Part 5

MALVOLÍ (desde dins) Qui crida?

JUTGLAR El senyor Topaci, el rector, que ve a veure an en Malvoli, el llunatic.

MALVOLÍ Mossèn Topaci! Mossèn Topaci! Bon mossèn Topaci, aneu a trobar la comtessa.

JUTGLAR Fòra d'aquí, dimoni hiperbolic! Com martirises an aquest home! No sabs parlar d'altra cosa que de dònes.

SIR TOBIAS Ben dit, senyor rector.

MALVOLÍ Mossèn Topaci, no ho cregueu que siga boig; mai cap home s'ha vist tant maltractat com jo. M'han tancat en aquestes esgarrifoses tenebres.

JUTGLAR Calla, llord Satà! T'anomeno ab els termes més inofensius, perquè jo sóc d'aquells homes que fins el dimoni el tracten ab modos. Dius que aquesta cambra és tenebrosa?

MALVOLÍ Com l'infern, senyor rector.

JUTGLAR Què dius ara! Té'ls batans de les finestres transparents com muralles, y les vidrieres dels costats lluen com l'èban, y encara't planys de les tenebres?

MALVOLÍ Jo no sóc boig, mossèn Topaci, y us dic que aquesta cambra és tenebrosa.

JUTGLAR Y com t'enganyes, foll! Jo't dic que no hi han més tenebres que les de l'ignorancia en la que hi estas colgat com els egipcis en la boira.

MALVOLÍ Jo dic que aquesta cambra és tant tenebrosa com l'ignorancia, malgrat l'ignorancia sigui tant tenebrosa com l'infern; y dic que mai cap home ha estat tant maltractat com jo. Sóc tant boig com vós, o sinó feume la prova preguntantme raonablement.

JUTGLAR Quin és el parer de Pitagoras sobre'ls aucells ferestecs?

MALVOLÍ Que l'ànima de la nostra avia podria esser que's trobés en un aucell.

JUTGLAR Y què'n penses tu d'aquesta doctrina?

MALVOLÍ Jo tinc una idea molt enlairada de l'ànima y no admeto aquesta doctrina.

JUTGLAR Adéu; quédat per sempre en les tenebres. No creuré que tinguis enteniment fins que sostindras el parer de Pitagoras y et guardaras de tirar ni a una becada per por d'expropriar l'ànima de la teva avia. Adéu.

MALVOLÍ Senyor rector, senyor rector!

SIR TOBIAS Estimat senyor rector!

JUTGLAR (baix) Ja veieu que sé nadar en totes les aigües.

MARIA Pera fer això no calia que't posessis ni la sotana ni la barba, perquè no t'ha vist.

SIR TOBIAS Parlali ab el teu to natural de veu, y ja'm diras com el trobes. Voldria acabar d'una vegada aquesta broma. Si no hi ha perill en deixarlo anar, ja'l pots obrir, perquè estic tant malament ab la meva neboda, que no'm vui exposar a cometre l'imprudencia de portar aquesta comedia massa lluny. Vine a trobarme a la meva cambra després.

(Sen van sir Tobias y Maria)

JUTGLAR (cantant) _Ei! Robí, joiós Robí, digam que fa ta estimada?_

MALVOLÍ Boig!

JUTGTAR _La dama no pensa en mi._

MALVOLÍ Boig!

JUTGLAR _Per què pobre't tracta així?_

MALVOLÍ, dins Boig! no'm sents?

JUTGLAR _D'un altre està enamorada._

Qui crida?

MALVOLÍ Si vols que tota la vida t'estiga agrait, bon Jutglar, portam llum, una ploma, paper y tinta; jo't juro que'm recordaré d'aquest favor.

JUTGLAR Mestre Malvolí!

MALVOLÍ Sí, bon Jutglar, sóc jo mateix.

JUTGLAR Ai, pobre de mi! Com ha estat que haveu perdut l'enteniment?

MALVOLÍ Sóc l'home més ignominiosament maltractat, Jutglar. Tinc l'enteniment tant clar com tu, boig.

JUTGLAR No més tant clar com jo? Així sí que sóu boig del tot si no teniu l'enteniment més bé que un foll.

MALVOLÍ M'han agafat y m'han tancat en aquestes tenebres, m'envien capellans rucs y fan tot lo que poden pera ferme perdre'l seny.

JUTGLAR Aneu en comte en lo que dieu; el senyor rector és aquí.

(Cambiant el tò de veu) Malvolí, Malvolí, que Déu tel torni. Procura dormir y déixat de xerrameques.

MALVOLÍ Senyor rector!

JUTGLAR (cambiant les entonacions) No li respongueu, bon home. -Qui, jo, senyor rector? Si no li dic res. Que Déu vos guard, mossèn Topaci. -Amen, dic jo. -Està bé; sí, sí, entesos; ho faré així mateix.

MALVOLÍ (cridant) Boig, boig, boig, me sents?

JUTGLAR Tingueu un xic de paciencia, home de Déu. Què dieu? Ja haveu sentit que'm renyen si us parlo.

MALVOLÍ Bon Jutglar, jo't prego que'm portis un llum y paper, que tinc el cervell tant bé com qualsevol a Ilyria.

JUTGLAR Tant-de-bo fos veritat!

MALVOLÍ Te juro que ho es. Bon Jutglar, un full de paper, tinta y llum, y porta a la senyora lo que escriuré. Mai t'haurà valgut tant el fer de correu.

JUTGLAR Ho faré perqué sóu vós, però digueume la veritat: sóu boig o el feu?

MALVOLÍ Creume, no sóc boig; això és la veritat.

JUTGLAR Vaja, no creuré mai a cap boig que primer no li vegi el cervell. Vaig a cercarvos el llum, el paper y la tinta.

MALVOLÍ Jo t'ho pagaré com poc t'ho penses, Jutglar. Vés, corre.

JUTGLAR _Ja hi vaig, senyor, y tot seguit torno aquí ab vós, com el jutglar, aquell vell boig, que per entrar al cel de cop ab un punyal fet de llistó, cridava foll y rabiós: -Ah! ah! rosègat les ungles, diable!- al dimoni menaçant com si fos un foll infant. Adeusiau, mestre dimoni._

(Sen va)

XVIII

EN EL JARDÍ D'OLIVIA

(Entra SEBASTIÀ)

SEBASTIÀ Si, això és l'aire; això és la llum del sol gloriós; aquesta perla que ella m'ha donat la veig y la toco, y encara que lo extraordinari del fet me tinga en extasi, no és follia... Però aont és l'Antoni? No l'he trobat a l'Elefant y allí m'han dit que se n'havia anat a córrer la ciutat cercantme. Jo pagaria a pes d'or els séus utils consells ara, perquè la raó ajudada pel testimoni del sentits me diu que tot lo que'm passa és fill d'un erro y no de la follia. Enperò fuig tant de lo natural lo que'm succeeix y és tant extranya y inexplicable aquesta pluja de favors, que ab prou feines puc creure lo que'ls meus ulls veuen y estic temptat d'acusar a la meva raó de que no's convenci de si jo he perdut el seny, o de que aquesta dòna siga boja. Però si ho fos, no podria pas portar la casa, ni governar als séus criats, ni cuidarse dels séus afers y resoldrels, ab la claredat, la calma y serenitat de judici ab que he vist que ho feia; hi ha algun misteri en tot això... Ara ve la dama.

(Entren OLIVIA y un capellà)

OLIVIA No censureu aquesta pressa. Si vostres intencions són honrades, veniu ab mi y aquest sacerdot a la capella y allí en sa presencia y sota aquell sagrat sostre, jureume l'inviolabilitat de la fe vostra, pera retornar la calma a la meva ànima massa inquieta y gelosa. Ell servarà el secret d'aquesta unió fins que vós determineu ferla pública y aleshores ho celebrarem com al meu estament pertoca. Què responeu?

SEBASTIÀ Seguiré an aquest sant home y us acompanyaré allà on volgueu y un cop us hagi jurat servos fidel, sols la mort podrà rompre mon jurament.

OLIVIA Guieunos, pare, y que'l cel ab sa llum esplendent segelli nostra eterna unió.

(Sen van)

XIX

UNA PLAÇA DAVANT DE CASA D'OLIVIA

(Entren JUTGLAR y FABIÀ)

FABIÀ Si em tens per amic, deixam veure la seva carta.

JUTGLAR Concediume, doncs, una altra cosa, senyor Fabià.

FABIÀ Concedit lo que vulguis.

JUTGLAR Que us demani que no'm demaneu que us ensenyi aquesta carta.

FABIÀ Això és com si jo després d'haverte regalat el meu goç, tel demanés com pagament del meu obsequi.

(Entren DUC, VIOLA y seguici del DUC)

DUC Serviu a madona Olivia, amics?

JUTGLAR Sí, senyor; formem part dels séus objectes de luxe.

DUC Ah, ja't conec! Què tal te va, bon home?

JUTGLAR En bona fe senyor, que més bé'm va ab els enemics que ab els amics.

DUC Al revés; més bé ab els amics.

JUTGLAR No; no, senyor; més malament ab els amics.

DUC Com potser això?

JUTGLAR És així, senyor, perquè'ls meus amics m'alaben y alabantme me fan tornar ase, y els meus enemics, al revés, me diuen nèt y clar que sóc un ase; de manera que ab els meus enemics hi guanyo en coneixement de mi mateix, y surto enganyat pels amics. Si en qüestions de llogica, com en qüestió de petons, quatre negacions valen dues afirmacions, tinc raó de dir que'm va més bé ab els enemics que ab els amics.

DUC Ah, excelent!

JUTGLAR Cah! Ben cert que no! encara que tingueu el gust de comptarvos entre'ls amics meus.

DUC Doncs, per la meva part no vui que hi surtis perdent: aquí tens aquest or.

JUTGLAR Si no fos per obligarvos a cometre una reincidencia us demanaria que doblessiu aquesta moneda.

DUC Me dónes un mal consell.

JUTGLAR Fiqueuvos la bondat a la butxaca, y que la sang y la carn obeeixin.

DUC Siga, doncs; cauré en el pecat de la reincidencia. Aquí tens una altra moneda.

JUTGLAR _Primo, secundo, tertio;_ heus-aquí un bon jòc. Hi ha una dita que diu que a la tercera coll a terra; el triplex és un compas molt airós: el repic de les campanes de Sant Benet us ho recordarà, si ho necessiteu: una, dues, tres.

DUC No'm treuras cap més diner. Si vas y dius a madona que jo l'espero aquí y consegueixes que vingui, potser se desvetllarà un xic la meva generositat.

JUTGLAR Breçoleu, doncs, aquesta generositat fins que jo torni. Vaig a fer lo que'm dieu, senyor; però no voldria que prenguessiu el meu afany d'arreconar, pel pecat de copdicia. Mentrestant, deixeu fer una dormideta a la vostra generositat, que jo no trigaré gaire a despertarla.

(Sen va)

(Entren ANTONI y AGUTZILS)

VIOLA Senyor, aquest és l'home qui no fa gaire m'ha donat socors.

DUC Recordo bé aquesta cara; malgrat que l'ultima vegada que la vaig veure, el fum de la polvora l'hagués deixat més negra que'l rostre de Vulcà. Era el capità d'un miserable vaixell, de tant migrat aspecte y poc calatge, que feia llastima mirarlo; més va abordar ab tant coratge ab un dels més ferms dels nostres bastiments, que'l clam de la desfeta y l'enveja ben clar proclamaven, contra llurs voluntats, la gloria de son valor. Què passa?

PRIMER AGUTZIL Orsino, aquest és aquell Antoni que a Candia va fernos presa del Fenix ab tota sa carrega y el mateix que va comandar l'abordatge contra el Tigre, ont hi va perdre la cama el nebot vostre. L'havem fet pres en el mateix instant en que's trobava'l fort d'una baralla ab uns cavallers.

VIOLA M'ha amparat y ha tret l'espasa per defensarme, senyor, però després m'ha dit no sé quines extranyes paraules que més semblaven follia que altra cosa.

DUC Ah gran pirata!; lladre marí! Quin temerari atreviment t'ha fet caure a les mans dels que ab ta terrible escomesa ten vas fer tos enemics irreconciliables?

ANTONI Orsino, noble duc, permeteu que us digui que no admeto els noms que'm doneu; el capità Antoni no ha estat mai ni lladre ni pirata, encara que hi hagi justificats motius, ho regonec, pera tenirlo per l'enemic d'Orsino. Una magica voluntat m'ha portat aquí; aquest jove que està al costat vostre, ingrat entre'ls ingrats, jo l'he arrencat de la gola rabiosa y escumejanta de la mar. Surava, ja perdut com una desferra, per damunt de l'ona brava, quan jo li vaig donar la vida, y ab la vida mon afecte, séns reserva y séns limits, entregantli tota la meva ànima. Per sola y vera amistat m'he exposat per ell als perills d'aquesta ciutat enemiga; he tret l'espasa pera defensarlo quan l'escometien; m'han agafat, y aleshores la por li ha inspirat un covard recurs per no compartir les meves desgracies; m'ha negat vergonyosament y en un moment s'ha tornat per mi com un extranger que hagués passat vint anys sense vèurem, y fins m'ha negat els diners que encara no feia mitja hora li havia donat.

VIOLA Com és possible això?

DUC Y quant va arribar aquí?

ANTONI Ahir, senyor. Hem viscut tres mesos plegats sense deixarnos ni nit ni dia.

(Entren OLIVIA y el séu seguici)

DUC Veig que ve la comtessa: ara'l cel camina per la terra. Tu, bon home, tes paraules són follia, car ja fa tres mesos que aquest donzell està al meu servei. Emperò després parlarem d'això ab més calma. Serveulo allunyat de nosaltres.

OLIVIA. Què és lo que desitja vostra senyoria y que no pot obtenir? En què pot servirvos Olivia?

(A Viola) Cesari, no compliu vostra promesa?

VIOLA Senyora!

DUC Graciosa Olivia...

OLIVIA Què responeu, Cesari?

(Al Duc) Altesa...

VIOLA Ma senyoria, el Duc vol parlar: el meu dever m'imposa silenci.

OLIVIA Si lo que vostra senyoria me té de dir és la seva cançó de sempre, us asseguro que és per mi tant ingrata y enutjosa com el lladrar d'un cà després d'una dolça musica.

DUC Sempre crudel!

OLIVIA Sempre constant, senyor.

DUC En què? en la perversitat. Dòna implacable, en qual ingrat altar, jamai proprici, la meva ànima ha clamat els vots fervents d'una adoració infinida, què més puc fer?

OLIVIA Lo que vostra senyoria vulgui y sigui digne d'ell.

DUC Perquè, si tingués cor per ferho, no hauria d'immolar, com el brigant d'Egipte, a qui és mon amor, a l'exhalar jo l'ultim sospir? Oh selvatge gelosia que mil voltes fins a lo sublim t'aixeques! Més, escolteu això: ja que responeu ab desdenys a mes ofrenes, y se segur qui és el que'm desbanca en vostre afecte, viviu essent lo que sóu, tirà de cor de marbre; més jo arrencaré de vostres ulls aon regna, per vergonya meva, aquest donzell que aimeu y a qui jo també, ho juro, estimo ab tot el cor. Vine, patge, vine ab mi; ja és madurada la crudeltat de mos intents; sacrificaré aquest aimat anyell pera venjarme d'aquesta coloma ab entranyes de corb.

(Va per anarsen)

VIOLA (seguintlo) Y jo afrontaré de bon grat, ab alegria, mil morts que vinguin si elles us han de tornar la calma.

OLIVIA On vas, Cesari?

VIOLA Vaig ab qui estimo més que a mos ulls, més que a ma vida, més, molt més de lo que jo mai pugui estimar a cap dòna! Divines potestats, si dic mentida castigueu ab ma existencia aquest ultratge a mon amor!

OLIVIA Ah, desditxada de mi! com m'ha trait!

VIOLA Qui us ha trait? qui us ha ultratjat?

OLIVIA No recordes qui ets potser? Tant temps fa ja? Que vinga tot seguit aquell bon sacerdot.

(Sen va un criat)

DUC (a Viola) Vine.

OLIVIA Aon, senyor?... Cesari, espòs meu, espera!

DUC Vostre espòs?

OLIVIA Sí, mon espòs. Com pot negarho?

DUC (a Viola) El séu espòs, traidor?

VIOLA Jo, senyor? No.

OLIVIA Ai! la baixesa de ta covardia és qui ofega ta dignitat; més no temis res, Cesari, enlaira ardit ta fortuna; tingues el valor d'esser el qui sabs qui ets y seras igual a qui tems.

(Entren el SACERDOT y el CRIAT) Oh pare, benvingut sigueu! Jo us demano en nom de vostre sagrat ministeri, que aquí al davant de tothom digueu lo que haveu vist. Els aconteixements ens obliguen a fer public lo que voliem tenir secret; digueu, doncs, lo que hi ha hagut entre aquest home y jo.

SACERDOT Un pacte inviolable d'amor etern confirmat per la mutua estreta de mans, segellat pel sant contacte de vostres llavis y fermat pel cambi d'anells; totes les cerimonies d'aquest acte han estat autorisades pel testimoni sagrat del meu ministeri. Diu el rellotge que d'ençà que això s'es passat, tant sols dues hores de camí he fet vers la tomba.

DUC (a Viola) Ah, novell hipocrita! Que seras quan els anys t'hagin blanquejat la testa? Guàrdat, que si ta fellonia creix ab tu, ella t'envolcallarà en ses propries xarxes! Adéu; prenla, més dirigeix tos passos cap aon tu y jo no'ns podem trobar mai més.

VIOLA Oh! senyor, però...

OLIVIA Oh! no juris, y serva un xic d'honor, per gran que siga la covardia que t'inspira.

(Entra SIR ANDREU ferit del cap)

SIR ANDREU Un cirurgià, per Déu! y envieune un altre tot seguit a sir Tobias.

OLIVIA Què passa?

SIR ANDREU M'ha esverlat el cap y a sir Tobias també! Socorreume, per Déu! Donaria quaranta lliures pera trobarme a casa!

OLIVIA Qui us ha fet això, sir Andreu?

SIR ANDREU Un patge del Duc, un tal Cesari. Ens crèiem que era un covard, y és un dimoni de l'infern,

DUC Cesari, el meu patge?

SIR ANDREU Ah, maleit siga! Mireulo.

(A Viola) M'haveu badat el cap per res. Jo he fet lo que sir Tobias m'ha fet fer.

VIOLA Per què'm dieu això? Jo no us he fet cap mal. M'haveu escomès ab l'espasa, però jo us he parlat ab cortesia y no us he fet cap mal.

SIR ANDREU Si un trenc al cap fa mal, us dic que me n'haveu fet; sembla que per vós no sigui res trencar el cap a la gent.

(Entra SIR TOBIAS ubriac, acompanyat del JUTGLAR) Mireu, ara ve sir Tobias ranquejant, ja us dirà alguna cosa. Si no hagués begut tant ja us ho hauria explicat d'una altra manera.

DUC (a sir Tobias) Y doncs, cavaller, què teniu?

SIR TOBIAS No és res; m'ha ferit, veusho-aquí.

(Al Jutglar) Ase, has vist an en Dick, el cirurgià, ase?

JUTGLAR Oh! ja fa una hora que està borratxo; a les vuit del matí ja se li havia post el sol.

SIR TOBIAS És un gallofa; fòra de la pavana o els punts del minuet, lo que tinc més avorrit són els borratxos.

OLIVIA Emporteusel. Qui els ha fet això?

SIR ANDREU Jo us cuidaré, sir Tobias; us curaré a tots dos.

SIR TOBIAS Cuidarme vós, cap de ruc, totxo, talòs, cara d'ensa ètic, pallús!

OLIVIA Que'l portin al llit y que li curin les ferides.

(Sen van el Jutglar, sir Tobias y sir Andreu)

(Entra SEBASTIÀ)

SEBASTIÀ (a Olivia) Molt me dol haver ferit an aquell parent vostre, senyora; emperò maldament hagués estat un germà meu m'hauria vist obligat a ferho en defensa de la meva persona. Ja veig que us he enutjat per l'extranyesa ab que'm mireu. Però jo us en demano perdó, bella Olivia, en nom del jurament que fa poc que'ns hem fet.

DUC (mirant a Sebastià y Viola) Una mateixa cara, una mateixa veu, un mateix vestit y dues persones! Evidenta ilusió que és y no és certa.

SEBASTIÀ Antoni, estimat Antoni, quant crudelment m'han martirisat les hores en el temps que has estat lluny de mi!

ANTONI Sóu vós, en Sebastià?

SEBASTIÀ Podeu dubtarne, Antoni?

ANTONI Com us haveu pogut partir així? Les dues meitats d'una poma no se semblarien tant com aquestes dues criatures. Quin és en Sebastià?

SEBASTIÀ (mirant a Viola) Sóc jo aquell d'allí? No he tingut cap germà ni la meva persona té'l do de la ubiqüitat; sols tenia una germana, a la qual varen engolir despiatadament les ones.

(A Viola) Digueume, per caritat, quin parentiu teniu ab mi? quina és vostre patria? el vostre nom? la vostra familia?

VIOLA Sóc de Messalina. Sebastià's deia el meu pare y el mateix nom tenia un germà meu. Així vestia al devallar a la tomba liquida. Si als esperits els és possible pendre vestit y forma, vós sóu un espectre que veniu a omplirnos l'ànima de dubte.

SEBASTIÀ Cert, sóc un esperit; però cobert ab les grolleres formes ab que me va revestir la mare en ses entranyes. Tot s'ajusta tant a lo cert, que, si vós fossiu dòna, regaria vostra galta ab mes llagrimes cridant: sigues per tres voltes benvinguda, negada Viola!

VIOLA El meu pare tenia un senyal al front.

SEBASTIÀ El meu també.

VIOLA Va morir el dia mateix que feia tretze anys que era nascuda sa filla Viola.

SEBASTIÀ Oh! encara en servo el record en mon ànima! És cert, va acabar la vida el dia mateix que la meva germana feia tretze anys.

VIOLA Si l'unic obstacle que s'alça entre nostra mutua alegria, és aquest vestit d'home, no m'abraceu, fins que les circumstancies de lloc, de temps y de fortuna s'apleguin pera provarvos que sóc jo, Viola. Per ferne la prova, veniu ab mi a casa d'un vell capità que'm guarda mes robes de donzella. An ell és a qui dec la meva salvació. Després de tornada a la vida vaig entrar al servei del Duc, y desde aquell dia les hores se m'han passat entre madòna Olivia y sa Altesa.

SEBASTIÀ (a Olivia) Per lo que acabeu d'escoltar, comprenc que us havieu enganyat, senyora; però la naturalesa ha esmenat saviament vostre erro, guiantse ab vostre instint. Vós, senyora, us volieu casar ab una verge: doncs jo us juro que vostre desig no quedarà enganyat, car haveu pres home y verge tot alhora.

DUC No resteu confosa; noble sang corre per ses venes. Si tot això és cert, com la reflexió ho confirma, jo també tindré ma part en aquest ditxós naufragi.

(A Viola) No has dit sempre que no estimaries a cap dòna com a mi?

VIOLA Y tot lo que he dit ho juro ara y aquest jurament la meva ànima'l servarà tant fidelment, com fidelment l'esfera lluminosa serva la claror que distingeix el dia de la nit.

DUC Donam la mà y portam aon jo puga veuret ab tos vestits de donzella.

VIOLA Els té'l capità que m'ha portat an aquestes platges, més se troba empresonat, no sé per quina causa, no més sé que és per consell den Malvolí, el majordom de madòna.

OLIVIA Ell l'afranquirà... Que vagin a cercar an en Malvolí. Més, ai! ara recordo que ha devingut boig, pobre home!

(Entren el JUTGLAR ab una carta y FABIÀ) La meva follia m'havia fet oblidar de la seva.

(Al Jutglar) Com està, boig?

JUTGLAR La veritat, madòna, té'l dimoni tant lluny com qualsevulga home li pugui tenir en el séu cas. Us ha escrit una carta que jo us havia d'haver donat aquest matí, però com que les epistoles d'un boig no són pas l'evangeli, poc hi fa que no arribin a qui van dirigides.

OLIVIA Obrela y llegeixla.

JUTGLAR Quedareu ben divertits sentint al Jutglar interpretant al boig.

(Llegint ab to molt afectat) «Per Déu, senyora...»

OLIVIA Què és això? Què ets boig?

JUTGLAR No, madòna, però llegeixo bogeries; si vostre senyoria vol que llegeixi com cal, és precís que hi cerqui l'entonació.

OLIVIA Vaja, llegeix com és degut.

JUTGLAR Ja ho faig; però per llegir degudament haig de llegirho així. Atenció, princesa; escolteu.

OLIVIA (a Fabià) Llegiula vós, Fabià.

FABIÀ (llegint) «Per Déu, senyora, que cometeu un tort ab mi y tothom ho sabrà. Encara que m'hagueu tancat en les tenebres y hagueu donat a l'ubriac del vostre oncle el més absolut poder sobre meu, no per això tinc l'enteniment menys sencer que vostra senyoria. Tinc la carta vostra en la que'm senyaleu quin ha d'esser el meu comportament y us juro que no me n'he apartat en lo més minim; ab aquesta carta és ab lo que espero justificarme completament y confondreus com us mereixeu. Penseu de mi lo que us sembli. Poso per un moment la deferencia de banda y parlo per lo que'm dicta el ressentiment. -El furiosament maltractat, Malvolí.»

OLIVIA Ell ha escrit això?

JUTGLAR Sí, madòna.

DUC Això no sembla pas d'un boig.

OLIVIA Aneu, Fabià, que'l treguin d'allà ont és y feulo venir.

(Sen va Fabià.-Al Duc:) Senyor, després de considerar tot lo que ha passat, preneume per germana ab la mateixa voluntat ab que'm volieu per esposa. Y, si altra cosa no disposeu, celebrarem en un mateix dia aquesta doble unió.

DUC Accepto de tot cor l'oferiment.

(A Viola) El Duc us dóna eomiat; més en pagament dels serveis que li haveu fet, serveis tant allunyats del vostra sexe com indignes de la vostre tendre y delicada educació, y ja que per tant temps l'haveu tingut per amo, aquí teniu la seva mà! D'avui en endavant sereu la mestreça del vostre amo.

OLIVIA Y una germana meva... Voldreu serho?

(Entra FABIÀ ab MALVOLÍ)

DUC És aquest el boig?

OLIVIA Sí, senyoria, ell mateix. Com us trobeu, Malvolí?

MALVOLÍ Senyora, m'haveu ultratjat, crudelment ultratjat.

OLIVIA Jo, Malvolí? No!

MALVOLÍ Sí, vós mateixa, senyora. Passeu els ulls per aquesta carta; us ho prego. No negareu que sigui lletra vostra; escriviu ab altre estil y ab altres trets si podeu!, o bé negueume de que aquest siga vostre segell. No hi podeu respondre ni un mot a tot això! Confesseuho, doncs, y, pel vostre honor, expliqueume perquè m'haveu donat tant clares proves d'afecte y de distinció, dientme que somrigués en presencia vostra, y me posés lliga-cames creuades ab mitges grogues y tractés ab soperbia al vostre oncle sir Tobias, y a tothom del servei? Y després quan jo he obeit ple de justa esperança, per què haveu permes que m'empresonessin, tancantme en una cambra tenebrosa, y que m'enviessin sacerdots, convertinme en la riota de tothom? Expliqueume, per què?

OLIVIA Ai, Malvolí! això no és pas lletra meva, si bé regonec que hi té gran semblança; séns dubte és de la Maria. Y ara recordo que és ella qui m'ha dit que havies perdut el seny y aleshores t'has presentat rient y ab els posats que en la carta t'aconsellaven. Serènat, jo t'ho prego; has estat el protagonista d'una burla crudel, però jo't juro que quan sabrem els motius y els autors, tu mateix seras jutge y part en ta propria causa.