Part 1

NOTA DE LA TRANSCRIPCIÓ. S'ha respectat l'ortografia, una mica irregular, d'aquesta edició, que data de 1907. Únicament s'han corretgit alguns errors evidents d'impressió.

LA FESTA DELS REIS

PERSONATGES

ORSINO, Duc de Ilyria SEBASTIÀ, Germà de Viola ANTONI, Capità de vaixell, amic de Sebastià UN CAPITÀ DE VAIXELL, Amic de Viola VALENTÍ, Gentilhome al servei del Duc CURI, Gentilhome al servei del Duc SIR TOBIAS BELCH, Oncle d'Olivia (1) SIR ANDREU AGUE-CHEEK (2) MALVOLÍ, Majordom d'Olivia FABIÀ, Servent d'Olivia FESTA, Jutglar d'Olivia OLIVIA, Comtesa VIOLA MARIA, Cambrera d'Olivia NOBLES, SACERDOTS, AGUTZILS, MUSICS Y ALTRA GENT

L'acció a Ilyria

I

UNA CAMBRA EN EL PALAU DEL DUC

(Entren el Duc, CURI y senyors; se sent una orquestra)

DUC Si la musica és l'aliment de l'amor, toqueu, toqueu sens parar mai, amareumen, fins que ma passió n'emmalalteixi y assadollada'n mori. Un altre cop aquesta passada! Té un caient tant dolcíssim! Ha lliscat per la meva orella com l'oreig suau que roba y escampa'l penetrant perfum d'un marge de violes!... Prou! No seguiu més. S'és perduda la dolçor d'aquella passada! Oh esperit de l'amor! Que penetrant y sublim és ton poder! Encara que en tu, com en la mar tot hi capiga, no hi entra res, per esforçat y valiós que siga, que als pocs minuts en força y en valer no minvi: tant fantasiosa és la passió, aquesta suprema fantasia.

CURIUS Senyor, voleu sortir a cassera?

DUC De què, Curi?

CURIUS Del cervo, senyor.

DUC La del més noble de tots, és mon unic anhel ara. Oh! quan mos ulls vegeren a Olivia, va semblarme que ab son alè purificava l'aire; d'aquell instant vaig devenir una presa, y d'aleshores que mos desitjos, com afamats mastins, séns repòs me deixen.

(Entra VALENTÍ)

Què t'ha respost?

VALENTÍ No us enutgeu, senyor; no he pogut conseguir que'm rebés; més us porto la resposta que m'ha trasmès sa cambrera; en set anys ni la llum del sol veurà son rostre descobert, car com monja de clausura, constantment un tupit vel taparà son rostre, y cada dia ruixarà de llagrimes sa cambra, per la memoria d'un germà difunt, record que vol servar eternament en son pensament entristit.

DUC Oh! la que té tanta dolçura a l'ànima, la que a l'amor d'un germà rendeix tal culte, ¿com sabrà estimar el dia que l'aurífera sageta acabi ab l'estol d'afectes que en son pit viuen; quan sang y cor, solis altíssims, siguin ocupats per un rei unic? Anem a abandonarnos pels llits de flors; l'ombra dels tupits brancatges és el més esplendid bressol pels somnis d'amor.

(Sen van.)

II

PLATJA

(Entren VIOLA, un CAPITÀ DE VAIXELL y MARINERS)

VIOLA Quin país és aquest, amic?

CAPITÀ Ilyria, senyora.

VIOLA Y què hi podré fer jo a Ilyria? Mon germà és al fons de l'Elysseu!... Potser la sort haurà volgut que se salvés també. Què us sembla, bons mariners?

CAPITÀ Vós mateixa deveu la vida a una afortunada casualitat.

VIOLA Pobre germà meu! Qui sab si ell també s'haurà salvat per un sortós atzar?

CAPITÀ Bé podria esser, senyora; y si us és consol lo probable, us diré que a l'esberlarse nostre vaixell y en el moment que anant a fons, vós y aquesta gent heu entrat a la barca, he vist el vostre germà agafarse coratjosament a un troç de pal que surava damunt la mar esvalotada, y, com Arió sobre l'esquena del dofí, defensarse de les ones fins que ha desaparescut a mon esguard.

VIOLA Pren aquest or per tes paraules. Que fou possible sa salvació, la meva ho assegura y tes paraules encara n'aumenten l'esperança. Coneixes aquest país?

CAPITÀ Sí, madona; perquè a tres hores d'aquí hi ha el poble on vaig nàixer y m'he criat.

VIOLA Qui governa aquesta terra?

CAPITÀ Un duc tant noble de nom com de cor.

VIOLA Com se diu?

CAPITÀ. Orsino.

VIOLA Orsino! Jo he sentit aquest nom per boca de mon pare. Encara era solter allavores.

CAPITÀ. Y encara ho és ara, o al menys fa poc que ho era, car jo tant sols he estat un mes fòra d'aquí. Corria aleshores la veu (ja sabeu, senyora, que és feina dels xics comentar les voluntats y les fetes dels grans) que solicitava l'amor de l'hermosa Olivia.

VIOLA Y qui és aquesta Olivia?

CAPITÀ Una honesta donzella, filla d'un comte, que va deixarla al cuidado d'un germà d'ella, mort fa poc també, y per aital desgracia és per lo que diuen que ha renunciat al món y a la vista dels homes.

VIOLA Doncs jo voldria entrar al servei d'aquesta dama, amagant ma condició fins que fos madurat mon determini.

CAPITÀ Ben difícil us serà això perque no reb a ningú, ni als mateixos enviats del duc.

VIOLA Capità, encara que molt sovint la perversitat pren bella apariencia, ton rostre revela bondat, y crec que ton cor no desdiu en res de ton rostre. Jo't demano, y t'ho recompensaré, que no diguis a ningú qui soc y m'ajudis a triar la disfreça que més convingui a mon projecte. Vui entrar al servei del duc; tu m'hi presentaras com amic; y creu que no seran en va tos passos, car jo sé cantar y bé podria afegir la meva habilitat a sos esbarjos y fer així mos oferiments acceptables. El temps s'encarregarà de lo demés; mentrestant, ajusta ton silenci a ma prudencia.

CAPITÀ El seu eunuc sigueu, que jo seré el vostre mut: que mai més vegi la llum si surt de ma boca una paraula de més.

VIOLA Mercés, capità, y guia.

III

A CASA D'OLIVIA

(Sir TOBIAS y MARIA)

SIR TOBIAS Però, per quins cinc sous, la meva neboda s'ha de pendre així la mort del seu germà? Bé massa sé que la tristesa és el pitjor enemic de la vida.

MARIA Creieume, Sir Tobias, haurieu de retirar més d'hora a la nit; la senyora, vostra neboda, té molt que dir de les vostres hores tant fòra de llei.

SIR TOBIAS Bah! val més per ella que tingui que dir, que no que doni que dir.

MARIA Sí, però us estaria més bé que us mantinguessin en els modestos límits d'una vida ordenada.

SIR TOBIAS M'estaria més bé! No haig de menester que res m'estigui més bé; me sembla que per beure, aquest vestit ja me n'està prou de bé y aquestes botes dos quartos del mateix, y si no ho estan, que's pengin ab les seves mateixes corretges.

MARIA Aquests trincaments vos portaran a una mala fi. Ahir mateix vaig sentir a la senyora que'n parlava, igualment que d'aquest poca-solta de cavaller que un vespre vareu portarli perquè li fes de galan.

SIR TOBIAS Qui? Sir Andreu Galtaencesa?

MARIA El mateix.

SIR TOBIAS És tant home com el que més ho siga a Ilyria.

MARIA Y què hi fa?

SIR TOBIAS Eh! té'ls séus tres mil ducats de renda a l'any!

MARIA Sí, però no'ls tindrà més d'un any, perque és un boig que té la mà foradada.

SIR TOBIAS Pfé! això ho dieu vos! Toca'l contrabaix, parla tres o quatre llengües, mot per mot y sense llibre, y té tots els dons ab que la natura pot afavorir a un home.

MARIA Oh! sí; és cert; a un home idiota, perquè a més de esser un ruc, és un busca-raons, y si no tingués el dò de la covardia per atemperar el seu esbogerrament provocatiu, asseguren els savis que no trigaria gaire a tenir el dò del sepulcre.

SIR TOBIAS Per aquesta mà us dic que són uns xerraires y uns bescantadors els que parlen així d'ell. Quí són?

MARIA Els que, sense mirarshi gaire, afegeixen que cada vespre s'emborratxa en companyia vostra.

SIR TOBIAS És clar; de tant beure a la salut de la meva neboda; tinc fet el propòsit de beure a la seva salut, mentres li quedi un xic de passadiç a la meva gorja y hi hagi beguda a Ilyria. Covard y mala pecora ha de esser el qui, a la salut de la meva neboda, no begui fins que'l cap li rodi com una baldufa. Y prou, moçota. _Castiliano volto!_ perquè ara veig que ve Sir Andreu Galtaencesa.

(Entra SIR ANDREU DE ROSTRE-ENCÈS)

SIR ANDREU Sir Tobias! Com va això, Sir Tobias?

SIR TOBIAS Amable sir Andreu!

SIR ANDREU,(a Maria) Que Déu vos guardi, hermosa trapacera.

MARIA Y a vos també, cavaller.

SIR TOBIAS Acosteushi, Sir Andreu, acosteushi.

SIR ANDREU Què és això?

SIR TOBIAS La cambrera de la meva neboda.

SIR ANDREU Amable senyora Acosteushi, el meu gust seria poguer coneixeus més fondament.

MARIA El meu nom és Maria, cavaller.

SIR ANDREU Amable senyora Maria Acosteushi...

SIR TOBIAS Ho haveu mal entès, cavaller. Us he dit acosteushi; és dir: apropeushi, encareushi, parleuli, escometeula, festegeula.

SIR ANDREU Us asseguro que això sí que no ho voldria fer ab companyia. Aquest és el significat del mot acosteushi?

MARIA Adéusiau, cavallers.

SIR TOBIAS Que mai més pogueu treureus l'espasa si la deixeu marxar així!

SIR ANDREU Que mai més pugui trèurem l'espasa si us en aneu així. Us creieu, l'hermosa, que hi teniu alguns ximples entre mans?

MARIA No us hi tinc pas per la mà, senyor!

SIR ANDREU Oh! perquè no voleu: aquí teniu la mà.

MARIA Cada hu, senyor, pot pensar com li sembli; jo penso que podrieu posar la mà a la plata de la mantega y deixarli en remull.

SIR ANDREU Per què, cor dolç? Quin significat té aquesta metàfora?

MARIA Teniu la mà tant aixuta!

SIR ANDREU Ja ho crec; no soc tant ase que no sapiga tenir les mans aixutes. Però, expliqueume aquesta broma.

MARIA És una broma aixuta, senyor.

SIR ANDREU Y en teniu gaires d'aquesta mena?

MARIA Sí, senyor, ne tinc les mans plenes; però, veieu, així que us deixo anar la vostra, no me n'hi queda cap.

(Sen va Maria)

SIR TOBIAS Ah! cavaller, te convindria una copa de Canaries. Mai t'he vist tant amoinat.

SIR ANDREU Mai, fòra de que m'amoinés el Canaries. Devegades me sembla que no allargo més que un cristià ó un qualsevol; menjo molt bou y jo crec que això'm castiga la vivesa.

SIR TOBIAS És clar.

SIR ANDREU Si n'estés segur, mai més ne menjava... Demà agafo'l cavall y men torno a casa, Sir Tobias.

SIR TOBIAS _Pourquoi_, estimat cavaller?

SIR ANDREU Què vol dir _pourquoi_? Que men vagi o que no men vagi? Tant-de-bò jo hagués aplicat a l'estudí de les llengües el temps que he dedicat a l'esgrima, a la dança y als combats d'óssos. Ah! que jo no m'hagi dedicat a les arts!

SIR TOBIAS Avui tindries un cap perfecte.

SIR ANDREU Com? Hi hauria guanyat la meva cabellera?

SIR TOBIAS No cal dirho; ja veus que'ls cabells no se t'enrotllen pas per natural.

SIR ANDREU Però m'escauen molt, veritat?

SIR TOBIAS Y tant!: pengen com el canem d'una filosa; encara vui veure com algun dia una comare set posa entre'ls genolls y tels fila.

SIR ANDREU En bona fe, demà men torno a casa; la vostra neboda no's vol deixar veure, y encara que ho volgués, me jugo quatre contra un que tampoc estaria per mi. El duc mateix, que viu per aquests volts, la festeja.

SIR TOBIAS No'l vol de cap manera, al duc. No's casarà ab cap home que, pels mèrits, l'edat o l'estament, no sigui igual que ella. Jo l'hi he sentit jurar y us asseguro que ja podeu pujarhi de peus.

SIR ANDREU Me quedaré un altre mes. Soc l'home més extrany del món. Devegades me dóna per passarmela tranquilament en balls y comparses.

SIR TOBIAS Però, tu ets entès en aquestes futeses, cavaller?

SIR ANDREU Tant com el qui més a Ilyria, sigui qui sigui; s'entén, exceptuant als meus superiors; això no vol dir que vulgui compararme als homes venerables.

SIR TOBIAS Y de dança, com estas?

SIR ANDREU Salto com un cabrit.

SIR TOBIAS Cabrit? Jo salto quan el veig a taula.

SIR ANDREU Y estic segur que no hi ha qui em guanyi a fer tamborelles.

SIR TOBIAS Y per què ha de restar amagat tot això? Per què guardes totes aquestes gracies darrera'l teló? Tens por de que se les mengi la pols, com al retrat de Mistres Mall? Per què no vas a missa ab un pas de contradança y no'n tornes ab una farandola? Si jo fos de tu, el meu caminar natural seria un contrapas; no voldria anar mai allà a on no'm puc estar d'anarhi, que no ho fes ab punts de ball rodó. Que has perdut el seny? Per ventura vivim en un món que'ls merits fassin nosa? Jo diria, per l'excelent conformació de pantorrilla que veig que tens, que vas nàixer baix l'estrella de la dança.

SIR ANDREU Sí; és ferma y fa molt goig ab una mitja de color de foc. Armarem alguna xala, eh?

SIR TOBIAS Y doncs? Per ventura no hem nascut baix el signe de Toro?

SIR ANDREU Toro? Influeix en el cor y a les costelles.

SIR TOBIAS Ca! en les cames y les cuixes. Veiam, vui veuret fer un saltiró, ah! més amunt! més! més!...

(Sen van)

IV

EN EL PALAU DEL DUC

(Entren VALENTÍ Y VIOLA, vestida de patge).

VALENTÍ Si'l duc continúa dispensantvos sos favors, Cesari, aviat obtindreu sa absoluta confiança; fa tres dies que us coneix y ja no sou pas un extrany per ell.

VIOLA Temeu sos capritxos o mon descuit, que poseu en dubte la persistencia de sa simpatia? És inconstant en ses afeccions, el duc?

VALENTÍ No.

(Entren el DUC, CURI y cavallers)

VIOLA (a Valentí) Mercès... Ara ve'l duc.

DUC Qui ha vist an en Cesari?

VIOLA Aquí'l teniu, senyor, a les vostres ordes.

DUC (a sos cavallers) Aparteuvos.

(a Viola) Cesari, tu ho sabs tot; jo t'he obert el llibre secret de mos pesaments; retorna, doncs, bon jovincel, a veurela, y si set nega, digues que tos peus treuran arrels davant sa porta, en tant no obtinguis audiencia.

VIOLA Més si és cert, senyor, com diuen, que tant entregada al dolor se troba, ben difícil serà fer que m'atengui.

DUC Traspassa tots els limits de la bona criança; fes terratremol, ans que tornar séns resposta.

VIOLA. Y suposant que jo pugui parlarhi, què li diré, senyor?

DUC Oh! aleshores revelali ma passió; meravellala ab la pintura de la devoció que li porto. Tu li representaras mon sofrir, com ningú ho faria; y li seran de més grat escoltar les paraules de jova boca, que no les d'un altre més venerable nunci.

VIOLA. Molt temo que no sigui així, senyor.

DUC No ho creguis, estimada criatura; seria fer agravi a ta feliç edat el dirte home; els llavis de Diana no són pas ni més roigs ni més suaus que'ls teus; ta veu és aguda y clara, com la d'una donzella, y tens tota la gracia d'una dona. Jo sé que'l destí et té designat per aquesta tasca...

(Als cavallers) Que quatre o cinc de vosaltres l'acompanyin; tots si voleu, car la soletat és ma millor companyia. Tu compleix aquesta dolça missió, y ta llibertat serà igual a la meva y teva serà tota ma fortuna.

VIOLA Faré tot lo que pugui per ablanirli el cor...

(Apart) Lluita terrible! Esser missatjera d'un cor per qui el meu desesperadament sospira!

(Sen van)

V

A CASA D'OLIVIA

(Entren MARIA y JUTGLAR)

MARIA Si no'm dius aont has estat no desclouré'ls llavis d'un gruix de cabell per a disculparte. La senyora't farà penjar per haverten anat.

JUTGLAR Que'm fassi penjar! Qui estigui ben penjat no ha de témer els colors.

MARIA. Per què?

JUTGLAR Qui no veu els colors, no'ls ha de témer.

MARIA. Brava resposta! Y no sabs aon no s'han de témer els colors?

JUTGLAR Aón, bona Maria?

MARIA A la guerra; els colors enemics. Allí sen pot riure tant com se vulgui.

JUTGLAR Bé! Que Déu afini l'enginy an els que'n tinguin, y els rucs que gastin el que tinguin.

MARIA Però per això no deixaran de penjarte per haver estat tant temps fòra, y si no't pengen te despatxaran, que serà lo mateix que deixarte penjat.

JUTGLAR Val més estar ben penjat que mal casat y si em despatxen mentres duri l'estiu, rai!

MARIA És a dir, que estas ben resolt?

JUTGLAR No; però ho estic respecte a dos punts.

MARIA Dos punts d'agulla; si l'un se trenca l'altre ja s'aguantarà y si se trenquen tots dos, calces avall.

JUTGLAR Bé, molt bé!... Vatja, que Déu te guiï; el dia que Sir Tobias deixi de beure seras el troç de carn d'Eva més aixerit que hi haurà a Ilyria.

MARIA Prous contemplacions. Are ve la senyora, y si em vols creure demanali perdó humilment.

(Sen va)

JUTGLAR Esmolam la llengua, enginy, si't plau. Molt sovint aquells que creuen tenirte no són més que uns totxos, y jo que estic segur de no tenirte puc ben passar per enginyós. Perquè, què diu Quinepalus? «Val més esser un boig savi que un savi tonto»

(Entren OLIVIA y MALVOLÍ) Que Déu us beneeixi, missenyora.

OLIVIA Que'l treguin, no vui boigs aquí.

JUTGLAR Que sóu sords? Emporteusen a la senyora; fòra boigs d'aquí.

OLIVIA Aneu, que sou un jutglar ben magre; fins us torneu malcriat.

JUTGLAR Dos defectes, missenyora, que'ls bons talls y els bons consells podran esmenar: Perquè, engreixeu al jutglar, y el jutglar ja no estarà magre; dieu al malcriat que s'esmeni y si s'esmena deixarà d'esser malcriat, y si no s'esmena que'l sastre l'adobi! Tot lo que és adobat és apedaçat. La virtut que s'extravia és apedaçada de vici; el vici que s'esmena és apedaçat de virtut. Si aquest senzill silogisme pot passar, millor, y si no, què hi farem? Així com l'unic banyut veritable és la desditxa, així també la bellesa és una flor. La comtessa diu que no vol boigs aquí: doncs jo torno a dir que treguin a la comtessa.

OLIVIA És a vós a qui he dit que treguessin.

JUTGLAR A mi em voleu enganyar? Senyora, Cuculus non fecit monacum, lo que vol dir que'l meu cervell no és tant abigarrat com la meva roba. Missenyora, permeteume que us demostri que esteu boja.

OLIVIA Y podries demostrarho?

JUTGLAR Ben fàcilment, missenyora.

OLIVIA Provaho.

JUTGLAR Haig de fer com si us preguntés la doctrina. Responeume, ratolinet de virtut.

OLIVIA Ja que no tinc altre entreteniment, afrontaré la prova. Pregunteu.

JUTGLAR Per què esteu tant apesarada, missenyora?

OLIVIA Per la mort del meu germà, bon jutglar.

JUTGLAR Me sembla que son ànima és a l'infern, missenyora.

OLIVIA Jo sé que son ànima és al cel, jutglar.

JUTGLAR Doncs sóu ben boja de desesperarvos, perquè l'ànima del vostre germà sigui al cel, missenyora... Que se l'emportin, fòra boigs d'aquí, cavallers!

OLIVIA Què us en sembla del jutglar, Malvolí? Sembla que s'esmena, veritat?

MALVOLÍ És cert, y jo crec que s'anirà esmenant com ara, fins que les ansies de la mort l'extremeixin. La malaltia que apaga les facultats del savi, aumenta sempre l'estupidesa dels ximples.

JUTGLAR Que Déu us envii aquesta malaltia ben aviat per a millorar vostra ruquesa. Poc li costaria a Sir Tobias jurar que jo no soc una fura; però no's jugaria pas dos sous a que vós no sigueu un beneit.

OLIVIA Què responeu, Malvolí?

MALVOLÍ M'admiro de que vostra senyoria s'entretingui ab la conversa d'aquest miserable coquí. L'altre dia'l vaig veure quedarse ab un pam de boca oberta davant d'un pobret jutglar que te'l cap dur com pedra. Teniu, veieu? ja no sab què respondre. Si no rieu y no li doneu ab que fer riure ja'l teniu fet un badoc. La veritat, considero a la gent que's diverteix ab les migrades sortides d'aquests ximples, com jutglars d'aquests pobres beneits.

OLIVIA Ah, Malvolí! l'amor propri us corca el goig de l'alegria y tot ho passeu pel garbell d'un gust estragat. Quan s'és franc, generós, senzill, se pren per trets de cervatana lo que a vós us semblen bales de canó. No hi ha res d'injuriós en les burles d'un jutglar familiar, que sols procura l'entreteniment, com tampoc hi ha res d'agradable en un home pretenciosament discret que no fassi altra cosa que censurar.

JUTGLAR Que Mercuri et doni'l dò de mentir per haver parlat tant bé de nosaltres.

(Entra MARIA)

MARIA Senyora, ha arribat un jove gentilhome dient que us vol parlar.

OLIVIA Es un missatger del duc?

MARIA No ho, sé, senyora; és un galan donzell; y ve molt ben acompanyat.

OLIVIA Y qui és que l'en priva d'entrar?

MARIA Sir Tobias, vostre oncle.

OLIVIA Dieuli que's retiri; sembla que hagi perdut el seny!

(Sen va Maria) Aneu, Malvolí; si és alguna demanda del duc, dieu que estic malalta, o que no hi soc o lo que volgueu, però doneuli comiat.

(Sen va Malvolí) Ja veus, jutglar, com se marceixen les teves agudeses y com no plauen a la gent.

JUTGLAR Has parlat de nosaltres com si el teu hereu fos jutglar. Que Jupiter li atapaeixi'l crani de cervell, que ara veig que ve un parent teu a qui n'hi falta molt per tenirlo ple.

(Entra SIR TOBIAS)

OLIVIA Oh! juraria que està mig ubriac!... Qui hi ha a la porta, oncle?

SIR TOBIAS Un gentilhome.

OLIVIA Un gentilhome? Però quin gentilhome?

SIR TOBIAS Un gentilhome així...

(Eructa) Mala pesta de sardines escabetxades!... Què hi ha, ase?

JUTGLAR Bon Sir Tobias!

OLIVIA Oncle, com és que a aquestes hores ja esteu entregat an aquesta indolencia?

SIR TOBIAS Insolencia? Avorreixo l'insolencia... A la porta hi ha un home que vol entrar.

OLIVIA Si, ja ho sé; y qui és?

SIR TOBIAS Que sigui en Banyeta, poc m'hi paro. Creieume que tant se men dóna.

(Sen va)

OLIVIA A què s'assembla un ubriac, jutglar?

JUTGLAR A un ofegat, a un imbecil y a un boig; un glop de massa el fa un imbecil, un altre el fa boig y un altre l'ofega.

OLIVIA Vés y avisa al jutge que vingui a alçar el cadavre, perquè ja és al tercer grau d'ubriaguesa: ja s'ha ofegat. Vetllal.

JUTGLAR No; no més és boig encara. El jutglar va a vetllar al boig.

(Sen va)

(Entra MALVOLÍ)

MALVOLÍ Aquell murri, senyora, jura que us parlarà. Li he dit que estaveu malalta, y m'ha respost que ja ho sabia y que per això volia parlarvos. Li he dit que dormieu y m'ha dit que ja li havia semblat y que per això havia de parlarvos. Què se li ha de dir? És fet a prova de refusos.

OLIVIA Dieuli que no'm parlarà.

MALVOLÍ Això és lo que se li ha dit, però ha respost que mal que s'hagi de plantar com una estaca davant de la porta, us parlarà.

OLIVIA Però quina especie d'home és?

MALVOLÍ De l'especie humana.

OLIVIA Bé, però de quina mena?

MALVOLÍ De la pitjor mena; diu que us parlarà tant si com no.

OLIVIA Com és? quina edat representa?

MALVOLÍ No és prou fet pera dirsen un home, ni prou jove pera dirne un noi; és com la tabella abans de que hi apunti'l pesol, com la poma a punt de ferse. S'aguanta entre l'infantesa y la virilitat. Té un bell rostre, y parla molt impertinentment: sembla que encara jugaria a la falda de sa mare.

OLIVIA Que entri; crideu a la meva cambrera.

MALVOLÍ Cambrera, la senyora us demana.

(Entra MARIA)

OLIVIA Donam el vel y tapam la cara; tornarem a escoltar un altre missatge del duc.

(Entra VIOLA, ab l'acompanyament)

VIOLA L'honorable mestreça d'aquesta casa, qui és?

OLIVIA Parleu, jo respondré per ella. Què voleu?

VIOLA Dieume, perfecta, incomparable y claríssima bellesa, si soc davant de la mestreça d'aquesta casa, perquè jo mai l'he vista. Molt me doldria que's perdés el meu discurs, car a més d'esser fet ab força galan traça, m'ha fet passar Déu sab els treballs per apendremel de cor. Amable damisela, no'm refuseu lo que us demano, perquè'l més xic desdeny és matzina per mi.

OLIVIA D'on veniu?

VIOLA No sé gaire més de lo que he après, y aquesta pregunta no entra en el meu paper. Gentil damisela, dieume blanament si sóu vós qui jo cerco, per començar mon discurs.

OLIVIA Sóu comediant?

VIOLA No, us ho dic ab tot el cor, y no obstant us juro per les mateixes urpes de la mentida, que no soc qui represento. Sóu vós la mestreça d'aquesta casa?

OLIVIA Si no'm faig un frau a mi mateixa, puc dirvos que sóc jo a qui cerqueu.

VIOLA Si ho sóu ja'n cometeu un, perquè lo que teniu per donarho no ho teniu per guardarvosho. Però no és aquesta la meva missió. Us diré l'endreça en vostre elogi, y us obriré'l cor del meu missatge.

OLIVIA Aneu a lo important: us faig mercè de l'elogi.

VIOLA Ai, senyora, tant que m'ha costat apendrel, y tant poetic que és!

OLIVIA Això li treurà sinceritat; guardeusel, us ho prego. He sabut lo poc correctament que us haveu portat al demanar audiencia y si he autorisat la vostra entrada ha estat més per coneixeus que per escoltarvos. Si no teniu el seny cabal, retireuvos, y si haveu de dirme quelcom, sigueu breu, perquè no estic d'humor pera tenir part en un dialeg tant poc corrent.

MARIA Voleu pendre vela, company? Mireu, aquest és vostre camí.

VIOLA No, marinereta, no. Penso aguantarme una estoneta més per aquestes aigües.

(A Olivia, per Maria) Aplaqueu vostre gegant, senyora.

OLIVIA Dieume, què voleu?

VIOLA Jo soc un missatger...

OLIVIA Segurament que deu tenir molt de basardós lo que haveu de dir, perquè veig que us costa molt començar. Expliqueume'l vostre missatge.