Part 2

Ramonet: (oferint-li una cadira) Tingui, senyora, tingui.

Senyora Genoveva: (seient) Seiem, doncs.

Constança: Com els ha provat el viatge?

Senyora Genoveva: Divinament.

Avelí: Una mica pesat.

Pep: (a l'Avelí, volent descarregar-lo) Però, permeti-m. Faci-m el favor, que aconduirem l'equipatge.

(Tots els aficionats, molt atents, volen descarregar-lo.)

Avelí: No's molestin per mi.

Constança: Deixi, deixi.

Pep: Ah! Espera, Constança, que'ls vui presentar la colla.

Enriqueta: Tots són aquí?

Ramonet: Sí, senyora.

Pep: No més hi falten els comparses.

Enriqueta: (rient) Es graciós!

Pep: Sí, senyora: un servidor es el graciós de la companyia. I aquest minyó (senyalant el Noi Tendre) el primer galant. Un espasa!

Enriqueta: (somrient) Celebro.

Pep: Ja'l veurà, ja'l veurà, senyoreta Enriqueta!

El Noi Tendre: Soc un trist aficionat, sense estudis.

Senyora Genoveva: Per aquí's comença.

Pep: (senyalant el Barberet) Aquell es el galant jove.

Enriqueta: (somrient) Celebro.

El Barberet: Moltes gracies.

Pep: Bona estampa, veritat?

Enriqueta: (rient, tapant-se la cara amb el vano) Oh! Oh!

Pep: (senyalant a l'Hipolit) Aquest, encara que no porti pèl a la cara, es el barba.

Enriqueta: (sempre somrient) Celebro, celebro.

Pep: I aquell el traidor. (Senyalant en Simon.) Però es un bon xicot. Els altres són segones parts.

Enriqueta: (sempre somrient) Celebro, celebro.

Constança: (apart, an el Barberet) Ai, mare! Tot ho celebra.

El Barberet: Se'ns rifa!

En Quics: (en veu baixa, acostant-s'hi) I a mi que no'm presenteu, Pep?

Pep: Ah, sí! Tens raó!

Senyora Genoveva: Quins papers fa'l jove?

En Quics: Els tontos.

Enriqueta: Ja se li coneix.

Pep: En què?

Enriqueta: En el posat d'artista ingenuu. Té una expressió de caràtula.

(Tots els aficionats celebren la frase i feliciten an en Quics.)

En Quics: (encantat) Caram!

Pep: Apunta-te'l aquest terme.

Senyora Genoveva: Ja n'hi direm d'altres.

Pep: (an en Quics) Series un gran xicot, si anessis a l'hora!

Avelí: (dissimuladament) Enriqueta.

Enriqueta: (en veu baixa, acostant-s'hi) Què mana, Avelinet?

Avelí: Vés amb compte amb aquests aficionats, que'm semblen molt atrevits!

Enriqueta: No tinguis por!

Pep: (que estava enraonant amb la senyora Genoveva) Sí, senyora Genoveva: nosaltres treballem amb fe, amb entusiasme...

Ramonet: (interrompent-lo) Hi posem el cor!

Pep: Sobre tot tenint una dama tant simpatica com la seva filla!

Avelí: (en veu baixa) Enriqueta!

Enriqueta: (en el mateix to) Què vols?

Avelí: ¿Que hi entren gaires petons i abraçades en "Els Martirs de l'Inquisició"?

Enriqueta: No ho sé fixament.

Avelí: Vés amb compte! No t'hi entreguis!

Enriqueta: No t'amoïnis per xò.

Pep: (que encara segueix enraonant amb la senyora Genoveva) Que no han vist el programa?

Senyora Genoveva: No, senyor.

Pep: (butxaquejant) Té: ara no'n porto cap.

En Quics: (treient-se'n un plec d'una butxaca de l'americana) Aquí n'hi ha! Teniu.

(Tots els aficionats treuen programes, i, desplegant-los, els ofereixen a la senyora Genoveva.)

Pep: (prenent-ne un dels que li ofereix en Quics) Vinga!

Ramonet: Quin paperam!

Simon: Sembla una festa de carrer!

Pep: (als aficionats, pels programes que encara tenen a les mans) Arrieu banderes! (Tots se desen els programes a la butxaca.)

En Quics: (donant-ne un a la senyora Genoveva) Si es servida.

Senyora Genoveva: Per molts anys.

En Quics: (donant-ne un altre a l'Enriqueta) Per vostè.

Enriqueta: Gracies.

En Quics: (oferint-ne també un altre a l'Avelí) Vegi...

Avelí: Posi-me'l, si es servit, a la butxaca de l'americana.

En Quics: (fent-ho) Apa: al bussó!

Avelí: Moltes mercès.

Pep: (a la senyora Genoveva, ensenyant-li'l programa) Miri: veu? (Llegint.) "Gran funció per avui, en la que hi pendrà part la sempre aplaudida i hermosa primera dama jova..."

Enriqueta: (interrompent-lo, somrient) Que va per mi aquesta flor?

Pep: (amb molta galanteria) La flor es vostè, senyoreta.

Enriqueta: Que es galant!

Pep: Soc graciós.

Constança: (an el Barberet, clavant-li un pessic) Murri!

El Barberet: (queixant-se) Ai!

Pep: (impulsivament) Què tens?

El Barberet: Res: són els nirvis!

Constança: (en veu baixa, al Barberet) No anava per tu. Dispensa.

(Tots els aficionats demanen més programes an en Quics, que'ls els dóna.)

Avelí: Enriqueta!

Enriqueta: Digues.

Avelí: Tinc gelosia!

Enriqueta: De qui?

Avelí: D'aquests joves! Però principalment del vell!

Enriqueta: No temis, home!

Avelí: Quan siguem casats no t'hi deixaré anar a fer comedia!

Enriqueta: No més estaré per tu.

Pep: (que segueix enraonant amb la senyora Genoveva) Es un angel la seva filla!

Senyora Genoveva: Vostè exagera!

Pep: Que li ve de molt lluny l'afició a l'art?

Senyora Genoveva: Del dia que va néixer.

Pep: Mosca!

Senyora Genoveva: Encara anava amb volquers que ja va pendre part en una obra.

Pep: Sempre deu haver anat en molt bones companyies.

Senyora Genoveva: No s'ha esgarriat mai.

Avelí: Pobra d'ella!

Pep: Vui dir que deu haver treballat amb comics de nomenada.

Senyora Genoveva: Amb els millors. I de contractes, n'hi han sortit!

Enriqueta: Jo prefereixo treballar amb aficionats.

Pep: (agraint la finesa) Per què, senyoreta?

Enriqueta: Són més sincers.

El Barberet: Es favor.

Enriqueta: No, senyor: es justicia.

(Aprovació general entre'ls aficionats.)

Senyora Genoveva: (aixecant-se) El teatre està perdut, està molt perdut, senyora!

Constança: I la gent que perd!

Senyora Genoveva: D'ençà que'l tenen acaparat els autors modernistes...

Enriqueta: (interrompent-la) Mamà, no'n diguis mal dels autors moderns, que an ells principalment dec el nom!

Senyora Genoveva: Totes les obres les escriuen en prosa, en un llenguatge ordinari...

Avelí: Sense idealismes.

Senyora Genoveva: (a la Constança) Miri, senyora: quan jo era dama, en aquells bons temps per l'art, totes les comedies s'escrivien en vers. Oh! El vers, aquella musica, aquella armonia del vers!

Constança: No sabria què dir-li.

Senyora Genoveva: Mort el vers, morta una servidora; artisticament, se comprèn.

Pep: Quina llastima!

Senyora Genoveva: Per acompanyar a la meva filla'm rebaixo de tant en tant a fer de caracteristica.

El Noi Tendre: (amb ironia fina) I si resucités el vers?

Senyora Genoveva: Ah! Allavors també resucitaria jo!

Constança: Vès, Pep, que aquell jove (senyalant l'Avelí) me fa pena.

Pep: Ai, sí! Me'n distreia.

Avelí: (molt nirviós i sofocat) Continui, continui.

Pep: Que també es artista vostè?

Avelí: No, senyor: soc promès...

Pep: (interrompent-lo) Bona feina!

Avelí: Si volen, els puc portar el traspunte.

Pep: Se li agraeix en nom de la colla.

(Aprovació general.)

Constança: (a l'Avelí) Vaja, si es servit: vingui a descarregar-se.

Enriqueta: Que vols arreglar-te'ls cabells, mamà?

Senyora Genoveva: Ai, sí! Que'ls duc no sé com amb la pols del tren.

Pep: (a la Constança) Acompanya-les a la seva habitació.

(Tots els aficionats, mentres la senyora Genoveva, l'Enriqueta i l'Avelí se disposen a entrar a l'habitació del primer terme de la dreta, els diuen paraules afectuoses, fent molts compliments.)

Constança: (amb modestia) Trobaran una casa molt mal endreçada.

Senyora Genoveva: Prou la tenen ben bufona!

Pep: (acompanyant-les fins al peu de la primera porta de la dreta) Passin, passin.

Constança: Que volen sopar desseguida?

Senyora Genoveva: Com vostès coneguin.

Pep: Com més aviat millor.

Avelí: Jo no tinc gaire gana.

Pep: (complimentós) Passin, si són servides, passin.

Enriqueta: (somrient, a tots els aficionats) Amb el permís de vostès.

Senyora Genoveva: (també somrient) D'aquí després.

Pep: (amb salameria) Sí, senyora. Gracies, moltes gracies.

(La Constança, l'Enriqueta, la senyora Genoveva i l'Avelí desapareixen per la primera porta de la dreta.)

### Escena XVII

*Els mateixos, menys la Constança, l'Enriqueta, la senyora Genoveva i l'Avelí.*

Pep: (després d'un curt silenci) Vaja, nois, que això no pot resistir-se!

Ramonet: Que la farem bé la comedia!

Francesc: Com ens inspirarem!

El Barberet: Quina dama més maca!

En Quics: Vès qui fa'l tonto!

Pep: Tu, Noi Tendre, no t'electrisis demà!

El Noi Tendre: (un xic amoïnat) No passeu ansia.

Pep: I tu, Barberet, vés amb compte amb les abraçades.

El Barberet: Oh, cah! Vui aprofitar-me!

Hipolit: Jo n'hi tingués en el meu paper!

Oriol: Jo me n'hi posaré alguna!

Simon: Vès qui fa'l traidor sense descompondre el caracter!

Pep: (an el Noi Tendre) Veiam si't llueixes en l'escena de l'Inquisició, allavors que dius aquellas frases tant valentes.

El Noi Tendre: (de mala gana) Quines?

Pep: Aquelles quan t'encares amb el President del Tribunal.

Simon: Són molt revolucionaries!

Pep:(al Noi Tendre) Fixa-t bé com jo les dic.

El Noi Tendre: (amb emfasi) M'hi fixo.

Pep: (en un to molt declamatori) "Miserables! Miserables! Si Cristo tornés a la terra, al veure'ls vostres crims, de vergonya, amb les seves propries mans se tornaria a clavar a la creu!"

(Aprovació general.)

En Quics: Aquí'l public te farà una ovació.

Ramonet: Segons com ho digui.

Pep: (al Noi Tendre) Diga-ho amb tota la potencia dels teus pulmons, d'una manera gallarda i amb el cap ben alt!

El Noi Tendre: (amb ironia) Com un gall?

Pep: Com un lleó enfebrat! Ah! I amb la mirada aixís, despreciativa, i una cama endavant...

El Noi Tendre: (fent el tonto) Que'm treuré l'espasa?

Pep: No! En aquell moment vas desarmat.

El Noi Tendre: A mi ningú'm desarma!

Pep: No veus que't porten pres?

El Barberet: Ja't defensaré jo!

Pep: Tu, no't distreguis en les escenes d'amor.

El Barberet: Deixeu-ho per mi.

Pep: Parla ben dolç, girant els ulls en blanc, que la dama s'enterneixi de debò.

El Barberet: No'n passeu ansia. Potser en faré massa i tot!

Pep: Que te l'envejo'l teu paper! (Anant a mirar dissimuladament a la primera porta de la dreta.) Ai, fills meus!

(Tots, menys el Noi Tendre, s'hi acosten.)

El Barberet: Què veieu?

Pep: El cel!

Oriol: Quin astrolec!

El Noi Tendre: Andalús!

Pep: (tornant, seguit dels altres, al mig de l'escena) Eh que tinc bon ull, Hipolit?

Hipolit: No'm creia que'n tinguessiu tant.

El Barberet: Quina peça, en Pep!

Pep: Vaja, què pagues?

Hipolit: El cafè!

Francesc: Jo'l cigarro!

En Quics: Jo la copa, doncs!

Pep: Quin èxit, demà, quin èxit!

Simon: (an en Pep) Ja heu encarregat les perruques?

Pep: Sí, home, sí!

El Barberet: Que no'ns portin, com sempre, cabaços de pèl.

Pep: Tant se val!

Simon: I els vestits?

Pep: Ja són a l'estació.

En Quics: Jo vui el més maco.

Pep: Posa-t el de rei.

(Torna la Constança per la primera porta de la dreta.)

### Escena XVIII

*Els mateixos, més la Constança*

Constança: Ai, mare, quina olorota han deixat per tot casa!

Pep: Això es una delicia!

Constança: Però, per l'amor de Déu, Pep: vés a treure aquell empantànec d'allà dins!

Pep: No hi ha perill, dòna!

El Barberet: Prou estan assegurades!

Constança: No vui escandols a la vora meu!

Pep: Què fan les senyores?

Constança: S'arreglen.

Pep: Que s'arreglin, doncs.

Constança: Quines coses s'han de veure!

Pep: Vés, vés pel sopar, que es tard.

Constança: Ja'l tinc fet estona ha.

Pep: Doncs para taula.

Constança: Encara es aviat.

Pep: Doncs, vés-te'n!

Constança: No'm vui moure!

(Per la dreta del fons compareix l'Agutzil de l'Ajuntament amb dos plecs a la mà.)

### Escena XIX

*Els mateixos, més l'Agutzil*

L'agutzil: (desde la porta del fons) Ave Maria!

Constança: (girant-se) Qui hi ha?

(Estupefacció general.)

Ramonet: Mireu, Pep.

Francesc: L'agutzil de l'Ajuntament.

Pep: Què deurà voler?

El Barberet: Ja hem rebut!

El Noi Tendre: (en veu baixa) Tant-de-bo!

L'agutzil: Se pot passar?

Pep: Endavant, agutzil, endavant.

L'agutzil: (entrant, amb la gorra a la mà) Amb el vostre permís. (Als demés.) Bona nit tinguin.

Pep: Bona nit.

(Tothom correspon a la salutació.)

Constança: (an el Barberet) Tota tremolo!

Pep: Què us porta de nou?

L'agutzil: De part del senyor arcalde que feu el favor d'enterar-vos d'aquest document, que us entrego per duplicat perquè me'n firmeu rebut.

Pep: De què's tracta?

L'agutzil: No us ho sabria dir.

Pep: (llegint el sobrescrit) "Señor Presidente del casino La Violeta..." (Dirigint-se a l'Agutzil.) No ho podieu deixar al cafeter?

L'agutzil: Certament. Sinó que he pensat que potser convenia, i per guanyar temps...

Pep: (interrompent-lo) Veiam, veiam.

(Desclou el sobre i s'entera de l'ofici. Gran espectació en els altres mentres ell llegeix mentalment.)

Constança: (en veu baixa, an en Ramonet) Serà qüestió de la justicia.

Ramonet: No tingueu por!

En Quics: Ai, quina mar!

Pep: (tornant, molt nirviós i visiblement alterat, el document) Teniu: digueu al senyor arcalde que això jo no ho firmo!

L'agutzil: Vós mateix.

Pep: Digueu-li que no'm dóna la gana de malgastar el meu nom!

L'agutzil: Mireu que us pot sortir malament no acatar l'autoritat.

Pep: Tant se m'endóna!

El Noi Tendre: Que's llegeixi aquest escrit!

Simon: Sí, sí: que's llegeixi!

(Tots demanen lo mateix.)

Pep: Té, Barberet, fes-ho tu, que no se t'entrebanca la llengua.

El Barberet: Vinga! (Prenent el document i llegint-lo en veu alta.) "Usando de las atribuciones que me concede la vigente ley municipal, en relación con la moralidad y orden públicos, vengo a suspender la representación del drama"Els martirs de l'Inquisició", anunciada para el día de mañana en el teatro del casino"La Violeta" de esta villa, esperando no dará lugar á la imposición de la multa con que queda usted conminado caso de desobedecer las órdenes de mi autoridad. Dios guarde á usted muchos años..."

Pep: (interrompent-lo) Això es arbitrari!

Ramonet: Això es voler perjudicar-nos!

En Quics: Malsaguanyats ensaigs!

Hipolit: Aquesta sí que no la prevèiem!

Pep: (indignat) Ha hagut d'esperar avui, quan ja tenim les dames aquí i el gasto ja es fet, a sospendre la funció!

L'agutzil: Bé: que firmeu?

Pep: No! No firmo!

L'agutzil: Com us-e sembli.

Pep: Ja ho he dit!

L'agutzil: Sent aixís, aniré a buscar dos testimonis perquè justifiquin com jo us entrego aquest document.

Pep: Aquí mateix en teniu prous.

L'agutzil: Els senyors? No: han de ser uns altres.

Pep: Com vulgueu.

L'agutzil: (anant-se'n per la dreta del fons enduent-se'n els dos plecs) D'aquí després, doncs.

Pep: Arri allà, estira-cordetes!

### Escena XX

*Els mateixos, menys l'Agutzil*

Constança: (molt espantada) Pep! Firma! Firma!

Pep: Va massa cara la tinta!

Constança: (anant fins a la porta, cridant) D'això... agutzil! Veniu!

(En Pep i els seus companys la detenen. Crits i confusió.)

Pep: Deixa-l estar an aquell esquitx d'autoritat!

Constança: Firma desseguida, et dic! Que no't fessin perdre!

(Per la primera porta de la dreta compareixen, esverades, sense res al cap, la senyora Genoveva i l'Enriqueta, seguides de l'Avelí.)

### Escena XXI

*Els mateixos, més la senyora Genoveva, l'Enriqueta i l'Avelí*

Senyora Genoveva: Què tenen? Què passa?

Enriqueta: Què són aquests crits?

Avelí: Expliquin-se!

Constança: Ai, senyora Genoveva, que vindran a embargar-nos i ens tancaran en Pep a la presó!

Pep: Deixin-la dir an aquesta!

Enriqueta: I, doncs, què succeeix?

Pep: Res: que'l ximple de l'arcalde'ns ha sospès la funció de demà!

Senyora Genoveva: Per quin motiu?

Enriqueta: Què alega?

Pep: Què sé jo que s'empatolla de la moral i de l'ordre public!

Ramonet: El reaccionari!

Francesc: El bretol!

Enriqueta: L'autoritat es anti-artistica!

Oriol: I despotica!

Simon: I bestia!

Pep: Tot això ho fa per donar gust als de l'altre casino!

Constança: (amb gran prec) Però firma-l aquell paper! Firma-l, home!

Pep: Firma-l tu!

Avelí: Poden recórrer.

Constança: (interrompent-lo) No t'hi barallis amb el govern!

Pep: Soc capaç de tombar-lo!

Senyora Genoveva: No s'ho prengui aixís!

Enriqueta: Això subleva!

Pep: M'encén les sangs!

Constança: Tu ets massa de la flamarada i algun dia tindrem un disgust!

Avelí: Tot pot arreglar-se encara.

Pep: Nois: demà al dematí, en el primer tren, me'n vaig a Barcelona a trobar el governador!

En Quics: No us escoltará!

El Noi Tendre: Altra feina té!

Hipolit: Feu-vos càrrec que "Els martirs de l'Inquisició" es una obra excomunicada!

Pep: Que ho sigui!

Simon: Qui'l fa quedar malament al clero?

Pep: Se n'ha de recordar de mi aquest arcalde!

Constança: Noi! No cridis tant!

Pep: Ja ho veurà quan vinguin les eleccions!

El Barberet: Guerra a l'arcalde!

Pep: Guerra!

Constança: (plorant) No! No, per l'amor de Déu!

Pep: Guerra a sang i a foc!

(Per la dreta del fons torna l'Agutzil, acompanyat de dos homes.)

### Escena XXII

*Els mateixos, més l'Agutzil i dos homes*

L'agutzil: (entrant tot determinat amb els dos plecs a la mà) Ja torno a ser aquí. (Als dos homes.) Entreu, minyons, entreu.

Pep: Ep! Se demana permís!

Constança: (amb gran prec) Calla!

L'agutzil: (amb molta gravetat) Senyor Josep Mata: aquí us entrego, per duplicat i davant d'aquests dos testimonis, perquè'l firmeu, el present ofici del senyor arcalde.

Pep: (resolut) No vui firmar-lo!

Constança: Mira que t'agafaran!

Pep: Que m'agafin!

L'agutzil: Que firmeu o no?

Pep: No!

L'agutzil: Ho heu reflexionat bé?

Pep: Sí!

Constança: No, no que no ho ha reflexionat!

Pep: (interrompent-la) Us dic que sí, agutzil!

L'agutzil: Entesos. (Als dos homes.) Ja ho heu sentit. (Els dos homes fan un moviment afirmatiu amb el cap.) Anem, doncs?

Constança: No'ns pot donar un parell de dies de temps per pensar-nos-hi?

Pep: Just, que la funció ja seria feta!

L'agutzil: Bona nit tinguin.

Pep: Endavant!

(Tothom li torna la salutació. L'Agutzil i els dos homes desapareixen per l'esquerra del fons.)

### Escena XXIII Els mateixos, menys l'Agutzil i els dos homes

Pep: (en un esclat de gènit) La funció's farà, mal el món s'ensorri!

El Barberet: Com?

Pep: Fent-la!

El Noi Tendre: No pas amb mi, Pep!

(Sorpresa general. Demostració d'alegria per part de la Constança.)

Pep: I ara!

El Noi Tendre: No vui barallar-me per un drama tant poca sustancia!

Pep: Ja ha sortit el modernista!

El Noi Tendre: Ben nèt que sí! Que per ventura no hi han altres obres modernes més artistiques que nosaltres podriem representar?

Pep: Què hi trobes a la que ensagem?

El Noi Tendre: Que no val re.

Pep: Prou es ben forta!

Hipolit: Massa i tot!

Simon: Quina manxiula pel clero!

Pep: Encara'n fa poc!

El Noi Tendre: Jo, si fos d'ell, me'n riuria.

Pep: Per què no ho deies abans això, que hauriem buscat un altre galant?

El Noi Tendre: Perquè no'm diguessiu pretenciós i perquè confiava que l'arcalde ja'm treuria del compromís.

Pep: (als altres) Què hi dieu, nois?

Oriol: Que se sospengui!

Simon: Que no's faci!

Pep: Què hi diuen les senyores?

Constança: Per mi...

Pep: (interrompent-la, irat) No, tu! Les senyores...

Senyora Genoveva: Per nosaltres, com vostès coneguin.

Enriqueta: Determinin.

Simon: No's pot fer re!

El Noi Tendre: Deixem-ho córrer!

Francesc: No'ns contrapuntem!

En Quics: Anem per un altre!

Pep: No teniu sang!

(Protestes generals.)

Ramonet: Ja'l faré jo'l paper d'aquest. (Senyalant el Noi Tendre.)

En Quics: No te'l sabries d'aqui demà.

Francesc: No tens prou temps per estudiar-lo.

Ramonet: Tot va que jo m'hi posi!

Hipolit: I del teu qui se n'encarrega?

Pep: Pot fer-lo'l senyoret. (Senyalant a l'Avelí.)

Avelí: Amb molt gust, si fos artista.

Simon: I si'ns agafen?

Pep: Que'ns agafin! Aixís serem uns veritables martirs de l'Inquisició moderna!

Senyora Genoveva: Bé: què fan, doncs?

Enriqueta: Què resolen?

Hipolit: Ja n'ensajarem una altra que no sigui tant rabiosa.

Enriqueta: Que no'n tenen cap més de repertori?

Francesc: Ens manquen exemplars i caudals.

Oriol: Val més que pleguem!

Pep: Vaja, deseu-vos, aficionats de pega! (Protestes generals.) Demà llegiré l'obra davant del public!

El Barberet: Quan estigueu cançat, jo us rellevaré.

Pep: Tu tiraras el teló!

Senyora Genoveva: Aixís nosaltres, si ara passava un tren, ens en entornariem a Barcelona.

Constança: A les vuit un quart de nou n'hi ha un.

El Barberet: El darrer.

Enriqueta: Quina hora es?

En Quics: (mirant el rellotge) Ja li diré desseguida.

Francesc: (interrompent-lo) No, que'l teu es de sol!

El Noi Tendre: Són les vuit en punt, senyores.

Senyora Genoveva: Correm, doncs, Enriqueta, que encara hi serem a temps!

Enriqueta: Vine, Avelinet, a recullir l'equipatge!

Avelí: Som-hi!

Constança: Que no volen sopar?

Senyora Genoveva: Ja soparem a casa. Gracies.

Enriqueta: Vine, Avelinet, vine!

Avelí: Depressa!

(La senyora Genoveva, l'Enriqueta i l'Avelí desapareixen per la primera porta de la dreta.)

### Escena XXIV

*Els mateixos, menys la senyora Genoveva, l'Enriqueta i l'Avelí.*

Pep: (molt nirviós) Bé, nois: s'ha de pagar el bolo a la dama.

En Quics: No ha treballat pas.

Hipolit: Ja'ns farà un rebaix.

Pep: Apa, quants som?

Simon: Que no tenim res a la caixa, en fondo?

Oriol: Trenyines!

Pep: Apa, apa: tant cadaú. Sis duros de bolo i tres dels viatges...

En Quics: Total nou.

Francesc: Toca un duro per barba.

Pep: Vinga, doncs. (Parant la mà.) Tu, Noi Tendre, no dormis.

El Noi Tendre: (sincerament) Ja us el daré demà.

Francesc: Jo no'n porto cap.

Hipolit: Que teniu cambi d'un bitllet de mil?

Pep: Que't penses que soc el Banc d'Espanya? (An en Ramonet). I tu?

Ramonet: He sortit de casa sense cap diner.

Simon: Si voleu una pesseta que tinc...

Pep: Quins capitalistes!

En Quics: Jo, sense fer la funció, no dono res!

Pep: Aquest parla clar!

Oriol: Si en Quics no afluixa la mosca, jo tampoc!

Pep: Que ho haig de pagar jo, doncs?

Francesc: Vós teniu renda!

Constança: Fort! T'està bé!

Pep: Calla!

Constança: Torna-t a embolicar amb criatures!

En Quics: Ei! No'ns falteu al respecte!

(Tots protesten.)

Pep: I tu, Barberet, que no m'ajudes?

El Barberet: (donant-li un duro en plata) Aquí teniu un duro.

En Quics: Un duro!

El Barberet: (en veu baixa) Calla, que es fals!

Pep: (posant-se la moneda a la butxaca de l'ermilla) Ets un gran home!

(Tornen la senyora Genoveva, l'Enriqueta i l'Avelí: elles, nervioses, apressades, posant-se'l barret; ell, amb el saquet de mà i el farcell de roba, com de primer.)

### Escena ultima

*Els mateixos, més la senyora Genoveva, l'Enriqueta i l'Avelí*

Senyora Genoveva: Apa, cuita, filla, cuita!

Enriqueta: Ai! Que estic nerviosa!

Pep: Ja hi seran a temps!

Enriqueta: Passa al davant, Avelinet!

Senyora Genoveva: Prengui-ns els bitllets del tren!

Avelí: Sí, senyora, sí! Estiguin bons, senyors!

Pep: Salut!

(Tots el saluden acompanyant-lo fins a la porta.)

Enriqueta: Que ja portes diners?

Avelí: (desapareixent per la dreta) De sobres!

Pep: Tingui, senyora Genoveva. (Donant-li nou duros en plata, que's treu d'una butxaca de l'ermilla.) Aquí té lo pactat.

Constança: (en veu baixa) Jo'm feriré!

Senyora Genoveva: (mirant-se les monedes i tornant-n'hi una) Perquè vegi que soc considerada, en vista del contratemps, li rebaixo un duro.

El Barberet: (an en Quics) El meu!

Pep: (emocionat) Moltes gracies, senyora! Aquesta moneda, per mi tant estimada, la guardaré tota la meva vida!

El Barberet: (mig apart) Per força!

Senyora Genoveva: Vaja, que estiguin bons. Celebro molt de coneixe-la. (A la Constança.) Disposi.

Constança: (amb mal humor) Igualment!

Enriqueta: D'aquí a una altra!

Pep: No pas amb aquesta colla!

Enriqueta: Que s'ha desfet?

Pep: Per la meva part, sí, senyora!

Senyora Genoveva: Quina llastima!

Pep: Soc radical!

En Quics: Ja no farem més comedia?

Pep: No!

Hipolit: Que ho dieu formalment?

Pep: Sí!

Oriol: Millor: aixís no perdré més nits!

Ramonet: Aixís no'm renyarà la promesa!

El Noi Tendre: Ni farem més bestieses!

Simon: Pleguem!

Hipolit: Pleguem, nois!

Constança: Gracies a Déu!

Pep: (fòra de sí) No hi vui més tractes amb vosaltres!

Francesc: Ni ganes!

Pep: Aficionats pobres!

En Quics: Graciós trist!

Pep: Tonto!

El Noi Tendre: Enganya pagesos!

Pep: Galant de llança!

Simon: (amb sarcasme) Bromista!

Hipolit: Poca gracia!

Pep: Clericals!

Oriol: Garibaldi!

Enriqueta: Ai! Déu meu!

Senyora Genoveva: No's disputin!