# La festa dels reis Lo que vulgueu ## Part 4 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/la-festa-dels-reis-lo-que-vulgueu-22045/index.md ANTONI No és tant greu l'ofensa, encara que'l motiu y els temps que durà la lluita foren prous pera costar la vida a algú. Després tot hauria pogut esmenarse, tornant les preses que haviem fet, y que és lo que, mirant el profit de llur comerç, varen acordar tots els nostres. Jo vaig esser l'unic que no vaig voler entrar en el pacte y perxò és que si ara'm trobessin, m'ho farien pagar més car. SEBASTIÀ Així, doncs, amagueuvos. ANTONI Serà lo més prudent. Aquí teniu la meva borsa. Ens allotjarem a l'Elefant, que és el millor hostal del barri del Sur. Mentres vós passegeu donant goig a la vista, jo vaig a encomanar el menjar. Ens trobarem allí. SEBASTIÀ Però, per què'm doneu els vostres diners? ANTONI Com que crec que'ls pocs que teniu els haureu de menester, us dono els meus per si fos cas que us vinguessin ganes de comprar alguna de les futeses que veureu. SEBASTIÀ Seré'l vostre tresorer; tot seguit vindré a trobarvos. ANTONI A l'Elefant. SEBASTIÀ Ja men recordaré. (Sen van) XIV EL JARDí D'OLIVIA (Entren OLIVIA y MARIA) OLIVIA, (apart y abstreta) L'he enviat a cercar y ha respost que vindria. Què faré pera esserli agradable? Què li podré donar? Més facil és comprar a un cor jove, que ablanirlo ab llagrimes y súpliques. (Per Maria) Potser m'haurà. sentit? Aon deu esser en Malvolí? Un criat seriós y cortès com ell és el que'm convé per aquest assumpte. (A Maria) Aont és en Malvolí? MARIA Ja ve, senyora; però fa moltes extranyeses. Sembla esperitat. OLIVIA Què té? Desvarieja?... MARIA No, senyora; no més fa que riure. Haurieu de tenir algú a la vora si haveu de parlarhi, perquè jo crec que se li ha girat el cervell. OLIVIA Feslo venir. (Apart) Els nostres mals s'assemblen, si semblança hi ha, entre follia alegra y trista bogeria. (Entra MALVOLÍ) Què tal, Malvolí? MALVOLÍ (somrient sempre d'una manera fantastica) Madona, bella! oh! oh! OLIVIA Somrius? T'he enviat cercar en una ocasió molt trista. MALVOLÍ Trista, madona? Jo també puc estar trist... Això de les lligacames creuades causa alguna obstrucció a la sang; però tant-se-val, perquè si elles plauen als ulls de certa persona, ja puc dir com el vers del sonet: _El plaure a una és com el plaure a totes_. OLIVIA Però, què és això, Malvolí? Què tens? MALVOLÍ No tinc pas l'ànima negra encara que tingui les cames grogues... (Somriu) Tot ha arribat a qui anava y lo manat se complirà. Me sembla que hem regonegut la bella mà romana. OLIVIA Vols anarten al llit, Malvolí? MALVOLÍ Al llít? Sí, dolç amor, y m'hi tindras al teu costat. OLIVIA Déu t'ampari, Malvolí! Per què rius així y tires tants petons ab la mà? MARIA Com esteu, Malvolí? MALVOLÍ Respondreus jo? Sí, com els rossinyols a les cucales. MARIA Per què us presenteu ab aquesta ridícula impertinencia davant de misenyora? MALVOLÍ «No t'espanti la grandesa.» Això estava ben escrit. OLIVIA Què vols dir ab això, Malvolí? MALVOLÍ «Hi ha qui neix ab grandesa...» OLIVIA Què! MALVOLÍ «Altres que assoleixen les grandeses...» OLIVIA Què dius? MALVOLÍ «Altres a qui la grandesa sels imposa malgrat llur voluntat.» OLIVIA Déu te faci bé! MALVOLÍ «Recorda qui és que t'ha vantat les mitges grogues...» OLIVIA Les meves mitges grogues? MALVOLÍ «y t'ha demostrat desig de veuret ab lligacames creuades» OLIVIA Lligacames creuades! MALVOLÍ «Ara ja pots esser feliç, si tu vols.» OLIVIA Puc esser feliç? MALVOLÍ «Si no quédat per sempre un miserable criat.» OLIVIA Oh! això és una bogeria! (Entra un CRIAT) CRIAT Madona, el jove patge del duc ha tornat; molt he hagut de pregar pera conseguirho. Ara espera les ordes de vostra senyoria. OLIVIA Ja hi vaig. (Sen va el criat) Maria, que no deixin ni un instant an aquest bon home. Aont es l'oncle Tobias? Que dos o tres criats se cuidin d'ell; per res del món voldria que li passés cap desgracia. (Sen van Olivia y Maria) MALVOLÍ Oh! Oh! Que s'acostin ara! Y tot un personatge, com Sir Tobias, pera que's cuidi de mi! Això lliga admirablement ab lo que deia la carta; mel posa aprop perquè'l pugui tractar ab insolencia; és lo que ella m'aconsella en la carta. «Llença aquesta pell d'humiltat que't cobreix», diu ella; «sigues malcarat ab cert parent; aspre ab els criats; no't treguis mai les raons d'Estat dels llavis y que ton comportament s'allunyi de la vulgaritat». Després m'indica quin té d'esser el meu posat: rostre farreny, l'aire respectable, la paraula lenta cóm personatge de significació, y d'acord ab això tot lo altre. Ara si que és ben meva! Però això és obra del cel; que ell en rebi, doncs, les mercès. Quan se n'anava deia: «Que no deixin un instant an aquest bon home». Bon home! No Malvolí, ni el titol del meu càrrec; sinó, bon home! Lo cert és ,que tot concorda admirablement. No cal tenir ni un gra d'escrupol, ni un escrupol d'escrupol; ni un obstacle, ni una sola circumstancia inversemblable o dubtosa. Què podria passarme? No és possible que puga interposarse res entre jo y l'immens horitzó de les meves esperances. El cel és l'autor de tot això, y no jo; donem mercès an ell. (Entren SIR TOBIAS, FABIÀ Y MARIA) SIR TOBIAS Per tots el sants! digueume aont és. Encara que tots els dimonis de l'infern se li haguessin entaforat en el cos, encara que se n'hagi apoderat la mateixa llegió, jo li parlaré. FABIÀ És aquí, és aquí, Com us trobeu, senyor Malvolí? Com us va això, amic? MALVOLÍ Aneusen; no vui ningú aquí; deixeume fruir ma soletat; aneuvosen. MARIA Ah! No sentiu com el dimoni respon, ab aquesta veu tant fonda, de dintre séu? No us ho deia, sir Tobias. La senyora ha dit que us cuidessiu d'ell. MALVOLÍ Ah! Ah! Ella ha dit això? SIR TOBIAS Vaja, vaja; quietut, quietut, Se l'ha de tractar ab dolcesa; deixeume fer... Com us trobeu, Malvolí? Què tal? Vaja home, no us acovardiu; planteuli cara al dimoni, Considereu que és l'enemic del llinatge humà. MALVOLÍ Sabeu lo que us dieu? MARIA Veieu com s'ho pren si se li parla mal del dimoni? Déu faci que no estigui embruixat! FABIÀ Porteuli els orins a casa una curandera. MARIA Demà mateix, així que surti el sol, ho faré, si no'm moro. La comtessa donaria qualsevol cosa pera salvar lo. MALVOLÍ Ah! sí, senyora? MARIA Oh, senyor! SIR TOBIAS Calla; això no's fa així, no veus que l'exasperes? Deixeume sol ab ell. FABIÀ Dolcesa y res més que dolcesa, y molt poc a poquet. El diable es ferestec y no vol que sel tracti ab reganys. SIR TOBIAS Y doncs, que hi ha bona peça? Com te va això, vailet? MALVOLÍ Sir Tobias! SIR TOBIAS Vinam aquí, manyaguet. Vaja, això de jugar a barrisca ab en Banyeta, no s'adiu gens ab un home seriós. A la forca, l'emmascarat carboner! MARIA Feulo resar, sir Tobias; feuli dir alguna oració. MALVOLÍ Una oració, pocs modos! MARIA No ho veieu? No pot sentir parlar de res d'iglesia. MALVOLÍ Aneu y que us pengin! Dropos, que no serviu pera res. Alguna cosa hi va de vosaltres a mi; d'aquí una estona sabreu quelcom més. (Sen va) SIR TOBIAS Però és possible? FABIÀ Si això ho veiessim representat en el teatre, diriem que no pot esser. SIR TOBIAS L'havem emmatzinat fins a l'ànima, company. MARIA Seguimlo; no deixem que's refredi y la broma sen vagi tota en fum. FABIÀ Acabarà per tornarse boig de veres. MARIA Així tots estariem més tranquils. SIR TOBIAS Veniu, que'l lligarem y el tancarem en una cambra fosca. La meva neboda ja està convençuda de que és boig; així podrem allargar la farsa, pera gust nostre y castic d'ell, fins que cançats d'aquest entreteniment, ens faci llastima; llavores ho descobrirem tot y a tu't proclamarem la suprema metgessa dels boigs. Mireu qui ve, mireu. (Entra SIR ANDREU) FABIÀ Un altre entreteniment per un matí de maig! SIR ANDREU Aquí teniu el cartell, llegiulo; us asseguro que no hi falta ni sal ni pebre. FABIÀ És coent? SIR ANDREU Jo us en responc; no més cal que'l llegiu. SIR TOBIAS Doneu. (Llegeix) «Jovincel: siguis qui siguis, no ets més que un murri y un masell». FABIÀ Bé y valent! SIR TOBIAS «No't sorprenguis ni vulguis saber perquè't motejo així, car no't donaré cap raó». FABIÀ Observació molt prudenta y que us salva de les urpes de la llei. SIR TOBIAS «Vens a casa la comtessa Olivia, y ella al meu davant te tracta amablement; però tu has mentit pel coll; no és per això que't desafio». FABIÀ. Molt breu y molt sense... sentit. SIR TOBIAS «T'esperaré quan t'entornis, y si tens la sort de matarme...» FABIÀ. Molt bé! SIR TOBIAS «Me mataras com un miserable traidor». FABIÀ Endavant; sempre guardantvos de la llei. SIR TOBIAS «A reveure, y que Déu vulga admetre en sa gloria a una de les nostres ànimes. Potser serà la meva, però l'esperança'm diu que no serà així; ab això, vigila. Ton amic, segons com el tractaras, o ton irreconciliable enemic, ANDREU ROSTREAIXUT.» Si aquesta carta no'l fa bellugar, serà que les cames no'l podran dur. Jo mateix li donaré. MARIA Ara tindreu una bona ocasió, perquè està prenent comiat de la comtessa. SIR TOBIAS Vés, sir Andreu, amàgat com un agutzil en un revolt del caminal y així que'l vegis, desenveina, y, tot desenveinant, renega horriblement, perquè molt sovint un renec ben gros bramat ab veu de tro, dóna més fama de valent que'l fet més coratjós, Endavant. SIR ANDREU Ah, per renecs veniu a mi! (Sen va) SIR TOBIAS No, no la cursaré aquesta carta; perquè aquell jove sembla inteligent y ben educat, y que'l duc l'hagi triat per missatger d'amor n'es una prova. Aquesta carta, que tota ella traspúa imbecilitat, no l'espantaria gens ni mica y tot seguit coneixeria que qui l'ha escrita és un ensa. Lo que faré serà trasmetre'l cartell de paraula jo mateix; li explicaré prodigis de valentia del séu contrari, y donaré an aquest donzell, -a qui la seva joventut y manca d'experiencia, necesariament han de fer credol,- la més esgarrifosa idea de la rabia, de la destresa, de la valentia y de la feresa de l'altre. Degut an això se tindran tal basarda l'un de l'altre, que's mataran tant sols ab la mirada. (Entren OLIVIA Y VIOLA) FABIÀ Ara ve ab la vostra neboda; espereu fins que ella's retiri y tot seguit empreneulo. SIR TOBIAS Mentres tant vaig a rumiarme un discurs ben horrorós. (Sen van sir Tobias, Fabià y Maria) OLIVIA Massa he dit ja a un cor de pedra y massa he exposat el meu honor. Sento quelcom en mi que'm retreu la meva lleugeresa; emperò aquest erro és tant toçut que's riu de totes les censures. VIOLA Igual que a vós, la pasió martirisa l'esperit del duc. OLIVIA Teniu, porteu aquesta joia en recordança meva; no la refuseu, que no us cançarà ab ses paraules. Torneu demà, us ho prego. Demaneume tot lo que volgueu, que jo no us negaré res de lo que l'honor pot concedir séns greu perjudici. VIOLA Us demano tant sols una mercè: que dongueu vostre amor al duc. OLIVIA Com voleu que honradament li dongui lo que ja us he donat a vós? VIOLA Feuho y jo us absoldré. OLIVIA Adéu y fins a demà. Per un dimoni com tu, joiosa portaria l'ànima a l'infern. (Sen va) (Entren SIR TOBIAS Y FABIÀ) SIR TOBIAS Que Déu vos guard, gentilhome. VIOLA Y a vós, cavaller. SIR TOBIAS Defénsat; de quina mena són els ultratges que li has fet, no ho sé; però'l teu contrari, ple de ressentiment y sedejant de sang com un tigre, t'espera al cap-d'avall del jardí. Desenveina la espasa depressa, perquè qui va a escometret és ferotge, és destre y és fort. VIOLA Us deveu enganyar, senyor; estic cert de que no hi ha ningú en el món que pensi batres ab mi. No recordo haver ofès a ningú. SIR TOBIAS Aviat sortireu del vostre erro, us ho asseguro. Així, doncs, si us estimeu la vida, poseuvos en guarda, perquè'l vostre contrari compta ab totes les ventatges que poden donar a un home la joventut, la destresa, la força y el coratge. VIOLA Però, cavaller, digueume qui és. SIR TOBIAS Es un cavaller ab una espasa séns tara en un camp de catifa, però en el duel és un dimoni; ja ha desaparellat tres ànimes dels llurs cossos, y a hores d'ara és tant implacable l'ira que'l domina, que sols els horrors de la mort y del sepulcre poden satisferlo: en qualsevol circumstancia aquest és el séu lema: vèncer o morir. VIOLA. Tornaré a entrar y demanaré auxili a la comtessa. No sóc aimant de baralles. Séns dubte que aquest deu esser un d'aquells homes que busquen raons a qualsevol y sense motiu, ab el sol proposit de passar per valents. SIR TOBIAS No, cavaller; l'indignació li pervé d'un ultratge molt gran; li haveu de donar, doncs, una satisfacció. No penseu en entrar y demanar auxili que primer no us les hagueu ab mi, pera provar que teniu pit per havervosles ab ell. Trieu: o l'aneu a trobar o us poseu en guarda ara mateix, perquè és precís que us bateu o que renuncieu a portar espasa. VIOLA Però això és tant inaudit com descortès y jo us prego, bon cavaller, que aneu a preguntar an aquest subjecte en que l'he ofès, que si és cert que ha rebut algun ultratge de mi, ha estat séns jo saberho. SIR TOBIAS Ab molt gust. Senyor Fabià, quedeuvos ab aquest jove fins que jo torni. (Sen va) VIOLA. Digueume, senyor, sabeu quelcom d'aquesta qüestió? FABIÀ Sé que aquest cavaller us té una rabia de mort, però no sé res més. VIOLA Però, digueume: quina mena d'home és? FABIÀ Pel séu aspecte no sembla que sigui lo terrible que és, Y vós mateix ho haureu de regonèixer així que us hi encareu. És el contrari més crudel y més fatal que podieu trobar a Ilyria. Voleu que l'anem a cercar? Procuraré que feu les paus, si m'es possible. VIOLA Us ho agrairé ab tota l'ànima, perquè us asseguro que més a gust me trobo davant d'un capellà que davant d'un guerrer; y cregueu que poc me paro en que'm titllin de covard. (Sen van) XV UN CAMINAL AL CAP-D'AVALL DEL JARDÍ D'OLIVIA (Entren SIR TOBIAS y SIR ANDREU) SIR TOBIAS Oh company, us dic que és un dimoni de cap a peus! En ma vida he vist res que se li assembli. Jo he fet un punt, ab ell, ab l'espasa a la veina y me n'ha tirat una de tant mortal rapidesa que no hi ha ningú que la eviti, y al parar us respon ab un cop tant segur, com segur és que ara els peus us toquen a terra. Diuen que ha estat mestre d'armes del gran Sophi. SIR ANDREU Diable! Doncs no hi vui saber res! SIR TOBIAS Però el cas és que ell no s'entén de raons. En Fabià ab prou feines pot contenirlo. SIR ANDREU Mala negada!... Si jo hagués sabut que era tant valent i destre esgrimidor l'hauria enviat al dimoni ans que provocarlo. Que deixi córrer aquesta qüestió y li regalaré el meu cavall gris Capulet. SIR TOBIAS L'hi entaularé. Quedeuvos aquí y no us acoquineu, que tot això s'acabarà sense que's perdi cap ànima. (Apart) No tinguis por! jo li posaré la sella tant bé com a tu el bast. (Entren FABIÀ Y VIOLA) SIR TOBIAS (baix a Fabià) M'ha donat el séu cavall pera que arreglés aquesta qüestió. Li he fet creure que aquest jove és una fera. FABIÀ (baix a sir Tobias) Lo mateix pensa aquest de l'altre; està groc y tremola tot ell com si un ós l'empaités. SIR TOBIAS (baix a Viola) No hi ha remei, cavaller; vol batres per sostenir el jurament que ha fet. Després ha reflexionat més serenament sobre'l motiu de la quimera y creu que ni ha de parlarsen tant sols. Treieuvos la espasa no més perquè pugui complir lo jurat; però diu que no us farà cap mal. VIOLA (apart) Déu me valga! Ben poc me costaria dirlos lo que se n'hi falta per esser un home jo! FABIÀ (baix a Viola) Si veieu que s'encega, fugiu. SIR TOBIAS (baix a sir Andreu) Vaja, sir Andreu, no s'hi pot fer res. Aquest cavaller vol tirar un cop, al menys, per mantenir la paraula; diu que segons les lleis del duel, això és necesari; però m'ha promès, ab paraula de cavaller y de soldat, que no us farà cap mal. -Va! En guarda! SIR ANDREU (apart) Déu faci que sen recordi! (Desenveina) (Entra ANTONI) VIOLA (a sir Andreu) Us juro que és contra la meva voluntat. (Desenveina) ANTONI (a sir Andreu) Enveineu la espasa. Si aquest jove us ha ofès, jo mantinc la seva ofensa; si sóu vós qui l'ha ofès an ell, sóc jo qui us desafia. SIR TOBIAS Vós! Y qui sóu vós? ANTONI Un home que per amistat an aquest jove, està disposat a fer més de lo que he dit. SIR TOBIAS Oidà! Si us encarregueu dels afers d'altre, aquí em teniu. (Desenveina) (Entren dos Agutzils) FABIÀ Atureuvos, bon sir Tobias, que ve la justicia! SIR TOBIAS (a Antoni) Desseguida estaré per vós. VIOLA (a sir Andreu) Feume'l favor, enveineu la espasa, cavaller, si us plau. SIR ANDREU Y tant si em plau! Compliré lo que us he promès; té un pas molt segur y és molt fi de boca. PRIMER AGUTZIL (senyalant a Antoni) És aquest. SEGON AGUTZIL En nom del duc Orsino, quedeu pres. ANTONI Us enganyeu, senyor. PRIMER AGUTZIL No; regonec vostres faccions encara que no porteu la gorra de mariner. Endueusel; ja sab ell que jo el conec bé. ANTONI Tinc d'obeir. (A Viola) Cercantvos m'ha esdevingut aquesta desgracia; més ja està fet: ben car pagarè ara lo d'aleshores. Què fareu? La necesitat m'obliga a demanarvos el meu diner. Més pena'm dóna el no podervos esser util d'aquí endavant, que lo que'm podrà succeir a mi. Veig que això us ha sobtat, però no us espanteu. SEGON AGUTZIL Vaja, passeu; anem. ANTONI Haig de demanarvos que'm retorneu una part d'aquell diner. VIOLA Quin diner, senyor? En consideració a la viva simpatia que m'haveu demostrat ara mateix y veient lo aflictiu de la vostra situació, de bon grat faré per vós tot lo que puga. Pocs són els meus cabals, però me partiré ab vós les meves pobreses. Aquí en teniu la meitat. ANTONI Que'm voleu negar, potser? És possible que'l meu afecte per vós tingui aquest pagament? No ajudeu a la meva desgracia, perquè temo que'm faci perdre'l seny y no podré resistir la temptació de retreureus els molts serveis que us he fet. VIOLA No sé que me n'hagueu fet cap. No regonec ni la vostra veu ni el vostre rostre, y us juro que avorreixo més la ingratitut que la mentida, l'orgull, la vanitat y la ubriaguesa, o qualsevulga altra repugnanta tara que infecti nostra feble sang. ANTONI Oh, Déu! PRIMER AGUTZIL Vaja, anem, depressa. ANTONI Deixeume dir una paraula no més. An aquest jove, jo l'he arrencat de les urpes de la mort; jo li he donat socors ab la més fervorosa solicitut, y fins adoració m'ha inspirat son virtuós aspecte. PRIMER AGUTZIL Y què sens en dóna a nosaltres? Vaja, que'l temps passa. ANTONI Oh, y en quin miserable idol s'ha transformat aquell déu! Sebastià, tu has deshonrat la noblesa del teu rostre. No hi ha en el món altra lletgesa com la de l'ànima; tant lletja és la malesa, com hermosa la virtut. El vici cobert ab bella aparença no és més que un sepulcre que'l dimoni engala ab bonics y joies. PRIMER AGUTZIL Aquest home's torna boig. Emporteusel... Anem, anem. ANTONI Anem. (Sen van Antoni y els Agutzils) VIOLA (apart) Parlava ab tal convicció que semblava que fos veritat lo que deia. Si jo el tingués aquest convenciment! Ah, que siga certa ma sospita, y vulga'l cel que aquest home m'hagi pres per tu, germà meu! SIR TOBIAS Vine aquí, cavaller, y tu també, Fabià. Tinguem concell y mirem que s'ha de fer. VIOLA (apart) Ha dit Sebastià!... En el meu mirall veig sempre la fidel imatge del meu germà; ell vestia com jo, igual color, iguals paraments, jo no faig més que copiarlo en tot... Oh! si això fos cert les tempestats serien misericordioses y manses y dolces les ones amargantes. (Sen va) SIR TOBIAS És un miserable bergant aquest donzell y més covard que una llebra. Prova que no té ni un dit de vergonya el negar l'amistat a un amic en la desgracia; y tocant a covardia, pregunteu an en Fabià. FABIÀ. Un covard, devot y religiós de la covardia. SIR ANDREU Maleitsiga! Si l'atrapo's recordarà de mí. SIR TOBIAS Sí, mesuraleshi, però no't treguis la espasa... SIR ANDREU Si no ho faig!... (Sen va) FABIÀ. Anem a veure en què pararà tot això. SIR TOBIAS M'hi jugo qualsevol cosa que tampoc passarà res. (Sen van) XVI UNA PLAÇA DAVANT DE CASA D'OLIVIA (Entren SEBASTIÀ y el JUTGLAR) JUTGLAR Potser me voleu fer creure que no m'han enviat a cercarvos? SEBASTIÀ Vés, vés; ets un boig; fuigme del davant. JUTGLAR Feu molt bé'l paper! No, no us conec, ni vinc de part de la comtessa a dirvos que us ha de parlar; tampoc us dieu Cesari, ni aquest nas és el meu nas. Res de lo que és, és. SEBASTIÀ Vés a esventar la follia en altre lloc; tu no'm coneixes. JUTGLAR Esventar la follia! Ha sentit dir aquesta paraula d'algun personatge y ara me l'encaixa a mi. Esventar ma follia! A veure si ara sortiran ab que aquest gran talós, el món, és un faldilletes. Fesme'l favor de desferte d'aquesta extranyesa y digam què li tinc d'esventar a la comtessa. Li esventaré que vens? SEBASTIÀ Te prego que'm deixis, grec estupid. Aquí tens això pera tu, però si no ten vas, te juro que't pagaré ab altra moneda que no t'agradarà gaire. JUTGLAR En bona fe que ets generós. Aquests savis que donen diners als necis, arriben a adquirir una bona reputació després de regatejarla catorze anys. (Entren SIR ANDREU, SIR TOBIAS Y FABIÀ) SIR ANDREU (a Sebastià) Ah! ja us tinc ara! Preneu això. (Li pega) SEBASTIÀ Y tu pren això altre y això y això! (Li pega) Tothom és boig aquí! SIR TOBIAS Eh! prou; prou o sinó us llenço l'espasa a la teulada. JUTGLAR Corro a dirho a la comtessa. Ni per dos quartos voldria estar en les vostres pells. (Sen va) SIR TOBIAS (deturant a Sebastià) Atureuvos, atureuvos! SIR ANDREU No, deixeulo, que si a Ilyria hi ha justicia ja l'arreglaré d'altra manera, jo. Entaularé una causa per agressió violenta. Encara que hagi estat jo qui ha començat a pegar, no hi fa res. SEBASTIÀ (a sir Tobias) Deixam anar! SIR TOBIAS Minyó, no us vui deixar anar. Vaja, soldadet tendre, enveineu l'espasa. Déu-n'hi-do dels punys que teniu! Vaja, anem! SEBASTIÀ No'm deixaras anar? No? (Se desfà de sir Tobias) Què vols ara? Treu l'espasa si goses! SIR TOBIAS Ah! ah! Us hauré de treure un parell d'unces d'aquesta sang tant insolenta que teniu. (Desenveina) (Entra OLIVIA) OLIVIA Atúrat, sir Tobias, per ta vida atúrat! SIR TOBIAS Senyora! OLIVIA Sempre sereu el mateix, groller poca-solta, nascut per viure en les montanyes y en coves ferestegues on mai hi hagi entrat ni ombra de bona criança. Lluny de ma vista! Perdoneu, estimat Cesari. Murri, vesten! (Sen van sir Tobias, sir Andreu y Fabià) (A Sebastià) Jo't prego, dolç amic meu, que sigui ton serè judici qui et guii per respondre en aquest injust y descortès atentat al teu repòs. Vine ab mi, que quan coneixeras les mil rauxades comeses per aquell malvat, ten riuras d'aquesta. Vine; és necesari, no m'ho refusis. Maleït ell, que al posar en perill ta vida, ha tirat contra la meva! SEBASTIÀ (apart) Què vol dir tot això? En quina mar navego? O jo estic boig o això és un somni. Doncs, que l'ilusió segueixi enfonsant mos sentits en el Leteu! Si això és somniar que no'm desperti mai més. OLIVIA Anem, vine, jo t'ho prego, sigues docil a mos precs. Vols seguirme? SEBASTIÀ De bon grat, senyora. OLIVIA Oh digaho y fesho! (Sen van) XVII UNA CAMBRA A CASA D'OLIVIA (Entren MARIA y el JUTGLAR) MARIA Vaja, pòsat aquesta sotana y aquesta barba, y estrafés al senyor Topaci, el rector; enllesteix. Jo vaig a cercar a sir Tobias, mentrestant. (Sen va) JUTGLAR (posantse la sotana) Vaja, me posaré això y m'amagaré aquí dins. Tant-de-bo fos jo el primer que s'amagués dintre d'un vestit d'aquests! No estic prou gras pera representar bé'l meu paper, ni sóc prou magre pera semblar un savi, però val tant la fama d'home honrat y bon pare de familia, com la d'home llest y de lletres. Aquí tenim als confederats. (Entren SIR TOBIAS Y MARIA) SIR TOBIAS Que Déu us beneeixi, senyor rector! JUTGLAR _Bonos dies_, sir Tobias; car com va dir molt bé el vell hermità de Praga, que no havia vist mai ni ploma ni tinter, a una filla del rei Gorboduc: lo que és, és. Així essent jo el senyor rector, sóc el senyor rector, perquè què és això, sinó això? Què és esser, sinó esser? SIR TOBIAS (senyalant la cambra ont està tancat en Malvolí) És aquí, senyor rector. JUTGLAR (fent la veu fosca) Hola, dic jo! Que la pau siga en aquesta presó. SIR TOBIAS (baix) El murri, l'estrafà be.