# La resclosa ## Part 3 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/la-resclosa-75635/index.md I tot per culpa vostra. QUIMA Per culpa meva? ADRIÁ Sí. QUIMA Per què ho dius? En què t fixes? ADRIÁ Em fixo en moltes coses. QUIMA A veure, digues. ADRIÁ Si vós haguéssiu sigut franca quan els meus pares us van venir a demanar la Nuria, avui jo no m queixaria. QUIMA No t'entenc, creu-me, Adriá; no t'entenc. ADRIÁ Prou que m'enteneu! Ja ho veig jo que m'enteneu! (_Am molta ironia._) QUIMA En bona fe, Adriá. ADRIÁ La xicota no m volia. QUIMA Que sí! ADRIÁ (_imperiós_) Que no! QUIMA (_persuasiva_) Que sí!... Què sabia ella? (_Transició._) ADRIÁ Vós la vàreu pregar pera que m volgués. Fins la vàreu amenaçar! QUIMA Mentida! Qui t'ho ha dit això? ADRIÁ Deixeu-ho estar qui m'ho ha dit. Tard o d'hora, tot se sap. Jo m creia que m'estimava, i de tant veure-la i parlar amb ella, és clar, li he posat aquest afecte. Ara, per més que vulgui, no men puc distreure: ja la tinc aferrada aquí dins... I la vui pera mi, costi lo que costi! I ho serà! QUIMA No ho ha de ser! ADRIÁ Jo veig que ella i el senyoret s'enraonen molt, riuen molt, mentres jo callo i em migro. QUIMA No n pensis mal del senyoret. Es molt bo. I am tant temps d'estar am nosaltres pot dir-se que ja ns mira com de família. ADRIÁ Serà tant bo com vós volgueu, però lo que es am mi no s porta pas gens bé... I que vagi alerta, que no s torbi! Jo també ho sóc, de bo; però quan les sangs me pugen al cap... QUIMA Vaia, vaia, no siguis així. ADRIÁ Es que començo a perdre la paciència. QUIMA No sé com ets, també! Creus tu que la Nuria s'atreviria a faltar-te? No li facis tant poc favor, home! (_Transició._) Ah! Que sereu ditxosos! Quan tingueu un fill... tant hermós que serà!... Com vols... no comprens?... com vols que la Nuria estimi a un senyor, per bo que sigui, si per ella tampoc faria? No, home, no! Treu-t'ho del cap. Allò de que una noia és pera un rei, són falornies. Les noies, pera ser ben felices, s'han de casar amb un del seu braç: classe am classe. ADRIÁ Però mireu que si ell s'està en aquesta casa ... QUIMA Què vols dir? ADRIÁ Que?... Vaia, que jo no li vui veure més! QUIMA No siguis tant gelós! ADRIÁ Gelós, gelós!... L'heu de treure, Quima, l'heu de treure. Creieu-me! QUIMA Que aviat ho tens arreglat! ADRIÁ O ells o jo: trieu. QUIMA Com els ho dic? ADRIÁ De la manera que trobeu millor. Si no sen volen anar a les bones, ja ls treure jo a les males. QUIMA Espera uns quants dies. ADRIÁ Ja no puc aguantar més. QUIMA (_després d'una petita lluita am si mateixa_) Els treuré, doncs. ADRIÁ Avui séns falta. QUIMA Sí. ADRIÁ No ho allargueu pas! QUIMA Ah, gelós! ADRIÁ Deixeu-ho córrer. QUIMA Quins papers! ADRIÁ Prou! Quedem en que ls treureu? QUIMA Sí, home, sí! Ai, alabat siga Déu! Si no estimessis, no les faries aquestes rareses. Nuria, Nuria! (_Cridant._) ADRIÁ Deixeu-la estar. QUIMA Com! Que no la vols veure? ADRIÁ Sí. Però... QUIMA (_tornant a cridar_) Nuria! Nuria! NURIA (_de dins estant_) Què mana, mare? QUIMA Baixa, tonteta, baixa! Cuita! No siguis així, filla. I ara (_a l'Adriá_) que no us feu mal posat. ADRIÁ Oh! Per mi... QUIMA Es que, si no, renyirem. ADRIÁ Jo... QUIMA Mira-te-la. (_Apareix la Nuria amb el cap baix. S'atura al llindar de la porta._) ### ESCEXA X Els mateixos i la Nuria NURIA Què mana, mare? QUIMA Vine, tonteta, vine! QUIMA Que no veus l'Adriá? Vaia, vaia, no siguis paperera. Vès per què has de plorar! NURIA No, no ploro pas. QUIMA Ai, mentidera! (_Rient._) Diu que no plora. (_Agafant-la per la cara i aixecant-li i cap._) Mira, mira, Adriá! No plora, no, i té ls ulls plens de llàgrimes! NURIA No pas ara: ja m'ha passat. QUIMA Millor, dòna, millor! ADRIÁ Nuria! QUIMA Tant alegres que tots estem, i tu tant trista! No sé per què. NURIA Què hi fa? QUIMA Res; però no veus que no m'agrada que estiguis així? Te vui veure contenta... Riu, riu, que és hora d'alegria! NURIA (_amb irònica tristor_) D'alegria? QUIMA Sí. No faltaria més! NURIA No ho sé si és hora d'alegria! QUIMA És clar! NURIA No pas pera tot-hom. QUIMA Pera tot-hom, de segur que no. Pera tots els de casa... Pera tu, pera l'Adriá, pera mi. ADRIÁ (_am moll sentiment_) No pas pera mi! QUIMA Com? Ja hi tornem? Tu, també? ADRIÁ Es que... No la veieu, Quima? Ni m mira! QUIMA Sen dóna vergonya. (_Acaronant-la am tendresa._) Oi, filla, que ten dones vergonya? NURIA Vergonya?... (_Amb ironia trista._) Sí, sí, men dono vergonya. (_Volent anar-sen._) QUIMA Pobreta! ADRIÁ (_quasi amb ira_) Nuria! Mira-m, mira-m! QUIMA Que no ho sents? ADRIÁ Tant aviat ja m'has avorrit? QUIMA No t'ha avorrit! ADRIÁ Nuria! NURIA Què vols? ADRIÁ Per què no m mires? Què t'he fet? De què t queixes? NURIA De res... de res, Adriá. ADRIÁ Per què m fas aquest posat? NURIA Ai, Adriá! ADRIÁ Què? Parla. QUIMA Ah! Té un cor de cera! ADRIÁ Jo no entenc de què se les heu! No sé què tinc de fer pera acontentar-la. Demana, demana. Què vols? Digues. NURIA Res, res. QUIMA I, doncs, per què no fas com nosaltres? NURIA Vosaltres... vosaltres... QUI MA Sí. No veus jo que alegra estic? ADRIÁ Lo que és ella... QUIMA Que t penses que no t mira? No? Si quan tu estàs distret no t treu la vista de sobre. Quina fal·lera! Com t'estima! Per xò no t'ho demostra com tu voldries. Les que no estimen sí que ho fan aixi: tot lo dia fingeixen, les falses ! NURIA (_molestada per les paraules de sa mare_) Mare! QUIMA Vaia, vaia, Nuria: entre poc i massa! Aon vas? NURIA Deixeu-me. QUIMA Vine aquí! Vine! NURIA Vui estar sola. No tinc ganes d'enraonar. (_Es detura. L'Adriá sen va cap al fons de l'escena, tapant-se la cara am les mans._) QUIMA Veus, veus? Ja has fet enfadar a l'Adriá. Pobre! Vaia uns papers de fer! NURIA Pitjor pera ell. QUIMA Carrinclona, més que carrinclona! NURIA (_suplicant_) Mare! QUIMA Mare! (_Escarnint-la._) No ten dones pena, tant gran? Vès, perquè s'ha de casar! Fugiu, correu-hi tots! Mare de Déu! L'han tirada trona avall! Que t'has fet mal, per ventura? Quantes noies poguessin plorar amb els teus ulls! Ja té raó l ditxo: "la mar, quant més té, més brama". I tu, Adriá, que fas aquí com un enza? Diga-li alguna cosa; tira-li forces amoretes. No veus que és tant jove, pobreta! ADRIÁ Quima... QUIMÀ Vaia un parell n'hi ha de vosaltres dos! Ah, que n porteu de joguines i dolçures amagades en els vostres cors! I que follies! Oi? NURIA (_inconscientment, quasi d'esma_) Oh! Qui ho sap? QUIMA Heu de ser més feliços! Sí que sereu feliços! Apa, mireu-se i feu les paus desseguida. Les paus? (_Molt riallera._) Que m'empatollo ara? No heu renyit pas, veritat? NURIA No. QUIMA Ja veuràs, Adriá, quin vestit més bufó que durà l dia del casori! Serà més maca! Que ja has anat a emprovar-tel? NURIA Sí. QUIMA Que t'està bé? NURIA La tia diu que sí. QUIMA No t'ha d'estar bé! (_Apareixen en David i l'Arcadi, amb els quadres, els cavallets i demés objectes de pintura._) ### ESCENA XI Els mateixos, més ex David i l'Arcadi ARCADI Déu los guard. QUIMA Ah! Vostès? Tan aviat? DAVID No s pot treballar. Cau un sol que crema! (_La Nuria s'està aprop del pou mirant dissimuladament au en David. L'Adriá contempla an en David i a la Nuria am molta gelosia._) QUIMA Que volen esmorzar? ARCADI Sí; jo, sí. DAVID Jo encara no. No tinc gaire gana. QUIMA Malament. ARCADI Ja l'avisarem, doncs. QUIMA D'aquí una estoneta, veritat? DAVID Sí, senyora. ### ESCENA XII Els mateixos i en Blai BLAI Com estem? Ja ha passat la tamborinada? QUIMA (_am regany_) Calla, si vols! BLAI Muixoni! (_An en David i l'Arcadi._) I, doncs, què hi ha de bo? DAVID Res de nou. BLAI Que ja han esmorzat? DAVID No encara. BLAI (_a la Quima_) Tu: què fas aquí parada? ARCADI Volem esperar una estona. BLAI Ah, ja! Perquè... daixonses. Noia: ves, respalla-m el gec nou, que m mudaré. (_La Nuria desapareix cap a la cuina_) ### ESCENA XIII Els mateixos menys la Nuria QUIMA I ara t'has de mudar? Que no pots esperar en 'vent dinat? BLAI Feina feta no té destorb. QUIMA Que has de ser aviat al cafè? BLAI Es clar! Com cada festa. Ah, quina manilla s prepara! QUIMA Quan tinguin gust, ja m'avisaran. ARCADI Sí. Dongui-ns una mica d'aiguardent pera beure un gotet d'aigua. QUIMA Prou. (_Seu va a la cuina pera tornar desseguida._) BLAI (_a la Quima_) De la dolça, eh? QUIMA Vaia! BLAI (_anant a pouar aigua_) Doncs, apa! ARCADI Deixeu: ja la pujaré jo. BLAI Fugi! I ara! (_Surt la Quima amb una ampolla d'aiguardent i dos gots._) QUIMA Si són servits. (_Se n entorna._) ARCADI Molt bé. (_Posa aiguardent als gots_) (_En Blai, amb un gerro que hi ha aprop del pou, serveix aigua au en David i a l'Arcadi._) BLAI Apa, beguin, que és gelada, (_En David i l'Arcadi beuen._) Què tal? Què ls en sembla? DAVID Magnífic! BLAI Pera preparar el ventrell no hi ha un millor. QUIMA (_de dins estant_) Blai! BLAI Ja va. QUIMA (_també de dins estant_) Vès, que tens el gec amanit. BLAI Ja vinc. Reposin, mentrestant, que la Quima ja ls prepara l'esmorzar. DAVID No s'amoïnin per nosaltres. BLAI Bé, bé. Vaig a arreglar-me un xic. (_Sen va._) ### ESCENA XIV Els mateixos. Aviat la Nuria ARCADI Què fem? DAVID Espera-t. ARCADI Vols que pugi a endreçar això? (_Per les teles i demés objectes._) DAVID Sí. (_L'Arcadi va a endreçar-ho tot a dins. Toma la Nuria amb unes estovalles blanques. Para la taula. Entra i surt diferentes vegades, portant lo menester pera preparar l'esmorzar. En David s'està recolzat a la barana del pou, mirant distretament al fons. L'Adriá, a un extrem oposat, observa sense dir res. La Nuria va a pouar aigua pera posar el vi en fresc._) NURIA (_am molta delicadesa_) Vol fer el favor? DAVID Ah! Sí. Per tot faig nosa. (_Se separa del pou fot eixugant-se les mans._) NURIA (_am somriure trist_) No. DAVID Que és pera nosaltres, Nuria? NURIA Sí, senyor. (_Silenci. La Nuria va pouant l'aigua molt a poc a poc._) ADRIÁ Nuria: què fas? (_Molt concentrat._) NURIA Què hi ha? ADRIÁ Que no pots? NURIA Sí. No haig de poder! ADRIÁ Doncs, apa, enllesteix. NURIA Bé. (_Curt silenci._) ADRIÁ (_volent fer-la retirar del pou_) Vés, vés: ja ho faré jo. NURIA Aparta-t! Aparta-t! (_Acabant de pujar la galleda._) ADRIÁ Gràcies a Déu! NUR1A Té, veus? Ja està. ADRIÁ No sé per què gansoneges tant. NURIA (_fent un sospir_) Ah! ADRIÁ Que tens? NURIA Res, res. (_Aboca l'aigua a la galleda. Toma l'Arcadi._) ### ESCENA XV Els mateixos i l'Arcadi ARCADI Ja ho tens tot endreçat. DAVID Bé. (_Apareix en Blai, am barretina morada i el gec nou._) ### ESCENA XVI Els mateixos i en Blai QUIMA (_de dins estant_) Nuria! NURIA Ja vinc, mare. (_Sen va_). BLAI Ah, ah! (_Pel gec que porta._) Què ls en sembla? ARCADI Renoi! Veig que encara feu goig. BLAI Es clar! Amb els guarniments nous quina bèstia vol que no n faci? ARCADI (_rient_) Que sou trempat! BLAI No ho sé, pobra gent! Ai, ai! Que encara no ls ha fet l'esmorzar aquella? (_Cridant._) Quima! Quima! DAVID No portem pressa. Jo no tinc gaire gana. BLAI Ja tornem amb allò de temps endarrera! Ara que ja s'havia posat del tot bé! Apa, apa, a menjar i fòra compliments! (_Tornant a cridar._) Quima! Quima! DAVID No la destorbeu. (_Apareix la Quima._) ### ESCENA XVII Els mateixos i la Quima QUIMA Què hi ha? (_Mira a l'Adriá am recel, visiblement amoïnada._) BLAI Vès. QUIMA Què hi ha? BLAI Que no serveixes als senyorets? QUIMA Sí, home, sí. BLAI Apa, enllesteix. QUIMA Ja sen cuida la noia. BLAI Ah! I tu, Adriá, que fas tant callat? ADRIÁ Jo rai! (_No s'ha mogut del mateix lloc aont era de primer._) BLAI Acosta-t, home! ADRIÁ No, ja estic bé. BLAI Tu mateix. (_L'Adriá, sense moure-s del seu lloc, fa signes a la Quima pera que compleixi lo convingut anteriorment amb ell de treure an en David i l'Arcadi._) QUIMA (_Després d'una petita lluita am si mateixa, se dirigeix an en David i l'Arcadi pera dir-los molt pausadament:_) Ara que estem tots reunits, voldria parlar-los d'una cosa. No s'ho prenguin a males. Això sí que m sabria greu. DAVID Digueu. QUIMA És que... DAVID De què s tracta? BLAI Què vas a dir? QUIMA (_am pausa i com dolguent-li_) Ja saben vostès que aquí, en aquesta casa, sempre sels ha apreciat. DAVID De lo que estem molt agraits. QUIMA Pel nostre gust... comprenen?... (_L'Adriá no deixa de fer-li signes am més insistencia cada vegada._) ARCADI Expliqueu-vos. QUIMA Nosaltres no voldríem que se n'anessin mai... DAVID Gràcies. QUIMA (_no gosant parlar_) Però... DAVID (_molt natural_) Digui, digui. QUIMA Vostès ja s faran càrrec. Dos joves com vostès... tant temps aquí... havent-hi una noia fadrina... DAVID Que no és un hostal això? QUIMA Sí; però no més que pera passa-volants. La gent... ja sap vostè com és la gent... en tot ha de dir la seva. I seria molt trist que, sent tant bons com vostès són, haguessin de veure-s criticats. (_Am gran prec._) Jo li demano per favor, senyoret David, que deixi aquesta casa. Faci-ho per la tranquil·litat de la nostra filla! No vulgui que sigui bescantada! DAVID (_a punt de perdre la serenitat_) Miri, senyora Quima... ARCADI (_interrompent-lo_) És clar, home, anem-sen! DAVID Vostè, en aquests moments, sofreix molt. Vostè no sent lo que diu... Vostè no ho ha pensat mai... Es veu obligada... No és vostè la que parla. (_Am molla intenció._) ADRIÁ (_cridant, lot plantant cara an en David_) Que tants romanços! DAVID Sou vós el qui desitja que men vagi. ADRIÁ Sí, sóc jo! Què vol dir amb aixó? DAVID Vui dir que no me n'aniré! ADRIÁ Que no se n'anirà? Jo len treuré per força! DAVID Us dic que no me n'aniré! (_Am molta valentia._) Jo aquí, hi tinc més drets que vós. ADRIÁ Li dic que se n'anirà ara mateix! DAVID Doncs, ja ho veieu: m'hi assec. (_S'asseu._) ADRIÁ (_anant a abraonar-se an en David_) Llamp de Déu! QUIMA Adriá! (_La Quima i en Blai detenen a l'Adriá._) ADRIÁ Deixeu-me! Deixeu-me! BLAI Què vas a fer? ADRIÁ Deixeu-me, us dic! (_An en David._) A fòra, si no vol morir! DAVID Ja us he dit que no me n'aniré. QUIMA (_suplicant_) Fugi! DAVID No! ARCADI Anem! DRIÀ A fóra, li repeteixo! (_Surt la Nuria, i am gest heroic i veu valenta, crida, fòra de sí:_) NURIA No! No vui que sen vagi, en David! No pot anar-sen! (_Tothom queda sobtat, cor-pres d'estranyesa._) Teló ràpid ![sanefa decorativa](images/sanefa2.png) ## ACTE TERCER _L'escena representa la cuina-menjador de l'hostal. Al fons hi ha un portal i una finestra que donen al pati. En l'angol de l'esquerra hi ha una ampla llar de foc, am xemeneia de campana, i a continuació, fins arribar a sota la finestra, l'aigüera i els fogons. Tant als escudellers com a les parets hi han molts plats i plates antigues, caceroles i paelles d'aram i altres objectes propris d'una cuina. El sostre és fet de voltes de pedra emblanquinada, del qual ne pengen forcs de cebes, enfilalls de tomatecs, un espanta-mosques i un quinqué moll senzill, amb el pàmpol ben ample. A la dreta, a segon terme, hi ha una escala d'obra, que comunica als dormitoris. A primer terme, també de la dreta, hi ha una porta amb uns goigs enganxats en un plafó. A l'esquerra, una altra porta que dóna a una de les dependències de l'hostal. Entre aquesta porta i la llar de foc hi ha una gerra molt gran, com Ics dc posar-hi oli. A la dreta del fons, una pastera, i al costat de l'escala una taula, amb un pa i un ganivet al damunt. En un fogó, una olla gran, amb aigua que bull. Per tota l'escena, convenientment repartides, diverses cadires i un banc de fusta. El paisatge està tot banyat de llum. Es aprop de mig-dia._ ### ESCENA I En Blai i l'Adriá (_Asseguts a prop de l'escala._) BLAI Bé, veuràs: per xò no t'encalabrinis, que tot s'arreglarà. ADRIÁ Blai, ja és tard. BLAI I deixa-ho anar! Si ara ja comences a pendre les coses així, què faràs demà que siguis casat! ADRIÁ Quan sigui casat! BLAI I és clar! No t'hi enfondis en lo d'aquest món, que qui dia passa, any empeny. Fes com jo: tranquil·litat i bons aliments. La qüestió és viure. ADRIÁ Estic cego de rabia! BLAI Vès de què fas cas, tu, també! Allò no ha sigut més que una criaturada. ADRIÁ Ja... Una criaturada! BLAI Sí, home, sí... Vaia, vaia, deixa-ho córrer, que fet i fet no serà res. ADRIÁ Jo crec que serà massa. BLAI La Nuria... m'entens?... la Nuria, com que no té malícia... ADRIÁ Sempre m'ho vaig pensar que aquests ditxosos senyorets serien la meva desgracia! BLAI Anem, anem a donar un volt. ADRIÁ No m vui moure d'aquí que no vegi a la Nuria. Necessito parlar amb ella. BLAI Anem, home, que estàs molt espès de cap. Jo no sé com sou fets! ADRIÁ Es que... BLAI No siguis toçut! Anem. (_Desapareixen per l'esquerra del fons, tot enraonant._) ### ESCENA II En David i l'Arcadi (_Desprès d'un curt silenci, en David i l'Arcadi baixen per l'escala. Vénen de la seva cambra._) ARCADI I ara, noi, què determines? DAVID Ja ho veuràs. ARCADI No tens caràcter tu pera tractar am dònes. Si jo m trobés en el teu cas, aviat ho tindria resolt. DAVID Què faries? ARCADI Tocar el dos: vès què faria! No m'adormiria pas. I si la noia plora, que plori. Ja li passarà! DAVID Tindries valor pera fer-ho? ARCADI Quin recurs em quedaria? DAVID I podries anar-ten, deixant aquí, perduda, la teva il·lusió, la teva vida, tot? ARCADI Vaia una dòna més estranya! Vès qui li feia dir res! (_Molt baix i amb intenció._) DAVID Millor que hagi obrat així. ARCADI Sí, millor. A veure com ten surts d'aquest embolic. (_Curt silenci._) DAVID Estic decidit. ARCADI A casar-te amb ella? DAVID A casar-me o a lo que sigui. ARCADI Però, faras aquest disbarat? DAVID De què dius disbarat? ARCADI Mira que la teva família... DAVID Que surti lo que vulgui. ARCADI Deixa-la estar an aquesta xicota: no la perjudiquis més. Creu-me. DAVID Calla, calla. ARCADI No veus que està a punt de casar-se? Deixa-la, home, deixa-la! No la facis una desgraciada! DAVID Per xò no men vaig. ARCADI Pensa que l'Adriá... DAVID Tant se m'endona d'ell. ARCADI Prou que s veu. DAVID No tinguis por. ARCADI Oh! Noi: la por guarda la vinya. (_Pel fons esquerre apareix en Mingo, corrent adelerat._) ### ESCENA III Els mateixos i en Mingo MINGO Hola! DAVID Què hi ha, Mingo? MINGO Senyoret, senyoret! Marxi, fugi desseguida! DAVID Per què? Què passa? ARCADI Ai, ai la mare! DAVID Vaia, explica-t. MINGO No s torbi, cregui-m; no s torbi. ARCADI Si jo també li dic. I com si res! MINGO És que l'Adriá no hi veu de gelosia! ARCADI I això? MINGO No va de broma, no! No seu fii! Miri que li farà una mala jugada! Ara mateix l'he sentit que deia an en Blai: «Si no sen va d'aquesta casa i del poble, el mato». DAVID Bé, bé: no serà tant. MINGO Vostè prengui-s'ho com vulgui: jo l'aviso. DAVID Gràcies, per xò. MINGO Espavilis. DAVID No passis ànsia. MINGO Si vol res de mi, disposi. DAVID Bé, Mingo, bé. MINGO No vagi de refiat, cregui-m. DAVID Entesos. MINGO Disposi, eh? (_Se n'entoma per ont ha vingut._) ### ESCENA IV Els mateixos, menys en Mingo ARCADI Veuras: no romancegis. DAVID Deixa, home! ARCADI Oh! Per mi, rai. DAVID Fóra ser molt covart. ARCADI Just! Ves-ho agafant així. DAVID (_després d'un moment de reflexió_) Vés: digues an en Mingo si pot enganxar la tartana. ARCADI Gràcies a Déu! DAVID 1, després, vés a despedir-me del senyor Robert. Diga-li que un cas urgent... que... En fi, que aviat tornarem. ARCADI Me n'hi vaig. Que enllesteixis, eh? (_Sen va per la dreta del fons._) (_Seguidament apareix la Nuria per la primera porta de la dreta._) ### ESCENA V La Nuria i en David DAVID Ah! Tu? NURIA Senyoret... DAVID No m diguis senyoret. Aixeca l cap i mira-m de fit a fit! NURIA No m'abandoni! DAVID Què dius! Abandonar-te! Jo abandonar-te! NURIA No m deixi, que m moriré! DAVID Com vols que t deixi, si sense tu no viuria! Si amb el teu parlar dolç i amb el teu somriure m'has tornat a la vida! Deixar-te! Tu no saps encara de la manera que jo t'estimo! No ten pots fer càrrec! NURIA Què seria de mi si vostè m'abandonava? DAVID M'has cuidat tant bé, m'has ajudat tant a fugir de la mort! NURIA Ho diu de cor tot això? DAVID Al cap de poc temps de ser aquí, ja vaig animar-me. Més que l'exuberància d'aquesta Naturalesa, has sigut tu qui m'ha retornat les forces perdudes. I vols que t deixi, si en tu he fixat totes les meves il·lusions, totes les meves esperances! NURIA Oh! Parli, parli! Que m'agrada sentir-lo! DAVID No m tractis de vostè. NURIA (_vergonyosa_) Estic tant avesada a tractar-lo així! DAVID Doncs jo no vui que m guardis aquest respecte. Diga-m de tu, Nuria; diga-m de tu. NURIA Més endavant ja ho faré. DAVID No: ha de ser ara, ara mateix... NURIA No t sabrà greu després? DAVID Què?... (_Rient_) Veus? Ja t'ha escapat. NURIA (_am candidesa_) Que no! DAVID Així, així, hermosa meva! NURIA M'estimaràs sempre? DAVID Sempre, sempre! Oh! Que sóc feliç!... Quin esborronament d'alegria sento al fons del cor!... Que jove i fort me trobo i am quina serenitat l'espero l meu demà! NURIA (_am sentiment_) El teu demà! DAVID Estàs decidida a tot? NURIA Sí, sí, a tot! DAVID Tu m comprens, Nuria? NURIA Sembla que sí. No sé com explicar-ho. Si no fos tant costós de dir lo que tinc al pensament!... Tot lo més bo se m'hi queda. Ai, David, que degraciat te faré! DAVID No ho creguis, Nuria. Aprop teu, el meu cor enamorat projectarà enfora les seves resplendors més pures, i ja veuràs com el nostre amor florirà. Quina joia, Nuria, quina joia quan te vegi amb el nostre primer fill als braços! Cantem el goig pel fruit! Cantem la vida! NURIA Al sentir-te sembla que s desperti la meva ànima. DAVID Com m'encises parlant-me així! Qui pogués tenir la força de voluntat d'un heroe pera dur-te triomfalment per entremig d'aquest món d'ànimes mortes! NURIA (_amb esclat de goig_) Oh! DAVID Segueix-me, segueix-me sempre. La felicitat ens crida. NURIA Pobres de nosaltres! Tothom ens anirà contra. DAVID Contra tots, doncs! Segueix-me, que t moriries, i jo no vui que moris. NURIA I els meus pares?... No, David, no puc deixar-los. DAVID No veus que ells són els primers que t lliguen? NURIA Pobrets! De tant que m'estimen. DAVID La teva mare t'obligarà a casar-te amb aquell. NURIA Ah! No, això no ho lograrà mai! De primer... DAVID Preferiràs morir-te. NURIA Sí. Jo no puc enganyar a ningú. DAVID I, doncs, que esperes aquí? La mort? NURIA No, no! Vui viure, vui viure enamorada! DAVID Segueix-me, doncs, lluny, ben lluny! NURIA Si que t seguiré! DAVID (_abraçant-la_) Oh Nuria meva! NURIA (_plorant d'alegria_) David! David! DAVID Vés, prepara-t pera fugir... Ja vinc desseguida... NURIA (_am l'ànima enamorada_) David! DAVID (_fent-li un petó_) D'aquí després. NURIA Sóc teva, tota teva! (_En David sen va per l'escala. La Nuria queda mirant-sel. Pel fons apareix la Quima._) ### ESCENA VI La Nuria i la Quima QUIMA Nuria. NURIA Què mana? QUIMA Vine. Acosta-t, acosta-t. NURIA (_acostant-se poc a poc_) Què voleu? QUIMA Què has fet, infeliça? NURIA (_abraçant-la i fent-li petons_) Mare, mareta meva! QUIMA Com parles! NURIA (_una estona torbada_) Oh!... Jo... QUIMA Vaia, explica-t. NURIA No sé què dir-vos. QUIMA Què ha sigut alló? NURIA (_maquinalment_) Què? QUIMA Per què ho has dit? NURIA Oh! Què sé jo! QUIMA Confessa-m'ho tot. Què t'amoïna? Parla! NURIA No puc! No puc, mare! QUIMA Per què davant de l'Adriá i de tots nosaltres has dit aquelles paraules an el senyoret? Eh? Fer que les has dites? NURIA Aquelles paraules? QUIMA Que potser heu tingut alguna cosa am l'Adriá? NURIA No, mare, no. No hem tingut res. QUIMA I, doncs, per què t'ha vingut aquella pensada? Que ja no l vols? Que ja no l'estimes? NURIA Jo... QUIMA