Part 4
--Li esplicaré. Encare que las mevas relacións ab lo referít marqués, s'han desfét per cumplert, no deixan per xó de visitarme alguns amichs d'ell que m'esplican tots los enrahonaments de la Antonia, paraulas que poden comprometre á vosté de un modo considerable. Pels amichs referits he sapigut que estava domiciliat aquí, ab lo pseudónim concebut... y al propi temps que l'estant buscant una porció de gent pel assumpto de una tal Gracieta, que vosté sabrá los motius que podrán tenir; de tots modos procuri marxar com mes aviat millor de aquest hotel perque de lo contrari, encar que ella no va dir lo pseudónim de vosté, als vehins que tan lo persegueixen en tot y haverho dit als amichs de confiansa de casa seva, podia ser que tart ó dejorn anés á oidos dels seus perseguidors.
La meva visita no es altre que avisarlo, perque 's valgui de las mevas observacions; mes que tot tinch set de venjansa y no puch de menos que ferli la següent proposició: L'Antonia ha despreciat á vosté pel marqués, y aquest m'ha aburrit á mi després de deixarme en l'estat que poch mes ó menos 'm deu coneixer, m'ha aburrit repeteixo per aquesta tal Antonia; los ressentits som dos; vosté y jo. Vosté suposo que no te pas la sanch de orxata pera soportar tal befa; jo soch dona celosa y venjativa: he jurat que me l'havia de pagar y no pararé fins y tan que ho hagi lograt. Modo ó manera de executarho, entre 'ls dos l'havém de pensar. Primer de tot vágissen d'aquí. ¿Vol un lloch segur y en lo que ningú podrá trovarlo?... Vinga á casa meva, visch sola; si alguna vegada tinch visitas, únicas en las que sé totas las noticias que li acabo de manifestar, podria amagarse y escoltar per sí propi aquesta série de aconteixements.
--Pero... es cert lo que m'acaba de dir?
--No pot duptarho desde 'l moment en que l'he vingut á trobar ab lo nom de guerra.
--Vosté es un ángel, si; lo meu ángel salvador, perque m'estava aquí refiat ignorant de que se'm seguis cap causa. Jo també he jurat venjarme de la trahició de l'Antonia; vosté 'm be com l'anell al dit per secundar los meus plans.
--Desde demá espero véurel instalat á casa, que desde aquest moment será la de vosté; es cuestió de no perdrer temps.
--Tinch de fer una advertencia.
--¿Quina?
--Tinch un criát que desitjo tenir al costat meu; es de aspecte repugnant, tal vegada li será antipátich; pero es un home que 'n faig lo que 'n vull, perque m'obeheix ab lo que sembla impossible; me l'estimo molt y pot ser bastant útil á las sevas aspiracions.
--M'avinch á tot, ab tal de sortir ab la meva.
--No sé perque al véurerla avuy per primera vegada m'ha cautivat lo cor de tal menera que m'atreveixo á dirli que l'estimo, com si fes deu anys que la tingués tractada.
--Ho crech; será causa lo sufriment de la mateixa desgracia; som germans de un propi accident.
--Es veritat y fa que 'ns familiarisém al mateix temps.
--Ab mi, tindrá mes que una amiga.
--Aixís m'ho penso; are, com are, estich trevallant un negoci que no dupto de que m'ha de anar be y no 't faltará lo necessari per tenir una vida mes regalada que la que tenias ab lo marqués.
--Per are res me falta y al últim extrém, may faltará una contracta si la solicito, ab la que podrém viurer felissos, venjats y lluny de las víctimas.
--Pensas sortir de Barcelona?
--Si tinch de tornar á exercir la carrera del teatro; perque á totas parts se guanya mes que aquí, infinitat de vegadas m'han fet proposicions molt ventatjosas per las Américas; ab un sol telégrama que hi dirigís, los feria mes que contents y ab una sola temporada me'n portaria una fortuna.
--Sempre es bo tenir un recurs, per quan sobre-ve una desgracia; pero no crech que tinguém de recorrer á tal extrém. Are que hi penso, la estich tutejant com si la nostra coneixensa fós de temps.
--Fassis lo pensament que ho es.
--Tens rahó; tart ó dejorn haviam de comensar, tan se val are, imitam, tutejam també.
--Donchs siga; quedém en que desdonarás aquest cuarto y vindrás á viurer á casa.
--Baix lo que m'acabas de manifestar, es precis, mes que precis, me convé no mourem de uns quants dias, ja 't cuidaras de avisar al meu criat.
--¿Lo de la fonda?... que 't donas vergonya de dir que te'n vas?...
--No, dona; vull dir lo subjecte que necessito tenir al costat meu y que ha de menjar y dormir també á la casa.
--Aixó sí; donam instruccions y li passaré recado jo mateixa; are vina á casa que acabarém de parlar y pendrás posessió.
--Aném.
## XII
Me dispensarás que hagi trigat tant en venirte á veurer; ajudats de 'n Peret hem fet molts passos per vosaltres.
--Y tal ¡vuyt dias! ja trobava estrany.
--A més he tingut un gran constipat y 'l metje va encarregarme que 'm fiqués dejorn al llit.
--Lo que estranyo, es que las amigas no m'han vingut á veurer mes.
--Y lo teu pare, ¿cóm se trova?
--Ja está bó. ¿Que no sabeu la novetat?
--Quína?... ningú m'ha dit res...
--Seu, assentat que t'ho esplicaré; no deus pas anar depressa avuy; que també t'espera en Peret?
--Sí, ha dit que no gosava pujar.
--No puch consentirho, cridal, surt á la finestra, aixis no 's cansará tan y podré esplicarte millor las novetats que ell també sabrá y 'm crech, vist l'empenyo que ha pres en l'assumpto que se'n alegrará.
Surt á la finestra, lo crida ab insistencia y puja 's pot dir casi per forsa.
--Entri, Peret; al menos podrá descansar.
--Ja estava be; com que no m'agrada donar molestia y menos á casa de un malalt.
--Sempre estará mes be que abaix de la escala.
--Ja li deya jo.
--Be, ja soch aquí... ¿cóm está la ferida del seu pare?... que encare fa llit?...
--No es pas á casa.
--¡Ah! ja surt.
--Si are es á casa 'l procurador que arregla la causa.
--¡La causa!... Ja teniu pres al Arturo?...
--No... ja veurás... Los vehins que no han perdonat cap mena de sacrifici per averiguar lo seu paradero, varen anar á la bolsa y als cassinos de bolsistas, pero inútilment; al últim se 'ls va ocorrer preguntar al municipal de punt de la Gran-via, lo número de la conductora que va carregar los mobles y ab aixó varen poguer descubrir lo paradero de aquella tal Antonia; varen ferli una visita; diuhen que 'ls va rebrer molt be, es una casa de molt luxo; figureus que hasta 'ls va fer pendrer una copa de licor. Tingueren mes de una hora de conferencia y 'ls contá unas historias que sembla mentida; va dirlos que era l'Esca del pecat y per aquest motiu va despreciarlo fugint d'ell. Ab aquestas esplicacións, desseguida varen pensar que no 'n treurian l'aigua clara, que ella ho deya per no descubrir hont parava, pero á copia de súplicas y esclamacións, va dir que lo únich que sabia de l'Arturo era que menjava y dormia á la fonda de las Cuatre Nacións. Ja 'n varem tenir prou; lo pare ab lo desitj de conéixel y esbrabarse de una manera ó altre també hi va volguer anar.
Lo primer que varen fer fou empendrer un cabo de polissons conegut, li contan de lo que 's tractava y va ajudarlos; se'n van, com es de suposar á la fonda, preguntan pel Arturo y també 'l negavan, deyan que no sabían quí era y que ni l'havían sentit may anomenar.
Estavan desesperats fins al capdemunt; lo cabo de polissons los feya la forsosa dihent que volia fer un reconeixement y l'encarregat va contestar que li permeteria sempre que portessen los papers ben despatxats. Donavan lo temps per perdut y ja eran á la porta á punt de eixir á la Rambla, quan tot de un plegat 'l pare que se havia quedat al darrera de tots, fa un crit de: --¡Pillo! es aquest, ¡agafeulo!...
--¿Era l'Arturo?...
--¡Ca! ¡no! Era 'l que havia donat la punyalada al meu pare. Ell va fugí, pero á cosa de vint passas, varen aturarlo 'ls que passavan pel carrer, sentint los crits y al veurer un home que corria. Varen ferli una infinitat de preguntas y ell sempre negava dihent que 'l prenien per altre. --Prou que 't conech, li deya 'l pare.-- De bofetadas y cops de puny, ne va rebrer molts y al últim se 'l varen emportar al gobern civil; li varen pendre declaracions; ell negant sempre, pero no li va valer y are es á la presó; ab lo que contém que mes tart ó mes aviat cantará.
--Ja va mal quan nega. Com que no hi ha testimonis.
--Be prou que se li va coneixer que mentia.
--Pero no val si no 's trova algun justificatiu.
--M'agradaria coneixel.
--¡Ay, Peret, gran cosa veuria! diuhen que es un home tan repugnant, que ab la cara solament ja paga.
--No hi fa res; pero no diu vosté que nega per no descubrir al culpable?
--Sí, perque ell per forsa havia de ser comprat.
--¡Fa una cara de perdona-vidas!
--Pot ser ab las mevas manyas podré descubrirho.
--Cóm?
--Donantli entenent que si confessa la veritat y diu ahont se troba qui va pagarlo per la brutal acció, que se 'l recompensará posantlo en llibertat.
--Qué vol que no li hagin dit los altres...
--Tot es cosa que 's pot probar.
--Com que te tanta palica --digué la Roseta--, lo que no 'n tregui ell ab bonas paraulas...
--Donchs si hi vol anar demá á l'hora que deixan veure als presos, crech que hi va 'l pare.
--A quína hora?...
--De deu á una, no n'estich ben segura; pero sé que á cuarts de deu han quedat per anarhi surtint de aquí 'l pare ab lo del tercer pis.
--Ja 'm ve malament... pero faré un esfors, díguils que m'esperin.
--Tot lo mes perderá un dematí.
--No val la pena quan una cosa convé.
--Anemsen, Peret, ja deu ser tart.
--Sempre que vens, sembla que siga d'escapada.
--No 't pots queixar; t'hem fet un bon rato de companyía.
--No gayre.
--Prop de duas horas.
--Si os voleu quedar á sopar...
--No, gracias; á casa deuhen estar ab ánsia.
--Demá probablement tornaré á trevallar.
--Ay, gracias á Deu; me'n alegro... Vamos espressions á ton pare... Anem, noy aném, es molt tart.
--No 's descuidi de dirlos que m'esperin.
--Ne tindrán una satisfacció.
--La satisfacció será meva si puch fer alguna cosa en be de vostés.
## XIII
Crech que no deus poguerte queixar de mi, tens tot lo que necessitas, donas, reunions los dimecres y tens duas butacas de propietat al Liceo.
--¡Ah! si, si; estich molt contenta.
--Donchs jo estich queixós de tú.
--¿De mí, per qué?...
--He notat que tens molta franquesa ab en Manel y en Cintet, principalment ab l'últim.
--Ets molt gelós, marqués; y sabs que á mi no m'agrada y t'exposas portante aixís á que 't dongui una llissó.
--A qué ve que 'ls espliquis los nostres enrahonaments?
--No es pas cap mal.
--Després donas entrada algunas vegadas á certa classe de gent, que la veritat, no 'm satisfá.
--A quí 't refereixes?
--A n' aquells subjectes que aquí s'internaren demanant referencias de l'Arturo. ¿Perqué vares donarlos entrada? ¿quí 't fá embolicar en cosas que no t'hi va ni t'hi ve res?
--Varen ferme llástima.
--Y si aixó 't dú algun conflicte, quí te 'l abonará?
--No 'n tinch cap por.
--A quí no 'n te, moltas vegadas n'hi fan. Are supósat per un moment, que en vista de lo que vares esplicarme, l'agafan; ¿tu creus no ser molestada? Donchs ho estarás, sí, fenthe anar á donar declaracions.
--Diré que no 'l conech.
--No 't valdrá; y ademés si li troban cartas de quant li escribias, t'acusan per haver declarat en fals.
--Be, be; no m'amohinis... Vols que no digui ni una paraula als teus amichs? seré muda devant d'ells; no vols que deixi entrar mes á la familia que fa investigacions per trobar al que sens motiu li dius ton rival? Donchs en donant orde als criats de que quan tornin se 'ls diga que no hi soch, tot está acabat.
--Tampoch vull que ho portis al extrém de no enrahonar lo necessari als amichs, res de aixó; lo que desitjo es que no hi tingas la franquesa que 'ls demostras. En quant als aludits vehins tampoch deus haver de negarte are que has comensat; pero de avuy endevant suprimeix las historias que 'ls contavas y dígals que no sabs res mes de tal personatje, que l'has oblidat y que ni siquiera pots sentir parlar d'ell.
--Se cumplirá tal com desitjas, no t'enfadis y pensém sols en divertirnos. Demá vindrá la modista ab los figurins pel trage del ball de máscaras de la Candelera.
--Que tinch que veurer jo ab aquestas cosas?...
--Es que voldría que tu escullisses lo trage que 'm tinch de posar.
--Tu ets qui l'ha de lluhir, per lo tant, tenim gustos tan estravagants los homens, que de vegadas nos enamorém de lo mes lleig.
--Es que m'agradaria anar al teu gust.
--Ademés faltan encare de tres á quatre setmanas; qui sab si serém vius.
--No digas aquestas cosas...
--Podría molt ben ser.
--Ja se perqué dius tota aquesta classe de improperis; prou que t'ho coneixo.
--¿Per qué 't pensas, veyám?
--Per no anar als balls de máscara.
--Veritat es que no soch ballador y aquesta classe de diversions no 'm satisfant...
--¿Recordas lo que 'm vares prometre lo dia avants de juntarnos? Vares dir que accedirías á tots los meus capritxos y que no 'm negarías may res.
--Fins aquí crech que no t'he faltat encare...
--Pero 't fas lo repetani...
--Perque sápigas donchs ab qui tractas, demá vindré á l'hora que siga aquí la modista; esculliré, sí, pero no un trage per lo dia de la Candelera, sino sis; un per cada ball.
--Ay, marqués, hont l'hauria trovat un home tan complacent, que mirés tan pel meu benestar com tu! t'estimo com may pot estimarte ningú mes, perque ets la meva mitja taronja, ma esperansa y mon únich consol.-- Y al dirli aixó se li assentá sobre 'ls genolls, abrassantlo y omplintlo de petons y caricias.
--Aném á dinar á fora, avuy?
--Fa un temps molt fresch; segons hont vullgas anar.
--A Pedralves.
--Quan vullgas.-- Tocan un timbre y 's presenta un criat de gran librea.
--¡Senyora!...
--Que enganxin 'ls caballs.
--Al moment.
--Si algú vé, digas que no rebo en tot avuy.
--En la sala d'espera hi han D. Manel y 'l Sr. Quer.
--Has dit que hi eram?
--Si, senyora.
--Qué faig, marqués?...
--Que passin.
Desapareix lo criat y entran los dos amichs particulars.
--Donya Antonia, tinch lo gust de saludarla... ¡Marqués! qué tal?
--Vosaltres sempre cumplimentosos.
--Venim per dirte si vols formar part al palco pels balls de máscara?
--Te rahó, que ja no me'n recordava.
--Nos lo guardan per si 'l volém.
--Si ella vol...
--Sí, si, pren l'abono; al palco s'hi fa molta broma, y als balls es precís divertirse.
--Es que aquets devegadas portan unas senyoras...
--Si son de broma, qué hi fa?... Ja 'm posaré la máscara perqué no 'm conegan.
--Marqués, si algú que no fos de casa 't sentís, se creuría que 'ns fem ab lo mes relajat.
--Si no ho es, poch se'n falta.
--¡Senyoras que s'emborratxan! veyas qué poden ser.
--No cal que digas, bastant te divertía... y en prova d'aixó que may has fet falta en cap ball.
--Ja ho crech --digué l'Antonia-- y are ve á fer l'escrupulós.
--Hi seré ab una condició.
--Digas.
--M'haveu de prometre que tindreu seny.
--No veurás cap escándol al palco, que ja sabém hont anar, sols hi haurá broma y alguna que altre pítima.
--Has llegit, trencant las tevas rahons, la gacetilla del _Diario de Barcelona_?
--La gacetilla?...
--Vull dir en los partes, la catástrofe del vapor "Molinulga", es molt trist.
--¡Ah! sí; he llegit que s'han reventat las calderas; pero aquest parte es vell, ja 'l portava lo dia 20.
--Sí, pero avuy hi ha molts mes detalls. Diu que 'l vapor navegava á las alturas de Puerto-Segura á 17 graus al Sud; lo mar estava agitat y al fer la explossió de las calderas lo vapor va partirse pel mitj, fent volar una porció de passatgers de tercera, junt ab las mercancías del costat de la máquina; doná encare lo temps precís per deslligar alguns bots y tirar salvavidas á l'aygua; pero al sumergirse l'embarcació al fons del mar, va atraure 'ls bots que atestats de passatgers no varen tenir temps de allunyarse y anaren també á pico. Unicament s'han salvat, per miracle, lo comissari, sis mariners y dotze passatgers de primera y segona; l'enginyer podia haverse salvat si hagués volgut, pero va suicidarse ab un revólver al haberse verificat la explossió. Los náufrechs varen ser auxiliats per un vapor francés, després d'estar dos dias á la bona de Deu, entre Villabella y S. Tomás y 'ls desembarcaren al Brasil, presentantlos al cónsul de sa respectiva nació.
--Ha de ser molt trist pel que s'hi trova.
--Ja ho crech.
--Jo, encare que hi hagués probabilitats de salvarme, crech que moriría; si no ofegada, de por.
--Ni may que 'ns hi trobém.
Torna á presentarse 'l criat y exclama.
--Lo cotxe está á la porta.
--¡Ah! bueno.
--Voleu venir?...
--Gracias, marqués.
--Tindrém molt gust en que 'ns acompanyin fins á Pedralves.
--Tenim assumptos...
--Sens cumpliments.
--Donchs aceptém.
Pujaren tots quatre y 'l cotxe marxá com un llamp, arrastrat per dos briosos caballs de rassa andalusa que anavan á galop estés.
## XIV
Peró d'ahont ha vingut aquesta gran fortuna?
--Una jugada de bolsa.
--¡Estás de sort!
--Vindrá be; puig será facil convencer á aquesta familia tan pesada; ab lo diner se fá y desfá de lo que un vol.
--¿Qué pensas fer?
--Sobre lo que m'has esplicat de un tal Peret que sembla molt aixerit y m'está perseguint, tan que tinch por de que 'l dia menos pensat me trobi, ell mateix que mostra tan interés per perdrem, es del únich que 'm refio perque m'ho arregli.
--Cuidado, que no 't passi lo contrari.
--¿Y en Mala-ánima com está?
--Negant sempre; pero m'ha dit que ja está cansat ab dos mesos de presó, y si no procuras tréurel, no respón de lo demés.
--¿M'ha amenassat?
--No; pero 's veu que está molt aburrit y quant un te la vida pesada, sol dir las cosas que te mes lluny del pensament.
--Avuy quan hi anirás, tindrá una alegria.
--Arturo, es precis que aixó s'acabi promte; no 'm satisfá molt anar á la presó, me'n dono vergonya, tothom me mira y entre la cara que 'l tal subjecte fa ja de criminal, tinch por pels que 'm veuhen, que quí sab lo que 's deuhen pensar de mí.
--No fassis cás de la gent, ademés ab ell confio lo poguernos venjar.
--Creu que si fins avuy he fet lo que he fet, ha sigut mes per aixó que altra cosa.
--Ademés ja veus que es callat; un altre á son puesto m'hauria descubert.
--Tens rahó; ja veus quant costa una mala pensada.
--Me sembla que tot lo mes tart demá quedará arreglat y absolt.
--Ab qué contas?...
--Déixem fer, ja veurás com surto del pas. Avuy som dijous, lo dia que precisament aquest tal personatge, diguemho aixís, acostuma á anar á la presó.
--Vols dir en Peret?
--Lo mateix; son las deu, hora en que precisament li trovarás; ves per última volta á n' aquest ditxos carrer de Amalia, digas á ne 'n Mala-ánima que 'l negoci es fet y cobrat y á n' aquest tal Peret, que vinga á aquí, are; l'espero.
--Ja sabs lo qué dius?...
--Lo que sents.
--Vindrá, si; pero no sol, ab algun agent d'orde públich...
--Aixó ho faria si li diguessem lo nom.
--Y si no li dius, un cop sápiga que 'ts aquí, ja veurás lo que 't passará.
--Deixem fer á mi. Ves desseguida á la presó y li dius que hi ha un subjecte anomenat D. Carlos Vilumara, que te datos justificatius d'ahont se troba l'Arturo, y que vist l'interés que 's pren en la part activa de la causa, l'ajudará en tot y fins lo recompensará.
--Pensa be lo que fas.
--Estich persuadit de que triumfaré; corre, no perdis temps, avuy será 'l últim dia: no 't veurás precisada cap mes volta, á tenir que visitar la presó.
S' arregla, puja al cotxe que te sempre parat á la porta y á sa disposició; y no havia passat una hora, quan la cambrera entra á son despatx notificantli que al recibidor esperava un jove que ab la targeta de la senyora, preguntava per un D. Carlos Vilumara.
--Dígali que passi á la sala.
--Molt be diu.
En un tancar y obrir d'ulls se vegeren los dos cara á cara, reconeixentse mútuament.
--¡D. Arturo! Vosté es D. Arturo! M'han enganyat vilment, exclamá, disposantse á marxar per donarne part.
--No t'alteris, home, escolta; al fi y al cap no 't cou pas la llaga.
--¿Qué vol dir? ¿Qué pretent?
--Faré historia y veurás com la manera de obrar y desitjos de mes endevant, no han sigut ni serán dolents.
--Espliquis.
--Tu, tens relacións, tens promesa; si la estimas, alguna volta t'haurás propassat en certa clase de proposicions, que retxassan de moment moltas donas y hasta se fa impossible quan es honrada en tota la extenció de la paraula, pero allavors es quan se recorre á medis mes violents.
--Jo may...
--Calla, home, que si tan convingués, sabria citarte algun fet que la teva promesa mateixa ha confessat á las amigas del trevall.
--Pero may me atreviré á la seva infamia.
--Deixem acabar y 't convencerás. Jo estimava á la Gracieta, com avuy també; ab un carinyo tan gran que es impossible descriurel. Casarmhi no podia ser; lo meu amor, era 'l desitj del éxtassis; proposarli la deshonra fora inútil, sabia de sobras que no sucumbiría, pero 'm vareig valdre de un altre medi.
--Si, ja 'l sé; lo del pis y de mes á mes la punyalada.
--La intenció, no va ser atropellarlo, al contrari; mes va posarse á cridar y fou precís espantarlo.
--A qué ve esplicarme lo que ja sé?
--Enterarte de com va passar, posante al corrent per lo de mes endevant. Resultat de tot, que no hi ha hagut cap deshonra, lo únich que ha sufert es son pare ab la ferida. Donchs bé, á mi 'm convé que 's deixi tot mort y faig la següent proposició: A tu de moment te regalo mil duros perqué 't cuidis de arreglarho.
--¡Mil duros! digué obrint uns ulls com unas taronjas.
--Sí, trayentse la cartera y posántloshi á la ma.
--No se si dech,... aceptantlos y ficantsels á la butxaca.
--Te'n vas á trobar de moment al pare d'ella y li dius: Que si fa un document per presentar al jutge fent constar que s'ha equivocat al delatar al subjecte pres, se li regalaránt cinch mil duros, y si á pesar seu fa un altre escrit confessant terminada la meva causa, empenedintse de tot y declara que tot ha sigut farsa ó equivocació, li entregaré cinch mil duros més; total deu mil duros. Crech que per una cantitat aixís, val la pena de fer quatre ó sis dias de llit de una punyalada sens cap altre consecuencia que la del susto. Ademés, un cop arreglat, vens á veurem presentantme 'ls documents y 't recompensaré, ab altres mil duros. ¿Que 't sembla, 't veurás capás de convencels?...
--Deshonra, no n'hi ha hagut?
--No.
--Unicament la ferida, y pot dirse si acepta lo que 'm proposa, aquets pochs dias que ha sufert, li valen lo benestar de tot lo resto de sa vida, puig que trevallant, per molt que hi posés lo coll, may s'hauría pogut veurer ab tal cantitat.
--Per lo mateix; te creus capás de terminarho?
--M'atreveixo á dir que si.
--Convindría treure demá tot lo mes tart, al que ja coneixes, de la presó.
--Corro á fer las primeras diligencias; al vespre li sabré dir lo resultat.-- Y se'n va anar content frassejant entre dents las paraulas: ¡Mil duros! y altres ¡mil! després: are si que 'm podré casar prompte ab la Roseta, fins me podré establir.
--Qué tal?... pregunta á l'Adelina que se havia estat escoltant tota la conversa, detrás de las vidrieras. --Has vist si he trevallat fi? No t'ho deya que 'l diner esclavisa al home, fentsel duenyo de si mateix?
--T'ha surtit be, no sé perqué... encare no pots cantar victoria.
--Lo diable son las donas, sempre desconfias.
--Veritat es que una suma com aquesta, son capassos de aceptarla.
--Ja ho crech.
--Me sembla que 'ls has ofert massa.
--Es precís.
--Ab menos s'haurian acontentat.
--Aixís queda terminat mes prompte: ademés que 'm son á mi dotze mil duros que 'm costará la festa, quan acabo de cobrar una partida que sembla que may s'hagin de acabar!
--Com mes se'n tenen millor.
--No sigas ambiciosa. Y en Mala-ánima?
--Satisfet.
--Ja ho crech, te de cobrarne vint mil de un coll...
--¿Vint mil?... donchs digas que tot ho reparteixes? Aixís si que 'ls acabarás aviat.