# La barca dels afligits

## Part 2

Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/la-barca-dels-afligits-72977/index.md

Ciset: (boig d'alegría) Reina santa! Poc sabs tu lo que m'has fet patir d'esperit aquets dies! Però ara que sé que ni tu vols a la Ventureta, ni la Ventureta et vol a tu...

## Escena XIII

(Els mateixos i Tano) (Aquest ha sortit, un moment abans, per l'esquerra. Entretant va acostant-se Ventureta. Els dos palers han sortit a la porta de la barraca.)

Tano: (amb ímpetu) I no ho sabs perque no'l vol? I vos, oncle, voleu saber-ho perque no'l vol?... Perque en vol un altre! Nèt! I qui, maleitsiga? Un castellà! Tot justament un castellà!

Ciset: (aterrat) Què dius ara?

Ventureta: (aturdida) Que s'empatolla aquet trapacer?

Tano: Sí, sí! Que't penses que ting els ulls no més per fer bonic? Has de saber que si ton pare dorm jo vetllo.

Ventureta: Ai, Verge Santa!

Tano: Ja ho só vist, ja!

Ventureta: Però, què has vist? digues.

Ciset: (frenètic) Acaba d'una vegada!

Tano: Que't fa l'aleta en Xanxas... Sí, sí, en Xanxas, el cabo de carrabiners, que amb l'escusa de vigilar que'ls coves de peix no s'ens tornin paquets de picadura, sempre ronda al teu voltant com si fossis contrabando.

Ventureta: A mi?

Tano: A tu, a tu... I que't diu unes coses més ensucrades!... i en castellà, maleitsiga!

Ventureta: I què'n tinc de fer den Xanxas!

Tano: Què'n tens de fer? Vês si en tens de fer que per xò no vols al Cintet, perque no du botons daurats ni sab dir paraules ensucrades. Per xò no l'has volgut.

Ciset: Mala reïra!... Més m'estimaría que m'haguessis fet l'ànima a troços!

Ventureta: (esclatant) Doncs bé, ja que tots heu parlat, no vui ser menos. Perdona, Cintet, jo t'aprecio molt, però si no't vui a tu... és perque vui a un altre.

Tano: Ho veieu? En Xanxas, maleitsiga!

Ventureta: Vés al infern, tu i ell.

Ciset: Doncs a quí?

Ventureta: A tu, beneit, a tu.

Ciset: (alerat) A mi?

Ventureta: (amb joia) A tu, curt de geni, pobre d'esperit! Això no has conegut fa temps? Que no vaig fer-t'ho entendre prou per la festa major, que amb mil escuses i mentides em vaig enginyar per no ballar més que amb tu?

Ciset: (amb esclat) I és cert? Ai, Ventureta, vals tota la gloria del cel!... Perquè no m'ho havíes dit mai això que'm dius ara? Perquè no vas parlar abans?

Ventureta: Jo, tot justament? Tu eres el que havíes de parlar.

Ciset: Jo? Sabent que t'havíen promesa al Cintet? Si per cas era ell qui havía de parlar, ja que no't volía.

Cintet: Jo? Això el pare, que va manegar-s'ho tot ell, sense ni demanar-me el meu parer!

Cinto: Qui, jo? El Mero era el qui havía d'haver parlat desseguida.

Mero: Tot justament jo? I què sabía jo? (Pel Tano.) Aquest era el que havía d'esbotzar la grua.

Tano: Jo? I a mi què'm feia! A mi no m'hi anava ni venía rès. Això sí, el que se l'endugués un castellà ho tenía entravessat aquí. Ara... que siga el Ciset tant se me'n dóna.

Cinto: Calleu tots.

Gibert: (rient) Al revés, parleu tots, parleu força, que aixís arribareu a entendre-us.

Quirze: Aixís, aprofiteu-vos ara, que heu recobrat la paraula.

Cinto: (crit) Calleu, torno a dir-vos, que vui enraonar jo. Ja enraonareu després fins que se us acabi la corda. (Silenci.) Què't sembla, Mero? Lo dit, dit, i com si no hagués passat rès?

Mero: No t'entenc.

Cinto: Que ja que no té d'ésser pel Cintet sigui pel Ciset?

Mero: Ja que ells dos ho volen...

Ciset: Gracies, Mero. (Li besa la mà)

Cinto: Doncs, fet?

Mero: Fet. (Encaixen amb força.)

Ventureta: (radiosa) Ai, com se m'aixampla el cor!

Ciset: (agafant-li la mà) I a mi!

Cinto, Mero i Tano I a mi! (Riallada general perllongada.)

Cinto: Vaja, mai haguera dit que el parlar fos una cosa tan sanitosa!

Gibert: Gracies a Déu que s'han negat les tristeses!

Quirze: Aixís, d'ara en endevant, de la vostra barca en lloc de dir-ne "la barca dels afligits"...

Gibert: En direm "la barca de les alegríes"...

Cinto: Amb el ben entès, que dés d'avui el primer que munti a la meva barca amb mala cara, d'un cop de rem el clavo al aigua.

(Tots) Molt ben dit!

Cinto: I al que'n duga alguna al pap i en lloc d'abocar-la se la guardi a dintre... no'l vui més a bordo... Per alguna cosa ens ha donat Déu la llengua.

Mero: Visca el patró!

(Tots) Visca!

Fi

27 de Juliol del 1913