractat de borratxo...

Patou: 'Us torna 'l cambi.

Gatneu: ¡Jo borratxo, jo faig nosa! (_Amenassantlo ab un rem._)

Sacristá: (_Arborant un candelero._) ¡Au, si gosas! ¿que 't pensas que 'm fas por? De més guapos que tu n'he estés per terra d'un cop de culata... quan perseguíam al francés.

Patou: (_Atiantlos._) ¡Alsa, valents!

Gatneu: (_Cremat á Patou._) Arri á la llanxa á carregar aqueixos sachs... déixamel per mi aqueix frare llech. (_S' encaran en posició de barallarse._)

### Escena IV.

Anteriors, senyor Rector.

Rector: ¿Qué passa? ¿y aixó, que sòu ximples? ¿encara no esteu llest? (_Al Sacristá._) Millor fariau d'ajudarlo. (_Als mariners._)

Gatneu: Prou feyna tinch per mi... De las tres de matinada que vaig y vinch. Tota la feyna pesada... ¡ja se sap! pèl _cucineru_. (_Lo Rector mira l'altaret, desapareix._)

Sacristá: ¡Com que ja n'habías perdut la mena de travallar!

Gatneu: ¡Ves quí parla!

Sacristá: ¡Quánts anys há que t'hi arrossegabas per aquí vivint á costas de la Pitera!... La pobre densá qu' es viuda d'aquell carrabiné, prou feynas tè per ella y la sèva noya.

Gatneu: Jo no li feya cap nosa á ma germana... li feya respecte á la casa; y en quant al sèu home no era carrabiner, era sargento de carrabiners.

Sacristá: Lo sargento Malendras.

Gatneu: ¡Menendez! (_Enfasis_.)

Sacristá: Lo cert es que densá que vas venir del servici, que ta germana 't mantenía...

Rector: ¡Vaja! prou ha durat... ¿ahónt es la tripulació?

Gatneu: Casi tots son á bordo ab l'altre pilot y 'l nostramo. Lo capitá no més ha deixat saltar en terra als qui tenen familia al poble.

Rector: ¿Que no sou tots de Port-nou?

Gatneu: ¡Qu' es cas! navegarém ab gent de totas menas... En ma vida hauré fet un viatje ab gent de tanta nació y tan barrejada. Hi ha un gallego... ¡de Corcubion! Un dels timoners es de la Higuerilla... figuris senyor Rector... si no fa escruixir... ¡de la Higuerilla! En Patou qu' es de... ¿d'hont ets tu, Patou?... ¿de Guadalajara?

Sacristá: Lo fet es (_á Patou_) que no teniu posat de mariner de per aquí.

Patou: ¿Perque vaig ormejat á la inglesa? tinch fets més viatjes pèl mar Gran...

Gatneu: Nada, nada... ¿ja has acavat d'esgotá 'l gussi? Esgota la llanxa, arma 'ls escalems, veyas si 'ls estrops son á puesto... (_Baix al Rector y Sacristá_). Va vestit com si anés á pescar la ballena y en sa vida ha pescat més qu' anguilas fangals... Crech qu' es d'Amposta. (_'L rectó s'allunya._)

Rector: (_Al Sacristá trovant que l'altaret ja está prou bé._) ¡Enllestiu! ¡Aném! Vosaltres (_á las donas_) així que vagin arrivant gent direu qu' hem anat á pendre 'l sobrepellís, l'aygua beneyta... (_Surten_.)

Gatneu: (_Intervenint_.) Las eynas per la benedició... tot cosetas flonjas. Jo vaig esgarrar la carrera; no n'hi ha de més descansada que la d'aqueixos...

### Escena IV..

Gatneu, Ció, Patou, menjant.

Gatneu: No 'l puch veure aqueix sacristá. Sempre ab llatinadas... y un genit com una pólvora... quan li sembla que 's burlan d'ell, desseguit hi es.

Ció: ¡No 'n feu cas, sempre está enterbolit!

Patou: No més hi deu veure clar per ajudar missa primera.

Ció: A missa de set ja branda.

Patou: A l'ofici, trángul.

Gatneu: ¡Y á mitj día... fondo! Dorm unas quantas horas per qualsevulga reconot, y á posta de sol se lleva... Ha trovat medi de viure doble que 'ls altres. Ell de cada día 'n fa dos.

Patou: A mi m'estranya que 'l senyor Rector... qu' encara que siga del ram del llatinorum es un bon jan, hagi arreplegat un dropo, un borratxó...

Ció: Quan lo va arreplegar no ho era tant.

Gatneu: Sempre l'he conegut aixís... Lo va arreplegar perque entre 'l Rector y ell s'han passat cosas _¡tarriblas!_ Han fet la guerra del francés plegats... y no sé ahont... á Hostalrich me sembla, lo sacristá va salvar la vida al sèu capitá, lo senyor Rector... després van tornar al convent de Poblet á fer de flares... y ara hi ha pochs anys... al bó de l'istiu quan van cremar los convents, diuhen si ells dos conspiraban... Se van fer fonedissos.

Ció: Calleu, calleu, mala llengua. Quan lo Sr. Rector y 'l Sacristá van venir al poble arrivaban de Roma.

Gatneu: Sí... sí... ¡de la fáccia! ¡Ja veureu! Un día á l'anar á missa 'us trovareu ab la porta de l'iglesia tancada, al Rector al mitj de la plassa muntat á cavall y al Sacristá ab un trabuch...

Patou: ¡Donchs qué sé jo! ¡No fan posat de guerrerus!

### Escena V.

Anteriors, Pilot, Roseta y Emili, que surtirá d'escena enrahonant ab un mariner, després torna.

Roseta: (_Una criatureta al bras, altre á la má._) ¿M' escriurás sovint?

Pilot: T' ho prometo, fins escriurá 'l noy.

Roseta: Pensa en mi... en las nostras filletas.

Pilot: Per tu, per ellas, perque 'us estimo més qu' á mi mateix m'embarco ab gust per un viatje... escolta. (_Confidencial_.) N'hi ha que s'embarcan creyent que no més aném á Cárdenas.

Roseta: ¿Donchs ahónt anéu? ¿més lluny?

Pilot: Per tothom, pèl Sr. Rector, per las familias del poble aném á Cárdenas... pero més lluny ó més aprop (_somrihent_) lo cert es que trigarém de tornar. Ab aixó, no t'impacientis... Lo Grabat es lo millor Capitá de la costa, lo barco nou. Quan pugui donarte noticias, te'n donaré; quan no 'n rebis... senyal de qu' estém bons.(_Rihent tristement._) En quant á tornar...

Roseta: ¿Tornaréu?

Pilot: (_L'abrassa._) Quan siguém aquí... (_Pausa: juga ab las criaturas._) Y sobre tot no diguis á ningú... lo poch qu' ara t'he dit... Quan te sembli que fa massa temps que no sabs res de nosaltres... pensa que som... ¡allá! ¡per allá! pero sempre navegant vent en popa y rumbo á casa.

Roseta: ¡Quín viure 'l nostre! pobres mullers, fillas, mares de navegants.

Pilot: ¡De pitjors n'hi ha! Després d'aqueix viatje manaré 'l barco.

Roseta: ¿T' ho han promés?

Pilot: Es cosa segura. Ara mateix lo Capitá y 'l senyor Joanet han tingut devant mèu una conversa... "No vull navegar més per compte de D. Luisito, ha dit lo Grabat. Si surto á viatje es perque había donat paraula á son pare... qu' era un amich, un company... Si torném salvament y la mèva recomanació es escoltada, podrá manar la _Sirena_..." (_Senyalantse_.)

Roseta: Ab tant poch que 'n tindríam prou si volguessis buscarte feyna á terra... per tu, pèl noy.

Pilot: ¿D' escribents? ¡Dèu nos ne guart!... Ja veurás, ja veurás (_amanyagantla_) quan aném l'un de Capitá, l'altre de pilot...

### Escena VI.

Anteriors, la Pitera.

Pitera: (_Lliscant d'un grupo al altre, tafanejant, irónica_). ¿Encara no estéu llestas?

Ció: Si tu 'ns haguessis ajudat, ó si haguessis enviat á la tèva filla.

Pitera: ¿Per qué no, si m'ho haguessiu dit? Hauría vingut jo de bona gana, perque la noya tè feyna. Apren de puntayre... precisament no tinch cap hoste á casa.

Ció: No diguis, dona... hi tens á D. Luisito. No 'n cauhen gayres al tèu hostal de viatjers tant d'upa. Li deus haber donat lo quarto bó, ab llit de pilans.

Pitera: (_Mirant fixo, provocantla._) Li he donat lo mèu.

### Escena VII.

Anteriors y Grabat.

(_Grabat, veyent á la Pitera, vol recular._)

Pitera: Escolti, D. Pau... (_Lo porta á primer terme._)

Grabat: ¿Qué hi ha?

Pitera: Hi ha... que vull parlarte encara una vegada ans que t'embarquis. (_Confusa_.) ¿En qué quedem? Las mèvas llágrimas no t'han entendrit... Las mèvas amenassas...

Grabat: Las tèvas amenassas m'irritan.

Pitera: Y aixó que may han sigut prou claras; t'he amenassat vagament de que parlaría, pero may t'he dit de qué ni á quí... Te porto afecte, y no volía, quan m'abrassabas, que vegessis entre 'l tèu pit y 'l mèu l'imatge d'un altr' home.

Grabat: ¿Falornias? ¿De quín home? Has de saber per sempre que no hi ha cap home, ni mort ni viu, que 'm fássi por... ¿ho entens?

Pitera: Prou, prou... ¡Un home, mort ó viu, potser no 'l temis; pero molts homens, vestits de negre, assentats darrera la taula d'un tribunal y sota un Christo!... Molts homens que siguin jutges, que tanquin á la gent en presons ó 'ls envihin á presidi... que manin al butxí... potser te fassin més respecte...

Grabat: Per la darrera vegada 't dich que las tèvas rondallas m'amohinan.

Pitera: Donchs á mi m'amohina haber quedat viuda per mor de qui jo sé.

Grabat: ¡Qué vols dir! (_Li pren lo bras._) Parla clar.

Pitera: Vull dir qu' una nit... una horrorosa nit d'hivern, segura de que 'l mèu marit, qu' estaba de servey, fóra lluny, corrent per las platjas perseguint al pobrissó que riscant la vida desembarca fráu... vaig consentir qu' un home... que tu vinguessis á casa... (_pausa_) y 'l mèu marit, que potser tenía sospitas de la traició que per tu li feya, va entrar hont nosaltres dos eram, y ab l'arma qu' encara duya...

Grabat: Va vulguer matarme... ¡es cert! ¿y qué?

Pitera: Tu 'l vas desarmar, y ell furiós, exasperat, te va insultar, va dir que volía béure la teva sang y l'un darrera l'altre vareu sortir desafiats al carrer y del carrer á la platja, y de la platja fins á las rocas de Sant Elm... y allá... allá dalt prop de l'hermita del Sant...

Grabat: Ell persistí en matarme. Encara porto la marca de l'arma qu' ab furor bestial li va servir per ferirme... Si no li aturo 'l cop me partía 'l front (_molt tranquil_).

Pitera: Y tu, sense cap més arma qu' aqueixas urpas (_senyala las mans_), lo vas pendre pèl coll...

Grabat: ¿Y qué saps tu ni ningú? 'L cadavre del tèu marit va ser arreplegat per uns carrabiners...

Pitera: Que van declarar haberlo trovat mort... de fret... Pero jo 'l vaig veure 'l cadavre, y aquí (_al coll_) portaba las senyals d'aqueixos dits de ferro, d'aqueixa grapa d'animal ferotge...(_pausa_) pero sentintme culpable, si no de la sèva mort, de l'infidelitat que l'había causada... vaig callar, vaig posarme dol...

Grabat: Que no duyas al cor... Aquell soldadot feya temps que 't cansaba... no l'estimabas.

Pitera: Pero era pare de la mèva filleta, qu' estimo ab tota l'ánima; era l'únich amparo qu' ella y jo teníam al mon.

Grabat: Mil vegadas t'he ofert ajudarte.

Pitera: ¿Ab diners? (_Irónica_.) Los diners se gastan. Me semblaba que la mèva sumisió á la tèva fantasía, lo mèu carinyo, la mèva fidelitat mereixían...

Grabat: ¿Que 'm casés (_rihent_) ab tu? May t'ho he promés, noya bonica.

Pitera: ¿No? ¿vols dir? Hi ha cosas que no 's diuhen... ab paraulas y que no obstant quedan ditas.

Grabat: En ma vida, ni á home ni á dona, ni á civilisat ni á salvatge, he promés una cosa que no l'haja complerta. (_Serio_.) Ab aixó si t'hagués promés á tu, á tu qu' ets tant xamosa (_carinyós_).

Pitera: No m'ho has promés clar...

Grabat: Ni clar ni fosch. (_Enfadantse_.)

Pitera: Donchs jo m'he pensat que tu m'ho prometías, y pèl cas basta...

Grabat: Basta tant poch, que d'aquí un' hora m'embarco... viudo com soch fa deu anys.

Pitera: Deixantme viuda com soch densá d'aquella nit espantosa.

Grabat: Densá de la mort del militar... Y acabem la conversa.

Pitera: Escolta, Pau... No vull escándol ni reclamar desseguit lo qu' ara no vols fer... Esperaré que tornis, pero prométem... ¿m'ho promets, veritat? veurás quan no naveguis quina vida mes regalada tindrás. Jo que soch manyosa... per la méva trassa en arreglar los menjars que t'agradan vas comensar á festejarme... te faré una vida de canonge, la casa te la tindré com un mirall, seré per la tèva filla tant mare com ho soch per la mèva, serem dos per estimarla... serás l'home mes felís d'aquesta terra.