# La resclosa ## Part 1 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/la-resclosa-75635/index.md # La resclosa Drama en tres actes Ignasi Iglesias 1900 PERSONATGES --------- Nuria 20 anys Quima 55 David 25 Adriá 28 Blai 60 Arcadi 24 Mingo 23 -------- --------- L'acció, a la montanya. Època, actual. Esquerra i dreta, les de l'actor. Aquesta obra va esser representada per primera vegada, a Barcelona, en el «Teatre Romea» (_Català_), la nit del 17 de Novembre de 1899, baix el següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Delhom; Quima, Da. Agna Monner; David, D. Enric Borràs; Adriá, D. Enric Guitart; Blai, D. Jaume Virgili; Arcadi, D. Ernest Fernandez; Mingo, D. Joan Domènech. Director artistic: D. Enric Borràs. Anteriorment, com a prova d'estudi, La Resclosa va representar-se a Sitjes, en el teatre del "Prado Suburense", la nit del 25 de Juliol de 1899, amb el següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Goula; Quima, Da. Antonia Mas; David, D. Joan Quintana; Adriá, D. Joaquim Vinyas; Blai, D. Miquel Sirvent; Arcadi, D. Josep Sulé; Mingo, D. Víctor Baldirà. Director artístic: l'autor. A Sitjes, abans de la representació del drama, va esser llegida una conferencia del jove escriptor D. Rafel Font sobre _El teatre modern català_. ## ACTE PRIMER _L'escena representa un base de roures i alzines, ombrívol i luxuriant. De part a part de la mateixa, dividint la gleva en parterres naturals i d'una manera laberíntica, s'encreuen diferents corriols. Al mig, no més fins a segon terme, no hi ha cap arbre, quedant un espai ombrejat pel fullatge dels arbres dels costats. Per entre l trepat del brancam del darrer terme, a travers d'un ambent molt net i desentelat, s'ovira la silueta d'unes montanyes pirenaiques de tons blaus-verdosos, reflexades pels resplendors del sol. A l'aixecar-se l teló, en David i l'Arcadi pinten, asseguts en cadires de campanya, l'un a primer terme i l'altre quasi al mig de l'escena._ ### ESCENA I En David i l'Arcadi ARCADI (_S'aixeca, i desde certa distancia, lot calant foc a la pipa, contempla, a mitja vista, el quadro que està pintant_.) DAVID Com te va, Arcadi? ARCADI De primera! Que consti! Vine! DAVID Eh! (_Llençant el pinzell i la paleta_.) ARCADI I ara! DAVID Vaia: no tinc ganes de pintar. ARCADI (_tot satisfet_) Jo sí. DAVID Millor per tu. (_S'ageu a l'herba_.) ARCADI Vés què m'hi dius. DAVID Deixa-m estar, home, no m'amoïnis! AKCADI Dò-m una mirada a l'ultim terme. DAVID Ja va bé. ARCADI Aixeca-t, que ho veuràs. DAVID (_S'aixeca amb indolència i mira l quadro de l'Arcadi_.) Bé... bé... ARCADI Am sinceritat: què ten sembla? DAVID L'ultim terme no m'acaba de convèncer. ARCADI I això? Que no s'explica prou? DAVID Has d'apretar una mica ls tons calents. Tot plegat resulta fred, i en el natural... veus?... Després, te surt tot ximicat. Comprens? ARCADI Sí, home, sí. (_Com tocat de l'amor propri_.) DAVID Ho tens entès? (_Se n'entorna a seure en el mateix lloc d'abans_.) ARCADI Sí. (_Posant-se a pintar_.) Deixa-m el tubo de groc d'índia. DAVID No n gasto. ARCA Dl Vatua!... Un to tant calent! (_En David, no trobant-se bé assegut, torna a ageure-s a l'herba, boi fumant un cigarret_.) ARCADI Quina mandra tens, David! DAVID No... no ho fa això. ARCADI I doncs? DAVID Oh! Vés que t diré jo, ara... ARCADI Ah, ah! (_Va pastant el color a la paleta_.) Quin to més just! (_Mirant al natural_.) DAVID Ves relacionant el primer terme amb el segon, que t desentonen. ARCADI Ah, sí! (_Pinta_.) Malvinatge la paleta! DAVID Què tens? ARCADI Res. DAVID Doncs, pinta i calla. ARCADI Aviat que la faig a miques! DAVID Vés, pren la meva. ARCADI No, no cal. DAVID Vaia, treballa, treballa. (_Curt silenci_.) ARCADI I, tu, què fas parat? DAVID Deixa-m estar, no m diguis res, home! ARCADI Que tens sòn ? DAVID No, tinc sòn. (_Curt silenci._) ARCADI (_pintant_) Ara, ara va bé! Vine, David! DAVID Pinta, pinta. ARCADI Quin efectarro, noi! (_Mirant-se l quadro molt content._) DAVID Però, calla, si vols! ARCADI Aixeca-t, home, aixeca-t! DAVID No estic de vena! ARCADI No estàs de vena? (_Deixa ls pinzells i la paleta i s'acosta an en David._) Com vols estar-hi? Sembla mentida que siguis tant criatura! DAVID Jo? ARCADI No, jo! DAVID Per què m'ho dius? ARCADI (_confidencialment_) Que no vas observar res ahir vespre? DAVID Què vols dir? ARCADI No vas fixar-te en l'Adriá? DAVID Ah, ja!... I, bé, perquè és tant bestia! ARCADI Oh, noi! Posa-t tu en el seu lloc. DAVID Sí... I què? ARCADI Això de proposar a una xicota que està a punt de casar-se... DAVID Lo del retrato? ARCADI Sí, això mateix. DAVID Què té de particular? ARCADI Per mi, re; però per l'Adriá... No sé, figura-t!... DAVID Arcadi: tu no m comprens! No, no: tu no m comprens! ARCADI Ja tornes am lo de sempre? DAVID Tu no ets prou artista. La vida no t diu res. Pintes, pintes de rutina, com podries fer qualsevol altra cosa... Què t diré jo?... ARCADI No, no ho diguis. DAVID Tens raó: val més que calli, perquè potser seria massa depressiu per tu lo que ara jo t diria. ARCADI Tens unes coses!... No puc contradir-te en res!... Romàntic, més que romàntic! DAVID Escèptic! ARCADI Sempre estàs fantasiant, idealisant-ho tot. DAVID Calla, calla, perquè encara m'enfadaria! Tu no ets prou artista, ja t'ho he dit. Et poses davant d'un panorama, i en ell no hi veus res: no hi veus un estat d'ànima. Et poses davant d'una figura humana, i en ella sols hi veus la línia, el color: quasi res. Per tu tot és en ella exterior, com si de dins fos buida, com si no sentís, com si no pensés... El pintor també ha d'esser psicolec, perquè, si no, no és artista. ARCADI Noi, quina reventada! DAVID Dies ha que m'avises, que m reconvens... ARCADI Ho faig pel teu bé. DAVID Ho fas perquè... No sé per què ho fas. ARCADI Si la simpatia que tu sents per la Nuria no fos més que això... DAVID Què vols dir? ARCADI Senzillament que l'estimes. DAVID Si, sí, que l'estimo. ARCADI (_am presumpció ridicola_) Ho veus com també sóc psicolec? DAVID Ah, Arcadi! ARCADI Tu recauras. Tornaras a estar malalt. Els aires del camp... DAVID Ells m'han salvat la vida. ARCADI Però procura no recaure. DAVID (_am to moll viu_) Per què m'ho dius això? ARCADI Per què t'ho dic? Ja veuràs: me vols creure a mi? Tornem cap a Barcelona... Ara quasi ja estas restablert i no hi ha perill de res. DAVID A Barcelona m'hi moriria. Necessito aire,sol... Aqui estic molt bé. Anar-men seria la meva perdició. ARCADI No sé per que. DAVID Aquí he trobat el complement de la meva ànima. Tot jo era una idealitat: me faltava estimar la vida, que, gràcies an aquesta Naturalesa, avui sento vessar del meu cor. (_Apareix l'Adriá pel segon terme de l'esquerra. Vesteix trajo de llana grisenca de bon escaient. Du barretina morada i corbata de dol, amb el nus a l'estil dels carreters. Porta una vareta de freixa_.) ### ESCENA II Els mateixos i l'Adriá ARCADI Hola, hereu! ADRIÁ Què hi ha, senyorets? ARCADI Per ara, ja ho podeu veure. ADRIÁ Vostès cada dia lo mateix. ARCADI (_amb ironia_) I vós... cap a l'hostal. ADRIÁ No; no encara... Més tard... potser que m'hi arribi. (_En David segueix pintant._) ARCADI Bé, home, bé... I què tal: quan és el casori? ADRIÁ (_amb intenció_) Aviat. ARCADI Ah! Sí? Doncs, ja és cosa feta? ADRIÁ Sembla que sí. ARCADI Me n'alegro, Adriá. ADRIÁ Si no s'hi espatlla res. ARCADI Oh! No ho crec pas. ADRIÁ No s pot dir blat que... ARCADI Com? ADRIÁ Oh! Re, re. Déu ajud d'aquí aquell dia! ARCADI No crideu el mal temps. Qui s pogués trobar en el vostre lloc! ADRIÁ Es que en aquest món hi ha gent que no sap estar-se de fer mal, i, de rebot, sen fan a sí mateixos. ARCADI No us ho prengueu així! No sé què us fa parlar d'aquesta manera! ADRIÁ Ja ho sabrà. ARCADI Francament, hereu... ADRIÁ Oh, ja, ja! ARCADI No serà tant. ADRIÁ Tant-de-bo! No és pas que jo ho disitgi... Però si massa a un hom l'empenyen... a l'ultim rodola, perd la paciència i fa un disbarat. I allavors reb qui reb. ARCADI Que aviat us apureu ! ADRIÁ Jo? No, cah! No m'apuro mai. Però que no m busquin el còs... que no mel busquin, perquè, si no, em trobaran l'ànima. ARCADI No us hi encaparreu. ADRIÁ I què m tinc d'encaparrar! ARCADI No faltaria més! ADRIÁ També sé anar am peus de plom, quan convé; però com que 1 carro... ARCADI Home!... ADRIÁ Bé: que no s'hi cancin. DAVID Igualment, Adriá. ARCADI Ja us en aneu? ADRIÁ Sí, que tinc feina. ARCADI Vaia, doncs. DAVID Adéu-siau. ARCADI D'aquí després. (_L'Adriá sen va poc a paquet, mirant an en David am recel, pel primer terme de la dreta. L Arcadi s queda moll estranyat._) ### ESCENA III Els mateixos, menys l'Adriá ARCADI Tu! Tu! DAVID Què? ARCADI Que no l'has sentit? DAVID Eh? ARCADI Que no estaves atent? DAVID Què? Digues. ARCADI No has sentit l'Adriá? Quina manera tirar-te 1 guant! DAVID Ane mi? ARCADI Sí. Es veu que 1 xicot està cremat. DAVID Deixa-1 dir! ARCADI Es que té raó! DAVID Però, tu també ets així? Sembla mentida que un home que vol ser artista tingui prejudicis que li facin veure les coses com la gent vulgar! ARCADI Vaia: no m'hi vinguis am les teves teories. A mi ningú m desfà que tu vas a fer infeliços a dos cors que, am tot i d'una manera primitiva, poden viure ben satisfets. No sé pas què li trobes a la Nuria. De maca ho és, no ho nego; però la seva hermosura és simple, no té matisos prou expressius. DAVID Tu no tens ulls pera apreciar la seva hermosura. Tu no més sents que l'art histeric. Tu no veus l'art de la vida, l'art verge que s manifesta lliurement, sense artificis; l'art etern que ofereix la Naturalesa. ARCADI Quina obsessió hi tens, en mi! DAVID Perquè t'estimo. Jo t voldria veure un altre. Em fa pena que t'enorgulleixis del teu caràcter bohemi. L'artista no ha de descendir mai al nivell del clown. ARCADI Que per ventura sóc així? DAVID Sí, que ho ets, sí. Has pres el món per una immensa pista, i no més procures divertir als filisteus, que mai ens podran compendre; an aquests que s creuen superiors a nosaltres amb el seu ideal de col·leccionar diners. (_Curt silenci._) ARCADI Escolta, David, una cosa. DAVID Digues. ARCADI I tu creus que la Nuria arribarà a compendre aixó que m dius a mi? DAVID Sí. És una ànima adormida; té la pugor de l'imbecilitat a sobre, però en el seu fons hi han recloses les energies d'una heroïna. És una xicota d'una intuició extraordinària i té un cor apassionadissim, fogós, com un petit sol emboirat. Que sen perden d'ànimes humils amb el llevat de l'heroe! ARCADI No sé què dir-te... Però... DAVID Què? ARCADI Deixem-ho córrer. (_Per la dreta ve la Nuria, un xic melanconica. Porta mantellina blanca i du un devocionari i uns rosaris a la mà._) ### ESCENA IV Els mateixos i la Nuria NURIA (_am tristesa dolça_) Bon dia tinguin. ARCADI Oh, oh! Que vas maca! NURIA Ja hi som? DAVID Que venim d'oir missa, Nuria? NURIA Sí, senyor. ARCADI (_an en David_) Que no ho coneixes? DAVID Calla... (_Suplicat._) ARCADI Has dit gaires pare-nostres? NURIA (_somrient am tristor_) Oh! Molts! ARCADI I per nosaltres... ja n'has dit forces? NURIA Que està d'humor! DAVID An aquest sí que... no 1 preocupa res. NURIA Així ho veig. ARCADI I a tu? NURIA Jo rai! ARCADI Estàs molt trista! NURIA No estic trista! ARCADI Que no set coneix en la cara? NURIA Es que vostès s'ho pensen. Ves per què... Deuen voler que salti i balli com una beneitona. ARCADI Per tu faràs. NURIA Sí... jo rai! DAVID No t'enfadis, per xò. NURIA Fugi!... I ara? Vès per què m tinc d'enfadar! DAVID Hi ha coses que molesten tant, que lo millor és callar-les. NURIA Ane mi tot m'és igual. Com que no tinc res que m privi 1 sòn... DAVID Estàs gaire animada? NURIA (_fingint estranyesa_) Animada? DAVID (_somrient i am molta intenció_) Ja s'acosta. NURIA Ah, ja! Ni tampoc hi pensava. DAVID No? Que és estrany! NURIA Vès ara am què surt vostè! (_L Arcadi contempla a la Súria am gran detenció._) DAVID Sí que t'interessa poc! NURIA No men parli, David. Faci-m aquest favor. (_Suplicat_) ARCADI (_pera distreure la conversa_) Saps, Nuria, que estàs divinament? NURIA (_somrient._) Ah! Sí? ARCADI Te cau molt bé la mantellina. DAVID Encara que ten burlis! ARCADI No men burlo. Quina delicadesa de línies!... Quina tonalitat més fina en tota la teva figura! NURIA Bah! Deixa-men anar cap a casa. ARCADI No ten vagis, encara. NURIA És que estona ha que m'esperen. M'he entretingut tant! DAVID Sí, ves, que aviat deurà venir aquell. NURIA Aquell?... Sempre diu lo mateix. Tot lo dia hi pensa, en ell. DAVID No li sóc tant ingrat com tu. NURIA (_amb estranyesa_) Ingrat? DAVID Pobre xicot! Tant que t'estima i tu tant indiferent que t mostres! NURIA Oh! Vostè ja ho diu. ARCADI (_a la Nuria_) I que estàs bé! Quina cosa més hermosa! NUR1A Vol callar! ARCADI No ten vagis, que n faré un esboç. NURIA És tard, és tard. DAVID Sí, vés, vés, que si no t'hi trobava... NURIA Miri: s'hauria d'esperar. DAVID Oh! Potser et renyaria. NURIA A mi? DAVID Vés, vés, creu-me. NURIA No sigui així. (_Sen va poc a poquet per l'esquerra, primer terme._) ARCADI Adéu. DAVID Adéu, Nuria. NURIA Passint-ho bé. (_Desapareix._) ### ESCENA V Els mateixos, menys la Nuria DAVID Pobra xicota! ARCADI Sí... ten compte! DAVID Tant simpàtica! Em fa una llàstima! ARCADI A mi gens! Ves per què t'ha de fer llàstima! DAVID Es malaguanyada pera aquell bretol. (_Per l'esquerra, tercer terme, apareix en Mingo boi taral·lejant una cançó popular verament catalana i fumant una punta de cigarro. Va en manegues de camisa, barretina vermella, calces de vellut de color d'oli, faixa blava i espardenyes am betes negres, sense mitjons._) ### ESCENA VI Els mateixos i en Mingo M1NGO Hola, senyorets! ARCADI Hola, Mingo! Aon vas tant cremat? MINGO Fins a cal barber. (_An en David_). Ja l'espavilarà, ja, aquell! DAVID Qui? MINGO Aquell reganyós de l'Adriá. ARCADI De què se les heu? MINGO De que vol que se les hegui? No sap que és tant gelós? ARCADI Sí que tindrà feina, si no s cura! MINGO És clar que n tindrà, amb una dóna tant vistosa! Fort, massa poc, per xò! Aixís no l deixessin estar mai am tranquil·litat, per lo orgullós que és! Ui! Què s pensa! Sembla que tingui un rei al còs! I... total perquè son pare l deixarà una mica arregladet. ARCADI Crec que serà ric. MINGO Jo encara no ls he vist comptar els seus _pistrincs_. Diu que de diners i de bondat, la meitat de la meitat, i am prou feines. ARCADI Bé: què té amb en David? MINGO Romansos: veli-aquí. Lo que és ahir vespre m pensava que ja hi erem. Jo ja havia dit un pare-nostre al casament. Tant-de-bo, animetes santes, que la Nuria li hagués donat una carbassa més grossa que les de rabaquet! ARCADI No, pobre xicot! MINGO Pobre xicot? Ella sí que és de plànyer! Malaguanyada moça per ell. Quin poca solta! Ningú del poble 1 pot veure, per presumit i malcarat. No té cap amic, quasi. Ni les noies en fan cas. L'hereu! Feu-li pas! Li tinc una ràbia! ARCADI Perquè s casa am la Nuria? MINGO Sí, sí, per xò. Primer l'he estimada jo, que no pas ell. I més bé que ell! ARCADI Ah! Sí? Vatua en Mingo! MINGO Sí, senyor, sí! Però mai li he dit ni li diré que l'estimo, pobreta! Es mereix millor que jo i que aquell sorrut. DAVID Vet-aquí... ARCADI Ja t passarà, ja. MINGO Algun dia... ARCADI Faràs una desgracia. MINGO Encara que sen burli. Aon va aquell brètol de ricot! ARCADI Tu ho fossis com ell. MINGO Bon profit... Ella no l'estima gens. ARCADI No? MINGO Cah, barret! Ni ls mils! ARCADI Que t'estima a tu, potser? MINGO No: a un altre. (_Mirant an en David._) ARCADI A un altre? MINGO Sí. ARCADI I, doncs, per què s casa am l'Adriá ? MINGO Oh! Això va de banda. DAVID Què vols dir? MINGO Vui dir... vui dir... que una cosa és casar-se i una altra l'estimació. Vostè (_an en David_) s'hi declares... DAVID Jo? MINGO Sí. Ja veuria com ella no s casava am l'Adriá. DAVID Com ho saps? MINGO Deixi-ho córrer. DAVID (_fent-se l desentès_) Tu no saps re. MINGO Que no? Que n'hi podria dir de coses! Com la sacrifiquen, pobra xicota! ARCADI Que 1 planti, an aquell! MINGO Ella pogués. Sa mare la farà una desgraciada. Tot és el promès. Si fos pobre, ni tampoc se l'escoltaria. Aquest panís que n fa fer de coses! (_Am rabieta de noi._) ARCADI És molt interessada la Quima. MINGO Més que una garsa. DAVID I ella, la Nuria, que no va resistir abans de prometre-s am l'Adriá? MINGO No n'hi va costar poques, de llàgrimes! DAVID Sí? MINGO Sempre li ha fet fàstic. DAVID Però, com pot ser...? MINGO Sa mare no li va callar mai que l volgués, perquè un partit tant bo no s troba per desig; i, ella, com si re; toçuda que no l volia; fins que la Quima, tant i tant la va pregar, li va fer tants sermons... ARCADI I bé, home, ja s'arreglaran, un cop casats! MINGO Vostè (_an en David_), per què no s'hi descara? Desfaci aquest casament! Treurà una ànima de pena. DAVID Quins embolics que faries! MINGO Jo fos de vostè! ARCADI I si aquell?... MINGO Si és un bè! ARCADI Mira que un home gelós... MINGO Que s reventi! ARCADI Vaia un plan més original t'has tramat! MINGO No és cap bestiesa! DAVID Pobre Adriá! MINGO Com que an ell no l'estima i a vostè sí... DAVID No ho creguis. MINGO Que no? Ja veurà, fïxi-s'hi. Faci-la feliça, vostè que pot! Jo m'hi veiés am cor, no l pregaria tant, no! (_Va per anar-sen._) ARCADI Que ten vas? MINGO Sí, senyor. Passint-ho bé. DAVID Adéu, Mingo. ARCADI Vine, home! MINGO No vui dir-los res més! (_Sen va, tot emmurriat, pel primer terme de la dreta._) ### ESCENA VII Els mateixos menys en Mingo ARCADI Pobre xicot! DAVID Ja l'has sentit. (_Se senten lladrucs de goços i crits de caçadors. Seguidament, un xic lluny, son un tret d'arma de foc._) Bo! Ja hi tornem a ser! ARCADI Són caçadors. DAVID Ja t dic jo que ns hem ben enredat! ARCADI Que no ns clavin una perdigonada. DAVID Que vols dir que hi ha perill? ARCADI Oh! Aquests caçadors devegades van tant cegos, que no veuen aont apunten. Que no ls servim de blanc! DAVID Vès, vigila, doncs. Fes-los un crit, si de cas. ARCADI Qui? Jo? Cah, barret! Que no m prenguessin per un cap de caça. (_Mirant._) Ja volia dir jo! Tu: són el senyor Robert i el seu gendre. DAVID Ah! Sí? ARCADI Que anirà barato la caça! (_Cridant._) Senyor Robert, senyor Robert! Men vaig a saludar-los. DAVID Deixa-ls estar, que deuen voler fer cacera. ARCADI Ja vinc desseguida. Vaig a provar si tinc bona punteria. DAVID En Guillem Tell! ARCADI Me n'hi vaig. DAVID Pinta, home, pinta! ARCADI Aviat tornaré. (_Cridant més fort que de primer._) Senyor Robert, senyor Robert, no tiri, que sóc jo! DAVID Beneit, més que beneit! (_Desapareix l'Arcadi per l'esquerra del fons. Se van sentint els crits dels caçadors i els lladrucs dels goços. En David va pintant. S'onen al lluny vuit hores. Llarg silenci. Així que ja no se senten els crits dels caçadors ni els lladrucs dels goços, compareix la Nuria, vestida am senzillesa escaient. Va amb un canti de terriça a la mà._) ### ESCENA VIII La Nuria i en David DAVID Aon vas, Nuria? NURIA A cercar aigua a la font pera uns senyors que s'esperen a casa. DAVID Que porten molta pressa aquests senyors? NURIA (_am candidesa_) No ho sé. DAVID Bé, bé... (_Mirant-la de fit a fit, amb èxtasi._) NURIA Que ja han acabat de pintar? DAVID No encara. No s pot fer res. NURIA Per què? DAVID Oh! Què sap un! Lo que és jo... NURIA Què té? Que no s troba bé? DAVID Sí. NURIA Què li passa, doncs? DAVID Res: estic un xic neguitós. NURIA Què pinta? DAVID Res. No val la pena. NURIA A veure. (_Mira l quadro._) DAVID No s pot mirar de dolent. NURIA I el seu company? (_Mira l quadro de Arcadi._) DAVID Què ten sembla? NURIA (_no gosant-ho a dir_) M'agrada mes el de vostè. DAVID Avui no estic per pintar. NURIA Que potser està malalt? DAVID No estic malalt! (_La mira fixament. La Nuria abaixa l cap ruborisada. Curt silenci._) Nuria! NURIA Que mana? DAVID Per què t'has tret la mantellina? Tant bé que t'escau! NURIA Que és burleta! DAVID Sí: t'escau divinament, i la seva blancor contrasta am la teva tristesa! NURIA Que m'hi vol retratar així? DAVID Sí. És de la manera que m'agrades més. Però, i si després et costa un disgust? NURIA Un disgust? No sé per què. (_Am to natural._) DAVID De vegades... NURIA Què? DAVID La gelosia... Es una cosa tant terrible la gelosia! NURIA Ah! No temi. DAVID Es que ahir l'Adriá... NURIA Ah! Allavors que vostè va dir pera fer-me l retrato? DAVID Sí, allavors. NURIA Ell sí que... DAVID Ell, ell!... NURIA Si no li agrada, que ho deixi! Vès quin mal és! Té una mena de caràcter, aquell, també! DAVID Ja l té ben aspre, ja. NURIA Més de lo que vostè s pensa. DAVID Ja n'estic enterat. Sé que no m pot veure. NURIA No n faci cas. DAVID Que li he fet? (_Am molta delicadesa._) M'he atrevit mai... ? MBIA Vostè? (_Am dignitat._) No sé aquell xicot per qui m'ha pres, ni per què m vol. DAVID Prou que s veu per què t vol. Pera fer de tu la seva esclava. Perquè fas goig; per xò: perquè fas goig. NURIA I per res més? Sempre ho he dit! (_Am veu concentrada i am molt sentiment._) DAVID Sempre ho has dit? Ane qui ho has dit? NURIA An els meus pares. DAVID Així, doncs, tu no estimes a l'Adriá. NURIA (_inconscientment_) Sí... DAVID No: tu no l'estimes. No m'ho neguis, que t'ho llegeixo a la cara. NURIA (_am molta fredor_) Sí que l'estimo: cregui-m. DAVID No, no menteixis. NURIA Veurà... DAVID Tu l'avorreixes. NURIA Li dic que no. Si m'hi caso! (_Esforçant-se pera convèncer an en David._) Que no sap que m'hi caso? (_Amb ironia trista._) DAVID T'hi cases? Per força! NURIA En què s fixa? DAVID En que l'Adriá no satisfà les teves ambicions ni els teus somnis de ventura. Em fixo en que ell és tant diferent de tu, en que la seva ànima és tant inferior a la teva, que... Però, què dic, si tot és en va! NURIA (_Mirant encisada an en David, diu am molta ingenuitat._) Ja l'entenc, ja. Devegades també hi penso, com vostè... Més, l'obediencia! L'obediencia, David! DAVID (_am sarcasme_) Sí, l'obediencia! NURIA (_amb ingenuitat_) I l'Adriá ja n'és, de ric... A mi què pot faltar-me? DAVID Tot: l'amor, la felicitat; això que no ns satisfà quan ens ho donen fet. NURIA (_parlant-se a sí mateixa, am fonda meditació_) Ser una esclava... una esclava... Sí que és així... I no se n'ha de ser! DAVID El veritable amor no esclavisa: fusiona les ànimes. NURIA (_coordinant idees_) Ja no vol que vostè m retrati... DAVID Perquè és un egoista i tem perdre-t. NURIA Si ho fa així, em perdrà. DAVID Es clar que sí! NURIA Jo no faig pas res de mal! No fent res de mal, no consento que ningú m repti. DAVID Oh! Sí que n fas de mal! NURIA (_molt sobtada_) Jo? Vostè m'ho diu! DAVID An ell n'hi vas fer molt! NURIA Jo? Quan? Quin dia? DAVID El primer que li vas dir que l'estimaves. NURIA (_am gran sinceritat i fermesa_) Que no! Que no! DAVID Sí, si: li vas fer molt mal. NURIA Mai li he dit que l'estimés. Mai! Mai! DAVID No? NURIA Ni li vui dir, ni li diré encara que m matin: no l puc enganyar. DAVID Ho veus com te sacrifiques, ho veus? NURIA No, no: ho faig resignada. (_Am candorosa humilitat._) Deu ser la meva estrella. DAVID La teva estrella!... No, no; jo no puc tolerar que set sacrifiqui i es mercadegi am les teves gràcies. I tu hi consents perquè no t creus prou forta pera eslliurar-te d'aquest munt de prejudicis que pesa damunt teu. NURIA Què hi faré ara? Ja és tard. DAVID No és tard, no. NURIA