Part 18

Observaréu á un desgraciat que, á pesar de tots sos esforsos, tot li surt en contra, perdent capitals, fills, salut y fins lo do de pensar, desvaneixentse sovint sas ilusions, en lo moment de posar la ma sobre un objecte segur que espera.

Observaréu, en cambi, á homens vils é infames, que sens mes qualitat que l'atreviment, consegueixen lo benestar mes complert, y fins he conegut jo hipócritas, que sent usurpadors, testimonis de infamias y deshonras en sa casa, de vulgar inteligencia y ateos, han lograt que'l mòn los tingués per generosos, plens de honra, sabis y sants, vehent la continua sort que sobre ells ha plogut de fortunas, distinccions y alabansas.

En las nacions succeheix, si fa no fa, lo mateix. Sens mudar sas virtuts ó vicis, las circunstancias que la caracterisan y sos recursos, nació veuréu que se sosté per espay de molts sigles, que sempre vèns y aumenta, y que fins sos disbarats s'arriban á convertir en glorias ó al menos en camins pera trobarlas.

Y aqueixa nació la veuréu després com desacertada y abandonada, equivocantse en tot, estrellantse en las millors proporcions, y desfentse com fum no sols las ilusions, sinó las realitats que ja tocava.

La gentalla sól dirne de aixó estrella, certs homens ne diuhen destí, y altres no hi donen cap nom, vehent en tots los actes, així desgraciats com ditxosos, no mes que la ma de la Providencia, que tè'l secret de saber lo que toca á cada un en aquest mòn.

Los que hi donan los primers noms miran y no pensan, ó millor, no volen pensar sobre lo que miran, y sols admiran; los altres no volen mirar lo que veuhen y sols creuhen. Y aquests poden així ferho per lo que diu San Bernat en la carta ó llibre que dirigí á sa germana (y que traduhí al catalá fra Anton Canals,) que'ls pecadors uns sòn jutjats en aquest mòn y altres en l'altre, de manera que la sort dels dolents pót ser recompensa de alguna obra bona y las penas dels bons cástich de alguna acció dolenta, pera que així, al morir, s'en vajan directament los mals al infern y'ls bons al cel.

Peró, á pesar de aixó, no faltan recompensas als bons y desgraciats y cástichs pera'ls dolents y orgullosos.

Uns y altres casos veurá, donchs, lo lector al contemplar los fets de certs personatges que ja coneix, y en quant á la nació á que perteneixen, com las nacions no han de purgar en aquest mòn pera tenir la millor vida que l'home espera, veurá cumplert en part lo cástich que sufreix, cambiantse rápida y gradualment sa sort.

La nació catalana, tan orgullosa un dia, tan guerrera y tan independent, lo poble acariciat dels antichs reys y ajudadors de sas glorias, se veya com olvidada del monarca que havia elegit, sas espasas jeyan abandonadas sens que's pensás en cullir nous llorers, vivian com á renyits lo poble y son rey, y sols escoltava aquest consells de la gent estrangera que'l rodejava.

En efecte, després de coronarse Fernando en Saragossa, á penas s'havia acostat á Barcelona, las corts de Montblanch s'havian tingut de disóldrer per no haber volgut consentir lo poble las exigencias del Rey, que cap negoci volia despatxar sinó lo de sa principal y única pretenció, lo del donatiu, que no's feu; y al despedirse los del bras reyal, lo síndich per Barcelona, mossen Ramon Dezplá, havia ab prou feynas y esforsos pogut mostrarse respectuós y moderat, pera contestar al insolent monarca, que s'havia desfet en vituperis y desprecis contra la terra y sos habitants, contra la lleyal y pundhonorosa Catalunya, sobre lo qual acabá lo síndich dihentli, ab tota enteresa y veritat: "que los catalans trobavan á menos aquella popular humanitat y generosa confiansa ab que foren sempre honrats y acariciats dels altres reys, que las paraulas de fel que'l Rey pronunciava may havian ressonat en sas orellas, y que no podian menos de resentirse, quant s'havian posat per principals tractadors de aquellas corts á personas que no eran naturals de aquests regnes!"

Se anyadia á aixó que'l Rey havia rebut una embaixada del Emperador Sagimon, citantlo pera que comparegués á Perpinyá, pera tractar del arreglo de la Iglesia, no tenint altre remey lo rey de Aragó que resóldrerse definitivament, en qual dubte no veya mes camí que declararse contrari del papa Benet, (com havia fet lo rey de Castilla,) de aquell que tants favors li havia dispensat, que tant l'havia ajudat pera lograr sa corona, de aquell ab qui acabava de tractar y consultar, reiterantli, sens dubte, la espressió de son afecte, de son agrahiment y del respecte y veneració que li infundia.

Y junt ab aquests disgusts podian contarse no menos la anulació de molts plans, com sòn l'anulament del matrimoni del infant don Joan ab la reyna Joana de Nápols, la necessitat de renunciar á totas las promesas fetas á don Anton de Luna, que lo Rey volia tenir content prop sèu pera que no tornás á alborotar lo marro, ans se vegé en la precisió de escríurer á Narbona pera que'l vigilassen y'l prenguessen si era possible; la contrarietat de no haverse pogut deixar content al Comte de Foix, que pretenia una compensació de Aragó per certas confiscacions que li havian fet, perill cruel pera Fernando, pus quedava mal content lo llop que tenia sempre á la porta de sos estats pera invadir, qual llop era ja enemich de Benet quant aquest se podia dir triunfant; la fatalitat de haverli semblat lleig á la infanta dona Maria, filla del rey Fernando, lo fill del de Inglaterra, ab qui s'havia de casar, y per qual matrimoni contava lo rey de Aragó poderse unir y relacionar ab aquella potencia que havia favorit al de Urgell, y finalment, la melancolia del primogénit don Alfons, que havia arribat á casarse sense tenirne ganas, y no veya'l moment de alsarse una nova guerra pera anar en busca de glorias. Tot aixó, sens contar la miseria, la despoblació y'ls restos de la malehida peste que tot sovint rebrotava en diversas ciutats de aquests regnes, y las bandositats de Aragó, que no s'havian extingit, y en qual regne així los Heredias com molts dels richs-homens y magnats havian manifestat al Rey, quant las festas de la coronació, que no's donarian per contents fins que vegessen verdaderament castigats als assessins del arcabisbe de Saragossa.

Tal era lo que havia passat y la situació en que's trobava, després de dos anys de la presa de Balaguer, lo sitiador de esta ciutat y'l poble que l'havia ajudat á péndrerla y subjugarla.

En tal estat, preguntarém ara, donchs: ¿lo que succehia á Fernando y al poble catalá era'l cumpliment de un destí que's comensava, era l'influxo de lo que'l poble'n diu una mala estrella, que havia de transformar desde llavors á aquella gran potencia, ó era un cástich de la Providencia, que així podia ser temporal pera'ls homens, com continuat é inmutable pera la nació y'l que la regia?

O millor:

¿Aquells trastorns que passava'l poble catalá y'l Rey que ell s'havia dat, podian ser tal volta lo cumpliment de la maledicció del Comte de Urgell, del anatema de fra Vicens, quant deya que "fins los fills á voltas pagan los pecats dels pares," ó del somni ditxós de mossen Borra, suposat que, en part, se cumplian actes que havian de favorir, ab lo temps, al futur rey de Aragó, y era en tals antipatias y trastorns l'infant don Alfons la única imatge grata en qui veyan los catalans possibilitat de revíurer novament las virtuts dels antichs reys, lo respecte de sas llibertats y nova cullita de gloria y llorers?

Quí sab? Alla veurém.

### XVIII. La llibreria del rey don Martí.

De allà ahont menos se pensa, salta la llebra. Cert es l'adagi que diu "Qui espera's desespera;" y mes cert encara si'l que espera no sab de fixo qué déu esperar, com li succehia al infant don Alfons y á son amich mossen Borra, que, vehent embolicat lo mòn, no veyan un camí pera lograr sos grans desitjs.

En contra del fatal adagi hi ha, no obstant, un medi que Dèu no ha donat á tots los homens, y es lo de la inteligencia clara y superior de alguns, los quals, com á supremos en sos pensaments, y fins en sas ambicions, desitjan al mateix temps trobar tot lo que ajude á engrandir, senten una aspiració ardent á tot lo que es diví y general de la naturalesa del home, y donantse á la ciencia, al estudi, al exámen de lo perfet y gran, logran evitar, mentres esperan, aquella desesperació que diu l'adagi.

Així ho feya l'infant don Alfons, mogut per lo sabi mossen Borra, y així ho feya també aquest, ensenyant y proporcionant á son amo tot lo bo que anava trobant en la Biblioteca del palau reyal, y especialment en la que havia deixat l'últim rey, don Martí; y així esperavan bè aquests dos personatges com á homens grans en esperit, ben diferent, per cert, de la manera ab que espera l'home ociós é ignorant, aquell que sols tè de gran l'atreviment en sos actes, mes nó'l pensament ni menos lo cor, aquell pera qui tan sols se feu de segur l'adagi. Dígaho, sinó, lo donzell de Puymoren, que, tenint de resignarse á la voluntat del Rey, quant, aconsellat per alguns richs-homens de la terra, nombrá á aquell tan sols majordom de son palau, y no camarlench de sa reyal cambra com ell volia, passava ociosament la vida en Barcelona, de lo que no estava en cert modo descontent, perque deya que "en tan gran ciutat hi havia de tot," tot que pera ell se reduhia tan sols á la possibilitat de dedicarse á certs vicis que may sòn tan comuns en las poblacions petitas, y que eran pera'l misteriós personatge l'únich medi de passar las llargas horas que li deixava libres son ofici, lo qual, ádhuc estant lo Rey en Barcelona, era purament de ceremonia. Prou ho podian dir, sinó, lo carrer de Viladalls, lo lloch que'n deyan entre mur y mur, tots los carrers y travessias próximas al carrer del Vidre y Tres llits, ahont encara's conservava la fama de la antigua Peyrotona y sas amigas, y finalment lo barri y carrer dels Orbs, sobre tot á la part de fora del portal, per ahont galanejava de dia, aguaytant sempre palomas de finestra, y ahont se dirigia tapat, de nit, ab una altre capa menos coneguda que son vermell tabar, pera que no'l descubrissen, en busca dels palomars que eran mes á propósit pera entretenir sa depravada ociositat.

Com era mossen Borra discret y mostrava sempre alegria, s'inclinava á ell mes facilment lo donzell, sens conéixer que era'l juglar un dels que mes lo vigilavan, mostrántseli afable y amich, á fi de véurer si ab sas confiansas lograria esbrinar qui era aquell home á qui ningú coneixia y de qui tant recelava lo mateix príncep lloctinent y molts particulars de la ciutat. Així que, al tornar al palau lo donzell, després de sas corregudas ó passetjs, dava sempre una passada per la llibreria, segur de trobar allí á son amich, y ab tal motiu passar un rato de conversa, que era, com si diguessem, de bulla y passatemps pera qui tant llargas li eran las horas. Mes, curta era la visita que feya en tal cas lo majordom, si lluny de trobar sol al juglar, lo trobava acompanyat de alguna persona de lletras, que allí s'entretingués ab qui tantas n'hi sobravan, com succehí precisament un dia del mes de octubre del any 1415, en lo qual havia arribat á Barcelona un comissionat dels monjos de Poblet pera tractar ab lo senyor Rey de un assumpto important al monastir.

Estava, donchs, en la llibreria lo juglar, entretenintse en ensenyar al monjo las preciositats de aquella, y per sa conversa podia deduhirse la riquesa que en aquella habitació se tancava, y la que tenia en son cap lo sabi juglar, coneixedor de tot lo bo y dolent que en aquell temps havia produhit la ciencia, los ingenis y fins lo que era sols fruyt de homens laboriosos.

--Donchs voleu dir, (deya mossen Borra, enfilat dalt de una taula pera poder arribar á un llibre que era en un prestatge elevat,) voleu dir, pare Arnau, que l'abat Mengutxo no tè por, desde que al papa Benet li coixeja la cadira?

--Qué ha de tenir por (contestava'l frare, mitj rihentse de la pregunta,) si precisament ara es quant li balla la aygua al devant. Es diferent de son antecessor, l'abat Carbó, que aquell fou fet per ordre espressa del papa, peró á don Joan Martinez de Mengutxo lo elegí la Comunitat. A mes, que ell está disposat...

--Sí? donchs llavors no vull créurer que vostra vinguda sia solament pera véurer si'l Rey vól acabar lo palau que'l rey Don Martí deixá á mitj fer en Poblet. Prou feyna tè en aquest don Fernando, que si no l'adoba, me sembla que al millor dia se li posa á tremolar. Jo estich, company, en que vostra vinguda pórta cua... No obstant, aquí teniu lo llibre que buscau, y que'm sembla vos servirá poch pera vostre objecte.

--Bè, bè, (contestá'l frare, tot llegint lo comensament del llibre y fullejantlo ab certa indiferencia, com si l'espantás lo volum: "Del edificament del monastir de la Grassa.")

--Lo que deveu fer, continuá'l juglar, es véurer si lograu la vostra, y deixar córrer exemples, que pochs vos en donará l'historiador de aquell monastir mitj francés y mitj catalá.

--Ja ho veig, ja ho veig. Com aquí's tracta sols de acabar un edifici, encara que també mereix reparació lo claustre de Sant Esteve y la enfermeria dels monjos, de poch servirá l'exemple. Y per altre part, com lo Rey no tè diners, me sembla, 'm sembla...

Y'l monjo bellugava'l cap com en senyal de incertitut, tot deixant lo llibre al demunt de la taula.

--Qué es lo que us sembla?

--Me sembla, que al fi s'haurá de fer lo que ja tenim pensat. Que'ns venga'l Rey la jurisdicció de Menargues y altres pobles que eran del de Urgell, en los quals Poblet tenia ja'l domini útil, y...

--Ah, ah, ah! Aixó sí que'm fa ríurer, contestá'l juglar, interrompent al frare ab una gran rialla; demanau diners pera fer obras, y no podentlos haver, proposau una compra. Malament podréu pagar lo comprat sinó podeu pagar los adobs de lo que teniu. Voleu, pare Arnau, que us deixe'l "Digesta" nova ó no nova, lo llibre de "Lleys de Espanya" si es que enteneu lo castellá, las "Consuetuts dels feus" las "Decretals de Bernat" l'"Ordre dels judicis" y'ls infinits códichs que hi ha aquí en totas llenguas, pera véurer si en ells s'hi troba previngut aquest gran cas de justicia? De segur que en cap de ells se trobaria la previsió dels monjos de Poblet, y sobre tot la rahó de demanar lo que tè mes al que tè menos.

--Sòn cosas aquestas, mossen Borra, que convé enténdrerlas.

Y fent lo monjo com que volia girar la conversa, aná seguint per devant dels prestatges de la llibreria y llegint varios títols dels llibres.

--Aquí, aquí fa pera vos, li digué mossen Borra, vehentlo mirar ab mes afició y com admirat al arribar á cert punt. Tot lo que veuréu es cosa de vostre ofici, y en abundancia.

Lo monjo anava seguint y llegint, sens fer cas, en cert modo, de las glosas que feya'l juglar á alguns dels títols que llegia.

--"Canonisacions." "Esposicions dels Evangelis." "Salomó, de Profetas." "Dels deu manaments." "Vida de San Vindaleix." "De San Gregori." "Ordinacions dels temples." "Sermó de Sant Agustí sobre la assensió de Madona Santa Maria." "Revelatio Beati Sirili." "Tractat de Sent Agustí." "Del dit del Profeta." "Solis loqui de Sent Agustí." "De la Verge Maria." "Boeci. De consolacione." "Scriptum Thomae." "De Trinitate." "Actus Apostolorum." "Evangelister." "Historia de la Biblia, en francés." "La Biblia." "La Biblia vella." "Flos sanctorum." "Doctrina pueril, en francés."

--Si haveu de llegir tots los títols, pare Arnau, per estona'n teniu.

--Sí, sí... en efecte... Molt, molt hi há... y molt bo.

Y'l monjo anava encara seguint, mirant y pronunciant entre llavis molts altres títols dels llibres de religió y moral que ocupavan los prestatges de aquella part.

--Y aixó que encara faltan aquí llibres que s'han de buscar per lo palau ó que estan en diferents cofres y bauls del pobre rey don Martí.

--Creheu, (deya'l monjo, no sabentse apartar de aquells prestatges,) que es molt bo lo que hi ha aquí, y que penso passarhi alguns ratos, de manera que no'm fa res la tardansa de la vinguda del Rey, pus quant mes tarde, mes podré gosar aquí en aquestas preciositats.

--Es á dir, que per amor al saber, olvidaréu, pare Arnau, l'adop del claustre, l'acabament del palau de don Martí y la compra de la jurisdicció de Menargues. Bè! Així m'agradan los homens y, sobre tot, los frares.

--veus aquí lo que convé aumentar en nostre monastir, pus seria molt útil en aquella santa casa que hi haja mes gran llibreria. Jo us asseguro, que donaria tot quant tingués, si fos abat, per adquirir lo que hi ha en aquest armari, que es, sens dubte, lo millor de la llibreria, y la millor joya de tot lo palau...

--Eb, eb, eb!... cridá mossen Borra, interrompent al frare. Lo millor de la llibreria?... La millor joya del palau?... Com qui no hi toca. Hi ha aquí dos armaris, pare Arnau, quals llibres no sòn tan sants com los que havem vist, peró sí tan bons, y alguns n'hi ha que se'ls pót dir verdaderas joyas.

--No nego...

--Los que havem vist sòn pera anar al cel, peró aquests ensenyan de anar per la terra, y molt ajuda á perfeccionar al home tenir coneixement de la terra que trepitja, de lo que toca y que véu, de lo que s'ha fet y s'pót fer, que molt falta encara per endevinar. Mirau, mirau...

Y anant llegint llavors mossen Borra en compte del monjo, donáli rapidament noticia de algunas obras históricas que's descubrian en los prestatges mes baixos de un altre armari.

--Veheu sinó, continuá'l juglar; aquí veuréu la Historia, la Jurisprudencia, la ciencia en general: "De las batallas dels tartres." "Consuetut de Leyda." "Discordia dels sicilians contra'ls francesos." "Vida del Sant Rey En Jaume." Y de aquest n'hi ha tres diferents, un en llatí y un altre en llemosí. "Dels gentils en Castella." "Historias troyanas, en francés." Aquest tè tres exemplars. "La regla del Temple, en francés." De aquest sòn quatre'ls exemplars. "Leys de Castella, en castellá." "Inhibicions de la Terra Santa." Aquest fa pera vos, pare Arnau. "Libre de Mafumet."

--Jesús Maria, digué'l monjo, mitj fent la senyal de la creu.

--No us l'oferesch, nó, digué'l juglar tot rihent. No fos cas que'l dimoni fes en vos lo que feu ab frare Marginet y ab la bona pessa de fra Anselm Turmeda, que ara's diu Abdalá y diuhen que está predicant en Túnes,... encara que vos no teniu la mala disposició de aquella parella de diables.

--No digau diable á fra Marginet, que prou arrepentit está y es ara un bell exemple de virtut.

--Peró y fra Anselm, tan mateix continúa encara entre'ls moros... y las moras?

--Així ho diuhen, peró la misericordia de Dèu es molt gran, y no dubto que quant ans lo veurém també arrepentit.

--Mirau, donchs, mirau, continuá'l juglar, tornant á senyalar nous llibres del mateix armari. "Somni en revelació en Sicilia." "Suma de cróniques." "Usatges de Barcelona." Mirau quants diversos exemplars n'hi ha de aquest coixí de nostre repós. "Constitucions de Sardenya." "Imago mundi en francés." "De la ordinació de la mar, en romans." "Suma Historiarum, en aragonés." "Valeri Máximo en castellá." "Historias de Castella." "Crónicas de Espanya." Y aquestas ab sa primera, segona y tercera part. "Crónicas, en aragonés." "Godofre de Biló, en francés." "Crónicas del Comte de Foix." "Titu." "Crónicas del rey de Egipte." "Constitucions del emperador Federich." "Legum Hispanie, en castellá," "Plutarci, historial grech, en castellá." "Suma de códicis de dret." "Primer volum de las crónicas de Grecia." "Furs de Valencia." "Vincent, historial." "Justino, en romans." "Nembrot." "Marco Polo, en romans." Aquest aná ahont ni vos ni jo anirém, que seguí la Siria, la Persia y la India. "Stacius." "Governament de ciutats." "De la terra del Soldá." "Historia de Hércules, en francés."

--Prou, prou, mossen Borra: no us canseu mes.

Peró'l juglar anava seguint.

--"Historia de tot lo mòn, en francés..."

--Prou, home, prou; si'l mateix llibre us ho diu. Sabent la de tot lo mòn, no cal saberne cap mes. No us canseu...

--Teniu rahó, pare Arnau. Mes si us cansan las historias, que moltas sòn las que cansan, altre cosa us mostraré que es lo pot de la confitura.

--Nó, no'm cansa may lo admirar. Sols sí dech dirvos, que entre tants títols, no veig, que digam, la maravella que ponderau de lo que en lo mòn s'ha fet y's pót fer. Altres llibres hi ha de ciencia, que... Peró, vejam, vejam aquest pot de la confitura que diheu. --Y tal pot y tal cosa, digué mossen Borra. En part teniu rahó, pare Arnau: deixem, donchs, aquests primers prestatges, ahont no faltan crónicas de tots los reys y en totas las llenguas, pus ja sabeu que dels reys may s'en descuydan los historiadors, que poch nos importan las Doctrinas morals, los Regiments... y fins los Nodriments dels prínceps, de lo qual no faltan aquí llibres, y vejam aquest sancta sanctorum de las llibrerias.

--Vejam, vejam. Peró sembla que us haveu de enfilar molt pera arribar al bó.

Deya aixó'l monjo, vehent que mossen Borra tornava á acostar la taula al armari, y s'enfilava damunt de ella.

--Ja sabeu que lo bo es sempre lo mes amagat, á escepció de la vergonya, que quant mes bona es, menos s'amaga.

Y agafant una brassada de llibres lo juglar, deixála damunt de la taula, dihent al monjo.

--Comensau, comensau, pare Arnau; anau girant fulls, y trobaréu en cada un una perla mes grossa que la que duya en la corona lo rey Alfons, lo fill de Jaume II, quant lo coronaren en Saragossa.

--Grossa ha de ser, pus diuhen que era aquella mes grossa que un ou de oca.

--Donchs las de aquí sòn com á ous de abestrús.

Y comensá á llegir lo juglar.

--"Gloses de Ovidi. Matamórfoseos." Y aixó que diuhen que l'autor las maná cremar.

--No sabeu l'adagi de "Per fondo que's fassa'l foch sempre respira?"

--Oy.

Y continuá llegint.

--"Suma de Tholomeu." Ja coneixeu qui es aquest, que no es lo Filadelfo, ni'l Evergetes, ni'l Filometor, ni'l gramátich, ni'l metge. Aquí teniu del mateix lo "Quadripertit de juhís." "Séneca." Aquest en llatí, y aprés las "Epístolas de Séneca, en siciliá."

--Mes bè l'hauria entés don Martí que jo.

--"Medicina de Galien."

--Per ara, mossen Borra, tots sòn plomas de cap de ala.

--"Professias de Merlí, en francés."

--No fòra mala ploma aquest, si fos cert tot lo que conta.

--Y á son costat, mirau, hi ha un quadern de nigromancia. Bè feu l'antich bibliotecari del rey don Martí en posar los polls prop de la gallina. Peró, vejam, vejam los altres. "Albert." "Ermes, en juhís, en catalá."

--Déu ser lo Trismegist?

--Lo mateix. Y que deveu estimarlo mes, perque ab tot y ser pagá, ab sa ciencia, regonegué que existia un sol Dèu etern. "Suma de Alí-Ben Rajell."

--Ah! aquest es lo moro de Toledo que's passejava sempre per las estrellas.

--Parlem á pams, pare Arnau: s'hi passejava, peró sabia ahont posava'l peu, y molt tenen que agrahir los astrólechs á sas observacions.

--Ciencia es aquesta que així la cultivan cristians com moros y juheus.

--Així fos ab totas. Lo millor testimoni teniu aquí de lo que haveu dit.

Y portant lo juglar un altre brassada de llibres, aná estenentlos per demunt de la taula, y llegint los títols.

--"Suma de Alí-Ben-Rajell..."

--Es lo mateix...

--Nó, que lo primer es en llatí, y aquest está en romans. Las bonas obras en totas llenguas se traduheixen, ó's multiplican. Aquí ho veheu. De un sol tractat de astrologia hi ha en aquest armari nou exemplars diferents. "L'algorisma."

--Es també aquest de astrologia?

--Així ho diu la última pagina: *Explicit Tabit de quantitatibus stellarum*. "Lucidari, en catalá."

Mogut per impuls de imitació'l monjo, obrí també la última página de aquest llibre, y admirat digué á mossen Borra:

--Home! mirau lo que diu al peu de aquest: Pregats per l'ermitá qui l'escriví. Un hermitá astrólech.

--Quí millor que éll, que tè per feyna mirar sempre al cel.

Y aná continuant mossen Borra: