# La morta ## Part 2 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/la-morta-75579/index.md Quirse:: Ja soparém mes tart. Deixeu que fugi l'aucellot negre! Eloy: La mare... Quirse: Es al cel, la pobreta! Y agafantlo per un bras suspira: Aném dalt, Eloy; aném. Com l'anyorarém tots dos á la pobre mare! (_Desapareixen escala amunt_). Antonia: Donchs m'arrivo fins á casa... (_A en Jaume_). Ja torno. Jaume: Feu, Antonia, feu. Antonia: (_Trovant la Teresa á l'entrada_). M'acompanyas? Teresa: Sí... (_Als de dintre_). Bona nit! Jaume: Y gracias de tot, Teresa. Teresa: No val la pena. (_A l'Antonia_). No tornareu, vos? Antonia: Aixís que puga... (_Signant á la Rosa, y volguent dir: quan ella hagi marxat. Se'n van la Teresa y l'Antonia. Pausa_). Jaume: (_Enérgich_). Bé, qué vols tú? Rosa: Jo... venía... Jaume: (_Ab ironía_). Vens á donarme'l pésam? Rosa: Cóm me parlas avuy? Jaume: Digas: qué vols? Rosa: Veig que't faig nosa. Tornaré quan s'hagi fos la boyra que portas al cervell. Jaume: Es massa espessa per fondres. Rosa: Qué vols dir? Jaume: Res... Rosa: Adeu, donchs. Jaume: Adeu! Es lo millor que pots fer: anárten. Rosa: 'M treus... (_Portantse'l mocador als ulls, se'n va poch á poch. Després se tomba observant. En Jaume queda pensatiu, ab el cap baix y els brassos cayguts. Pausa_). Jaume: (_Com parlantse á sí mateix_). Morta... Rosa: (_Molt baix, el crida_). Jaume... (_Ell no contesta. Ella torna mes fort_). Jaume. Jaume: Encara? Déixam, t'he dit! Rosa: Escóltam, Jaume... Ja ho sé que no he cumplert ab tú. Jo havía de venir quan ella era aquí... Jaume: (_Com l'altre vegada_). Morta... Rosa: (_No capintne'l sentit_). Sí, morta... Pero ja ho veus: no he gosat... Perdónam! Jaume: Te feya por? Rosa: Por? De qué? Jaume: Es que'n feya de por, creume. Era blanca com la cera y tenía'ls ulls oberts... Rosa: No m'espantan els morts. Jaume: Donchs jo tremolo de cap á peus! (_Petant de dents y estenent la má tremolosa_). Mira. Rosa: Pobre Jaume! No hi havías d'anar al cementiri! Jaume: (_Sech_). Perqué? Rosa: Perque... t'has conmogut massa. Jaume: (_Amargament_). Te'n rius? Rosa: (_Desconcertada_). Jo? Jaume: (_Repetint las paraulas maquinalment_). Perque t'has conmogut massa... Está de broma la Rosa, com hi ha Deu! Rosa: No t'entench... (_Ell la contempla ab expressió indefinida._) (_Pausa. Després parla decidit_). Jaume: No fassis més comedia, Rosa! Digas que te n'alegras de la mort de la Mariagna! Rosa: Y ara! 'T tornas boig? Jaume: Dígaho! Vull que ho digas! Perque t'ho llegeixo en els ulls! Perque ho endavino en tots els teus gestos! (_Agafantla per las mans_). Dígaho! Dígaho! Rosa: Que téns? Tota m'espantas! Jaume: La meva Rosa! La meva Rosa! Dígam que te n'alegras! Que aixís ets meva, ets més meva que may! Rosa: Jaume! Jaume! (_Deixantse amanyagar. Ell l'acarona furiosament_). Jaume: Oy qu'era una nosa per nosaltres aquella... dona? Mírat ara: á casa meva mateix, á casa d'ella, te tinch entre els meus brassos! Rosa: (_Mirantlo fixo, victoriosa y rient_). No t'agrado? (_Ell fá per apartarla, pero ella li llensa'ls brassos al coll_). Jaume!... Jaume: (_Furiós, com si l'haguessin punxat, la rebutja ab despreci_). Vés, deixam! Que ofegan els teus brassos! Ens han ofegat á tots!... A tots! Rosa: (_Mirantsel ab espant_). Jaume... Jaume: Riu, perduda, riu! Cantemli unas absoltas de riallas á la pobre Mariagna y al fillet que venía! (_La Rosa, no sabent que dir ni que pensar, va escorrentse cap á l'entrada_). Tens rahó: m'he conmogut massa al cementiri!... No'n fassis cabal. Rosa: Bona nit. Jaume: Rosa! Rosa: Me'n vaig. Ja'ns veurém un altre día: quan sigas el Jaume d'avans. Avuy ets com una criatura. Per xó't perdono. Jaume: No te'n demano de perdó! Rosa: Dormir de gust! (_Anantsen_). Jaume: Vina! (_Corrent á ella y agafantla pels brassos_). Vull que't quedis encara, sents? Vull dirte tot lo que'm sento aquí. Vull que'm comprengas y't vull compendrer... Que jo may t'he conegut encara! Rosa: Desvariejas... Jaume: Avuy sento com si m'arrenquessin una vena dels ulls y vull que m'ajudis a acabar d'arrencármela! Vina! Rosa: Deixam! Deixam! O cridaré. Jaume: Crida tant com vulgas! Ara ray, que'ls que temían sentirnos no hi son! Jo't vull coneixer, Rosa! Rosa: Ves á reposar, Jaume: que ho endavino que necesitas repós! Jaume: Si'n necesito! No ho sabs prou, encara!... Aixó vull. Reposar, encara que siga massa tart pera reposar... Vina aquí, á la claror! Rosa: Que'm fás mal!... Jaume: Aixís, que't vegi. Que diuhen aquets ulls? Jo may ho he sabut que deyan... Fins ara no comenso á endavinarho... Que n'hem fet de mal tu y jo! Que me n'has fet de mal! Rosa: Jaume... Jaume: Mira aquesta casa: es freda y buyda... S'hi sent el fret de la mort. Jo'l sento al moll dels ossos... Rosa: Tota m'esglayas... Jaume: Y si'm vegessis de dintre, Rosa! Tu no pots saberho lo que ha passat en mí!... He vist á la Mariagna al cementiri: era mes blanca que may y tenía las mans encarcaradas sobre el ventre com protegint al fill que duya á las entranyas... Rosa: (_Fent per lliurarse d'ell._) Prou! Prou! Jaume: Tant que l'havía desitjat de sempre un fill per estimar!... Y ara que venía, ara que la Mariagna me'l duya plena de goig, tu y jo'ns hem ajuntat per enterrarlo avans de neixer... Rosa: Deixam!... Jaume: L'haguessis vista á la pobre Mariagna aquestos días! Temía alguna cosa... Se neguitejava com si pressentís alguna cosa esgarrifosa... Jo crech que no se sentía ab forsas per sobreviurer al fill y tremolava de deixarlo sol entre nosaltres... Ens coneixía massa! Rosa: Prou! Jaume: (_Sempre mes exaltat, mirantla fixo y retenintla fermament_). Y se l'ha endut ab ella, pobre mare!... Per nosaltres, per nosaltres no ha nascut el meu fill! Per vergonya y temensa de nosaltres no ha gosat obrí'ls ulls!... Ah, malehida! Rosa: Ets boig!... Ets boig! Deixam, ó crido! Jaume: Crida, lladre! Crida! Acaba de robarmho tot! Crida fins á escanyarte! Rosa: M'has dit lladre! Jaume: Lladre de la meva dignitat! Lladre de la pau del meu esperit. Tot m'ho has prés!... Tot, malehida!... M'has tornat com un ombra dolorosa de lo qu'era... Lladre! Lladre! Rosa: (_Cridant_). Quirse! Antonia! Jaume: Calla, ó t'ofego! (_Amenassador_). Rosa: (_Lluytant tremolosa_), No... Jaume: Y tu, qué m'has donat en cambi? Ni una gota d'amor!... Ni una guspira d'esperit! Rosa: (_Lliurantse d'ell ab un suprem esfors. Pausa_). Aixís me tractas! Ben fet: no'm queixo. M'está bé, per béstia! Pero te'n recordarás! Jaume: Vesten... (_Ella, tota roja, s'arregla els cabells y 's posa en ordre el vestit_). Rosa: Sí, no't faré més nosa. Deuhen haverte donat una mala beguda... Ets un gos rabiós. Jaume: Vesten. Rosa: Te fá por sentirme? Fins ara has xerrat tú y garlaré fins que'm dongui la gana! Jaume: Vesten, ó... (_Alsantse furiós_). Rosa: Aixís, pégam. No més te falta aixó. Pégam, home, qué esperas? No'm sentirás ni una queixa: tot m'ho tinch merescut, per ximple! Ja'm servirá d'experiencia. Pégam, home! Qué fas parat? Jaume: Vols desesperarme... Rosa: Pobrissó!... Aixís me pagas tants anys d'estimació malaguanyada! Pero no m'enganyas, hipócrita! Estás cansat de mí fá temps y la mort de la Mariagna t'ha servit per fer un pas de comedia. Jaume: (_Indignat_). Prou! Surt de casa! Rosa: Aixó vols, dígaho clar. Si sembla estrany que no ho hagi conegut avans!... Aquest trasto de l'Eloy ja ha comensat la feyna amenassantme ab una cadira. Ha repetit tota las paraulas apresas de la seva mare. Ella us ha encomanat la rabia á tots!... (_Rient_). No n'hi ha per tant!... No n'hi ha per tant! Ja't deixaré á las bonas: Pero te'n recordarás: t'ho juro. De tot, de tot lo que m'has dit te'n recordarás. Com si jo'n fos la culpable de la mort de la Mariagna! (_Rient de nou_). No'm fassis riure! Jaume: Vesten, Rosa! Rosa: Esperat, esperat!... Jaume: Vesten! No't vull veure may més! Rosa: Ja me'n cuydaré de que no'm vegis! Jaume: Surt d'aquesta casa, malehida! Rosa: Y si no'm dongués la gana? (_Encarants'hi_). Jaume: A empentas y rodolóns ne surtirías. (_Fora de sí, l'empeny cap á l'entrada. Ella se'n va rient_). No't vuy veure may més!... May més!... (_Atret per la cridoria, poch avans de acabar la escena ha aparescut en Quirse silenciosament en els últims grahóns de l'escala. En el seu rostre s'hi ha reflexat una gran emoció y una gran sorpresa. Al sortir la Rosa, empesa per en Jaume, romp á plorar y demana:_) Quirse: Tú? Tú la treus? Jaume: (_Adonantse d'ell y baixant el cap_). Pare... Rosa: (_Boy anantsen, romp en una gran rialla_). T'has tornat boig, ja ho veig! Quirse: Oh, santa bogería que'ns salvarás encara! Jaume: (_Deixantse caure en una cadira rendit_). Tot s'ha acabat per sempre! (_Surt l'Eloy murmurant:_) Eloy: Mare... Mare... Quirse: Si hagués sigut aquí la pobre mártir! Oh, si t'hagués sentit com t'he sentit!... Jaume: (_Sanglota_). Jo l'he morta... Jo l'he morta! Quirse: No ploris, fill meu; no ploris. Qu'ella't perdona desde'l cel! Eloy: Mare!... Jo vull la mare! Jaume: L'he assessinada sense pietat! He assessinat á la mare ignocenta y al fill indefens! Quirse: Jo'ls veig als dos somriure en mitj dels ángels... Jaume: M'han deixat sol per sempre! Quirse: Jaume, no! T'ha deixat al seu fill perque l'estimessis com ella l'estimava! (_Li alsa el cap ab las mans tremolosas_). Eloy: (_Plorós, anant d'una banda al altre_). Mare... Quirse: Mira, Jaume: mira el pobre aborrit com l'anyora!... Jaume: Mariagna! Quirse: Es el seu fill! Es el fill dels vostres amors! Jaume: Oh, sí... (_En Jaume, després d'un moment de repulsió, l'abrassa. Ell somriu ple de sorpresa_). Soch el teu pare, Eloy! Quirse: Fesli un petó. (_A l'Eloy que'l besa somrient_). L'estimas? Eloy: (_Estúpidament_). Sí... Jaume: Perdónam! (_Infinitament penedit, cau de genolls_). Perdónam!... Eloy: Sí... (_Pare y fill quedan abrassats_). Quirse: (_Inefablement, ab els ulls plens de llágrimas_). Si'ls vegessis, Mariagna!... Teló