Part 3

Lo pis, se componia de un recibidor, una cuyna que desde que se havía possessionat del pis lo marqués, no havia vist ni foch ni fum de cap mena; un salonet biblioteca ab la corresponent taula; una sala amoblada, en la que penjavan de las parets una porció de cuadros, no al oli, sino ab láminas de la _Historia de una muger_ y las _Cuatro sotas_ del xispejant dibuixant Sr. Planas, posadas en sensills y artístichs marchs de caoba. Al costat un altre saló á la inglesa, que avans de entrar s'hi llegia un rótul ab la següent inscripció: _Picadero_. Dintre de aquest, hi havia un magnifich tocador de senyora, ab tots los utensilis que ha inventat la ciencia en l'art de la perfumería; se pot dir que no hi faltava res; á la dreta del tocador, s'hi veya un pedestal ab una figura de marbre, que representava la _Venus de Milo_ y al altre costat, per més que no hi formava pendant, un altre pedestal ab un grupo alegórich, també de marbre que era _Lo rapto de las Sabinas_. Ademés hi havia dos balancins, cuatre sillóns, un sofá y un preciós llit de xicaranda ab incrustacions dauradas; en la paret, no hi havia mes que un cuadro al oli; representava una dona despullada que 'l poble apedregava, en lo que s'hi veya lo títul de _La mujer adúltera_.

Estava ell, com he dit avants, assentat á la otomana de la sala y mentres formava su imaginació una serie de pensaments afalagadors, la campaneta de la porta anunciá la arribada de alguna persona.

--¡Ella! --exclama al moment, y corre pressurós ple de goig y sens mirar tan sisquiera la reixeta, obra.

--¡Marqués!...

--¡Oh! --exclama cambiant tots los colors de son semblant, ab la sorpresa de veurer enganyada la seva ilusió.

--No 'm creyas veurer aquí, veritat?

--Confesso que no, Adelina.

Lo nou personatge es Adelina Borel·li, ex-ballarina italiana que parla molt be l'espanyol, á la que fa un any que manté, passantli una pensió de cincuanta duros cada mes sens altres gastos particulars.

--Pero qué succeheix per haverte atrevit á tornar á aquesta casa, sabent que no volia veuret may mes aquí! ¿T' he faltat ab res de lo convingut? No cobras, per ventura, la pensió senyalada? deixo de pagarte 'ls comptes de la modista y demés?...

--Sí, es molt cert; res me falta pera viurer be pero 'm manca l'element principal que 'ts tú.

--Jo?... vinch sovint á veuret, no sé de que 't pots queixar.

--No, si no 'm queixo de res, al contrari; en vista de que fa cuatre dias que no m'has vingut á veurer, estava ab ánsia per saber noticias tevas y al mateix temps vinch á donarte una noticia...

--¿Una noticia?...

--Si; un verdader aconteixement.

--Qué es? parla, de una vegada.

--He sentit los primers síntomas de...

--Calla, no continuhis més. ¿Es possible que tu hagis pogut engendrar? --exclama nerviós.

--¿Es aquesta la manera de rebrer una noticia que hauria de serte tan grata com á mi mateixa?

--Grata, dius, cuan haurias de morirte de pesar al pensar que donas entrada al mon á un ser desgraciat ja de naixensa, sense nom?...

--¿Sense nom, dius? tu, no li donarás lo nom?...

--Comprens que un home de la meva posició consenti que 's descubreixin devant de la societat los secrets del vici?

--No creya que un home ilustrat com ets tu, se negués á lo mes natural, que es amparar al sér á quí has donat vida, que es la teva propia sanch, perque suposo que be 'l deus considerar com á fill teu.

--Tot es cosa que podría ser.

--Ho duptas... m'insultas; sabs verdaderament que de haver accedit á las pretensions de altres, fora avuy millonaria y que per tu vaig despreciarlos á tots, per tu vaig retirarme del teatro ahont guanyava lo suficient pera passar la vida alegre, voltada de pretendents que 's desfeyan per mi en obsequis y galanterías... Aixís m'ho pagas? Aquesta manera de procedir, no es propia del que te un títul com lo teu. Que aixó ho fes un home sens estudis se compendria perfectíssimament; pero tú... tú?...

--No sé com he tingut paciencia suficient pera escoltarte, sens acompanyarte á la porta.

--Fesho, home, no faltaria sino que armessis escándol.

--Ja ho comprench, has vingut aquí per tenir cuestions, á fi y efecte de rompre la nostra amistat!...

--¡Miserable!

--Be, vamos; te convé liquidar las nostres relacions perque hi ha algun galant jove en porta que vol ferte felis...

--Ets un miserable, en tota la estensió de la paraula y ab tots los teus diners.

--Si no callas t'escanyo.

--¿Fins á n' aquest extrém te rebaixarias y foras capás de pegar á una dona?

--Precisament per aixó no ho he fet ja; per no rebaixarme. Ves, enhorabona, si tens algun capritxo per satisfer.

--Tu sí que deus tenir altres capritxos.

--Res t'importa; si 'ls tinch es perqué puch, vull y tinch per ferho.

--Y ho confessas...

--Lo que tens de fer promte es marxar y no dir res més, de lo contrari 't retiro la pensió.

--Si no te la necessito...

--Tu ho has dit; la refusas.

--Si, home, si; me la buscaré per un altre cantó; y al últim extrém, encare soch lleugera de camas per tornar al teatro altra volta; jo guanyaré lo pa del meu fill y per mes que 't pesi li donaré lo teu nom.

--Jo ho negaré; perque aixís com pot ser meu, pot ser de un altre.

--¡De un altre!... Quan sabs que ni vaig á la plassa per no mourem de casa!...

--Que sé jo lo que hi fás ni qui 't ve a veurer.

--Está be, marqués; jo 't maleheixo y juro pel fill que porto á las entranyas que 'm venjaré fente tan mal com puga; 'm venjaré, si, dels disgustos que m'has fet passar durant aquest any.

--Fes lo que vullguis y de tot te perdono ab tal de no veuret may més.

--¡Malehit sigas!

Dona mitja volta de una revolada y surt furiosa tirant per terra una butaca que li destorbava 'l pas.

--Gracias á Deu que ha marxat!

Y ho deya de cor; ab lo temor de veurers compromés si arriba á trucar en aquell moment la Antonia.

Tot just havia arribat l'Adelina al carrer, puja la portera 'ls esglahons de tres en tres y li comunica que la senyora de la targeta havia tornat y sabent quí hi havia á dalt, no s'havia atrevit á ferla pujar.

--Qué li has dit? --pregunta febrós y ab recansa.

--L'he disculpat dihentli que tenia visitas, no de cap senyora, si no de amichs.

--Has fet santament; veig que ho entens, aquí va un altre duro per lo be que t'has portat.

--Mil gracias, senyoret; jo per aquestas cosas... ¡Ay pobre de mí! trucan á la portería.

--T' ha dit si tornaria?...

--Si senyor.

Baixa uns quants esglahons, mira á la persona que trucava, desde dalt lo replá y torna á pujar altra volta per dirli:

--¡Es ella!

Efectivament, donya Antonia de Roca-viva als dos minuts se trovava dintre la habitació que avants he descrit, hont hi havia al entrar en cert cuarto lo rótul de _Picadero_.

--¡Marqués!

--¡Antonia!

--Lo sorpendrá la meva visita.

--Com que m'ho havia promés, no duptava que tart ó dejorn ho cumpliria. Ahir no va venir al teatro, va faltar á la consigna.

--Per só vinch; ja veu que del mal lo menos, encare hi ha guanyat sa Excelencia.

--Deixemnos de tractaments y tutejemnos; á la fí nostres cors han de ser hú.

--Es cuestió de parlar; perque may faig las cosas de cualsevulga manera.

--Esplícat.

--Estich cansada de viurer ab l'Arturo, 'm repugna y me'n vull separar.

--Ben fet.

--Tinch grans motius y per molts conceptes he pres aquesta determinació. La nit passada m'ha fet malbé.

Y li contá tot lo succehit.

--Calcula, marqués, que va deixarme desmayada y sola ab lo pis obert, si no m'arriba á auxiliar la cambrera fentme olorar éter, crech que hauria espirat; aixis es que estich resolta á no veurel mes; y avans de separarme vull tenir una bona sentada ab tu.

--Ets la reyna del meu cor; digas, demana y serás atesa en tot y per tot.

--Jo soch molt capritxosa.

--Ho suposava; tindrás lo que necessitis.

--No vull que se 'm privi may de anar en lloch, ab la condició que pots venir al meu costat sempre que vullgas.

--Estich conforme.

--Al arreglarte ab mi, has de olvidar á totas las altras donas, inclús la que ha sortít de aquí fa un moment.

--Cóm ho sabs?

--Soch molt astuta; al dirme la portera que tenías visitas y que eran amichs, he comprés que la tenías ben instruhida y m'he passejat amunt y avall de la acera per veurer quan sortirian, si n'hi havia cap de conegút, pero ha resultat lo que 'm presumia: ¡Una dona!... L'has de olvidar, sents?...

--Será tal com dius.

--En quant als mobles no me n'has de comprar; ne tinch de sobras, pero vull que 'm lloguis una casa al Passeig de Gracia, ab jardí.

--Si, si; tot.

--Sols ab aquestas condicions puch ser teva.

--Soch ton esclau.

Lo marqués estava boig de alegría; encés y roig com los grans de una magrana, se besaren una y mil voltas. Desde aquell instant varen fer jurament de no separarse l'un del altre y als pochs dias estava instalada á la casa de sos ideals, ab cambrera, sota-cambrera, criats y jardiner.

## VIII

En lo taller de can Verdereau feya cuatre dias que no havian vist á la Gracieta.

--Qué li deu haver passat? --preguntava la Remedios á las demés amigas de travall.

--Pot ser que estigui malalta; pero 'm sembla que haurian portat recado.

--Lo que podém fer, es anar en corporació fins á la capella de Marcús; aixís son pare 'ns treurá de duptes.

--Jo no puch venir --exclama la Roseta-- ja sabeu que cada dia m'espera en Peret...

--Ho deya per anarhi totas...

--Ja 'm direu demá lo que fá 'l cas y si es necessari, faré un sacrifici.

--Com vullgas.

Al ser l'hora plegaren y totas, menos las que tenian promés, se decidiren á fer la visita consabuda. Al arribar á la plasseta, girant á la cantonada hont acostumava tenir en Pau son taller ambulant de ataconador, veuhen lo replá que forma al haver pujat uns quants esglahons, net com una patena, sens la menor senyal d'haverhi estat ningú.

--Ay, ay; no trevallava aquí? --exclama la Pilar.

--Sí; pero ho trobo estrany.

--Espereus; ho aniré á preguntar á la taberna del devant que sempre li guardan lo vetllador, los tamborets y las eynas.

Entra un moment á la taberna del devant y torna á sortir al cap de una estona.

--He vist los utensilis del pare de la Gracieta y l'aprenent del taberner m'ho ha dit que fa cuatre dias que no 'n saben res.

--A n' aquesta gent los ne passa alguna de grossa.

--Sabs ahónt viuhen?

--Sé que es lo carrer de la Allada, pero no sé quin número; mes recordo perfectament la escala, per haverla acompanyat la setmana santa del any passat, després de seguir munaments.

--Aném á veurer si hi sabém trovar?

Se'n van al carrer de la Allada; y s'aturan á la escala referida.

--Es aquesta, prou la conech.

--Hi pujém totas?

--Si, si.

--Jo opino lo contrari; lo mes acertat fora pujarhi una sola; podria haverhi malalts de cuidado y sempre se evitan molestias al pacient.

--Es igual, puja tu; nosaltres t'esperarém y si es cuestió que 'ns tingan de menester, avísans.

--No faré mes que preguntar pel benestar en nom de totas, per saber la novetat.

--Ves, ves.

Mes de mitj' hora va durar la visita en cuestió; impacientas esperavan la tornada de la Remedios y per fi 's presenta blanca com la paret y tan pálida que semblava que estés passant una basca.

--Qué hi ha de nou? --exclamaren totas á la vegada.

--Molt y dolent.

--Dolent?...

--Sembla mentida, os ne faréu creus; anemsem y pel camí os ho esplicaré.

Las hi contá lo de la nit del succés.

--Pero, qui es que está malalt; ella, ó son pare?...

--Ella, no te mes que 'l susto; qui está ferit es ell; al veurers enganyat dintre 'l pis per llogar, anava á cridar auxili y l'homenot després de amenassarlo li enfonsá un través de dit la teya, que li ha interessat la segona costella de la part dreta, amenassantlo en donarnhi un altra al coll al mes petit moviment. Després, ha dit, va sentirse un truch y aquell home li digué: --De aquí un quart pots sortir de aquí; pero si ho fas un sol minut avants te degollaré-- y va desapareixe.

--Cosas aixís fan esgarrifar.

--¡Ay! jo tota m'esborrono.

--M'ha fet un encárrech.

--Sí? qué es.

--Los vehins de la escala s'ho han pres ab interés y volen fer agafar á l'Arturo y seguirli causa criminal; pero no saben ahónt viu; qui crech que 'l coneix, es la Roseta. ¿Recordéu l'últim dia que hi hagué aquellas cuestions per sobres lo de 'n Peret?... la Roseta va deixar anar un entretoch com si 'l conegués; y m'ha encarregat la Gracieta que te desitj de véurerla y es probable que ab lo que sab, descubrirán lo paradero d'aquest grandíssim pillo.

--Sí, sí; que l'agafin y que 'l penjin.-- Se despediren horroritzadas per lo que acabavan de saber, esperant l'endemá, ó siga l'hora de cumplir l'encárrech.

## IX

Seu, Roseta; descansa que deus estar cansada.

--No puch estarme molt rato aquí, perque en Peret m'espera abaix de la escala.

--Perqué no 'l feyas pujar? Vols que 'l cridi?...

--No, no; las amigas m'han dit que tenias de véurem, y per aixó he vingut. ¡Ay filla! quan m'han dit lo que os ha passat, se m'ha posat la pell de gallina; ja ho sabia y m'ho pensava que t'enganyaría, pero que hagués pogut arribar á tal extrém, may. Y qué tal, cóm está lo teu pare de la ferida?

--Per are han dit los metjes, que si no recau de aquí un parell de dias ja 's podrá llevar.

--No li deixis fer lo valent, cuidal molt... ¡Ves quí ho havía de dir!...

--Sort qu' estava aconductat y la germandat nos passa un duro diari; que si no afigurat cóm ho hauriam pogut passar sense trevallar ni l'un ni l'altre.

--Prou que ho veig; perque tu, prou feyna deus tenir en haverlo de cuidar. ¿Que 'l vetlleu?...

--No mes que 'ls dos primers días, ara no n'hi ha necessitat. De lo que estich molt contenta es dels vehins, que s'han portat molt be; tots se m'han ofert.

--Del mal lo menos; pero com que tothom está subjecte á una desgracia, sempre es bo estar be ab los vehins; en cosas aixis se coneixen los que son bons.

--Están queixosos perque no vaig delatar desseguida á l'Arturo; pero ab aquellas amenassas que m'havia fet de matar al pare si no surtia lliure, veyas, pósat al meu puesto.

--Vas fer be.

--Lo del tercer pis, hi ha dias que fins pert cuarts de jornal buscantlo pels carrers de Barcelona. Si 'l troban, se'n fará set pedras; jo 'ls vaig esplicar aquellas cuantas paraulas que varem tenir; y tant lo que t'he dit com lo de dalt, en fí, tots, tenen empenyo en trovarlo y están creguts que tu pots donar un poch de llum y es fácil que aixís y seguint lo fil poguém donarli cassa.

--Jo, pobre de mí, no puch dir que 'l conega, lo tenia present, perque soch amiga de una que li diuhen la Paula que havia sigut portera de casa sos pares y mes tart ho havia sigut també ab un' altra que precisament lo tal Arturo hi tenia una donota de aquestas que 'n diuhen... qué 't diré... vaja, que la mantenia.

--Sí, sí; ja 't comprench.

--Com que jo visch pels barris del carrer de Lauria á l'altra part de la Gran-via, quan vaig á trevallar, molts cops m'aturo á la portería de la Paula y... ¡m'esplicava unas historias!... Va dirme, un dia entre altras cosas, que no me'n recordo, que son pare l'havia desheredat per malgastador y que sé jo...

--Ja estás ben convensuda de que es lo mateix?

--Prou que n'estich; com que molts dias mentres m'estava enrahonant, ell baixava de dalt...

--Perque no m'ho esplicavas avans?...

--¡Ay, filla! may m'ha agradat fer perdrer la ilusió á ningú; prou que venen després los desenganys.

--Quina casa es aquesta de la Gran-Via?

--No sé 'l número; pero si vols hi podré acompanyar á la persona que tu designis.

--Será lo millor que podrém fer... ¿Vols entrar al cuarto del pare?...

--No; deixal descansar... me'n vaig que aquell se deu desesperar abaix esperantme.

--Cóm quedém?

--Are anant ab en Peret li deuria sapiguer greu que anessim ab algú altre...

--¿Que 't sembla si faig venir demá á las set del matí á casa teva, al vehi del tercer pis?

--Massa dematí; que vinga mitj' hora mes tart; l'acompanyaré fins á la escala y que s'arregli.

--Tens rahó, si; aixis se n'enterará millor.

--¿Sents? trucan cinch pichs, es ell que está impacient, adeu; m'alegro de la millora y desitjaria que 'n surtis be, com mes aviat millor.

--Gracias, memorias á totas; te 'l faré venir á dos cuarts de vuyt.

--Si; adios.

--Adeu; cuidado, no caigas, que aquets esglahons relliscan.

--No tingas por.

--bueno, bueno, ¡adeu!

Ab aquesta nova varen posarse en moviment tots los que tenian interés en fer perdrer á l'Arturo; aixis es que 's reuniren, acordant fer guardia devant la casa de la seva querida, pensant que una hora ó altra, ell hi havia de entrar.

--Voleu dir que no seria millor preguntar á la portera á quinas horas hi acostuma á anar?

--¡Ca no, no! no hi ha que fiarsen de las porteras; com que son tan xerrayres... ¡oh! y aquesta que crech que li diuhen: la trompeta del barri; ca, ca 'ns destorbaria 'l marro: femho á las mata-callando que 'n surtirém millor.

Los mateixos que 'l varen coneixer lo vespre que indignats entraren al pís de la Gracieta, als crits de ¡socorro! feren inutilment centinella tal com havian quedat, rellevantse cada duas horas, per espay de tres dias y duas nits y per fí determinaren enrahonar ab la portera.

--Viu aquí un tal Arturo...

--Hi vivia.

--Que s'ha cambiat de pis?

--¡Ca! li va passar un xasco que es digne de figurar en una historia, per cert que li va estar molt be; jo me'n vaig alegrar.

--¿Qué ha passat?

--Lo mes bonich de aquest mon. Ell se pot dir que no hi estava en _todo_; acostumava á venir á mitja nit quedantse á dormir fins á las 9; hi havia dias que marxava mes tart, altres mes dejorn y alguns cops, pero pochs, venia de dia. Quan tot de un plegat... ¡Ah! 'm descuidava de dir que no era casat pero vivia amistansat ab una tal Antonia, una poca-vergonya com ell... Donchs com deya, _de la noche á la mañana_, ella me 'l planta per un altre, emportantseli tots los mobles sens deixarli un clau. Ve ell la nit següent de haver desembrassat lo pis, se fa obrir pel vigilant y truca que trucarás, com que no hi havia ningu al pis, naturalment que no responian; lo mes xocant encare es que va quedar trucant á dintre la escala sens poguer sortir; ¡com que 'l vigilant tenia la clau! per fi va decidirse á pujar dalt del terrat hont tinch lo meu cuartet: truca. --Qui dimoni deu haverhi en aquestas horas?-- vaig pensar que hi havia alguna novetat. Obro y m'adono que es ell; ¡varen venirme unas ganas de riure!... No vaig tenir altre remey que esplicarli lo de la Sra. Antonia... ell treya foch pels caixals, vaig acompanyarlo fins baix per obrirli la porta del carrer: mentres baixavam esclamava irritat --¡Juro que 's recordará de mi! ¡No anirá á Roma per la penitencia!...-- Va despedirse y may mes n'he sapigut res.

--Si que l'havém feta bona; es á dir que no sab ahont, ni cóm podrém trovarlo?

--Sé que es bolsista, pero res mes.

--¡Ah! ja 'n tenim prou; en tenint lo cau trovarém la rata.-- Y comensaren á fer las primeras investigacions, que creyan d'éxit segur.

## X

Estém á últims del mes y per aixó he vingut; ja sabs que tenim de facturar las caixas y anar per l'asseguro.

--Totas están llestas, menos la petita.

--Vull cuidarmen jo. ¿Hont'es la dinamita?

--Ja es á dintre.

--¿Y la máquina?

--Al costat de la caixa, ab lo pistó y 'l martellet.

--Pórtamho tot, que la vull arreglar are. Entretant, ves á la agencia del vapor y que 't dongan las declaracions y fulla per embarcar las mercancías; digas que son catorze embalatges de sederias per Montevideo; pregunta fins quant hi ha de temps per entregar lo género; empórtaten la clau del magatzém y tanca bé; aixís no haurás de trucar quan tornis y tu mateix podrás obrir; vina prompte que t'espero.

Marxa en Mala-ánima y ell s'entreté donant corda á la máquina que la te per 384 horas ó sigan setze dias; coloca 'l martell alt que comunica ab lo fil-ferro que va directe al pistó de la dinamita y un cop feta la operació, posa ab cuidado la tapa, tancantla herméticament ab claus de caragol per no haver de picar, puig que de lo contrari s'exposaria al perill d'explossió; un cop está ben tancada no hi ha cuidado per mes que fassin anar l'embalatge de cualsevol manera.

Just acabava quan retorna en Mala-ánima ab la guia y demés documents indispensables pel embarch.

--M'han dit á la agencia que tot lo mes tart poden rebrer las mercancías fins demá á las dotze.

--Corrent; á las nou li farém portar. Cuydat dels carros, te'n vas al vapor y cuan ho hagin rebut, que 't dongan coneixements ab recibo; t'esperaré al cuarto del Hotel y anirém per la pólissa del seguro. ¡Ojalá 'ns vagi tot com la primera vegada!... Aquest cop es cuestió de fer 80,000 duros; lo suficient per estar tranquil una dotzena d'anys.

--Es molt exposat lo que fém.

--¡Hola! ja t'espantas?...

--No senyor, peró...

--¿Va passarnos res l'altra vegada?...

--Es que no 'm compren; vull dir que valdria la pena de ser mes ben recompensat.

--¡Ambiciós!... ja no estás content?

--Vosté percibeix uns beneficis, que á proporció de lo que 'm dona, no representa res...

--Desitjo ferte content, perque may pugas queixarte; en lloch de 80,000 duros, l'asseguraré per 100,000 y 't donaré 'ls 20,000 del pico; ¿estarás satisfet?

--Si senyor, no desitjo res mes; y are mes que may comensaré 'ls altres travalls pel projecte de la Gracieta.

--¡Ah! sí, sí... M'he ficat al cap que ha de ser meva á tota costa.

--Ho será, vaya si ho será.

--No creguis que li tinga cap estimació, al contrari, la detesto; pero tinch deliri per venjarme del botxorno que 'm va fer pendrer á casa seva...

--Per are no se'n deu pas riurer; lo que es son pare...

--Vas ferne massa.

--Ell mateix va obligarme; no volia callar.

--En fi, lo que 't recomano ademés es lo següent: procura que tot vagi com cal y un cop estaré servit de la famosa Gracieta, que tan ha donat que parlar, te la passaré á tu, perque 'n fassis lo que vullgas.

--¡Oh! gracias, senyoret; may m'havia atrevit á dirli que m'agradava; desde la primera nit que la vaig veurer de qüa d'ull me'n vaig enamorar; lo que m'acaba de dir, basta, perque posi tots mos esforsos pera conseguir son anhel.

--També s'ha de pendrer alguna determinació fins á saber lo paradero de l'Antonia; aquesta sí me la te de pagar; pero no moguém fressa, esperém; acabat l'assumto del negoci, pensarém lo camí que s'ha de empendrer.

## XI

Mister Old Judg?

--En aquest moment esmorza; si vol li passare recado; ¿porta targeta?...

--No precisa; dígali que l'espero al saló.

--Lo nom de vosté?...

--Ja li he dit que no precisava ab tal de que li manifesti que una dama desitja veurel.

--Dispensi la indiscreció.

Estém al Hotel de las Cuatre Nacions; lo dependent desapareix y al poch rato 's presenta l'Arturo.

--¡Senyora!... ¿á qué dech lo gust de tan grata visita?... No tinch l'honor de...

--Ho sabrá al instant; pero necessito estar á solas sens testimonis.

--Entrém al quarto; allí ningú la sentirá mes que jo.

--Te rahó.

Entraren al quarto y entre si esclamava ell recelós: ¿Quí será?...

--Si no li dich qui soch, vosté no ho endevina.

--Efectivament.

--Donchs soch Adelina Borel·li, ex-ballarina de primera fila que havia arribat á ser la delicia en los millors teatros de Italia, Fransa y últimament á Espanya en lo gran teatro del Liceo, fará cosa d'un any y mitj. Actualment, retirada de la escena, vivia ab lo marqués... no precisa que li diga 'l nom que be prou que 'l coneixerá per sos fets.

--Pero á que ve...

--Vosté vivia ab una tal Antonia de Roca-viva?

--¡Oh! senyora, no 'm recordi...

--¿Vosté sab hont'es aquesta senyora? Donchs ab lo marqués, si senyor, ab lo marqués.

--Cóm sab...