Part 2

VIOLA Tant sols pot escoltarlo vostra orella. No porto ni declaració de guerra ni reclamació d'homenatge: vinc ab l'olivera a la mà; totes mes paraules són de pau.

OLIVIA Malgrat això el preambol ha estat ferm. Qui sou? Què desitjeu?

VIOLA Això és un jòc d'escena, que jo he afegit al meu paper. Qui soc y lo que vull, són coses tant delicades com una virginitat; paraula sacratíssima per vostra orella, profana per qualsevulga altra.

OLIVIA Deixans sols, Maria; escoltarem aquesta paraula sagrada.

(Sen va Maria) Y dieu, quin és el vostre texte?

VIOLA Hermosissima damisela...

OLIVIA Doctrina aconortadora y de la que hi hauria molt que dir. Aont és el vostre texte?

VIOLA En el pit del duc Orsino.

OLIVIA En el seu pit? Y en quin capitol del seu pit?

VIOLA Pera respondreus ab tota llei, us diré en el primer capitol de son cor.

OLIVIA Oh! ja l'he llegit; és pura heretgia. No m'haveu de dir altra cosa?

VIOLA Deixeu que us vegi el rostre, gentil dama.

OLIVIA Que potser teniu orde del vostre amo, de mercadejar el meu rostre? Us haveu allunyat un xic del vostre texte,però alçarem la cortina y us ensenyarem el quadro.

(S'alça'l vel) Mireu.

(Torna a tirarse'l vel) Tal com era ara mateix.

(S'alça'l vel) Què us en sembla?

VIOLA Excelent, si tot és obra de Déu.

OLIVIA És de bona fusta; resistiria la pluja y el vent.

VIOLA És una hermosura admirablement treballada; aquest roig y aquest blanc hi han sigut posats per la mà exquisida y savia de la naturalesa mateixa. Senyora, sereu la més crudel de totes, si us emporteu totes aqueixes gracies a la tomba, sens deixarne alguna copia als que vindran.

OLIVIA Oh! no tindré tant mal cor. Repartiré en llegats la meva hermosura; sen farà inventari y cada particularitat, cada detall serà anotat en el meu testament; per exemple: ítem, dos llavis passadorament roigs; ítem, dos ulls foscos, ab ses corresponentes parpelles; ítem, un coll, una barba; y així tot lo demés. Us han enviat pera posarme preu?

VIOLA Ja veig que l'orgull és el vostre flac, però encara que fossiu el diable en persona, serieu igualment hermosa. Mon amo y senyor us estima. y us estima ab tal amor, que l'haurieu de correspondre anc que us coronessin com la més perfecta bellesa.

OLIVIA Y com m'estima?

VIOLA Ab adoració, ab llagrimes fecondes, ab sanglots que fulminen d'amor, ab sospirs de foc.

OLIVIA Qui us envia sab bé prou que jo no puc estimarlo. Altrament, jo'l suposo virtuós; sé que és noble, ab una joventut fresca y séns tara; generós, valent, y per l'aire y la figura, una gentil persona, emperò jo no puc, estimarlo, y això molt temps fa que ja ho hauria de saber.

VIOLA Si jo us estimés ab el foc ab que us estima ell, ab les angoixes d'una vida tant amargament crudel, no podria avenirme al vostre refús ni el podria entendre mai.

OLIVIA Què farieu, doncs?

VIOLA Bastiria una cabana de salcers al peu de vostra porta y faria pendre born a la meva ànima vers la casa vostra; escriuria fervents esparces sobre'l meu amor desdenyat y les cantaria a plena veu en mig l'ubagor de la nit; cridaria el vostre nom en els tornaveus de les montanyes, obligant a la mormuradora veu dels vents, a repetir per sempre: Olivia! Olivia! Oh! no us deixaria en repòs ab aquests dos elements; l'aire y la terra, fins que sentissiu pietat de mi.

OLIVIA Molt podrieu si fessiu tot això. Quina és vostra naixença?

VIOLA Superior a la meva fortuna y la meva fortuna és prou. Soc gentilhome.

OLIVIA Aneu a casa el duc; ja sab que jo no puc estimarlo, y dieuli que no m'envii cap més missatger... fòra de que torneu vós mateix a dirme l'efecte que li han fet les meves paraules. Aneu y mercès. Preneu això per vós.

(Li dóna una bossa)

VIOLA Senyora, no venc els meus missatges; guardeus vostres diners, que no és a mi a qui cal paga: altra persona és a qui vostres mercès haurien de retribuir. Que l'amor faci tornar de pedra el cor de qui estimeu, y la fredor sigui el premi de vostre anhel, tal com vós pagueu el fervorós afany del meu amo. Adeusiau, crudel bellesa.

(Sen va)

OLIVIA «Quina és, vostra naixença?» «Superior a la meva fortuna y la meva fortuna és prou. Soc gentilhome». Oh! juraria que ho ets. El teu parlar, la teva cara, la teva figura, el teu enginy y seny, te fan cinc vegades noble... Més, calma, calma... Que l'amo no sigui el criat!... Y bé, què? Tant contagiosa és l'amorosa plaga? Me sembla sentir com les perfeccions d'aquest home, d'amagat de mos ulls, prenen el camí del meu cor!... Y bé, sigili... Malvolí!

(Entra MALVOLÍ)

MALVOLÍ Sempre al vostre servei, senyora.

OLIVIA. Corre a trobar aquest home que'l duc ha enviat; contra la meva voluntat ha deixat aquí aquest anell; tornali y digali que no'l vui. Fesli entendre que no dongui cap esperança al séu amo; no vui res d'ell. Si aquest jove vol passar per aquí demà, jo li explicaré els motius que tinc pera obrar així. Cuita, Malvolí.

MALVOLÍ Està bé.

(Sen va)

OLIVIA No sé'l que faig; més, temo que potser mos ulls massa facilment han enlluernat mon cor. Destí, disposa. Ningú's pot vèncer. Lo que està escrit ha de complirse; doncs, sigui.

VI

UNA BARRACA A LA PLATJA

(Entren ANTONI y SEBASTIÀ)

ANTONI No voleu quedarvos més temps, ni voleu que us acompanyi?

SEBASTIÀ No, amic meu. La claror que llença sobre meu la meva estrella es massa sinistra. La malignitat de mon destí, podria minvar la teva fortuna. Te prego, doncs, que'm deixis esser sol a portar el pes de les meves desgracies. Seria ben crudel paga a la teva bona amistat, el ferte company de mes desditxes.

ANTONI Dieume, doncs, al menys, aon vos dirigiu.

SEBASTIÀ No, company; l'atzar me farà de guia. Però veig que'l teu modo de procedir és fill de la delicadesa; no'm vols fer dir lo que vui callar y això sol m'obliga, en justa correspondencia, a parlarte ab tota franquesa. Sapigues, doncs, que'l meu nom és Sebastià, encara que'm fassi nomenar Roderic. El meu pare era un tal Sebastià de Messalina, del qui séns dubte ja hauras sentit parlar. Va deixar dos fills bessons, jo y una germana meva. Déu hagués volgut acabar en un mateix moment aquelles dues vides, començades en una mateixa hora! Però tu, amic meu, ho has disposat d'altra manera, perquè una hora abans de que tu'm salvessis, la meva germana havia mort engolida per les ones.

ANTONI Oh, quin dia!

SEBASTIÀ Ella tenia fama de gran bellesa, tot y que la semblança entre ella y jo deien que era extraordinaria; però si jo no'm puc atrevir a donar per justa aquesta fama, puc afirmar, séns cap recel, que tenia un cor que l'enveja mateixa's veia forçada a trobar noble. Ella s'ha negat en l'amarganta aigua del mar, però jo cal que ofegui son record en altra aigua molt més amarganta encara!

ANTONI Perdoneu, senyor, la pobresa de la meva hospitalitat.

SEBASTIÀ Ets tu que has de perdonarme per les molesties que t'he fet passar.

ANTONI Si no voleu que'm cregui l'home més desgraciat, deixeume esser vostre servent.

SEBASTIÀ. Si no voleu desfer lo que haveu fet, és a dir, si no voleu matar a qui haveu salvat, no insistiu. Adéu, una vegada per totes; el meu cor està tant adolorit, y el record de la meva mare està tant viu en mi, que poc els hi costaria an els meus ulls trairme. Adéu, vaig al palau del duc Orsino.

(Sen va)

ANTONI Que tots els déus t'afavoreixin! Molts enemics tinc en la cort d'Orsino... Aviat te tornaria a veure si no fos això... Més, tal és el meu afecte per tu, que succeeixi lo que succeeixi, afrontaré gustós tots els perills.

VII

UN CARRER

(Entra VIOLA; després MALVOLÍ)

MALVOLÍ No sóu vós el qui estava, no fa gaire, a casa la comtessa Olivia?

VIOLA Certament; fa poc que n'he sortit.

MALVOLÍ Doncs ella us retorna aquest anell; si us l'haguessiu endut vós mateix m'haurieu estalviat aquest camí. M'ha ordenat que us digués que doneu al vostre amo la seguretat més absoluta de que ella no l'estima, y a més m'ha dit que no us atreviu a tornar ab cap més embaixada d'ell, fòra que sigui per dirli vós mateix l'efecte que han produit aquestes paraules al duc. Preneu això.

VIOLA Ella ha acceptat aquest anell; no'l puc admetre.

MALVOLÍ Vaja! sóu vós qui ab impertinent insistencia l'haveu llençat a sos peus, y ella vol que ab iguals modos us sigui retornat. Si val la pena de que us ajupiu pera cullirlo, davant vostre mateix el llenço, y si no que sigui de qui primer el trobi.

(Sen va)

VIOLA Jo no li he deixat cap anell. Què voldrà, aquesta dòna? L'haurà enamorat la meva figura? La sort vulgui que no. Ha posat sos ulls ab tanta atenció sobre mi, que talment semblava que'l mirar li esgarriés la paraula: parlava a bots y com abstreta. Séns dubte s'ha enamorat de mi; això és un tret d'enamorada: m'envia aquest estupid criat per a dirme que torni a casa seva. Ella no vol l'anell del duc, y el duc no n'hi ha enviat cap; an-e mi és a qui vol. Si fos així (y ho es), pobra comtessa! més li valdria haverse enamorat d'un somni. Vestit, ja veig que ets un vulgar engany que llestament aprofita l'enemic dels homes. Que fàcil els és, als galans mentiders, gravar en el tendre cor de les dònes sa polida imatge! La culpa la té nostra flaquesa, no nosaltres: tals som, perquè tals ens va fer la naturalesa. Quina fi tindrà això? El duc l'estima bojament, y jo, pobra de mi!, estimo bojament al duc. Què esdevindrà? Com a home no puc pensar en obtenir l'amor de qui m'és amo: com a dòna, ai! quants inutils sospirs arrencaré del pit de la desditxada Olivia! Oh, temps! tu ets qui ha d'aclarirho tot y no jo. És massa enredat aquest nus pera que jo puga desferlo.

VIII

A CASA D'OLIVIA

(Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU)

SIR TOBIAS Acosteuvos, sir Andreu. Qui a les dotze no és al llit, és com si hagués matinejat; y _deliculo surgere_, ja sabs...

SIR ANDREU No; en bona fe que no sé res d'això. Però lo que sé, és que ficarse al llit tard és ficarse al llit tard.

SIR TOBIAS Conclusió falsa, que m'exaspera tant com una ampolla buida. Vetllar fins a mitja nit y anarsen a dormir després, és anarsen al llit d'hora, lo que vol dir que ficarse al llit més tard de les dotze, és anarsen a dormir aviat. La nostra existencia no's compon de quatre elements?

SIR ANDREU Així ho diuen; però jo crec que's conpon del menjar y beure.

SIR TOBIAS Ets un savi! mengem y bevem, doncs. Eh! Maria, vinga un got de vi.

SIR ANDREU Mireu, juraria que ve'l jutglar.

(Entra'l JUTGLAR)

JUTGLAR Què tal, companys? No haveu vist mai l'imatge del nostre tercet? (3)

SIR TOBIAS Déu te guard, ase. Vinga una cançó.

SIR ANDREU El jutglar té una bona gargamella. Donaria quaranta lliures per tenir la cama y la veu que té'l jutglar. A fe que'm vares guanyar el cor ahir ab aquella sortida, parlant de Pigronitus y dels Vapians passant per l'equinocci de Queubus; te juro que vaig riure de debò. Te vaig enviar un vintidós, perquè tel gastessis ab el teu tracte. Te l'han donat?

JUTGLAR Ja l'he embutxacat; perquè'l nas den Malvolí no és pas un manec de fuet; la mestreça té la mà blanca y els mirmidons no són pas tavernes.

SIR ANDREU Magnific! No hi ha res com això pera riure. Ara, vinga la cançó.

SIR TOBIAS Vinga. Aquí va un ral; cantans una cançó.

SIR ANDREU Veten-aquí un altre. Si un cavaller dóna un...

JUTGLAR Voleu una cançó d'amor o una cançó moral?

SIR TOBIAS Una cançó d'amor, una cançó d'amor!

SIR ANDREU Sí, sí, d'amor; tant se men dóna de la moral an-e mi.

JUTGLAR, (cantant) Aont aneu dolça estimada lluny de vostre aimant fidel? Atureuvos que ell arriba; atureuvos y escolteu, que cançons de tota mena us cantarà ab totes veus. Sempre al fi de la jornada a l'amor hi trobareu. Qui vulga passar per savi tinga sempre això present.

SIR ANDREU Excelent!

SIR TOBIAS Molt bé!

JUTGLAR, (cantant) L'amor no és joia futura. El d'ara és el goig més cert el que m'uneix la rialla ab la alegria present. Poc avença qui s'espera; lo futur és sempre incert. Veniu, doncs, ma dolça amiga, no deixeu que us fugi el temps; beseume vint cops els llavis, que joventut prompte's perd.

SIR ANDREU Veu melosa, paraula de cavaller!

SIR TOBIAS Dolcíssim accent!

SIR ANDREU Melós y dolcíssim, a fe!

SIR TOBIAS Si sel sent ab el nas, embafa de tanta dolçor. Però, què us sembla, si beguessim fins que'l cel ens ballés? o bé que despertessim al muçol ab un trio capaç d'encisar tres ànimes de teixidor? Què m'hi dieu?

SIR ANDREU Si m'estimeu, femho. Jo hi sóc un llebrer, en això d'agafar les tonades.

JUTGLAR Per la Verge, senyor, que hi ha llebrers que'n saben d'agafar.

SIR ANDREU Ja ho crec!; cantem allò de: _Tanca la boca, coquí_...

JUTGLAR _Tanca la boca, coquí?_ Us hauré de dir coquí, sir Andreu?

SIR ANDREU No serà la primera vegada que hauré obligat a algú a dirme coquí. Comença, jutglar: _Tanca la boca_...

JUTGLAR Si tanco la boca no començaré mai.

SIR ANDREU Bona, Jutglar! Va, comença.

(Canten tots tres)

(Entra MARIA)

MARIA Què és aquest temperi? Que mai més se'm tingui per honrada, si a hores d'ara la senyora no ha dit an en Malvolí que us faci passar la porta.

SIR TOBIAS La senyora és una ximpla y nosaltres, homes de respecte; en Malvolí és un ensa y nosaltres

_som tres alegres companys._ (4)

No li sóc parent, jo? No sóc de la familia de la senyora, jo? Tururut, minyona!

(Canta) Diu que un home a Babilonia, dama, la dama.(5)

JUTGLAR Malviatge! el cavaller porta una empenta que Déu n'hi dó!

SIR ANDREU Fa rotllo quan s'hi posa; jo també, perxò. Ell ho fa ab més gracia, però jo ab més naturalitat.

SIR TOBIAS, (cantant) El dotze de desembre...

MARIA Per Déu, calleu!

(Entra en MALVOLÍ)

MALVOLÍ Què sóu boigs, missenyors, o què? Què no teniu ni modos ni vergonya pera armar aquest terratremol de calderers, an aquestes hores de la nit? Què us penseu que és una taverna aquesta casa, pera baladrejarhi com a drapaires? No teniu respecte al lloc ni a les persones. Què vol dir aquesta conducta tant fòra de to?

SIR TOBIAS Fòra de to? Me sembla que no havem desafinat ni mica. Aneu al dimoni!

MALVOLÍ Sir Tobias, dec parlarvos ab tota claredat. La senyora m'envia pera dirvos que si pel parentiu que us lliga ab ella us ha admès a casa seva, està molt lluny d'aprovar vostres desordes. Si podeu reprimir vostres excessos sereu ben vingut an aquesta casa; altrament, està disposada a acceptar vostre comiat.

SIR TOBIAS (cantant) Adéu cor meu, que d'aquí m'allunyen!

MARIA Sir Tobias, per Déu!

JUTGLAR (cantant) Sos ulls me diuen que sa mort s'atança.

MALVOLÍ Sembla impossible! No acabarem.

SIR TOBIAS (cantant) Jo mai m'acabaré.

JUTGLAR Això no és veritat, Sir Tobias.

MALVOLÍ Us fa molt honor això!

SIR TOBIAS (cantant) Li hauré de dir que sen vagi?

JUTGLAR Digueuli encara que li amargui.

SIR TOBIAS Que sen vagi y no torni mai més?

JUTGLAR Oh, no no, no gosareu dirli res.

SIR TOBIAS (a Malvolí) Nosaltres desafinem, company? Mentida. Ets alguna cosa més que un majordom? Te creus que, perquè tu ets virtuós, ja s'han d'haver acabat els panellets y l'aiguardent al món?

JUTGLAR Per santa Agna, és cert, y el cumí ens escalfarà la boca.

SIR TOBIAS Tens raó.

(A Malvolí) Vés, vés, y netèjat les cadenes ab molla de pa. Un got de vi, Mariagna.

MALVOLÍ Maria, si us interessa la consideració en que us té la senyora, no volgueu saberhi res en aquesta disbauxa. La senyora sabrà tot això; us juro que ho sabrà tot.

(Sen va)

MARIA Aneu a espolsarvos les orelles.

SIR ANDREU Seria una cosa tant lloable com el beure quan se té gana, el desafiarlo, faltar a la cita y deixarlo ab un pam de nas.

SIR TOBIAS Fesho, cavaller; jo't redactaré un cartell o jo mateix li faré saber la teva indignació.

MARIA Preneu paciencia pera aquesta nit, sir Tobias; la visita del patge del duc ha deixat molt agitada a la senyora. En quant al senyor Malvolí, deixeumel per mi, que si jo no li jugo una passada de la que sen recordi tota la vida y no'l faig esser la riota de tothom, ja podeu dir que ni per ajèurem al llit sóc bona, ja ho veureu.

SIR TOBIAS Conta, conta. Què hi ha?

MARIA Aquest home sens torna un purità.

SIR ANDREU Oh, si jo ho sabés del cert el bastonejaria com a un goç.

SIR TOBIAS Si fos un purità? Per què? Quina delicada raó tens pera això?

SIR ANDREU De delicada no'n tinc cap; però en tinc de sobres.

MARIA Ben mirat, més que un purità, no és altra cosa que un baix adulador, que sab mudar de llureia quan li convé; és un ase carregat d'afectació, que s'ha après quatre cerimoniosos compliments pera anarlos repetint petulantment; se creu tant farcit de perfeccions, que està convençut de que no hi ha ningú que veientlo una sola vegada ja no l'estimi. En aquest flac és aon pegarà falconada la meva venjança.

SIR TOBIAS Què penses fer?

MARIA Tiraré una misteriosa. carta d'amor per ont ell se passeja, y que per les alusions que faré al color de la seva barba, a la forma de les seves pantorrilles, al séu posat, a l'expressió dels séus ulls y del séu front, se veurà que és an ell a qui va adreçada. La meva lletra s'assembla tant a la de la senyora, que quan ens cau a les mans un escrit que tracti d'alguna qüestió esborrada de nostra memoria, ab prou feines podem posar en clar sa veritable procedencia.

SIR TOBIAS Excelent! ja he flairat la farsa.

SIR ANDREU Jo també l'he ensumada.

SIR TOBIAS Creurà que les cartes que tu tiraras són de l'Olivia que està enamorada d'ell.

MARIA Aquest és el meu cavall de batalla.

SIR ANDREU Un cavall que'l farà tornar un ase.

MARIA Un ase del tot.

SIR ANDREU Oh, serà admirable!

MARIA Una exquisida lleminadura, jo us ho asseguro. Estic certa que aquesta medecina farà l'efecte que esperem. Jo us diré aon tiraré la carta, perquè us hi poseu a l'aguait, junt ab el jutglar, y així me podreu explicar l'interpretació que li donarà. Aneu a descansar pera aquesta nit y penséu en lo que'ns espera.

(Sen va)

SIR TOBIAS Bona nit, Penthesilea.

SIR ANDREU Us dic que és una admirable xicota.

SIR TOBIAS És una llebrera de bona mena y que m'adora. Què't sembla?

SIR ANDREU A mi també sem va adorar una vegada.

SIR TOBIAS Anemsnosen a dormir, cavaller. Faries molt santament si enviaves a cercar diners.

SIR ANDREU Si no puc conseguir la mà de vostra neboda, no sé pas com men sortiré.

SIR TOBIAS Envia a cercar diners, cavaller, creume; y si a l'ultim no obtèns la seva mà, digam que sóc una ròssa.

SIR ANDREU No us fieu de mi si no surto ab la meva; feu lo que volgueu.

SIR TOBIAS Vaja, anem; vaig a escalfar un xic de vi. Ara ja és massa tard pera anar al llit; vine, cavaller, vine.

IX

EN EL PALAU DEL DUC

(Entren el Duc, VIOLA, CURI y altres)

DUC Doneume musica!... Bon dia, amics. Cesari, canta una estança tant sols; aquella antiga cançó que vas cantar ahir vespre. Més consolava mon cor aquella cançó que no pas tots aquells aires, facils y lleugers, plens de rebuscats y subtils conceptes. Una estança no més, Cesari.

CURI Perdoneu, Altesa, qui la cantava no's troba pas aquí...

DUC Qui era, doncs?

CURI Festa, el jutglar, milord; el jutglar predilecte del pare d'Olivia. No deu esser lluny d'aquí.

DUC Busqueulo vós, y en tant els esturments comencin la cançó.

(Sen va Curi. Musica)

(A Viola) Acòstat, patge. Si alguna vegada estimessis, recòrdat de mi en tes dolces penes; perquè tots els enamorats són igual que jo: en tot, inquiets y volubles, llevat en honrar a tothora la cara imatge de sa estimada, T'agrada la cançó?

VIOLA Dolçament ressona allà aon l'amor hi té'l soli.

DUC Has parlat saviament. Juraria que ab tot y esser jova, ja has posat ab tendresa tos ulls en algun rostre. No és cert, patge?

VIOLA Potser és veritat, Altesa.

DUC Com és aquesta dòna?

VIOLA Té'l vostre aspecte.

DUC No és parella per tu, doncs. Digues: quina edat té?

VIOLA. La vostra.

DUC Com hi ha món, doncs, és vella! La dòna sempre ha de triar home ab més anys que ella, perquè així més facilment s'avé ab les seves inclinacions y té més segur el domini del séu cor. Creume, patge, encara que nosaltres, els homes, volguem negarho, nostres passions són més violentes, més vacilantes, més insegures, més fulminantes, però també s'apaguen y s'esborren més aviat que les de les dònes.

VIOLA Així ho crec, senyor.

DUC Procura, doncs, que ta aimada sigui més jova que tu, o debades s'esforçarà la voluntat perquè duri l'amor, car en la dòna, com en la rosa, tot just neix sa bellesa que ja marcida s'esllangueix.

VIOLA Cert que és així. Més, trista sort la d'elles! Perquè'l destí ha de condemnarles a la ruina, a l'assolir la perfecció?

(Entren CURI y el JUTGLAR)

DUC (al Jutglar) Vine, amic; canta aquella cançó que cantaves ahir vespre. Escoltala bé, Cesari; és antiga y senzilla. La canten al sol, les velles, tot filant y fent mitja, y les fadrines l'acompanyen ab el soroll dels boixets; és una ingenua cançó que parla de l'ignocencia de l'amor com en els temps passats.

JUTGLAR Començo, senyor?

DUC Comença.

JUTGLAR (cantant) Acóstat, mort, acóstat, y a l'ombra d'un xiprer colgueu mon cos. Vola, ma vida, vola, ma bella aimada séns pietat m'ha mort. La blanca mortalla ab teixos guarnida amaniu ben prest. Tant justa l'escena de deixar la vida com jo, ningú ha fet.

***

Ni flor, ni llor que dugui a l'aire aroma, al meu damunt planteu. Ni amic, ni amic saludi el clot aon mos òssos llençareu. perquè mon plany fini, haureu d'enterrarme en lloc erm y sol aon jamai puga veni a despertarme d'un aimant el plor.

DUC (llençant una borsa al Jotglar) Té això, pel treball.

JUTGLAR No és treball pera mi el cantar; és un plaer, senyor.

DUC Doncs jo't pago'l plaer.

JUTGLAR Y és just, senyor, perquè'l plaer, tard o d'hora, ha de pagarse.

DUC Vesten ara.

JUTGLAR Que'l déu de la melangia't protegeixi, y que'l sastre't faci un vestit de tornasol, car ton ànima és un opal. Els homes constants com tu haurien d'esser mariners, pera trafiquejar ab tot y mudar de camí ab el vent; seria el millor medi de fer un bon viatge... per res! Adéu.

(sen va)

DUC Deixeunos sols.

(Sen van Curi y altres cavallers)

(A Viola) Cesari, retorna a casa de ma crudel sobirana y digali que mon amor més noble que l'univers, no's paga ab quantitats de llorda terra; digues que aquests béns ab que l'ha afavorida la sort, són per mi tant menyspreuables com la mateixa fortuna, y que, qui m'ha fet l'ànima presonera de son amor, ha estat la meravella de sa esplendent a bellesa, ab que l'ha embellida la natura.

VIOLA Y si ella no pot estimarvos, senyor?

DUC No puc admetre aquesta resposta.

VIOLA Es forçós admetrela. Suposem que una dama (y això és possible) passa per vostre amor penes tant grans com les que vós sentiu per l'amor d'Olivia; vós no podeu aimarla y li dieu. No ha d'admetre, doncs, la vostra resposta?

DUC Cap pit de dòna podria resistir l'abrandat flam que l'amor ha posat en el meu cor; no hi ha cor de dòna ab prou espai per contenir tanta passió. Ai! l'amor de la dòna és més capritxo que altra cosa; no és afany que naix de les entranyes; és desig fill del paladar, y per això facil d'apaibagarse, o subjecte al cançament y al fastic. Mon amor és ben al contrari; està afamat com la mar y pot engolir tant com aquella séns que minvi son afany. No comparis l'amor que per mi pot sentir una dòna, ab el que jo sento per l'Olivia.

VIOLA Cert, però jo sé...

DUC Què sabs tu?

VIOLA Sé tot l'amor que pot sentir una dòna per un home. Sa fermesa no desdiu de la nostra. Una filla del meu pare estimava a un home, tal com jo, si fos dòna, podria estimarvos a vós, Altesa.

DUC L'historia d'això?

VIOLA És un full en blanc, senyor. Mai va confessar son amor; va deixar que'l secret, com cuc que rosega son capoll,marcís les roses de ses galtes, y va anar acabantse adolorida y trista, y palida va colltorçarse, damunt la tomba, com l'imatge de la Resignació somrisent al Dolor. No era amor això? Podrem els homes parlar més, jurar més, però també és cert que les nostres paraules van més enllà dels nostres fets, perquè nosaltres, mal que'ns pesi, som més prodigs de paraules que d'amor.

DUC Però va morir d'amor aquesta germana teva?

VIOLA Jo sóc tota la família del meu pare y tota la seva descendencia que jo sapiga. Voleu que vagi a casa d'Olivia?