# La mare eterna ## Part 5 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/la-mare-eterna-77233/index.md FLORENCI Jo també triomfaré am la meva obra. (_Va defallint per moments. L'Enganya-amos, el Ros i en Llec, comentant en veu baixa l'estat d'en Florenci, poc a poc, molt emocionats, van a agrupar-se vora la llar. Va minvant el xisclejar de les orenetes._) GABRIEL Vaia si triomfaràs! FLORENCI No deixis morir el teu amor! GABRIEL No! Mai! FLORENCI Estimem... estimem... I recordem-nos, els que siguem feliços, dels pobres que sofreixen. GABRIEL Sí, que'ns en recordarem. FLORENCI Mira la Marió... que és hermosa! Acosta-t a nosaltres... (_La Marió s'hi acosta._) Quina parella fareu! Vosaltres dos sou la Primavera: jo... jo(_somrient am tristesa_) semblo la Tardor. Tardor i Primavera no s'han abraçat mai i nosaltres sí. (_Cau defallit en el silló. Deixen de sentir-se les orenetes._) GABRIEL Florenci: anem a dalt. Anem a dalt, que reposaràs un estona. FLORENCI (_provant d'incorporar-se_) Quin fred! GABRIEL (_ajudant-lo a aixecar-se_) Deixa. Ajuda-m, Marió! (_En Gabriel i la Marió, a pes de braços, ajuden an en Florenci a pujar l'escala. L'Enganya-amos, el Ros i en Llec s'ho miren amb els ulls plens de llàgrimes, L'Andreu també._) FLORENCI (_pujant l'escala_) Quins dos puntals més fornits! GABRIEL T'agraden? FLORENCI Molt! Els tingues a la meva vellesa! GABRIEL No te'n faltaran de mellors. FLORENCI Vosaltres sí que'ls tindreu, en els vostres fills! Que deuran ser hermosos, els vostres fills!... Me sembla que'ls veig... tots colrats pel sol... am la vermellor de les roselles. GABRIEL (_somrient_) Encara que te'n riguis. FLORENCI (_aturant-se en el replà_) Vosaltres tingueu forces fills... Jo tindré forces obres. GABRIEL I totes ben inspirades. FLORENCI Totes... dedicades a la mare eterna, que m'ha dat vida. (_Se desmaia. La Marió i en Gabriel l'entren a la seva cambra._) GABRIEL Ajuda-m, Marió! (_Desapareixen._) ### ESCENA X L'Andreu, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec (_Després d'un llarc silenci, l'Enganya-amos, ansiós i desconsolat, se dirigeix a l'Andreu, qui està amb el cap baix aprop de la taula._) ENGANYA-AMOS Andreu! Andreu! ANDREU Què vols! ENGANYA-AMOS Que no ho heu vist! El senyor Florenci s'està acabant! ANDREU No serà res: és un desmai. (_Apareix atribuladament en Gabriel al replà de l'escala._) GABRIEL Pare! Veniu! Correu! ANDREU Verge del cel! (_Puja corrent per l'escala._) ENGANYA-AMOS Andreu: maneu... ROS No resteu... LLEC Sí: maneu-nos a tots! ENGANYA-AMOS Ho sentiu? Maneu. (_Desapareixen l'Andreu i en Gabriel._) ### ESCENA XI Els mateixos, menys l'Andreu i en Gabriel ENGANYA-AMOS (_després d'un llarc silenci, anant, neguitós i atribulat, d'un cap a l'altre de l'escena_) Quina desgracia, companys, quina desgracia! (_Curt silenci._) ROS Jo me n'hi vaig per si'm necessiten. LLEC (_pujant l'escala de puntetes_) Pobre senyor Florenci! (_Curt silenci._) ENGANYA-AMOS Què fem aquí parats? LLEC (_desde l'escala, fent-los callar_) Pst!... Calleu! (_Llarc silenci._) ENGANYA-AMOS Què hi ha? Què sents? LLEC (_escoltant, parant l'orella_) Pst!... No enraoneu. (_Llarc silenci._) ENGANYA-AMOS Digues si volen que anem a avisar el metge. LLEC (_baixant l'escala am molt compte_) Calleu, que ve l'Andreu! ROS Pot-ser no ha estat res. (_Torna l'Andreu, visiblement apesarat._) ### ESCENA ULTIMA Els mateixos, més l'Andreu. Desseguida la Marió i en Gabriel ENGANYA-AMOS (_amb ansietat_) I el senyor Florenci? ANDREU (_am dolor, mirant enlaire_) Déu el tinga en la seva santa glòria! ENGANYA-AMOS (_am veu apagada_) Mort! ROS (_moll baix_) Mort! LLEC (_am molt sentiment_) Tant jove! (_Curt silenci. Apareixen la Marió i en Gabriel._) ANDREU Preguem per la seva ànima! (_L'Andreu se posa a pregar. V Enganya-amos, el Ros i en Llec ploren. La Marió, sanglotant, va recullint un per un, i fent-los petons, els fulls de l'obra que en Florenci ha deixat escampats per terra. Els posa ordenadament i am molt compte al damunt del silló, junt amb els demés de la carpeta._) ENGANYA-AMOS (_am veu concentrada_) Se'ns ha ben post el sol! LLEC Pobres dels seus pares! (_L'Andreu segueix pregant. El Ros va pera pujar l'escala, i en Llec, com si n'estés gelós, el detura, pujant-hi ell, poc a poc i sanglotant convulsivament. Quan és al replà, mira a la cambra d'en Florenci i es treu la gorra, acotant el cap respectuosament. L Enganya-amos se posa a plorar de cara a la paret del fons, i el Ros, recolzat a la barana de l'escala, va aixugant-se'ls ulls._) ANDREU (_veient que en Gabriel no prega_) Gabriel: que no pregues? GABRIEL Que pregui, dieu? ANDREU Sí. En Florenci ha mort! GABRIEL (_am serenitat_) No ha mort, pare, no: viu i viurà eternalment en la seva obra! (_La Marió, plorant agenollada, acaba de recullir, fent-los petons, els fulls de paper manuscrits que ha deixat en Florenci._) Cau el teló pausadament