Part 2

Mataria als meus pares de pena! Pobra mareta meva! Tant que me l'estimo! Sí, sí! Jo m casaré am l'Adriá; al peu de l'altar juraré ser seva; li diré... que l'estimo!... No, no: això no li diré mai! Però li seré fidel, sempre fidel! Li vaig donar paraula i no puc trencar-la.

DAVID

Tu no faràs res de lo que dius. No, que no ho faràs !

NURIA

Quin recurs em queda?

DAVID

El de no accedir al teu sacrifici.

NURIA

Que aviat ho diu!

DAVID

Ho dic, i jo al teu lloc ho faria. Jo t deslliuraré!

NURIA

Vostè!

DAVID

Sí, jo, que vui salvar-te!

NURIA

Vostè! Vostè!

DAVID (_am passió intensa_)

Sí, sí, que t vui per mi! Et vui meva, que jo t'estimo, Nuria, t'estimo am tota la meva voluntat!

NURIA

Oh! Pobra de mi!

DAVID

Nuria!

NURIA

Verge del cel, ampareu-me!

DAVID

Tu m'has d'estimar, que ho necessites. El teu cor t'ho exigeix. Nuria, Nuria! No abaixis el cap i mira-m amb aquests ulls que vessen intel·ligència. No m creguis un malvat que ve a ennegrir la teva sort. Jo sóc el teu deslliurador! Jo t duc la felicitat!

NURIA

Oh David! Jo no disposo de mi.

DAVID

Lluita, lluita am coratge contra tots els obstacles que set presentin!

NURIA

No pot ser, no pot ser!

DAVID

Ha de ser!

NURIA

Deixi-m, cregui-m! Vostè serà un desgraciat, i jo...

DAVID

No, no puc deixar-te.

NURIA (_am gran prec_)

Faci un esforç!

DAVID

Com vols que pugui, si estimo tant la vida que en tu veig idealisada!

NURIA

Procuri per vostè. No pensi en la meva sort. La meva sort és aquesta: no men mereixo d'altra.

DAVID

Tu t sents morir ofegada... No t podràs resignar mai a viure com una esclava!

NURIA

Oh! Quin horror!

DAVID

Desperta d'aquest ensopiment que t té com estabornida! Rebela-t contra tot i contra tots! Els meus braços t'esperen pera amparar-te! Ets meva! (_L'abraça._) Ets meva! Que m'ho disputin! Que vinguin a arrencar-te dels meus braços! (_La besa apassionat._)

NURIA (_vençuda d'amor_)

Ah!

DAVID

Ets meva!

NURIA (_quasi plorant_)

David!

DAVID

No ploris, Nuria, que l teu plor m'acobardeix i espanta. Sigues valenta i decidida, que t sobren energies pera ser-ho... Mira-m enamorada, am tota llibertat, com jo t contemplo a tu!. . . Dóna-m coratge pera deslligar les teves ales frisoses d'alçar el vol! (_Poc apoquet, i amb idilica tendresa, la du, agafada per la cintura, cap al fons del bosc._)

NURIA (_en veu molt baixa i dolça_)

David! David!

DAVID (_ben dolç i a cau d'orella_)

Anima pura, verge de montanya, viola boscana que am la teva aroma humil i delicada m'endolceixes l'esperit! Amor de la meva vida, joia de l'art, per sempre, per sempre meva, per sempre més la meva estimada!

(_Desapareixen. Curt silenci. Toma l'Arcadi tot adalerat._)

### ESCENA IX

L'Arcadi sol

ARCADI (_crida, mirant entorn seu_)

David! David! Aon deu ser? David! David! Bah, bah!

(_Es posa a pintar. Desprès d'un llarg silenci, apareix l'Adriá pel primer terme de la dreta._)

### ESCENA X

El mateix i l'Adriá

ARCADI

Ditxòs de vós, Adriá!

ADRIÁ

I, això, per què?

ARCADI

Home, perquè feu festa.

ADRIÁ

I vostè?

ARCADI

Jo? Mireu, treballant.

ADRIÁ

Això rai, perquè vol. Qui li priva de fer festa?

ARCADI

Ningú.

ADRIÁ

Aon té 1 company?

ARCADI

Ara mateix era aquí.

ADRIÁ

Sembla que ell no s'hi mata.

ARCADI

No gaire.

ADRIÁ

Veig que li ha provat aquest terreny.

ARCADI

Molt. En cosa de quatre mesos no més s'ha posat tant bo que ja sembla tot un altre.

ADRIÁ

Que sí, que sí.

ARCADI

L'haguessiu vist a Barcelona! Pobret! S'acabava d'empassar!

ADRIÁ (_amb ironia_)

De quin mal patia?

ARCADI

Encara no ho he arribat a entendre. L'un metge deia una cosa; l'altre, una altra. A casa seva creien que era tisic.

ADRIÁ

Si que estava apurat!

ARCADI

Molt! Sort de les aigües d'aquest poble, perquè, si no, ja no sen cantaria gall ni gallina. Després, com que aquí ha estat sempre tant ben cuidat...

ADRIÁ

Sí, crec que sí.

ARCADI

Jo us en responc.

ADRIÁ

Ja estic enterat de la manera que s porten amb ell a l'hostal.

ARCADI

Voleu callar! Ni que fos un fill!

ADRIÁ

0 un gendre. Tot-hom li té llei.

ARCADI

I que s'ho mereix.

ADRIÁ (_sempre amb ironia_)

Prou. Llàstima que la noia ja estigui compromesa!

ARCADI

Que voleu dir que haurien pogut arreglar alguna cosa?

ADRIÁ

Vaia.

ARCADI

Vos ho creieu?

ADRIÁ

Per que no?

ARCADI

No veieu que en David és un xicot... com us diré?... un xicot...

ADRIÁ

Vol dir un senyoret. I jo sóc un pagesot...

ARCADI

No parlo per vós, home!

ADRIÁ

Veig que la moça li agrada... que li parla més de lo que li pertoca...

ARCADI

Sense segona intenció.

ADRIÁ

Això no ho sé... Lo que si li asseguro és que a mi no m plau massa.

ARCADI

Home, no us ho prengueu així!

ADRIÁ

M'ho prenc com ho haig de pendre, que ho veig clarament. El seu amic creu poder-se burlar de mi, i que no ho provi, que, si no sap qui sóc, ho sabrà.

ARCADI

I ara! Qui us ha alarmat?

ADRIÁ

Ningú. Digui-li que vagi alerta, perquè si s'ha posat bé de salut en aquest poble, pot perdre-ho tot d'un plegat.

ARCADI

No us feu tant poc favor! Si alguna brometa, tant ell com jo, fem a la Nuria, ho podeu ben creure, no és mai am cap mal fi.

ADRIÁ

Si no m refereixo a vostè!

ARCADI

És que sóc jo l'unic que devegades potser em propasso una mica.

ADRIÁ

Si és ell, el que s propassa! De vostè res me fa res: ja veig que és el seu tarannà. Però ell...

ARCADI

Que 1 coneixeu poc an en David!

ADRIÁ

Així no l'hagués conegut mai!

ARCADI

Si parleu per alló d'ahir vespre... sabeu ?... allò del retrato...

ADRIÁ

Sí: sem va posar malament.

ARCADI

No n feu cas! A Barcelona sen fan molts de retratos. Jo mateix he pintat senyores ben maques... i com si res. Quin mal és? Veureu: és el nostre ofici.

ADRIÁ

Vostès a Barcelona facin lo que ls-e sembli bé; però aquí procurin llaurar dret, o del contrari...

ARCADI

No ho agafeu tant a la valenta, home! Ja ho sabem que s'acosta l'hora...

ADRIÁ

Sí...Jo li prometo que, pesi a qui pesi, la Nuria serà la meva dòna.

ARCADI

No ho ha de ser!

ADRIÁ

Potser que m costi algun sacrifici.

ARCADI

No us entenc.

ADRIÁ

O algun disgust. Veurem. Però que la Nuria serà meva!... (_Passa a l'esquerra_). Digui al seu company que no s'emboliqui, que no s busqui lo que no té. Digui-li que les aigües poden cambiar-se, que si fins ara li han provat...

ARCADI

No tingueu por!

ADRIÁ

Jo n tinc molta, de por!

ARCADI (_bromejant_)

És que mala herba mai mor.

ADRIÁ

Així ho diuen. Però, nosaltres, els pagesos, sap què fem am la mala herba?

ARCADI

Què feu?

ADRIÁ

La seguem.

ARCADI

Oh! Prou que rebrota.

ADRIÁ

Devegades.

ARCADI

Sempre. O bé n surt de nova.

ADRIÁ

Allavors... l'arrenquem d'arrel: per xò hi som nosaltres. (_Am veu concentrada._)

ARCADI

No ho sabia.

ADRIÁ

Doncs, ja ho sap. Quan vingui l senyoret, no s descuidi de dir-li.

ARCADI (_amb ironia_)

No passeu ànsia.

ADRIÁ

Sembla que vostè també...

ARCADI

Què?

ADRIÁ

Que s'ho prengui a tall de mitja manta.

ARCADI

Fugiu, home! Sempre és bo l saber.

ADRIÁ

És que, si no...

ARCADI (_fent una rialleta conciliadora_)

Que no aneu cap a l'hostal?

ADRIÁ (_anant-sen_)

No, no encara.

ARCADI

Adéu-siau, doncs.

ADRIÁ

Ah! Sí. Ja men distreia... Que s'hi conservi.

ARCADI

Igualment.

(_L'Adriá seu va, molt recelós, pel primer terme de l'esquerra. L'Arcadi queda mirant-sel._)

### ESCENA XI

L'Arcadi sol. Aviat en David

ARCADI

Aon deu haver anat aquell xicot?

(_Pinta. Llarg silenci. Apareix en David precipitadament un xic traspostat._)

DAVID

Arcadi!

ARCADI

Ai, gràcies a Déu!

DAVID (_en veu molt baixa_)

Calla, calla!

(_Se sent plorar a la Nuria._)

ARCADI

Eh? (_Sorprès._) Què sento? Plors de dòna?... Sí!... David!... (_Amb accent molt dramàtic._)

DAVID

Pst! Calla, calla, Arcadi!

(_L'obliga a amagar-se darrera dels arbres._)

ARCADI

Però...

DAVID

Calla! Vine! Amaga-t, amaga-t!... Corre!... (_Passa la Nuria, amb el canti a la mà, aixugant-se ls ulls pera contenir son plor delicadissim. En David la mira am goig i llàstima a la vegada. Al passar aquesta pel seu costat, va a consolar-la i ni gosa dir-li res. Quan la Nuria ha desaparegut, l'Arcadi, sol·lícit, neguitós, se dirigeix an en David._)

ARCADI

Però, David... ?

(_En David s'asseu a l'herba moll trist, posant-se les mans a la cara._)

Teló pausat


## ACTE SEGON

_L'escena representa l pati i el frontis d'un hostal. El fons és un paisatge molt pintoresc. Al darrer terme s'ovira la silueta d'unes montanyes blaves que s'enlairen per damunt d'altres un xic mes properes i més pujades de to. El segon terme, o siga la vessant d'aquestes montanyes, està molt ben conreat. Sembla talment una prada, d'un verd frescal i lluminós. Al fons, atravessant l'escena, hi ha la carretera am guarda-rodes i piles de grava. A l'esquerra, a primer terme, el frontis de l'hostal; al costal de la porta hi ha una finestra que dóna a la cuina, i una altra, a l'alçada de primer pis, plena de testos am clavellines, un ram de llorer sec, una ampolla amb oli d'herbes i una olla foradada pera niuar-hi els aucells. Davant del portal, ocupant la meitat de l'escena, s'enfila una parra ufanosa am molts penjolls de raims verolats, a sota la qual hi ha una taula i dos bancs de fusta ja negrosos i esberlats d'estar a l'intemperie. A ran de la finestra de la cuina hi ha un pou del que s pot extreure aigua per medi de corriola i galledes. Els pilans d'aquest estan entortolligats per una enredadera d'eura. Per entremig dels pilans se veu un paller i algun arbre. Al costat del pou hi ha un pedriç tot ple de testos am rosers, clavellines i violers. A la dreta, una figuera am molt brancam que s'extén per l'escena. Repenjats a la soca, uns quants feixos de canyes seques. És al dematí d'un dia d'estiu molt assoleiat._

### ESCENA I

En Blai i l'Adriá

(_En Blai està pouant una galleda d'aigua. Té l porró al costat del pou. Aprop de la taula hi ha una altra galleda de fusta. Apareix l'Adriá pel fons._)

ADRIÁ

Bon dia, Blai.

BLAI

Hola, noi! Què diem de bo?

ADRIÁ

Per ara, ja ho podeu veure. I vós?

BLAI

Trempat com sempre.

ADRIÁ

Me n'alegro.

BLAI

Acosta-m aquella galleda. (_Per la que hi ha aprop de la taula._)

ADRIÁ (_donant-li_)

Teniu.

BLAI

Ah, ah! És fresca com una rosa. (_Per l'aigua que aboca a la galleda. Després hi posa l porró._) Ho veus, home?... Quima! Quima!

QUIMA (_de dintre estant_)

Què vols?

BLAI

Vès.

QUIMA (_traient el cap per la finestra_)

Què hi ha? Ah! Tu, Adriá?

ADRIÁ

Hola, Quima!

BLAI

Fes-li esmorzar.

ADRIÁ

No; no us amoïneu, per mi.

QUIMA

I ara, tu, també! (_Desapareix._)

### ESCENA II

Els mateixos, menys la Quima

ADRIÁ

Vès ara per què... ?

BLAI

Deixa, home!

(_Curt silenci._)

ADRIÁ

Aont és la Nuria?

BLAI

Potser és a dalt.

(_Surt la Quima am dos plats de terriça, dugues forquilles, un pa moreno i una ganiveta._)

### ESCENA III

Els mateixos i la Quima

QUIMA

Apa: mentrestant llesqueu-vos pa, que desseguida porto lo demés.

BLAI

Tu: vès, arregla-ns una mica de ceba, unes quantes olives i, si pot ser, algun tomatec.

QUIMA

Està bé.

BLAI

Pera començar a fer rodar la mola.

QUIMA

Està bé.

(_Sen va a la cuina._)

### ESCENA IV

Els mateixos, menys la Quima

BLAI (_llescant pa_)

Ah, ah!

ADRIÁ

Sí que triga la Nuria!

BLAI

Estigues pel menjar, home! Ja la veuràs. Am quin humor t'hi presentaràs, si encara no tens gens d'aliment al còs?

ADRIÁ

Es que...

BLAI

Deixa-t d'esques! Quina fal·lera!

ADRIÁ

No tant!

BLAI

Quan jo festejava am la Quima, em pots ben creure, no rompia mai el foc que abans no m'hagués atipat bé. L'estimació am gana... què vols que t digui?... no ha fet mai per mi.

(_Apareix la Quima amb una plata plena de mongetes fregides i unes quantes costelles fetes a la brasa. A l'altra mà porta una amanida de ceba, tomatec i olives._)

### ESCENA V

Els mateixos i la Quima

QUIMA

Apa, ja està.

BLAI

Som-hi!... Té. (_Ofereix la plata a l'Adriá._)

ADRIÁ

Preneu, home, preneu.

BLAI

Pren tu primer, que jo, quan en tinguis prou, faré canèt i nèt.

ADRIÁ

Doncs, teniu gana!

BLAI

Psè!... Encara, encara.

QUIMA

És un sac de mal profit.

BLAI

Sí. Què hi faràs, si un hom és així? Apa, apa, sense por! (_Serveix a l'Adriá._)

ADRIÁ

Prou, home!

BLAI

Atipa-t i amaga-t pa!

QUIMA

No us ho acabareu tot.

ADRIÁ

Prou, prou! (_Enretira l plat._)

BLAI

I tu, que també has d'esmorzar?

QUIMA

No. Ja ho he fet.

BLAI

Veus, jo? Tot hi va! (_S'aboca tot el menjar._) Té: ja pots rentar-la. (_Per la plata._)

QUIMA

Que no tens gana, Adriá?

ADRIÁ

No gaire.

BLAI

Que no piques? Pren un tallet de tomatec.

ADRIÁ

Teniu raó. (_El pren._)

BLAI (_donant-li l porró_)

I beu, de passada.

ADRIÁ

No tinc set, encara.

BLAI

Doncs, beuré jo. (_Beu refilant. Curt silenci._)

QUIMA

I com xerrica! Prou! Prou, Blai!

ADRIÁ

Calleu, que l fareu ennuegar.

QUIMA

Apa, apa, quina manera d'alçar el colze!

BLAI (_deixant de beure_)

Ah, ah! Què ten sembla?

ADRIÁ

Quin halè teniu!

BLAI

I quina refilamenta! Apa, beu, que és fresc.

ADRIÁ

Vinga.

BLAI (_donant-li l porró_)

Té. A veure si aguantes gaire.

QUIMA (_fadigada_)

Ai, Senyor!

BLAI

Que ets mut? Que no hi fas un refilet, Adriá?

QUIMA

Vaia, que l faràs riure i es tacarà!

BLAI

Amunt, amunt, noi! Apa, que és teu!

ADRIÁ (_rient i deixant de beure_)

Vatua l'home!

QUIMA

Té! Veus, poca solta? Tot l'has fet tacar.

BLAI

Oi, sí! (_Esclafint a riure._) Tot el davant t'has ensolfat. Bé: això rai, que a la bugada sen va !

QUIMA

Ho haguessis de rentar tu!

BLAI

Veus? Tu, am solfes, no saps refilar, i jo, sense, sí. No series pas bo per músic.

ADRIÁ (_rient_)

N'hi ha un feix de vós!

BLAI

Així m'agrades!

QUIMA

Deixa-l estar, Adriá, que n'hi falta un bull.

BLAI (_brindant el porró a la Quima_)

Té, té: beu i calla.

QUIMA

Vés, troç d'ase!

BLAI

Apa, menja, Adriá: no t'adormis.

ADRIÁ

No us amoïneu.

BLAI

Noi, per tu faràs, doncs.

QUIMA

Com les trobeu aquestes costelles?

BLAI

Bones, bones. Es deixen menjar.

QUIMA

Digues, Adriá, digues: són tendres?

ADRIÁ

Sí, molt tendres: bona carn.

QUIMA

No són pas un xic crues?

BLAI

No: estan al punt. Una mica fumades, potser!

ADRIÁ

No, són fumades!

QUIMA

Aquest sí que en tot ha de trobar taps!

BLAI (_cridant el gat_)

Spsí! Spsí! Marruixa, marruixa! Aont és el gat?

QUIMA (_amb espontanitat_)

A la galleda.

BLAI

Mira, mira, que és de la broma!

QUIMA

Que ho sé jo ont és, el gat?

BLAI (_llença un òs de costella_)

Té: ja ho trobaran els goços.

ADRIÁ

Vaja, ja estic satisfet.

QUIMA

Voleu un raim?

ADRIÁ

No: jo no vui res més.

BLAI

No t sents am més coratge, ara?

ADRIÁ

Ja ho crec!

BLAI

Doncs, apa, que vingui la noia i garleu tant com volgueu. (_A la Quima._) Ja pots treure tot això.

QUIMA

Ja va. (_S'endú ls plats i lo demés a la cuina._)

BLAI

Encenem un radical. (_Se treu un cigarro dels petits._) En vols un?

ADRIÁ

No, gràcies.

BLAI

Tu mateix.

ADRIÁ (_després d'un curt silenci_)

I què se n'ha fet, de la Nuria?

QUIMA

No fa gaire que era aquí. (_La Quima desapareix._)

### ESCENA VI

Els mateixos i en Mingo

MINGO

Nostramo?

BLAI

Què hi ha, Mingo?

MINGO

Que heu abeurat el bestiar?

BLAI

Sí.

MINGO

Així, res.

BLAI

Dóna-li una mica de gra.

MINGO (_tot anant-sen_)

Desseguida.

BLAI

Tu! Escolta.

MINGO (_girant-se molt decidit_)

Què mana?

BLAI

Que ja has esmorzat?

MINGO

Estona ha.

BLAI (_oferint-li l porró_)

Té, doncs: beu un trago.

MINGO

Visca!

BLAI

Beu!

MINGO

Vaia, bevem. (_Beu refilant._)

BLAI (_a l'Adriá_)

Què tal? Eh? Què men dius d'aquest deixeble?

MINGO (_deixant de beure_)

Ha anat bé la passada?

BLAI

Molt. Apa: ves amb els animals.

MINGO

(_Sen va, i a l'esser al fons retrocedeix._) Ah! Escolteu...

ADRIÁ

Au, a l'estable!

MINGO

Eh?... (_Mirant de reüll a l'Adriá._)

ADRIÁ

Apa, vés, beneit!

MINGO

A qui dius beneit, ximplet, més que ximplet ?

BLAI (_reconvenint-lo_)

Mingo!...

MINGO

Aquest poca solta!...

BLAI

Que no vols callar, Mingo?

MINGO

No, que no vui callar! Primer reventaria! Torna-m'ho a dir, de beneit! Torna-m'ho a dir, maco! (_Provocant-lo molt indignat._)

ADRIÁ

Vés, vés a parlar amb els senyorets, que t donaran anguila!

MINGO

I ben nèt que si! Que t penses que són tant agarrats com tu?

BLAI

Vés-ten, Mingo, vés-ten!

MINGO

No men vui anar que no hagi cantat les quaranta an aquest presumit.

ADRIÁ

Te deixo estar per criatura!

MINGO

Perquè no tens coratge pera res. Ja ho saps que no ets ningú!

ADRIÁ

Llamp de Déu!...

BLAI

Vaia, Adriá!...

ADRIÁ

Vés-ten, si no vols que t faci un cap nou! Vés-ten !

MINGO

Que t'has cregut que perquè sóc pobre m'has de fer la llei com te dongui la gana? No, noi, no! Ja s'ha acabat la paciència! I si tens ràbia perquè les coses no t marxen prou planeres, mira, fes com jo: posa-t'hi sal.

ADRIÁ

Bé: què vols dir amb aquestes paraules?

MINGO

Ja ho saps lo que vui dir.

BLAI

Mingo, Mingo! Mira que si m fas enfadar... !

MINGO

Així: defenseu-lo!

ADRIÁ

Ja estàs ben llest! (_Molt despreciatiu._)

MINGO

Vés a explicar-ho a la Nuria, tot això que t'he dit! Corre! Que ella t'encoratgi!

BLAI

Marxa, marxa d'aquí, com una reïra!

MINGO

Ja men vaig, i ben depressa, perquè veig que encara m'entrebancaria.

BLAI

Apa!

MINGO

Endavant, hereu, endavant! Fes-los glatir força als pobres, am la teva guardiola! Ja ho sabem que és curulla de diners. Però, mira: jo n tinc una altra aquí (_senyalant al cor_) que vessa de goig i d'alegria.

ADRIÁ

Vés, noi, vés a la teva feina!

MINGO

Vaia, salut! (_Seu va rient amb ironia._)

### ESCENA VII

Els mateixos, menys en Mingo

ADRIÁ

Que no l'heu sentit?

BLAI

Deixa-1 estar, que no hi és tot.

ADRIÁ

Aquest noi té la llengua un xic llarga.

BLAI

Vaia, Adriá! Té, beu, home! (_Agafant el porró._)

ADRIÁ

Ja n tinc prou.

BLAI

Que ets daixonses! Quina fadrinalla corre avui!

(_Beu, refilant com abans. L'Adriá s queda amb el cap baix, molt pensatiu. Llarg silenci. Apareix la Quima esclafint de riure._)

### ESCENA VIII

Els mateixos i la Quima

QUIMA

Que no ho sabeu? Que no ho sabeu?

BLAI (_a l'Adriá, deixant de beure_)

Eh, quina musica?

QUIMA

Que no ho sabeu?

ADRIÁ

Què?

BLAI

Digues.

QUIMA

Que la Nuria estones ha que és a dalt.

(_Segueix rient._)

ADRIÁ

Ah ! Era aquí?

BLAI

Què fa a dalt?

QUIMA

Mai ho endavinarieu. Pobra filla meva, que és ignocentona!

ADRIÁ

I per què no ve?

QUIMA

No l'he poguda fer baixar de cap de les maneres.

ADRIÁ

I això?

BLAI

Que esteu renyits?

ADRIÁ (_am molta naturalitat_)

Per mi, no.

QUIMA

Cah! Si no hi ha res de males cares. (_Amb expressió riallera._) Ben al revés. Ai, Senyor!

BLAI

I, doncs, què fa?

QUI MA

Està plorant com una Madalena.

ADRIÁ

Per què? Què tè?

QUIMA

Res, res, la pobreta!

ADRIÁ

Per què plora ?

QUIMA

Encara no ho endavines?

ADRIÁ

Oh! Què sé jo! Digueu.

BLAI

Vaia una altra paperera! Potser no ha esmorzat. (_Amb ingenuïtat._)

QUIMA

Calla, calla, beneitó! Ves per què voleu que plori, la criatura! Jo també vaig plorar com ella l dia que m van tirar la primera amonestació.

BLAI

Per xò ha de plorar?

ADRIÁ (_concentrat_)

Per xò?

QUIMA

I doncs! Us penseu quin cop és per una noia de la seva edat?

ADRIÁ (_am gran estranyesa_)

Ho dieu de debò, que plora?

QUIMA

Està desconsolada!

ADRIÁ (_separant-se, molt trist_)

No m'ho sé acabar!

QUIMA

I ara! Què tens, Adriá?

ADRIÁ

Re, re.

BLAI

Bo! Tu, també? A veure si se t'encomanaran les llàgrimes!

ADRIÁ

És que jo no estic per fer els ninots: m'enteneu?

BLAI

Què dius, home!

QUIMA

No sé pas de què te les heus !

ADRIÁ

Vosaltres no que no ho sabeu, però ella... M'hi jugaria l cap!

BLAI

Tu, Quima: que l'entens?

QUIMA

Jo, no. Adriá: explica-t, per l'amor de Déu!

BLAI

Sí, que s'expliqui.

QUIMA

Parla, home, parla!

ADRIÁ

La vostra filla no m porta estimació.

QUIMA

I ara! Què dius, home! Com vols que no t'estimi, si fas tant per ella? La vegessis plorar!

ADRIÁ

Plora perquè li sap greu d'estar compromesa. No sap com desempellegar-sen, de mi. Per xò plora, per xò!

QUIMA

No siguis tant ingrat!

ADRIÁ

Ingrat? Ja hi ha qui li agrada més que jo. Qui sóc jo? Un pagesot. Què volen dir les meves vinyes, els meus camps i totes les meves hisendes i la meva estimació, comparades amb un senyoret de Barcelona?

QUIMA

Però, què t'empatolles?

ADRIÁ

Si, ja ho he dit i no men desdic. Mala negada facin tots els senyorets! Es clar: són més complimentosos i més fins que nosaltres. Els pagesos!... I an ella sembla que li escaiguin aquests mosquits. (_Am gran despreci._)

BLAI

Qui? Ella? Cah!

QUIMA

Ves ara quina una se n'ha empescat!

BLAI

Una cosa és una cosa...

QUIMA

Ah, gelós!

ADRIÁ.

Ja ho sentirem a dir.

BLAI

Tot just comencem i ja us-e les empreneu per aquests viaranys?

QUIMA

I al cap-d'avall per res.

BLAI

Per res: per una futesa. Aquest casament aviat semblarà la colla dels plora-miques.

QUIMA

I ben net que sí!

BLAI

Ni que s tractés d'un enterro. No sé: jo no m'ho pendria tant a la valenta.

ADRIÁ

Oh, vós!

BLAI

Encara que m trobés al teu lloc. Vaia, vaia, no t'encaparris, que tindràs una dòna lo que sen diu de tota la confiança. Jo ja voldria que siguessiu casats. El dia del casori!... Vès, enllestiu depressa! Quina xirinola farem! Oh, i ara que tenim uns caps de viram tant grassos que enamoren!

QUIMA

Si serà una festassa!...

BLAI

Aquest dematí, així que m'he llevat, ja he conegut que la teca anirà bé.

QUIMA

I això? En què t'has fixat?

BLAI

Saps aquells dos pollastres tant buscadors de raons, aquells que l'altre dia van agarrar-se com dugues llagastes?

QUIMA

Sí. Explica-t, cançoner! (_Fent veure que assent al bou humor deu Blai._)

BLAI

M'han donat una mala mirada que ja, ja!... Si arriben a veure-s'hi am cor, m'embesteixen! Semblava que m diguessin: "Ah, fart, més que fart! Com se tens menjaras!»

QUIMA (_posant-se a riure_)

Encara m faràs riure!

BLAI

No són bromes, no! Adriá: que no rius? Mira la Quima, ai, la sogra! Mira com s'esclafeix, la toba! (_Rient a tot pler._)

QUIMA

Sant ximplici!

BLAI

Que not passa, hereu? Retorna-t, que no serà re! Vès: porta-li una mica de medecina, que potser es calmarà. Porta l porró, dòna!

QUIMA (_a l'Adriá_)

El vols, un traguet?

ADRIÁ

No estic pera beure.

BLAI

Vinga, vinga, que amb un tret... matarem dos tragos.

ADRIÁ

Quina ràbia!

BLAI

Vés, crida a la noia. A veure si amb una miradeta...

ADRIÁ

No; no la crideu. Ja vindrà, si vol. I, si no, allà s'estigui. Fos aquell, no s faria pregar, no !

QUIMA

I deixa-l estar, an aquell! Quina dèria t'ha agafat!

ADRIÁ

Fos aquell, us torno a dir!

BLAI (_dirigint-se poc a poc cap al fons_)

Bah, bah!

ADRIÁ

Que n'he sigut de bèstia!

QUIMA

Pobra Nuria! Tant que t'estima!

ADRIÁ (_amb ironia_)

M'estima!

QUIMA

Sí.

ADRIÁ

Jo us dic que no! Potser m'hauria arribat a estimar...

QUIMA

Que vols que s corsequi?

(_En Blai els escolta de mala gana._)

ADRIÁ

Ja fa temps que no m mira com me mirava. Vós ho sabeu: encara no m veia que tot ho deixava pera donar-me conversa. (_Molt despreciatiu._) Però, d'ençà que van venir aquests senyorets...

QUIMA

No, home, no!

ADRIÁ

Us dic que sí. Si s'empolaina més pera fer més goig!

QUIMA

No: això són cabòries teves.

ADRIÁ

Serà lo que s vulgui; pero jo no consento que ningú s burli de mi.

QUIMA

I qui sen burla?

ADRIÁ

Ella. Que no m'enganyi, que no m'enganyi!

BLAI

Ai, ai, quina nuvolada!

ADRIÁ

Vós, Quima, atrafegada am les feines de la casa, no veieu certes coses.

QUIMA

Encara vindràs a dir que no m cuido de la meva filla!

BLAI

Deixa-men anar, que la cosa s'embolica.

ADRIÁ

No vaig tant amunt.

QUIMA

I doncs?

ADRIÁ

Vós no m negareu que la Nuria no m porta voluntat. Si men portés, no parlaria com parlo.

QUIMA

Faries lo mateix. Desgraciat del que sent gelosia!

ADRIÁ

Gelosia? No és gelosia, no. Ho veig clar, n'estic segur. Però no serà, no serà!

BLAI

Vaia: ja us ho fareu.

(_Sen va per l'esquerra del fons._)

### ESCENA IX

Els mateixos, menys en Blai

QUIMA

Què és lo que veus clar? Explica-t.

ADRIÁ

Que l carro m va pel pedregal.

QUIMA

Justament ara?

ADRIÁ