Part 1

La colla d'en Pep Mata o 'Els martirs de l'Inquisició'

Sainet

Ignasi Iglésias

1908

`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l'Institut d'Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.`

Interlocutors

- La Constança 50 anys - L'Enriqueta Vallès 20 anys - La senyora Genoveva 50 anys - En Pep Mata 55 anys - L'Avelí 23 anys - El Noi Tendre 25 anys - En Francesc 20 anys - En Quics 30 anys - L'Hipolit 30 anys - En Ramonet 20 anys - El Barberet 25 anys - En Simon 30 anys - L'Oriol 35 anys - L'Agutzil 50 anys - Testimoni primer (no parla) 40 anys - Testimoni segon (no parla) 45 anys

L'acció, en una vileta de Catalunya. Epoca actual. Dreta i esquerra, les de l'actor.

> L'estrena d'aquesta obra va fer-se en el Teatre Català (Romea) la nit > del 3 de Desembre de l'any 1907, amb l'adjunt repartiment: > > - Constança, Da. Adela Clemente; > - Enriqueta Vallès, Srta. Marguerida Xirgu; > - Senyora Genoveva, Da. Montserrat Faura; > - Pep Mata, D. Vicens Daroqui; > - Avelí, don Ramon Tor; > - El Noi Tendre, D. Enric Casals; > - Francesc, D. Avelí Galceran; > - En Quics, D. Joaquim Vinyas; > - Hipolit, D. Salvador Carrera; > - Ramonet, D. Joan Domenech; > - El Barberet, D. Joan Vehil; > - Simon, D. Miquel Sirvent; > - Oriol, D. Agustí Antiga; > - L'Agutzil, J. Capdevila Guerra. > - Director artistic: D. Joaquim Vinyas.

## Acte unic

Menjador d'una casa de menestrals en una vileta catalana. Al fons, un rebedor, amb un portal amb ventalles que dóna al carrer. L'obertura del menjador confronta amb la de l'entrada. A l'esquerra, primer i segon termes, dugues portes. A la dreta, dugues més. Cap a l'esquerra, una taula de noguera, rodona, amb un cobritaula de fil, i una torreta de terra cuita amb una begonia, al damunt. Penjat del sostre, un quinqué un xic historiat, encès. A l'angol de l'esquerra, un armari reconer, atapait de vaixella. A la dreta, també del fons, un canapè de caoba i palla fina, molt antig. Per les parets alguns bodegons enquadrats en marcs senzills i un calendari. A tot el vol de la peça, cadires pintades de negre, amb viuets grocs i el seient de boga. En la paret del fons, penjat en un clau, un programa anunciant una funció de teatre. Es al vespre d'un dels darrers dies del mes de Setembre.

### Escena I

*La Constança, en Quics, en Ramonet i en Francesc*

Constança: (al peu de la porta del primer terme de l'esquerra) Noi! Pep!

Pep: (de dintre estant) Què mana?

Constança: Apa, dona-t pressa, que la colla t'espera.

Pep: (també de dintre estant) Ja estic desseguida!

En Quics: Què fa?

Ramonet: Que s'empolaina?

Constança: (malhumorada) I doncs!

Francesc: (cridant amb l'intent de que ho senti en Pep) Ep! Això no es el tracte!

Constança: (amb ironia) Se presentarà mal vestit davant de les comiques, si coneixeu!

Francesc: No'ns hem pas mudat nosaltres!

En Quics: Jo encara vaig amb la roba del treball.

Ramonet: I escolteu, Constança: ¿com es que les porta a menjar i a dormir a casa vostra a les senyores?

Constança: Per fer-me consumir!

Francesc: Jo'm penso que perquè són guapes.

En Quics: Les lletges les encoloma a la fonda.

Constança: (amb emfasi) Bé: ¿que ho són molt de guapes, aquestes que espereu?

Ramonet: La filla, segons tinc entès, enlluerna.

En Quics: (a la Constança) En Pep us ho dirà prou, ell que va anar a Barcelona a contractar-la.

Constança: Que es jova?

Francesc: Té cosa de vint anys.

Ramonet: Llastima que ja sigui promesa! Oi, Quics?

En Quics: I que, per lo que m'han dit, té un promès molt gelós, que per tot l'acompanya.

Constança: (amb ironia) Sí, que no's perdi!

Francesc: També hi va la seva mare.

Constança: Quina catacoria deu ser, que l'hagin de vigilar tant!

Ramonet: Prou es una bona noia!

Constança: (amb ironia) Com totes les del seu ofici!

En Quics: Que sabeu si es artista, la seva mare?

Francesc: Fa caracteristiques.

Ramonet: Se conta que en la seva joventut treballava de primera.

Constança: Ai! Ditxoses comedies! Bé us en donen prous de mals de cap!

Ramonet: Tot són aficions, dòna!

Constança: ¿No us fa pena, sent joves com sou, anar de companys amb un vell arrocinat com en Pep?

Francesc: Ell ens engresca!

Constança: Això sí que ho crec! (Cridant.) Noi! Enllesteix, que es tard!

Pep: (de dintre estant) Ja vinc!

Constança: Apa, que'l tren està a punt d'arribar.

En Quics: Encara es d'hora.

Constança: Quina funció feu?

Ramonet: Una obra de primerissima!

Francesc: Un drama molt fort!

Constança: Com ne diuen, que no'm recorda?

En Quics: "Els martirs de l'Inquisició."

Constança: Ai, mare!

Ramonet: Es una funció que tots els bisbes ja l'han excomunicada.

Constança: (senyant-se) Reina Santissima!

Francesc: Que no'ns vindreu a veure?

Constança: Déu me'n guard!

En Quics: Us agradaria molt!

Constança: Què hi fa'l condemnat de casa?

Ramonet: Un paper molt graciós, que tot ho resol a garrotades.

Francesc: I salva de la mort al galant i la dama!

En Quics: Com en Titella!

Ramonet: Li va de primera aquest paper al vostre home!

Constança: Que's veurà com donen torment?

En Quics: Vaia!

Ramonet: Allà presenciareu com cremen persones ignocentes d'en viu en viu!

Constança: (ingenuament) Com hi ploraria, jo!

En Quics: Serà un èxit!

Constança: I què hi diuen els de l'altre Casino, ells que són tant de missa?

Ramonet: Estan que no hi veuen de rabia!

Constança: Com us deuen posar! (Tornant a cridar an en Pep.) Però, què fas, noi? Que t'adorms davant del mirall?

Pep: Ja vinc, dòna!

Constança: No triga tant un nuvi a vestir-se!

Ramonet: Deixeu-lo fer. Ja hi està posat!

En Quics: Que quedi com un home!

Francesc: Que s'hi miri força!

Constança: (desapareixent per la primera porta de l'esquerra) Vaig a treure-l amb una borçada d'allà dins!

Ramonet: No us disputeu, ara!

### Escena II

*Els mateixos, menys la Constança*

Francesc: (neguitós) Farem tard a l'estació.

En Quics: (mirant el rellotge) Ja són les sis quaranta.

Ramonet: I com es que no compareixen els altres?

En Quics: Bé prou que vindran!

Francesc: No se'n veu cap, ni'l Noi Tendre.

En Quics: (amb ironia) Vaia un galant més puntual a la cita!

Francesc: Ell rai, que va gras!

Ramonet: Fugiu, el tenorio!

Francesc: Més que nosaltres!

Ramonet: A les taules, però no pas al carrer.

En Quics: Això es veritat. Fòra de l'escenari no es capaç de mirar-se cap dòna.

Francesc: I tant bé que treballa!

Ramonet: No mata ni espanta.

En Quics: Seria un gran comic si cursés la carrera!

Francesc: Ben nèt que sí! (Volent fumar i no trobant-se tabac a les butxaques.) Té: ara no puc fer de xemeneia!

En Quics: (treient-se la petaca i oferint-li) Vès, cargolen un d'aquest.

Francesc: Gracies. M'arribaré a l'estanc.

Ramonet: No triguis a venir.

Francesc: (anant-se'n per l'esquerra del fons) Desseguida torno.

### Escena III

*Els mateixos, menys en Francesc*

Ramonet: Bé: siga-m franc, Quics.

En Quics: Digues, Ramonet. De què's tracta?

Ramonet: El trobes un aficionat tant bo com diuen an el Noi Tendre?

En Quics: Es molt estudiós.

Ramonet: Lo que té es memoria, però li falten ademans i expressió.

En Quics: Devegades potser sí que es una mica fred.

Ramonet: Vaja, que se li coneix d'una hora lluny que ha treballat molt temps sense dama en el "Circol Catolic".

En Quics: Sí; però té una bona figura.

Ramonet: No hi ha un millor per galant! M'agrada fer justicia.

En Quics: Això es el tot, a les taules.

Ramonet: Oh! Cah! No hi passo! Per mi lo principal es saber-se moure.

En Quics: Pots moure-t i expressar amb art, si no tens una estampa que t'acompanyi!

Ramonet: T'arregles, te caracterises...

En Quics: Pots caracterisar-te si, per desgracia, ets tort de cames o molt espatllut...

Ramonet: (interrompent-lo, ofès) Tu ja exageres!

En Quics: Sabs què li ha mancat, fins avui, al Noi Tendre?

Ramonet: Què?

En Quics: Una artista jova, ben maca, que'l secundés. No veus que sempre hem tingut cotorres dissecades?

Ramonet: Que me'ls reparteixin a mi, els seus papers!

En Quics: Fuig, home, fuig!

Ramonet: Ja veurem què farà avui a l'ensaig general, amb tot i tenir una dama tant bonica com diuen.

En Quics: Esperem demà a la tarda, quan hi hagi'l teló enlaire.

Ramonet: Si no està mai en situació!

En Quics: Més que tu.

Ramonet: Que pagaria!

Pep: (cridant, desde dins) Vés-te'n, vés-te'n del meu davant!

Constança: (també desde dins, cridant) Poca traça, més que poca traça!

En Quics: Ja hi som!

Ramonet: Ja se les claven!

Pep: Te dic que'm deixis estar!

Constança: Però vine-m aquí; esbogerrat!

Pep: Vés-te'n! No'm facis encendre!

Constança: (sortint depressa i tota sofocada per la primera porta de l'esquerra) Quin genit, Déu meu, quin genit!

### Escena IV

*Els mateixos, més la Constança*

En Quics: Què teniu, Constança?

Constança: Maleïdes siguen les comedies, les comediantes i qui va fundar-les!

Ramonet: No m'espatlleu l'escena!

Constança: Aixís se n'acabés la niçaga d'això dels aficionats!

En Quics: Gracies, per la part que'm toca!

Constança: Més valdria que us cuidessiu de casa vostra i de no perdre nits, que no pas d'aquestes cabories de les funcions.

Ramonet: Però, què heu tingut amb en Pep?

Constança: Després que una, com una bonifacia, va a donar-li pressa i ajudar-lo a vestir-se perquè no faci tard, per paga, amb una mica més m'urpeja! Se n'hauria de donar vergonya, a la seva edat, d'armar tant rebombori per una comica bunyolera!

En Quics: (amb emfasi) Es l'Enriqueta Vallès, la celebre Enriqueta Vallès!

Ramonet: Que cobra sis duros per bolo, sense'ls gastos de manutenció i viatges!

Constança: Com us ploma, la morta de gana!

En Quics: (an en Ramonet) Fem-li un crit an en Pep?

Constança: No li digueu res, si'm voleu creure!

Ramonet: Però, què fa? Que's posa de vintiun punt?

En Quics: Que's riça'ls cabells?

Constança: Ai! El cap de bola!

Ramonet: Que presumi, ara que es jove!

Constança: Això es una bogeria que li ha agafat! Ai, Senyor! Quan penso en el dia que vam casar-nos, que va anar avençat de dugues hores ben bé!

En Quics: Senyal que portava pressa!

Ramonet: Senyal que us estimava i no us volia fer gruar!

Constança: Es que no va mirar prim. Devia fer-se'l carrec de que ja anava prou maco per una infeliça com jo. S'hagués tractat d'una comica!

(Per la primera porta de l'esquerra compareix en Pep Mata tot atrafegat, vestit de negre, amb barret tou, i amb la corbata, de seda vermella, desfeta.)

### Escena V

*Els mateixos, més en Pep Mata*

Pep: Vès, noia! Depressa! (An en Ramonet i en Quics). Hola, minyons!

Ramonet: Hola, president!

En Quics: Salut, director!

Pep: Cuita!

Constança: Què hi ha? Que's cala foc?

Ramonet: No us atabaleu!

Pep: (a la Constança) Vine, enllesteix: fes-me la corbata, que jo estic nirviós i no puc.

Constança: Que te la faci aquella.

Pep: (imperiós) Vine, et dic!

Constança: Arregla-t!

Pep: Mira que si me n'haig d'anar de casa, aixís pengim-penjam, amb la llaçada per fer, tot el descredit recaurà damunt teu!

Constança: (convençuda) Acosta-t, doncs! Que encara no'm bescantessiu!

Pep: (acostant-s'hi) Ho veus, dòna?

Constança: (fent-li les bagues) Mereixeries que ara aquí mateix t'escanyés!

Pep: No estiris tant, que'm fas mal!

En Quics: Pareu compte!

Ramonet: Que no us vingués un rampell!

Pep: Té gènit, la mestressa!

Constança: Sort que desseguida 'm passa! (Acabant de fer-li la corbata). Té, vaja, ja està.

Pep: Gracies, salada!

Constança: (amb emfasi) Que vols un mirall?

Pep: No! Això seria ofendre-t!

Constança: No malgastis les flors, que't podrien fer falta.

Pep: En el meu jardí mai s'acaben.

Constança: D'ençà que som casats que no he vist mai que anessis amb els del nostre temps.

Pep: Van massa depressa a morir.

Ramonet: Ben xafat!

Pep: Visca la joventut!

En Quics: Visca!

Constança: Ai, Sant Ximplici!

Pep: Eh, nois? Què us en sembla?

Ramonet: Esteu fet un galant jove!

Pep: Ja ho sents, Constança!

Constança: Com t'aixequen!

En Quics: No ho cregueu pas!

Constança: Mireu: s'ha posat la roba millor.

Pep: No veus que avui es dissabte?

Constança: (amb ironia) I per això t'has mudat?

Pep: No sabs que soc el director de la companyia i el president del casino?

Constança: Tot ho fas per agradar a les comiques.

Pep: Són les grans dònes per mi!

Constança: (amb ironia) Perquè són guapes, oi?

Pep: Vaia! A les que són boniques se les reb amb honors de reina!

Constança: Poca-gracia!

Pep: Ja'ls fas un bon sopar?

Constança: Sí, home, sí.

Pep: Prepara tres coberts, i amb el meu quatre.

Constança: Tres? Me pensava no més dos.

Pep: Que no tens memoria?

Constança: No són mare i filla?

Ramonet: I el promès, que va amb elles.

Constança: Ai! Te raó, que porten cua!

Pep: Ofereix-los la nostra sala.

Constança: I el nostre llit?

Pep: Sí, dòna.

Constança: Per tots tres? Reina Santissima, quin escandol!

Pep: Que t'emboliques ara?

Constança: On colocarem el ròssec que porten?

Pep: Mira, que vagi amb en Quics!

En Quics: Ja pot venir: això rai!

Constança: I jo, on dormiré?

Pep: Acomoda-t al catre del darrera.

Constança: I tu?

Pep: A qualsevol banda. (Amb intenció.) Tampoc podré aclucar els ulls en tota la nit!

Constança: Taülot, més que taülot!

Pep: Obsequia-les bé, que quedin força contentes.

Ramonet: Ah, sí! Que aquestes són de primerissima!

En Quics: Com no se'n veuen en els pobles petits com el nostre. S'entén, si hem de regir-nos per lo que'ns costen.

Constança: Podeu comptar! Si jo'm compongués com elles, encara ho veuriem qui fa més goig!

Pep: Apa, noia! Veiam si t'encomano l'afició i els fas la competencia!

Constança: No'm rebaixo tant!

Pep: Decideix-te a sortir a les taules, que jo'm quedaré amb els galants joves!

Constança: Fuig! Ja n'hi ha prou amb un carrincló a casa!

Pep: Quina dama més dama tindriem!

Ramonet: Farieu molt respecte!

Pep: Vestida de reina'n faria!

En Quics: De pitjors n'hem tingut!

Constança: Mira l'altre! Bah, bah: anem a començar a fer feina. (Anant-se'n per la primera porta de la dreta.)

Pep: Escolta, dòna...

Constança: (desapareixent) Vés amb aquelles!

### Escena VI

*Els mateixos, menys la Constança*

Pep: N'hi ha un tip de les dònes... de sa casa!

Ramonet: No són artistes.

En Quics: Ni enlletrades.

Pep: (impacient) Però, què fan els companys?

(Per l'esquerra del fons compareix en Francesc fumant un cigarro de mig ral.)

### Escena VII

*Els mateixos, més en Francesc*

Francesc: Ja torno a ser aquí.

Pep: Hola, Francesc!

Francesc: Hola, Pep!

(Torna la Constança per la primera porta de la dreta, amb un coixí a la mà, desapareixent per la primera porta de l'esquerra, rondinant en veu baixa.)

Ramonet: (an en Francesc) Ja'm pensava que no vindries.

Francesc: Es que m'he entretingut una estona.

En Quics: Amb aquella que vas ballar diumenge?

Ramonet: Avui també estas per les moces del poble?

Pep: Li serveixen d'olives.

En Quics: (an en Francesc, pel cigarro que crema) Com fas l'home!

Ramonet: Que no convides?

Francesc: No més convido als gorristes. Bé: que'n vols un?

Ramonet: No. Gracies.

Pep: Que ja heu sopat?

Ramonet: Sí, noi.

En Quics: Jo, no, doncs.

Francesc: Jo, no cal dir-ho.

Ramonet: I vós, Pep?

Pep: No. No veus que tinc d'esperar les senyores?

Ramonet: Es veritat. No hi pensava.

Pep: Després dirien que no gasto etiqueta.

Francesc: (molt impacient) Vaja, què fem?

Ramonet: Apa, que es tard!

Pep: Som-hi!

En Quics: (mirant-se'l rellotge) Tot just són les sis quaranta.

Pep: Però, que no ve ningú més?

Ramonet: Ja faran cap els altres, si volen.

Pep: Ont es el Noi Tendre?

Francesc: Deu estar repassant el paper.

Pep: Jo que volia anar-les a rebre amb tota la colla en corporació!

Ramonet: Pitjor pels que no vinguin!

Pep: Sí, Ramonet, sí! Qui es primer, guanya.

Francesc: Vaja: no enraonem més!

Pep: (anant per mirar l'hora) Espereu-vos, que m'he deixat el rellotge i la cadena damunt de la calaixera.

Ramonet: Enllestiu!

Pep: De passada'm posaré uns quants picarols (indicant monedes) a la butxaca de l'ermilla.

En Quics: Va molt bé una musica aixís.

Pep: Fa més tenorio.

Francesc: Apa, home!

Pep: Ja vinc.

(Desapareix per la primera porta de l'esquerra. Abans d'entrar a la seva cambra se detura pera fer pas a la Constança, que surt amb un gerro de porcelana.)

Constança: (an en Pep, en veu baixa) Calavera!

Pep: (desapareixent) Beiata!

(La Constança atravessa l'escena amb el gerro buid a la mà, desapareixent per la segona porta de la dreta.)

### Escena VIII

*Els mateixos, menys en Pep*

Francesc:(després d'un curt silenci) Me sembla que arribarem a misses dites.

En Quics: Encara'ns-e sobrarà temps.

Ramonet: Si aquest home no acaba mai!

Francesc: (cridant an en Pep) Ep! Què hem de fer?

Ramonet: Que no veniu?

Pep: (de dintre estant) Deixeu-me donar l'ultim retoc!

(Per la dreta del fons compareix l'Hipolit tot determinat.)

### Escena IX

*Els mateixos, més l'Hipolit*

Hipolit: Que ja són aquí les dames?

Ramonet: Hola, Hipolit!

Hipolit: Que ja han arribat?

Francesc: No encara.

En Quics: Que sents el rastre?

(Per l'esquerra del fons compareixen, tot apressats, en Simon i l'Oriol.)

### Escena X

*Els mateixos, més en Simon i l'Oriol*

Simon: (entrant decidit) Bona nit i bon'hora.

Oriol: Ja esteu a punt?

Ramonet: Hola, nois!

Francesc: Quin mosquer que serem!

Hipolit: Quines vespes!

En Quics: Tothom hi vol ser a la mèl!

(Torna la Constança amb el gerro ple d'aigua, sortint per la segona porta de la dreta i anant-se'n cap a la primera de l'esquerra, on s'espera pera fer pas an en Pep, que també torna amb el rellotge i la cadena, posant-se uns quants duros en peça a una butxaca de l'ermilla.)

### Escena XI

*Els mateixos, més la Constança i en Pep*

Constança: (en veu baixa) Quina colla d'infeliços!

Francesc: Jo ja m'hi trobo!

Constança: (al peu de la porta, entre-dents, així que surt en Pep) Vell arrocinat!

Pep: Llunatica!

Constança: (desapareixent amb el gerro a la mà) Calaverot!

### Escena XII

*Els mateixos, menys la Constança*

Pep: Estic a la vostra disposició.

Oriol: Hi falta'l Noi Tendre.

Simon: I el Barberet.

Pep: Justament el primer galant i el galant jove!

Francesc: Anem: potser ja són a l'estació.

Pep: Apa, nois, com us engrescareu amb aquella dama!

Hipolit: Es guapa, guapa de debò?

Pep: Mira, Hipolit, si ho es, que, de resultes d'haver-la vista una sola vegada, sempre tinc por de caure malalt!

Simon: Si que es perillosa!

Pep: Es un torment!

Ramonet: No més hi faltava ella, en el drama que fem!

Pep: Ja sabeu que tinc gust!

En Quics: Ens consta!

Pep: Us quedareu encantats!

Francesc: El cor ja'm tremola!

Pep: Ah! Escolteu, minyons.

(Tots s'hi acosten.)

Oriol: Digueu.

Pep: Us haig de fer una advertencia.

Simon: Què passa?

Pep: Ara, aixís que ella baixi del tren, no aneu de goluts a mirar-la. Saludeu-la, si la temptació no us venç, amb els ulls ben tancats, i aneu-los obrint a poc a poc, que no us reprengués la majestat de la seva presencia.

En Quics: Que precaucions s'han de pendre!

Hipolit: (amb ingenuitat) Ell ens avisa.

Pep: Sí, aneu-hi de boig, amb les dònes vistoses!

Francesc: (molt impacient) Apa, anem, nois!

Hipolit: Anem, que tinc ansia!

Simon: Jo'm friso!

En Quics: Encara es dejorn! (Mirant altra vegada'l rellotge.) Les sis quaranta.

Ramonet: Que enraones!

Pep: Que't penses que fem el tuti?

En Quics: (amb el rellotge a les mans) Si'l tinc parat!

Pep: (mirant-se'l seu) Jo també.

Oriol: Correm, doncs!

Pep: No us precipiteu!

En Quics: Presentem's-hi serens!

Francesc: No cridem massa l'atenció!

Pep: Apa, prepareu els compliments i tot el repertori de galanteries i fineses que tingueu als dintres!

(Torna la Constança per la primera porta de l'esquerra.)

### Escena XIII

*Els mateixos, més la Constança*

Constança: Que ja us en aneu?

Pep: Sí. En marxa!

Constança: Me sembla que he sentit el tren.

(Consternació general.)

Pep: Què dius ara! Correm!

Constança: Ja han tocat les set.

Francesc: Quin compromís!

En Quics: No tingueu por, homes!

Ramonet: Vaja, anem, cançoners!

Hipolit: Les trobarem pel camí.

Pep: Quin cop que rebreu!

Oriol: Preparem l'arnica!

Pep: Ai, fills meus, que caureu en basca!

Simon: Som-hi!

Pep: Depressa!

(En Pep, en Francesc, en Quics, l'Hipolit, en Ramonet, en Simon i l'Oriol se'n van, determinats, tot enraonant, per la dreta del fons.)

Constança: (plantada al mig de l'escena) Déu us faci bons!

### Escena XIV

*La Constança, sola (Va a mirar al portal del carrer, permaneixent-hi una llarga estona. Després se n'entorna a dins, posant-se a arreglar les cadires i demés mobles que ella cregui en desordre. Passat un curt silenci compareixen, enraonant, el Noi Tendre i el Barberet, per l'esquerra del fons; el primer, molt amoïnat.)*

### Escena XV

*La Constança, el Noi Tendre i el Barberet*

El Barberet: (entrant) Bona nit i bon'hora, Constança.

Constança: Bona nit, Barberet. Què té'l Noi Tendre, que està tant moix?

El Noi Tendre: Res, dòna.

Constança: Com es que no heu anat amb aquells a rebre les forasteres?

El Barberet: Eren massa colla!

Constança: I tant! Voleu dir que, amb tot i ser comediantes, no se sofocaran pels carrers?

El Noi Tendre: No hi ha perill!

El Barberet: Després, que jo no'm basquejo per una dòna, per més guapa que sigui.

El Noi Tendre: Jo tampoc!

Constança: Ben fet, nois!

El Barberet: Si volen res, les dònes guapes, que'm vinguin al darrera.

El Noi Tendre: Lo mateix te dic.

Constança: I ara aneu a ensajar?

El Noi Tendre: Sí. Aquesta obra'm té amoïnat.

El Barberet: Per què, Noi Tendre?

El Noi Tendre: Es molt carrinclona.

El Barberet: A mi'm fa riure d'allò més.

Constança: Jo no sé --per lo que'n sento explicar-- com el senyor Rector no'n diu res de la trona estant.

El Barberet: Espereu-vos demà en el sermó de l'ofici!

Constança: Ja serà tard.

El Noi Tendre: Tant-de-bo que tragués la caixa dels trons i espantés a la gent!

El Barberet: Per què?

El Noi Tendre: Perquè aixís potser l'hauriem de sospendre.

El Barberet: Oh, cah! Això encara ajudaria a engrescar el public!

El Noi Tendre: No pas en aquest poble!

(Part de fòra, accentuant-se gradualment, se sent un brugit de veus.)

Constança: Ja són aquí.

El Barberet: (amb emfasi) Ara veurem l'hermosura.

El Noi Tendre: Veiam si perdrem la vista.

(Per la dreta del fons compareixen l'Enriqueta Vallès, la senyora Genoveva i l'Avelí, acompanyats d'en Pep Mata, en Francesc, en Quics, l'Hipolit, en Ramonet, en Simon i l'Oriol. L'Enriqueta Vallès i la senyora Genoveva, bastant ben vestides, donant-se aires de grans artistes, van amb gorro. L'Avelí va amb relativa elegancia. Porta un saquet de mà i un farcell de roba de la primera.)

### Escena XVI

*Els mateixos, més l'Enriqueta Vallès, la senyora Genoveva, en Pep, en Francesc, en Quics, l'Hipolit, en Ramonet, en Simon, l'Oriol i l'Avelí.*

Pep: (molt amable, desfent-se en compliments) Passin, passin. Com si fossin a casa seva.

Enriqueta: (somrient) Gracies.

Pep: (en veu baixa) Mira-la, Barberet, mira-la que es maca!

El Barberet: (en veu baixa) De primera!

Senyora Genoveva: Bona nit tinguin.

Enriqueta: Déu los guard.

Constança: Benvingudes.

(Tots els altres corresponen a la salutació. L'Avelí saluda amb un moviment de cap.)

El Noi Tendre: Que hi heu arribat a temps, a l'estació?

Pep: (disgustat) No me'n parlis.

Constança: (a la senyora Genoveva i l'Enriqueta) Les han trobades pel camí a les senyores?

Senyora Genoveva: Aquí mateix, al tombant del carrer.

Ramonet: Tota la culpa la té en Quics!

En Quics: Just! Fes-m'ho pagar a mi!

Enriqueta: Bé, tant se val: no s'ha perdut res.

Pep: En fi, paciencia. Ja'ns ho dispensaran.

Senyora Genoveva: Vol callar!

Pep: (presentant la Constança) Tinc el gust de presentar-los la meva senyora...

Senyora Genoveva: Molt honor en coneixe-la.

Constança: Gracies.

Enriqueta: (somrient) Celebro.

Avelí: Servidor de vostè.

Pep: (a les senyores, oferint-los cadires) Però, seguin, senyores, seguin.

Senyora Genoveva: No estem gens cançades.