Part 3

DUC Sí, això és lo que apressa. Corre; donali aquesta joia y digali que mon amor no pot ferse un sol pas enrera, ni admetre son refús.

(Sen van)

X

UN CAMINAL EN EL JARDÍ D'OLIVIA

(Entren SIR TOBIAS, Sir ANDREU y FABIÀ)

SIR TOBIAS Vine, vine, Fabià.

FABIÀ Y tant si vinc! Si em deixo perdre ni un picotí d'aquesta bromada, que'm quedi cuit de tristesa per tota la vida.

SIR TOBIAS No t'agradaria veure com ens trumfem d'aquest maco-tonto, d'aquest murri?

FABIÀ Ja ho crec! Ja sabeu que'm va desbancar del favor de la comtessa, perquè un dia vaig armar un combat d'óssos aquí.

SIR TOBIAS Doncs, ara tindrem un altre ós per exasperarlo y ferlo pertenir fins que's torni groc y verd de rabia. No és veritat, Sir Andreu?

SIR ANDREU Y si no ho fessiu, pitjor per nosaltres.

(Entra MARIA)

SIR TOBIAS Aquí tenim el nostre espatotxí.

MARIA Amagueuvos tots tres darrera dels boixos. En Malvolí ve per aquest caminal; fa una hora que s'està al sol estudiant reverencies ab la seva ombra. Per l'amor de la trapaceria, observeulo; fixeushi bé, perquè estic segura que aquesta carta el farà tornar un estupid contemplatiu. En nom de la farsa, calleu y amagueuvos!

(S'amaguen. Maria llença la carta) Tu quédat aquí. Ara ve'l lluç que pescarem tot fentli pessigolles.

(Sen va)

(Entra MALVOLÍ)

MALVOLÍ No cal més que una mica de sort; tot és qüestió de sort. La Maria va dirme que ella'm tenia simpatia, y jo mateix li he sentit dir que si mai s'enamorava seria d'un home del meu estil. Altrement a mi me tracta ab més miraments que an els demés criats. Què haig de pensarmen?

SIR TOBIAS (apart) Vet-aquí un murri vanitós!

FABIÀ (apart) Psit, silenci! La contemplació el posa fet un galan indiot. Com se gronxa fent el vano!

SIR ANDREU (apart) Valgam Déu! com el bofetegeria an aquest bergantaç!

SIR TOBIAS (apart) Quietut!

MALVOLÍ Esser comte, en Malvolí!

SIR TOBIAS (apart) Ah, gallofa!

SIR ANDREU (apart) Una pistola, una pistola!

SIR TOBIAS (apart) Quietut, quietut!

MALVOLÍ Ja n'hi ha exemples d'això: la senyora d'Etrachi va maridarse ab el seu servent guarda-roba.

SIR ANDREU (apart) Arri d'aquí, per Jezabel!

FABIÀ (apart) Ah, quietut! Ja està enfonsat en el séu somni; com l'estarrufa la vanitat!

MALVOLÍ Tres mesos després d'havermhi casat, assegut sota'l doser...

SIR TOBIAS (apart) Oh! una fona, que li tiraré una pedra a l'ull!

MALVOLÍ ...cobert ab una tunica de vellut ramejat, faig venir el meu servei; acabo de saltar del llit ont hi he deixat l'Olivia endormiscada...

SIR TOBIAS (apart) Foc y sofre!

FABIÀ (apart) Quietut, quietut!

MALVOLÍ ...prenc un aire altiu, y després de passejar un esguard greument reposat per damunt de tots ells, com dientlos que jo sé ben bé quin és el meu lloc y que no admetria que mai se'ls oblidés quin ha d'esser el llur, els dic que vagin a cercar al meu parent Tobias...

SIR TOBIAS (apart) Forques y destrals!

FABIÀ (apart) Quietut! quietut! quietut! Ara, ara.

MALVOLÍ Set del meu servei van a cercarlo, ab una servicial correguda. Mentres l'espero, poso el rostre farreny, y potser dono corda al rellotge o jugo ab alguna altra joia qualsevol. En Tobias s'acosta, me fa una reverencia...

SIR TOBIAS (apart) Y l'hem de deixar viu?

FABIÀ (apart) Encara que'ns enganxin mules per arrencarnos del silenci, callem.

MALVOLÍ ...li allargo la mà així, atemperant el meu somriure familiar ab una severa mirada d'autoritat...

SIR TOBIAS (apart) Y allavores, Sir Tobias, no't clava un cop de puny sota les barres?

MALVOLÍ ...dientli: cosí Tobias, la fortuna, donantme la mà de la vostra neboda, m'ha concedit també'l dret de dirvos...

SIR TOBIAS (apart) El què? el què?

MALVOLÍ ...que cal que us desfeu d'aquest vici que teniu d'ubriagarvos.

SIR TOBIAS (apart) Arri, ronyós!

FABIÀ (apart) Paciencia, o sinó fareu malver els fils d'aquest teixit.

MALVOLÍ Altrament, perdeu el tresor del temps ab un cavaller ximple...

SIR ANDREU (apart) Sóc jo; ja ho veureu.

MALVOLÍ Un tal Sir Andreu.

SIR ANDREU (apart) Ja sabia jo que parlava per mi, perquè molta gent m'hi té per ximple.

MALVOLÍ Què hi ha aquí?

(Cull la carta)

FABIÀ (apart) Ja tenim l'aucell al parany.

SIR TOBIAS (apart) Quietut! Que'l geni de la farsa l'inspiri l'idea de llegirla ab veu alta.

MALVOLÍ Juraria per ma vida que aquesta lletra és de la comtessa; li regonec les Q, les R y les Z; y així fa, també, les P majúscules. No hi ha dubte, és lletra seva.

SIR ANDREU (apart) Les cus? les serres? les sedes? Què vol dir això?

MALVOLÍ (llegint) «A l'aimant desconegut adreço aquesta carta ab la més rendida voluntat.» Just, les seves paraules! Ab el vostre permís serà. Poc a poc... Per segell, la Lucrecia ab que ella acostuma a segellar!... És de la comtessa. Per quí serà?

(L'obre)

FABIÀ (apart) L'am li ha arribat fins a les entranyes.

MALVOLÍ (llegint)

El cel sab que t'estimo ab tot el meu cor. A qui? Ningú ha de conèixer mon secret amor.

«Ningú ha de conèixer mon secret amor...» Veiam què segueix? El ritme cambia: «mon secret amor». Si fossis tu, Malvolí!

SIR TOBIAS (apart) Que't pengin, ruc.

MALVOLÍ (llegint)

Jo puc manar a qui mon cor adora. Silenci'm mata séns mostrar ferida, com a Lucrecia l'arma venjadora. M, O, A, I disposa de ma vida.

FABIÀ (apart) Meravellós enigme!

SIR TOBIAS (apart) Us dic que és una moça molt aixerida.

MALVOLÍ «M, O, A, I, disposa de ma vida.» Veiam, veiam, veiam, primer mirem això.

FABIÀ (apart) Quin plat de matzines més ben servit!

SIR TOBIAS (apart) Y ab quin dalit s'hi llença'l golafre!

MALVOLÍ «Jo puc manar a qui mon cor adora.» Cert, ella pot manarme. Jo la serveixo, puit ella és la meva mestreça. El més negat ho entén això. En aquest punt no hi ha cap dubte. Veiam l'acabament. Què significa aquesta combinació de lletres? Si jo'n pogués treure alguna solució que tingués relació ab mi... Veiam, poc a poc! M, O, A, I...

SIR TOBIAS (apart) Oh! sí; veiam si en treus l'entrellat. Ja ha perdut el rastre.

FABIÀ (apart) Però per això no pararà de lladrar tot buscantlo encara que fos més pudent que una guilla.

MALVOLÍ M... Malvolí! Ab M comença'l meu nom.

FABIÀ (apart) No he dit que ell sen sortiria? El llebrer té bon nas.

MALVOL! M... Però lo que segueix no lliga; no surt bé perquè hauria d'esser una A, y hi ha una O.

FABIÀ (apart) Y em sembla que acabarà ab un: Oh!

SIR TOBIAS (apart) O sinó jo les hi mesuraré per ferli dir Oi!

MALVOLÍ Y darrera una I.

FABIÀ (apart) Si darrera hi tinguessis lo que dius, veuries més befa a la teva esquena que felicitat davant teu.

MALVOLÍ M, O, A, I Això no és tant clar com lo altre, però forçant una mica'l sentit, séns dubte que arribaria a una conclusió favorabIe, perquè totes aquestes lletres entren en el meu nom. Calma. Veiam. Aquí segueix la prosa.

(llegint) «Si aquesta carta cau en tes mans, medita. El destí m'ha fet superior a tu, però no t'espanti la grandesa. Hi ha qui neix ab grandesa; altres que assoleixen les grandeses y altres a qui la grandesa se'ls imposa malgrat llur voluntat. La sort t'obre'ls braços; entregathi ab valor y ab fe, y per començar a avesarte a lo que hauras d'esser, llença aquesta pell d'humiltat que't cobreix y preséntat com cal. Sigues malcarat ab cert parent, y aspre ab els criats; no't treguis mai les raons d'estat de la boca y que'l teu comportament s'allunyi de la vulgaritat. Això t'aconsella la que sospira per tu. Recorda qui és qui t'ha vantat les mitges grogues y t'ha demostrat desig de veuret ab lligacames creuades; recordaho, te dic. Ara ja pots esser feliç si tu vols; sinó quédat per sempre un miserable criat, indigne de tocar el cap del dit de la fortuna. Adéu. La que voldria servirte en lloc de que tu la servissis. _La feliç desditxada_ »

Això és més clar que la llum del dia; és evident. Seré orgullós, llegiré llibres de politica: me les hauré ab Sir Tobias, y m'afranquiré de les meves amistats ordinaries; seré l'home perfecte. No són pas ilusions; no'm deixo enganyar per la fantasia, car tot me diu que la comtessa està enamorada de mi. Ella és qui, no fa gaires dies, va ventarme les mitges grogues y era molt agradosa de les meves lligacames creuades. Ab aquesta subtilesa'm revela'l séu amor, y d'una manera molt discreta'm diu que'm posi aquest habillament que és tant del séu gust. Mercès a la meva bona estrella, sóc ditxós. Seré sorrut y extrany, y portaré mitges grogues y lligacames creuades, tot en un tancar y obrir d'ulls. Que Gehovà y la meva bona estrella siguen lloats! Ah! hi ha una _postdata_.

(Llegint) «És impossible que no'm regoneguis. Si correspons al meu amor demostramho ab el teu somriure; hi escau tant el somrís en el teu rostre! Jo't demano, dolç amor meu, que somriguis en ma presencia.» Oh, Déu, mercès! Somriuré y faré tot lo que voldras.

(Sen va)

FABIÀ Ni per un passament de mil lliures assegurat pel tresor del Sophi, me vendria la part que'm toca en aquesta trumfada.

SIR TOBIAS Y jo seria home per casarme ab aquesta moça per haverse enginyat aquesta trapaceria.

SIR ANDREU Y jo també.

SIR TOBIAS Y no li demanaria altre dot que una entramaliadura com aquesta.

SIR ANDREU Y jo també.

(Entra MARIA)

FABIÀ Ara ve la més gentil armadora de paranys.

SIR TOBIAS (a Maria) Vols posarme'l peu al coll?

SIR ANDREU O en el meu?

SIR TOBIAS Vols que'm jugui la meva llibertat a cara o creu y que'm faci el teu esclau?

SIR ANDREU Y jo també.

SIR TOBIAS L'has enfonsat en un somni tal, que's tornarà boig del tot quan s'adongui que sols ha estat fantasia la visió.

MARIA Però, digueume: li ha fet efecte?

SIR TOBIAS Com l'aiguardent a una llevadora.

MARIA Doncs si voleu veure'ls fruits d'aquesta passada, procureu estar presents en la primera entrevista que tindrà ab la comtessa. Se li presentarà ab mitges grogues que és un color que ella té avorrit y ab lligacames creuades que és una moda que no pot sofrir. Ell somriurà al mirarla y la seva alegria s'avindrà tant poc ab l'enuig de la senyora, que de segur sel treurà del davant ab un reny. Si ho voleu veure, seguiume.

SIR TOBIAS Fins a les mateixes portes del Tartar te seguiria, admirable dimoni trapacer.

SIR ANDREU Y jo també.

(Sen van)

XI

EN EL JARDÍ D'OLIVIA

(Entren VIOLA y el JUTGLAR ab un tamborí)

VIOLA Que Déu te guard, amic, y a la teva musica també. Vius de tocar el tamborí?

JUTGLAR No; visc com qui toca a l'iglesia.

VIOLA Ets d'iglesia, doncs?

JUTGLAR Ca! res d'això. Toco a l'iglesia, perquè jo visc a casa meva y casa meva és al mateix costat de l'iglesia.

VIOLA Així també podries dir que'l rei viu al costat d'un pobre, si un pobre visqués al costat del palau; o que l'iglesia s'apuntala en el teu tamborí, si arrambessis el tamborí a la paret de l'iglesia.

JUTGLAR Vós ho haveu dit... Quin sigle el nostre! Per un home llest una sentencia és un guant. Que depressa l'ha girada del dret al revés!

VIOLA És cert; els qui juguen massa subtilment els mots, facilment poden corromprels.

JUTGLAR Per això voldria que no tingués nom la meva germana.

VIOLA Per què, amic?

JUTGLAR Perquè'l séu nom és una paraula y jugant ab aquesta paraula podria quedar corromput el nom de la meva germana. Lo cert és que les paraules s'han tornat unes maules desde que'ls compromisos les han deshonrades.

VIOLA Per quina raó?

JUTGLAR No puc donarvos la raó sense paraules, però les paraules s'han tornat tant falses que'm repugna ferles servir per donar raons.

VIOLA Sembla, amic, que ets d'aquells que poc s'enquimeren per res.

JUTGLAR Us enganyeu; prou hi ha coses que m'enquimeren. Lo que us juro és que no m'enquimero per vós; si això és no enquimerarse per res, desitjaria que això us podés fer invisible.

VIOLA No ets el boig de madona Olivia?

JUTGLAR No, certament; no li agrada pas la bogeria a madona Olivia; no tindrà boig fins que's casarà; els boigs, en comparança ab els marits, són com les sardines ab les arangades: els marits són els més grossos. La veritat, jo no sóc el séu boig; no més sóc el séu corruptor de mots.

VIOLA No fa gaire que t'he vist en el palau del duc Orsino.

JUTGLAR La follia, senyor, fa com el sol: volta el món; lluu per tot. Me doldria pel vostre amo que estés ab tant boja companyia com molt sovint hi està misenyora. A mi em sembla haver vist vostra saviesa allà mateix.

VIOLA Si les emprens ab mi, te deixo. Té, per la despesa que has fet.

(Li dóna una moneda)

JUTGLAR Que Júpiter, en la vinenta remesa de pèl, us envii una barba!

VIOLA Te juro y no m'amago de dirtho, que'm moro per una barba, però que no la voldria pas en la meva. És a casa la comtessa?

JUTGLAR (mirantse la moneda) No faria cria una parella d'aquestes?

VIOLA Segurament: posantles en bon lloc y vigilantles molt.

JUTGLAR De bona gana faria'l paper de mestre Pandarus, per donar una Crèssida an aquest Troilus.

VIOLA T'he entès, amic; això és captar ab traça.

JUTGLAR No crec que sigui una gran cosa el que un pobre sapiga captar: Crèssida no era altra cosa que una captaire. La comtessa és a casa, senyor. Vaig a explicarli d'on veniu, perquè qui sou y què voleu són coses que no estan en la meva esfera; diria en el meu element però'l mot és massa gastat.

(Sen va)

VIOLA Bé té prou clar l'enteniment, el bergant, per esser boig; discreció li cal per fer bé'l séu ofici, puix té d'observar l'humor, estament y els merits d'aquell a qui escomet, aprofitant destrament, com el falcó ferestec, l'ocasió oportuna per llençarse sobre'l virolat plomall que fereixi sa vista. Sens dubte que és tant dificil l'art del boig com el del savi; perquè al boig li cal enteniment pera fernos plaenta l'agudesa, mentres que'l savi que cau en la follia, perd l'enteniment.

(Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU)

SIR TOBIAS (a Viola) Salut, gentilhome!

VIOLA Salut, cavaller.

SIR ANDREU (a Viola) _Dieu vous garde, monsieur_.

VIOLA _Et vous aussi; votre serviteur_.

SIR ANDREU Crec, senyor, que ho sóu, com jo ho sóc vostre.

SIR TOBIAS Que voleu entrar? La meva neboda desitja que entreu si és que porteu quelcom per ella.

VIOLA An ella estic destinat, senyor; vui dir que ella és l'objecte del meu viatge.

SIR TOBIAS Poseu a prova les cames, cavaller; feules moure.

VIOLA Les meves cames entenen millor que jo lo que voleu dir, dientme que les posi a prova.

SIR TOBIAS Vui dir que camineu, y que entreu, cavaller.

VIOLA. Us respondré caminant y entrant. Però, mireu, ara men priven.

(Entren OLIVIA y MARIA) Perfecta y incomparable dama, que'l cel faci ploure sobre vós totes ses aromes.

SIR ANDREU Aquest jove cavaller és un polid cortisà. «Ploure aromes». Molt bé!

VIOLA. El meu missatge, senyora, sols té veu per vostra orella propicia y condescendenta.

SIR ANDREU «Aromes, propicia, condescendenta». M'apuntaré aquestes tres paraules.

OLIVIA Que tanquin el reixat del jardí y que no entri ningú.

(Sen van Sir Tobias, Sir Andreu y Maria) Doneume la mà, cavaller.

VIOLA. Rebeu ma humil salutació y ma rendida voluntat, senyora.

OLIVIA. Quin és vostre nom, cavaller?

VIOLA Cesari és el nom d'aquest servidor vostre, bella princesa.

OLIVIA. El meu servidor! No hi hagut més alegria en el món desde que de la baixa adulació ne diem finesa. Vós sóu servidor del duc Orsino?

VIOLA Ell ho és vostre y el d'ell, doncs, també ha d'esserho de vós. El servidor de vostre servidor, és servidor vostre, madona.

OLIVIA No hi penso en ell; y més me plauria que ell no pensés en res, que no que pensés en mi.

VIOLA Doncs, jo, madona, vinc pera inclinar vostres pensaments en favor d'ell.

OLIVIA Oh! perdoneume, jo us ho prego! Us he demanat que no men parlessiu més. Emperò si voleu pledejar una altra causa, vostres paraules seran més dolces que musica d'arcangels, per la meva orella.

VIOLA Senyora...

OLIVIA Espereu. Després de l'encantament que haveu obrat aquí, he enviat una anell darrera vostre, enganyant així al meu criat, a mi y, fins potser, a vós mateix. Séns dubte que m'he exposat als vostres severs comentaris, obligantvos per un artifici vergonyós a pendre lo que sabieu bé prou que no era vostre. Què haureu pensat de mi? No és cert que haveu estacat el meu honor al pal de la vergonya y li haveu atiat els més injuriosos pensaments que poden brotar d'un cor inexorable? Temo que vostre subtil enteniment haurà trobat massa atreviment en mes paraules. Un vel finissim y no un pit de carn és lo que cobreix el pobre cor meu. Ara, parleu.

VIOLA Us planyo.

OLIVIA Ja és un pas cap a l'amor.

VIOLA. Oh, no! L'experiencia ensenya que molt sovint planyem als nostres enemics.

OLIVIA Així, doncs, ja puc rependre mon somrís. Oh!, ab quanta facilitat l'orgull s'apodera dels humils! Si es té d'esser presa, val més serho del lleó que del llop.

(Se senten tocar hores en un rellotge) El rellotge'm retreu els temps que perdo inutilment. No temeu, jove cavaller, no us pretenc; més quan joventut y seny se us hagin madurat, la vostra muller tindrà la sort de trobar en vós l'home complet. Vostre camí més segur és dret a la porta.

VIOLA Marxo, doncs, a ponent. Que la gracia y la joia facin de corteig a vostra senyoria. No'm dieu res pera qui m'envia, madona?

OLIVIA Espera. Digam què penses de mi?

VIOLA Que us penseu no esser lo que sóu.

OLIVIA Si de mi penso això, també ho penso de vós.

VIOLA Y penseu bé, senyora, perquè jo no sóc lo que sóc.

OLIVIA El cel volgués que fossiu lo que jo voldria!

VIOLA Y hi guanyaria ab el cambi, madona? Si fos així l'admetria tot seguit, perquè fins ara no sóc més que la vostra riota.

OLIVIA Oh, que bé hi escau el desdeny en el llavi irat y menyspreuador! Més aviat se mostra l'amor que's vol tenir amagat, que'l crim de l'assassí; la negra nit de l'amor és un soleiat migdia. Cesari, per les roses de la primavera, per la virginitat, per l'honor, per la fe, per tot lo que existeix en el món, te juro que t'estimo tant, que malgrat ton orgull, ni la raó ni el seny poden deturar ma passió. No aprofitis la flaquesa de confessarte'l meu amor, com argument per refusarla; ans bé, tingues present que si és dolç l'amor implorat, l'amor que s'entrega és molt més dolç encara.

VIOLA Us juro per ma ignocencia y per ma joventut, que ni mon pensament ni mon cor, són de cap dòna y que no'ls tindrà mai ningú més que jo. Y ara, adéu, madona; mai més vindré a plorar a vostres peus les llagrimes de qui em mana.

OLIVIA No, vine. Potser tu podras conseguir que son amor sigui grat al meu cor que l'avorreix.

(Sen van)

XII

A CASA D'OLIVIA

(Entren SIR TOBIAS, SIR ANDREU Y FABIÀ)

SIR ANDREU No; us juro que no'm quedaré ni un minut més.

SIR TOBIAS Y per quina raó, estimat sac de verí, per quina raó? Eh?

FABIÀ Cal que dongueu una raó, sir Andreu.

SIR ANDREU Mal llamp! He vist que la vostra neboda estava molt més complimentosa ab el patge del duc, que no pas ho està ab mi; ho he vist ara, en el jardí, ara mateix.

SIR TOBIAS Y ella't veia mentres feia tot això, company? Digam.

SIR ANDREU Tant bé com jo us veig a vós.

FABIÀ Doncs, així us ha donat una gran prova d'amor.

SIR ANDREU Voto al dimoni! que us penseu que sóc un ase?

FABIÀ Jo us demostraré la llegimitat de la meva afirmació, ab el veredicte del criteri y de l'enteniment.

SIR TOBIAS Que són els que sempre han format el més suprem tribunal, ja d'abans de que Noè s'embarqués.

FABIÀ Si ella, al davant vostre, s'ha mostrat amable ab aquest jove, ha estat no més que per exasperarvos, per despertarvos el valor que teniu endormiscat, per encendreus les sangs y posarvos sofre al fetge. Vós us hi havieu d'acostar, y ab algunes mofes ben triades y noves, acabades de sortir de la forja, enfonsar en un mutisme absolut an aquell jove. Això és lo que ella esperava de vós y vós no ho haveu sabut fer. Haveu permès que'l temps se mengés el doble full d'or de la oportunitat ab que se us presentava aquesta feliç ocasió, y ara vostre vaixell navega cap els mars gelats del sèu afecte, aont us hi quedareu penjat, com un borralló a la barba d'un holandès, si no rescabaleu vostre prestigi, per una lloable gesta de valor o d'alta politica.

SIR ANDREU Si té d'esser així, més m'estimo fer un acte de valor, perquè avorreixo la politica. Tant me faria esser brownista(6) com politic.

SIR TOBIAS Doncs fonamenta la teva fortuna sobre'l terreny del valor. Desafia al patge del duc y fereixlo en onze indrets; la meva neboda s'ho apuntarà, y tingues per cert que no hi ha res an el món que faci valer tant a un home, als ulls d'una dòna, com la anomenada de valentia.

FABIÀ No teniu altra sortida, Sir Andreu.

SIR ANDREU Un de vosaltres li portarà'l cartell?

SIR TOBIAS Vés, escriuli ab mà ben marcial; sigues agut y breu. No hi fa res que no siguis enginyós y polid, mentres siguis eloqüent y original. Befal ab tota la llibertat de la teva tinta y tractal de tu, dues o tres vegades, que no hi estarà de més; digali que ment tantes vegades com t'hi capiga en el paper, encara que sigui més gran que un llençol del llit de Ware(7) a l'Anglaterra. Enllesteix. Posa tanta fel com puguis al tinter y encara que escriguis ab ploma d'oca no hi fa res. A la feina!

SIR ANDREU Aont us trobaré?

SIR TOBIAS Ja't vindrem a cercar a ton _Cubiculo_. Vés.

(Sen va Sir Andreu)

FABIÀ Us deu esser ben car aquest ninot, sir Tobias.

SIR TOBIAS Jo li surto car an ell; no trigaré gaire a costarli dues mil lliures.

FABIÀ Me sembla que tindrem una carta ben divertida; però espero que no la cursareu?

SIR TOBIAS Ja ho crec! y faré tot lo pugui perquè aquest jove li respongui. Crec que ni ab tots el parells de bous, ni ab totes les cordes del món, sels podria fer topar. Per lo que toca a Sir Andreu, no més cal obrirlo: si en el fetge se li troba prou sang per negar a una puça, jo'm menjo'l reste del cadavre.

FABIÀ Y el séu jove contrari no fa pas posat de gran valentia, tampoc.

(Entra MARIA)

SIR TOBIAS Ara ve'l reietó més aixerit del niu.

MARIA Si patiu d'avorriment y voleu riure fins a reventar, seguiume. El babau den Malvolí, s'ha convertit al paganisme; és un renegat, car és impossible que un cristià que vulga salvarse pel camí que la llei de Déu mana, puga creure en tal munt de grolleres extranyeses: s'ha posat mitges grogues!

SIR TOBIAS Ab lligacames creuades?

MARIA Oh, sí, abominablement! Sembla un saberut d'aquells que posen escola en els portics de l'iglesia. L'he espiat com l'assassí a la victima. Segueix punt per punt la carta que jo li he tirat pera enganyarlo. La rialla li marca més arrugues en el rostre que ratlles no hi ha en el nou mapa-mundi augmentat de les Indies. Us asseguro que mai haveu vist res tant ridicul. Jo no sé com m'he aguantat de tirarli tot pel cap. Estic certa que la comtessa li donarà una bofetada, Y ell s'ho pendrà com una finesa y encara seguirà rient.

SIR TOBIAS Anem, portans allà ont es.

(Sen van)

XIII

UN CARRER

(Entren ANTONI y SEBASTIÀ)

SEBASTIÀ Me doldria molt causarvos el més petit perjudici, però ja que us preneu els perills com un jòc, no us diré res més.

ANTONI No he pogut estar lluny de vós; el desig que tenia de veureus, més agut que afilada daga, m'ha esperonat cap el vostre camí. No sols m'ha guiat aquí l'afany de veureus, per més fort que hagi estat, sinó que també m'hi ha empès l'inquietut que sentia al pensar en lo que us podia succeir en un país desconegut y que per un extranger sense guia y séns amics, sol esser esquerp y gens hospitalari. La temença d'aquests perills és lo que m'ha fet córrer darrera vostre.

SEBASTIÀ Sols puc donarvos mercès, estimat Antoni; mercès y res més que mercès. Sovint els grans serveis se paguen ab aquesta moneda sense curs, però si ma fortuna fos tant gran com el meu desig, altre paga tindria vostra solicitut. Què farem? Visitarem els monuments antics de la ciutat.

ANTONI Esperarem a demà, senyor; val més que cerquem allotjament.

SEBASTIÀ No estic pas cançat y la nit és lluny encara. Donem gust als ulls contemplant els bells records que guarda la ciutat.

ANTONI Perdoneume; però és molt perillós pera mi passejar per aquests carrers. Temps enrera, en un combat naval contra les galeres del duc, vaig fer serveis tant remarcables, que si ara'm trobaven aquí, me farien pagar cara aquella feta.

SEBASTIÀ Vareu matar molta gent del duc?