Part 5

--¡Cá!... no tingas por.-- S' obra la porta de la sala y la cambrera mostra una targeta.

--De quí es? --pregunta l'Arturo.

--De D. Manel Feliu y lo Sr. Quer.

--Quins xicots mes empalagosos, ja 'm cansan ab sas inoportunas visitas.

--No cal que digas, si no haguessen sigut ells, sabriam tantas noticias del marqués y de tot? Per hont haurías descubert que 'l teu cómplice era á la presó ab tantas investigacions que 's varen fer sense resultat?... Jo crech que si no son ells encare ho ignorarías.

--Si t'empenyas en donarlos entrada, no 't vull privar d'aquet gust.

--Qui sab si 'ns portarán novas.

--Donchs... dirigintse á la cambrera. --Dígals que passin.-- Y 's retirá.

--¡Oh! D. Manel!-- ab molts cumpliments.

--¡Adelina!

--Segui, Sr. Quer.

--Gracias.

--Quinas novetats portan avuy.

--Que no ho sab... Donchs que 'l marqués s'ha tornat gelós.

--¡Ah! si?

--Calculi que quant ell no hi es, te ordes donadas al servey de que 'ns digui que no reben.

--Natural que si es fora no deu rebre.

--¡Oh! no m'ha entés, vull dir que no 'ns permet la entrada quan la senyora está sola.

--Donchs l'estima?

--Ja ho crech, fa lo que ab cap dona... nada menos, que 's passeja de brasset ab ella, van molts dias al teatro junts y ha conseguit de que la acompanyi als balls de máscaras: ahir va ser lo primer, fins va ballar.

--Ja, ja, ja! m'hauria agradat veurho.

--Es cosa fácil; tenim lo palco junts.

--Que vol dir?...

--Que si te gust de venir, hasta podrá coneixer aquesta diosa Antonia que s'ha fet tan popular, per burla del marqués que es la riota de tothom.

--De cap manera... qué diría ell? Fora capás de creure que li vaig al darrera... y 'l tinch molt lluny del pensament.

--No la coneixerá pas; no trayentse la máscara en tota la nit y un poch caracterisada...

--Me venen tentacions...

--Decideixis, jo desde aquest moment li ofereixo lo meu bras; nos divertirém molt y veurá aquell vellot ab tot y las sevas arrugas, las pusturas y caricias que avuy sopant fará á l'Antonia.

--Dispensim un moment que 'l entorrumpi. --Digué aixecantse per conferenciar ab l'Arturo lo que havia de fer quan se li presentava tan bona ocasió, per sos propósits.

--Acepta; ja estudiarém una emboscada.

--Vols dir?...

--Si, si; no t'hi pensis mes.-- Torna altra volta á la sala.

--Me dispensarán que me'n hagi anat de una manera tan brusca; hi ha la modista que m'está fent un traje pel ball...

--¿Ah, sí?... S'ho portava callat?

--Volia donarlos una sorpresa.

--Sent aixís espero que aceptará la meva oferta, ja que tenía la intenció.

--Sols ha de ser ab una condició.

--Digui.

--Ab la de que no s'ha de mourer del meu costat, fins que jo li diga.

--Concedit.

--Vull sopar al palco.

--També.

--A cada plat vull una nova classe de vi, y al rostit _Viuda Clicot_, licors y tot lo necessari.

--No hi faltará res; crech que 'ns coneix y ja sab que no 'ns ve de cent duros.

--Allá hont no arribin vostés, jo...

--Alto, senyora, aixó 'ns ofen.

--Donchs no tenim de parlarne mes.

--La vindré á buscar jo, digué en Quer.

--Tots dos junts, replica en Manel.

--Sí, será millor; aixís estarán los dos contents.

--Vol que vinguém ab lo nostre cotxe?

--Será millor, si.

--Donchs, hasta dissapte.

--A quina hora?

--A las onze estaré vestida.

--Los hi recomano, molta reserva.

--Perdi cuidado.-- Després de despedirse, al trovarse sols tingueren lo següent diálech:

--De qué deu viure l'Adelina?

--No cal preguntarho, prou que 's compren; de lo que estalviava quan se feya ab lo marqués.

--Sabs que á mi m'agrada molt?

--A mi també.

--Y he notat que no li desagrado.

--Jo tampoch.

--Y crech que será meva...

--Aixó ho veurém.

## XV

Sí; es una bona proposició, pero la dignitat avants que tot.

--D' ell ja no hi ha que temer res, perqué crech que es casat; per cert que viu ab un luxo...

--Quan dona unas cantitats aixís, no pot ser cap pelón.

--Jo trevallo l'assumpto desinteressadament.

--Pero tu sabs hont viu?...

--Si senyor; com que are vinch de sa casa.

--Donchs ja ho tenim be; aném á trobar aquell de policía...

--¡Ah! no senyor, no; he promés no descubrirlo y ademés, ell s'ha posat molt á la rahó.

--¡Es un pillo!...

--Reflexioni. ¿Hi ha hagut deshonra?

--No; perque no va poguer; perque tinch una filla que val mes de lo que pesa, que del contrari...

--Bueno, aném per parts. ¿Quína es la causa principal que motiva sa persecució?

--La meva ferida, no basta?

--Sí, teniu rahó de sobras; pero un cop la justicia haurá pres cartas, que l'agafará, lo tindrá pres y 'l farán patir mes ó menos, qué n'hauréu tret? ¿voléu saberho? Donchs un enemich, un enemich poderós que os perdrá; tart ó dejorn l'absoldrán, y com qu' es rich y segons tinch entés de mals antecedents, no 's cansará fins y tan que ab los seus ardits, os proporcioni ratos mes dolents que 'ls que os propinavan los xicots al sortir d'estudi.

--Home, casi be... pero, qué dirian los vehins que s'han esforsat tant?

--Hi ha un medi; crideu reunió, estich segur que os aconsellarán la meva proposició.

--Lo que 'm fa por, es haver de firmar que li pres per altre y després que lo del Arturo ha sigut farsa...

--Consulteu ab los vehins. Vos hi va la fortuna vostra, que pot fer la felicitat de la Gracieta; ni ella tindrá de trevallar mes, ni vos haureu de posar mes mitjas-solas; poseu aquets diners á rédit y passareu una vida felís, vivint de la renda que 'l interés tant sols del diner vos produhirá.

--Ja ho veig tot aixó y fins lo cor se me'n hi va.

--¡Ah! si si; lo ben estar es primer que tot.

--Y si després se 'm segueix causa á mí per haver declarat en fals...

--Teniu rahó, no hi havia pensat, pero té arreglo. Avants s'ha de procurar per la llibertat del pres, donchs be; una volta vagi jo á cobrar lo primer pico dels cinch mil, avants de fer entrega dels documents, n'hi faig firmar un altre, en lo que consti que os perdona la equivocació y la farsa contra d'ell, de aquesta manera, tot queda á son respectiu lloch y no hi ha que parlarne mes.

--Estich ab tú, si; fes lo favor de venir á las vuit del vespre, perqué cridaré reunió y ja que tens tan bona llabia 'ls esplicarás lo que á mí m'has dit y farém lo que s'acordi.

--Teniu interes en aceptar?

--Per mi, diria que sí al moment.

--Donchs en fent un petit regalo als vehins, en recompensa de las horas perdudas, serán los primers en aconsellarvos que aceptéu.

## XVI

No sé perqué tens de embolicarte!

--Crech que m'ho pagan be.

--Home, aixó de cambiar la garba ab tan poch temps! primer perdias cuarts de jornal en persecució de aquest pillo, per entregarlo á la justicia y avuy perts cuarts de jornal també per embrollarho, perque quedi tot mort com si no hagués passat.

--Roseta, sembla mentida que 't sápiga greu; aquí hi ve be aquella máxima que ni pintada: "Lo penitent no diu res y lo butxí s'escanya" lo Sr. Pau hi está conforme y á tu 't sab greu, quan ademés estém tan recompensats.

--Que vols que 't diga Peret?... me sembla que aquets dos mil duros no 'ns farán gens de profit.

--Son mal adquirits per ventura?

--Quí sab...

--¡Roseta!...

--No, si no ho dich per tu, dich ¡qui sab!... perqué qui sab, repeteixo, d'ahont los ha tret ell; ne tinch tants mals antecedents d'aquest home, que estich mes que segura de que tots los diners seus procedeixen de infamias.

--Jo ho ignoro y no 'm venen del tot mal; dos mil duros son lo necessari per viure regularment ab una botigueta. Sens aquesta cantitat hauríam trigat molt en poguernos casar.

--Ja ho veig y ho comprench.

--Donchs á qué encaparrarse!

--Perqué 'm crech que á tu 't venen are tots los mals de cap. De casa la Gracieta, á la presó; de la presó, á casa l'Arturo, de casa l'Arturo á la presó y casa de la Gracieta y sempre lo mateix; ja veurás com lo dia menos pensat t'hi tancarán.

--¿Ahont?

--A la presó.

--En primer lloch ja no hi tinch de tornar, perqué en Mala-ánima está en llibertat.

--¡Mala-ánima! vaya un nom mes... galdós.

--No t'hi fixis ab los noms.

--Donchs que hi tens de anar á fer á casa en Pau?

--A que 'm posi la firma en aquest paper, que termina la causa que seguiam á l'Arturo.

--Ab aquesta masega d'enredos, jo soch la que hi perdo; no 'm vens á esperar com cada vespre feyas y tinch de anarmen sola á casa.

--Avuy es l'últim dia, tot quedará arreglat y sols parlarém del nostre casament que será promte: adeu.

--¡Ah! ja te'n vas?

--No t'he dit per ventura ahont y perqué?

--De totas maneras á la vetlla t'esperaré á casa.

--No hi faré falta.

## XVII

Jo vull retirarme del negoci, tinch lo suficient per viurer y estich cansat de fer tantas maldats y de passar mals ratos á la presó; ab vint mil duros, soch mes rich que 'n Xifré.

--Ja estranyava jo que 'm siguesses fidel tota la vida; recordas lo que 'm vares prometrer?... Un cop haguém realisat la operació y tinguém lo capital, será precis venjarnos, tan de la una com del altre; donchs be, crech haver cumplert, t'he donat lo que 't vaig prometer y tu 'm faltas á un jurament sagrat que no debia confiarte.

--En aquest cás es V. quí va equivocat. ¿He dit per ventura que deixaria de secundar los seus plans?...

--Donchs qué?...

--Jo estich decidit á cumplir lo que vaig prometrer, pero un cop executat, una vegada satisfeta la venjansa de aquestas dugas donas, vull retirarme per complert, vull ser home de be.

--No tracto de res mes; á la presó vares contraurer amistats ab algun criminal?

--Ab varios.

--Creus poguerlos comprar?...

--Se necessitan molts diners.

--Ja ho soposo: convé que me 'ls presentis.

--Fins estich enterat de ahont tenen lo club.

--Donchs ves; no perdis temps, s'acosta l'hora de la realisació de nostres plans.

No tardaren en presentarse tres subjectes de aspecte mes repugnant encare que en Mala-ánima; un d'ells portava un pantalon de militar, fou 'l que s'adelantá primer.

--Venim á saber perqué 'ns ha cridat.

--Se tracta de dos secuestros.

--Aixó es molt exposat.

--Costi lo que costi; hi ha diner per tot.

Los tres subjectes se miraren ab estupefacció.

--Sou tres, ofereixo mil duros á cada hú; sols es cuestió de ficarlas dintre un cotxe: lo demés va de compte meu.

--Nosaltres, som agents d'orde públich.

--¡Qué!

--No s'espanti, home; --digué 'l que se havia adelantat.-- Som los lladres mes fins que corrém per aquets mons de Deu, sens que may se'ns descubreixi res. Com que som los encarregats de perseguir als culpables, nos fiquém á qualsevol café, fem lo tresillo fins que volém, y quan nos ve be, retorném á Gobernació dient: --_No hay novedad_.

--Vostés son donchs los homes que á mi 'm convenen.

--Esplicat lo que li acabo de manifestar, ja veu que nostres trevalls son perillosos á la vegada que segurs en sa realisació, per part de lo que V. solicita.

--Que vol dir?

--Que per menos de cinch mil cada hú, no 'ns volém comprometre.

--Son ¡quinze mil!...

--Ni un céntim menos; si no li convé tan amichs com avants; estiga bo.

--Espérinse, no vagin tan depressa; y qui m'assegura l'éxit?

--No 'ns donga cap diner fins haver terminat la tasca; ja veu que tenim tota la confiansa en V..

--Corrent donchs, m'avinch á la demanda; dissapte á dos quarts de deu vinguin dos, que 'ls donaré instruccions; pero vosté, me convé de precís véurel demá, al puesto que millor li convinga, á las quatre de la tarde.

--Es l'hora que estich de servey, vaig ab uniforme y no puch entrar segons ahont.

--Al café.

--Es diferent.

--Donchs l'esperaré al Café Nou de la Rambla.

--Entesos.

Se despediren los tres subjectes y quedaren ell y en Mala-ánima que li pregunta:

--Ahont pensa portar las víctimas?...

--A casa teva, á la torra que has comprat á Sant Gervasi.

--¡senyoret Arturo!

--Es lo lloch mes segur; ademés de la casa hi ha un bosch distant del jardí ab una petita cabanya, hont per molt que cridin ningú sentirá la mes mínima, ja veus qu' es apropósit.

--Pero...

--Ademés no 't pots queixar, te la porto á casa teva; la hermosa Gracieta també, qué mes vols?

--Vosté ho mana, no tinch mes que obehir.

## XVIII

Desde avuy aquets mobles son teus. Ets lo vehí que s'ha portat millór.

--Creyeu, Pau, que ho he fet sempre ab zel, sens pensar may obtenirne la mes petita recompensa.

--Ho sé de sobras.

--Es á dir, que tan mateix, la marxa es avuy?

--Sí; me'n vaig á la meva terra.

--Cap al Ampurdá?

--Naturalment, á Bordils; duas horas mes amunt de Gerona, allí estaré segúr; ja he portat los diners á una casa de comers molt forta de Barcelona que te sucursal allí; d'aquesta manera aniré desembrassat y lliure sens cap temor de que me 'ls robin pel camí. A Bordils jo y la Gracieta viurém com uns prínceps y molt será que no se li declari algun honrat Ampurdanés de posició.

--Ja es lo millor pensament que podiau haver fet.

--Ja ho crech; com que no estich tranquil, sempre tinch recansa, may me deixa la por d'una mala pensada de L'Esca del Pecat. Donchs si, ab lo tren de las tres marxém.

--Vull acompanyarvos fins á la estació.

--No cal, basta lo vostre bon desitj: no vull que per mí perdeu tota una tarde de trevall.

--Donchs felis viatje y moltas gracias, escribiu.

--Prometo escriurer.

--M'alegraría que tot anés bé.

--Gracias, gracias.

--¿Que'us espera á vosaltres per anar á la estació lo cotxe d'abaix?...

--No, ja hi sabém anar á peu.

--Com fa tanta estona que hi es.

--Deu esperar aquí devant que avuy batejan.

--¡Ah! potsé si; vaja, á Deu siau, per si no 'ns veyém mes.

--Salut.

Després també se despediren de tots los de la escala y per fi ab lo farcell cada hu al bras surtiren al carrer. Just havian arrivat al cantó lo cotxero pregunta al pare de la Gracieta:

--Escolti y dispensi; no m'han sapigut donar ben be las senyas. Sé que es al carrer de la Allada...

--Per quí demana?...

--Un tal Pau Bertrán y Ros que avuy marxan á l'Ampurdá.

--Soch jo; ¿qué vol?...

--Recado d'en Peret que vol veurel avants de que V. marxi; ell no ha pogut venir perque está malalt y m'ha fet portá aquest cotxe perque se serveixi pujar, puig te que dirli una cosa de molt interés y prompte estará llest.

--Podias dirho mes aviat, borrango, que no hauriam anat tant de corre-cuyta. Puja, Gracieta; ja cal que fassis corre 'ls caballs.

--Perdi cuidado.

Lo cotxe parteix tot escapat.

--Me sembla pare, que hem obrat de lleugers.

--¿Qué vols dir?...

--Que ni hi ha tal secret, ni tal recado.

--Vaja, vaja; no m'espantis.

--Aquets caballs corren molt.

--Jo li he manat; te, veus? ja paran.

--Efectivament lo cotxe pará al saló de Sant Joan en lo precís moment que un cabo de policía obria la porta.

--Venia á saber perqué lo cotxe va tan depressa, y ahónt van?...

--Estranyo la pregunta...

--Contesti al moment.

--Ab quín dret voldria saber, ha deturat V. lo cotxe?

--Ab quin dret? are ho sabrá. ¡Gomez! ven. --Apareix un altre de policía y després de dir al cotxero-- ¡_A la Gobernacion_! entraren també á dintre del cotxe. Allavors sí que apretaren á correr los caballs, pero en direcció oposada. Comprenent en Pau y la Gracieta que eran víctimas de un altre engany, se disposavan á cridar, quan los dos de policía trayentse una punxaguda teya la apuntan al pit de las víctimas en amenassa de si cridavan mes. Quedaren gelats pare y filla sens gosarse á mourer y 'ls hi taparen los ulls y la boca ab espessos mocadors. Sols interrumpia lo silenci de aquella petita estancia los ¡ays! que de tan en tan exhalavan, quan hi havia algun sotrach de resultas de lo molt que corrían, introduhintse las rodas per algun clot fondo. --¿Qué será de nosaltres?... pensavan sens poguer articular cap paraula.

Lo cotxe seguía son curs y aquells dos de policía tampoch digueren res en tot lo camí.

## XIX

Som al ball de máscaras del Gran teatre del Liceo; lo cop de vista que te principalment la nit del ball de la Candelera, es difícil de descriurer; aquella munió de sombreros de copa lluhents y flamants, aquells joves tranquils y vells calaveras ab sas levitas ó frachs negres, al costat de aquellas donas que cridan y saltan ab sos trajos de diferents colors y gustos de totas classes. Aquells vells desdentegats y calvos posant las mans á la cintura ó pits de las xicotas joves, que van escotadas ensenyant tot lo bras ó portant las faldillas tan curtas que se 'ls veu mes amunt d'ahont se posan la lliga cama, tot aquet bullici y animació encanta al que ho veu per primera vegada. Y si poguessen enrahonar las otomanas de molts palcos, se sabrían mes de quatre cosas que descubririan, als mateixos propietaris, fets no gayre sans, ab los que sa propia familia l'han profanat; pero com que poch nos interessa, anemsen de correguda al palco del marqués y entrarém de ple al assumpto.

En aquest moment la orquesta toca una americana; lo marqués y la Antonia están sols al palco; aquesta porta un rich trajo de agent de orde públich, que li cau divinament; lo lluheix ab tanta gracia, que ell boig de carinyo está abrassat ab ella seguint lo compás del ball y fentse patons al salonet ó siga l'ante-palco; en mitj de la plática amorosa, es trencat aquest col·loqui per la obertura brusca de la porta en lo moment que entravan en Manel, en Cintet y una disfressa ab trajo de odalisca que anant al mitj donava un bras á cada un.

--¡Bona nit, marqués!

--¡Oh! vosaltres...

--Dos per una? planyo á la pobre máscara si vos te de acontentar á tots dos á la vegada.

--Es que aquesta odalisca te 'l cor fet ab aixamplas. Ha sortit del serrallo ab tanta set de sensualisme que no li acabarian las agallas tots los afamats que saltan y brincan avuy en aquest gran ball.

--Que la feya dejunar lo Sultan?

--Que tens de ferne tu de tot aixó? ja sabs que 't tinch dit. No vull que 't miris altra dona que no siga jo.

--Molt gelosa está de tu la policía --contesta la odalisca, que no era altra que Adelina Borel·li.

--Suposo que no t'enfadarás per una broma com aquesta, tan ignocenta.

--He vingut per divertirme, calcula donchs si tinch altras intencions que broma, bullici, champany y facultats per dir tot lo que 'm sembli, mentres ningú 'm toqui.

--Pero suposo que 't treurás aquesta careta, per jo poguer apreciar lo gust dels meus amichs.

--Ni 't dich si, ni no; tot depen de las circunstancias, lo mateix que aquest policía que s'ha posat la máscara en lo moment d'entrar jo.

--Sempre que tu te la treguis no hi tinch cap inconvenient.

--Ja 'n parlarém després, aném á ballar.

--Senyal de rigodons --digué 'n Cintet.-- Vols fer frentes marqués?

--Sí, --contestá l'Antonia. --Aném, aném, dónam lo bras.

--Sortiren del palco y 's presentaren á la platea; en Cintet y en Manel estavan tan ben avinguts que ballavan una part cada hu, rellevantse al mitj de un altre ball, quan la orquesta tocava un vals, xotis, americana, etc., etc.... Lo millor de tot fou á la mitja part. Lo salonet del ante-palco presentava un aspecte espelusnant. En una taula al centro, molt ben parada, s'hi veyan sis dotzenas de ostras ab talls de llimona disposadas en safatas de plata, ampollas de _Sotairn_, _Saint-Julien_, _Chateau-Laffite_ y l'_Iquem_, en un recó altres de Champagne y Benedictino ab un servey de pisa y cristall inmillorable.

--Tans vins y licors per nosaltres cinch? preguntá la Antonia al marqués.

--Es que en dias aixís, se'n llensa molt mes de lo que s'aprofita.

Comensaren per las ostras y á continuació un suculent sopar ab los vins y licors que avants he citat; aixís que seguia lo curs del menjar y beurer, las conversacions se animavan y de la animació seguí l'escándol y crits fins al extrém de tirar las ampollas plenas desde 'l palco á la platea, sens que afortunadament succehís cap desgracia; lo marqués temorós de lo que podrian dir los coneguts, convidava á la Antonia per retirarse del teatro, pero ella estava molt alegre, perqué lo _chateau-Laffite_, _Saint-Julien_, Champagne y demés licors produhian son verdader efecte, fins al extrém de que lo marqués, per no comprometre sa dignitat sortí anant á la platea per disculparse ab los amichs. Allavors fou quan va creixer l'escándol, al extrém de haver d'entrar dos agents de orde públich pera portar las dos disfressas á la gobernació.

L'Antonia feya resistencia, pero l'Adelina que ja sabia de lo que 's tractava, fou la primera que aparentant que estava borratxa, cridá ab mals modos dihent:

--¡Sí, si! allí encare farém mes broma, allí trovarém mes champagne y si convé podrém descansar millor que aquí, perque hi ha bons llits.

--¡Ah! sí? --contestá l'Antonia que efectivament no sabia lo que 's feya. --Donchs aném.

En Cintet y en Manel, al veure la terrabastallada també s'havian retirat, y 'ls dos agents de policía que no son altres que 'ls que ja coneixém, tragueren las dos máscaras al carrer; la odalisca demaná un cotxe, aplaudint aquest pensament l'Antonia y 'ls ne proporcionaren un que hi havia á l'altra part de la Rambla, en lo que feya de cotxero l'Arturo y de lacayo en Mala-ánima; comensá á marxar lo cotxe poch á poch; hi havian pujat las duas y 'ls dos agents, que al ser á dintre, taparen ulls y boca de l'Antonia y la lligaren com un Sant Cristo; baixaren després de haver executat tal atentat, feren un xiulet y allavors apretá lo cotxe, escapat, portant sols las duas disfressas, castigant l'Arturo sos briosos caballs á cada moment, perqué encare li semblava que no corrian prou.

## XX

La torra de S. Gervasi, efectivament era molt gran: lo últim del jardí ho rematava un espayós bosch, pero atapait d'arbres; per una dissimulada cabanya, se entrava á un soterrani fondo, també molt gran. Aquesta torra havia sigut propietat de un moneder fals y en aquesta cova 's dedicava á sos vils trevalls. Molt be havia vingut aquest lloch per los fins de l'Arturo, en lo que s'hi troban avuy l'Antonia, la Gracieta y lligat ab grillons á una argolla, en Pau.

--Un llum mitj apagat de petroli, es lo únich que 'ls dona claror. L'Antonia, que estava presa de un gros desmay, se desperta y veyent lo lloch y companys mártirs que la cercavan, ho creya tot il·lusori, somni.

--Diria que m'han maltratat, perque 'm trobo tota magullada, mes no recordo res, sols tinch present que 'm trobava al ball de máscaras divertintme y sopant al palco. Pero aixó es realitat?...

La Gracieta y en Pau se la miravan consternats de lo que sofria y havia encare de sofrir.

--¡Ah! no, aixó es un somni... ¡Vull despertar que m'espanta!...

--No es somni, no; es realitat, contestá la veu apagada de la Gracieta.

--¿Qué?... quí contesta?... quí sou vos!...

--Una desgraciada, com vosté; una mártir.

--Es á dir que no somiho?

--Y ben desperta que está. Es igual que jo, una víctima de l'Arturo.

--¡Arturo!... l'Arturo m'ha portat aquí? ¡Marqués! vina ¡salvam! --cridava delirant.

--Es inútil; quí sab hónt som.

--Tampoch vosté no sab hont es?

--M'hi han portat tapada d'ulls á mi y al meu pobre pare, que ja veu com l'han deixat; lligat ab grillons en aquestas argollas.

--Y quí es vosté?

--Una desgraciada que temps enradera vareig estimarlo, quan no 'l coneixia.

--Vosté es la Gracieta?...

--Sí senyora; y vosté ab lo que comprench será la senyora Antonia, aquí han molestat mes de una vegada, los que s'interessavan per mí.

--També pretenen una altre infamia, contra vosté?...

--Per are l'han executada ja.

--Qué han fet?

--Ab los seus ardits varen portarme á n' aquí; posaren al meu pare tapat de boca com lo veu y al seu devant varen deshonrarme ell y son estúpit criat, lo mateix que un dia va donar la punyalada al pare, que ¡pobre! ha perdut la paraula; puig que després de ferli presenciar la meva deshonra, l'han bofetejat.

--¡Y qué voldrán de mí!

Las duas víctimas prompte se familiarisaren, condolintse de la mútua desgracia; se abrassavan presas dels mateixos sentiments. Entra en Mala-ánima, ab un fanal á la ma dreta y un plat á la esquerra.