Part 1

# L'esca del pecat

Manuel Figuerola i Aldrofeu

1890

`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.`

Al acerrim catalanista

D. Joan Hernando Palmés

Me trobava en aquestas Américas, com molts, enganyat per la ilusió, sense coneixer lo verdader terreno que trepitjava y encallat entre mitj de cuatre camins, no sabent per quin çantó tirar, puig tots me semblavan prou escabrosos.

Com aparició celestial, compareixeres tu, fent-me l'encárrech d'escriurer una novela en catalá; fores l'únich editor que vareig trobar en la América del Sud, obrintme pas á la barricada que 'm tapava lo benestar; sens tu, qui sab lo que hauría sigut de mí; vull que consti ma gratitut y al publicar lo primer llibre escrit en aquesta República del Uruguay, aprofito la ocasió pera demostrarte mon agrahiment.

Al dedicarte aquesta novela ho faig ab tan zel, que hi va tot lo meu cor, no duptant que la aceptarás ab gust, sens veurer en ella altra cosa, que l'esperit del bon desitj que anima al que 's repeteix com sempre ton afectíssim amich y segur servidor,

M. Figuerola Aldrofeu.

Montevideo, 1889.

## I

Vina, acóstat!...¡Poca solta!... ¡Desvergonyit!... Si t'arreplego, 't juro á fé de sabater, que, ó be podré poch, ó haig de rompre aquest tirapéu per damunt de las tevas costellas!...

--No us enfadéu, home, no veyéu que son canalla?

--¡Canalla! xicotassos de catorze anys?...

--¿Pero qué han fet per enfurismarvos d'aquesta manera?...

--No poch, per la gracia de Deu. Figuris que ahir, mentres m'estava posant mitjas-solas y talons á unas botinas que jo havia d'entregar llestas á las vuyt del vespre, travallava ab tot lo delit y depressa perque ja eran las set, sens pensar en altra cosa que ab lo que tenia al devant ó sía la feyna precisa, quan... com per encant, s'obran rápidament las ventallas, desapareix lo vetllador, y cauhen per terra totas las eynas del ofici, trencantse lo quinquer, que per cert no feya un quart que l'havia omplert de petroli.

--¿Que potsér era una sombra de terremoto?...

--¡Ca! no, senyora. Also 'l cap, esparverat y veig lo vetllador saltant y brincant al mitj del carrer al darrera de un carro.

--¡Aixó es art de bruixeria!...

--¿Art de bruixeria, diu?... Varen ser aquets desvergonyits, que sempre pensan quín mal farán. Veyentme distret ab la meva taleya, com que ja la portavan de cap, varen aprofitar la ocasió lligant un extrém de corda al peu del vetllador, y l'altre á la roda de un carro que feya bon rato que hi havía parat al devant; al crit de ¡Oixque!... del carrater, lo cavall tira y fou quan va succehir la catástrofe que acabo de esplicarli.

--Ja, ja, ja! Com hi ha mon es un cop de gracia. M'hauria agradat véureho que de segur m'hi hauria fet un bon panxó de riurer.

--¡Ah, sí!... Donchs cregui que jo no me li vaig fer gens.

--Tenen uns acudits aquets xicots...

--¿Es á dir, que vosté encare ho aplaudeix?

--No es que ho aplaudeixi, ho deploro per vos; pero son astucias que fan passar un bon rato distret al que te la sort de presenciarlas.

--Aném, vaya, gentu cuan gentu, contestá febrós pero ab tanta malicia que de bona gana s'hauria esbravat ab ella, ja que no podía ferho ab los autors de las entremaliaduras.

Aquest diálech lo mantenia en Pau, célebre ataconador de la capella de Marcús, ab una parroquiana que en aquell moment passava per la acera del carrer.

Serían aproximadament dos quarts de set; hora en que surten los noys del colegi y á la que precisament acostumavan á propinarli las séries de disgustos á en Pau pera divertiment d'ells y del vehinat.

Es un bon home á carta cabal; d'estatura, mes aviát petitó que altra cosa, de cara rodona, nas un poch arremangat y lo que 'l caracterisa mes es la lutxana que porta com á distintiu del esperit de partit y com á bon Esparterista, puig es cabo segon de veteranos. Edat 58 anys; no ha fet falta may á lluhir lo uniforme per las professons de Córpus y demés cassos de ceremonias especials: y á no ser las enrabiadas que li feyan pendre los noys quan sortian d'estudi, hauria sigut l'home mes divertit y de mes bon humor de tot lo barri del carrer de Sant Cugat.

Havía quedat viudo als cincuanta anys y com á memoria de son estat matrimonial, tenía una filla de 16 abrils anomenada Gracieta, bonica com un pom de flors; de cos tan estremadament bufó, que cenyit ab lo cinturón, podía ben be empunyarse ab las duas mans; alta, de pits contornejats per las curvas suaus que desarrolla la dona, blanca com una tofa de neu, una rosa acabada de obrir en cada galta, ulls negres y molt oberts decissius fins á lo que no 's pot dir, mirada de ángel, nas una mica xatet pero ab gracia, y boca de pinyó que al veurers closos sos llabis á una passa de distancia cualsevulga diria que era una cirereta de Sant Climent.

Vestía modest, ab lo típich mocador de seda al cap y altre gran de sarrell tirat sobre las espatllas, recullit graciosament ab sos ben contornejats brassos, desprenentse sas finas y delicadas mans que aguantavan un vano y un farcellet.

Defensava un petit jornal fent colls y punys á can Verdereau y lo que ella guanyava junt ab lo que 's feya son pare posant mitjas-solas y talons, passavan la vida regularment en un quint pis del carrer de la Allada, hont menjavan y dormian per descans del trevall, després de aplegar las eynas que com á favor especial li guardavan en una taberna del devant.

Gracieta, com la majoria de las noyas joves y vistosas que solas van del travall á casa y de casa al travall, tenía com vulgarment se diu, qui li hi feya l'aleta, esperantla quan sortia de la botíga y acompanyantla fins á la cantonada de la plassa del Angel, lloch ahont se despedian per no donar qué dir á la gent, puig que de passar mes endevant, tot lo vehinát la coneixía y tenia por que son pare hagués esment de que anava ab un jove al costat.

--¡Arturo! digué al que la acompanyava. Ja som á la cantonada, vesten... avuy havém caminat mes poch á poch y ja son tres quarts de vuyt.

--Que depressa passan las horas quan s'está un al costát de la que estima.

--Lo pare podría sospitar...

--Son tantas las cosas que encare tinch per dirte, vida meva!...

--Jo també estich molt contenta y 'm regositjo quan estás aprop meu; no 'm cansaria may de escoltarte.

--¡Gracieta! suposo que tu coneixias ja las mevas bonas intencions; no obstant, aprofito aquesta ocasió, pera dirte, que avans de un any vull ferte ma esposa, perque sense tú, jo no visch; quan no 't veig, tinch grabada ta imatge en mon pensament, deliro y espero ab ánsia que passin las horas pera tornarte á veurer al vespre, quan surts del travall, símbol de bondat y honradés. Jo no vull que tas delícadas mans se fassin malbé, ni que cansis mes tos preciosos ulls travallant; la posició que tinch permet que la reyna de mos pensaments gosi d'una vida regalada y es un crim, de veritat, que jo permeti que tingas més fatichs.

--Pero jo somio... será cert lo que dius?... avans de un any?...

--Sí, t'ho juro.

--¡Ah! que felissos serém... no 'm creya veurer tan prompte la gloria. En aquest moment toca un quart del campanar de la Catedral. ¡Ay pobre de mí!... Un quart de nou, avuy sí que 'm renyará.

--Demá acabarém de parlarne.

--Sí, sí, demá; adeu que es tart... me temo la repulsa del pare.

--Donchs ¡á Deu!...

Com á demostració del sentiment que senten al separarse, se donan una bona estreta de ma y se despedeixen com dos verdaders enamorats.

--¡Ja es meva! pensava l'Arturo quan se trová separat, los meus plans segueixen la corrent y tot va á la mida del meu gust; y cantava victoria, bo y dirigintse vers la plassa de S. Jaume, carrer de Fernando etc.... fins al café de París, pera remullar ab una copa de Cognac, lo coll, que tenia sech de tantas cosas que aquest vespre ha tingut de dir pera entabanar á la hermosa Gracieta.

Ella ab son pás petit y seguit, arriba á la capella de Marcús, sofocada de haver anat tant depressa, ab temor de lo que li podria succehir.

--Bona nit, pare, digué al arribar, agafant un tamboret y tot assentantse.

--¿Aquesta es hora de venir?... Noya, aixó no pot anar, fa uns quants días que vens tart y á mí 'm sembla que te'n passa alguna.

--No... es que... vinch...

--No fassis embuts, ab la cara se't coneix...

--Veritat es que las que no sabém dir mentidas se'ns coneix desseguida, pero us veig mal-humorat y lo que 'm passa sols vos ho puch contar un día que estiguéu mes alegre y tinguéu mes calma.

--Me fas estar impacíent...

--No es res de mal, al contrari, crech que fins ne tindréu una alegria.

--Cóntamho de una vegada y no 'm fassis estar mes neguitós.

--M'haveu de prometre que no us enfadaréu.

--Segons lo que siga...

--Donchs, no ho dich.

--No fassis tantas ceremonias... no sigas tan pamplina.

--Donchs, ja que demostréu tan desitj per saberho... Se aixeca pera assentarse altra volta al tamboret que prop d'ell hi havía. Vaig á demanarvos parer de una proposició que acaban de ferme; pero veig que encare feu mala cara... si no riheu una miqueta no us ho dich.

--¡Dimontri de xicota! ¿acabarás de una vegada?

--Tinch por que no trobantvos de bon humor me diguéu que no.

--¿Es alguna cosa que dependeix de mí?

--¡Ja ho crech!...

--Esplícat.

--Cada dia quan surto del travall, m'espera un jove que m'acompanya fins á la cantonada de la plassa del Angel, parlant de... cosas insignificants y fins avuy no s'ha atrevit á dirme que desitja casarse ab mí...

--¡Prou! interrompé de una manera brusca, ja ho comprench tot. ¿Quína classe de jove es aquest?

--Segóns ell diu, es bolsista; de dia 's passeja en cotxe.

--¡Desgraciada! no parlis mes... aquest jove no 't convé... al propí temps, ets massa noya pera contraure matrimoni.

--Soch jove, sí, es veritat; pero si vosté no vol que 'm casi per la poca edat, quan menos... déixim tenir relacions los anys que vosté conega.

--No, hauria de sufrir las tevas contrarietats; mes, perque vegis lo molt que t'aprecío puig que sols voldria la teva felicitat, vaig á donarte un consell: Lo primer que tens de dirli al véurel, es, que no pots enrahonar ni anar mes acompanyada ab ell, fins y tan que hagi tingut una entrevista ab mí; jo m'enteraré de las sevas pretensions, me informaré de la conducta seva y si 'ls informes que reculliré son satisfactoris, cumpliré la teva voluntat ja que veig que te interessas tan per ell.

--Are sí que veig que m'estiméu. Demá, com de costúm, m'esperará á la porta de ahont travallo y li diré lo mateix que m'acabéu de exposar, estich mes que segura, perqué hi tinch tota la confiansa, que sens pensarhi gens vos vindrá á trobar.

--Si va ab bon fi, sí... pero 'm temo lo contrari.

--No siguéu desconfiat...

--Lo temps ho dirá.

Després de un bon rato de parlar sobre l'assumpto, deixa las eynas del travall á la taberna y 's retiran á la habitació que tenen al quint pís del carrer de la Allada.

## II

Arturo Bosch es un jove simpátich á primera vista, alt de front, ulls negres baix la sombra de unas ceyas molt pobladas y tan juntas, que semblan una de sola; cara ovalada, barba á lo Cervántes, ayre de conquistador; vesteix sempre elegant, levita sombrero de copa, guants, xatelench, etc.... los dias núvols, no surt al carrer que no vagi ab las corresponents botas de montar enxaroladas, que li arriban fins al genoll y un xubasquero de lo millor que ha conegut la moda y 'l luxo. Te dos cotxes y cuatre cavalls pera son regalo, manté querida, una tal Donya Antonia de Roca-viva que habita un rich y elegant primer pis de la Gran-via. Ell derrotxa l'or de una manera considerable y ningú sab lo que fa ni de quína manera s'arregla; está domiciliat en la fonda de Las Cuatre Nacions ab lo sobreposat nom de Mister Old Judg; la seva familia resideix á Barcelona, pero en vista de sas calaveradas, temerós lo seu papá de perdrer lo fortuna cada dia mermada per la mala conducta del fill, se vegé obligat á treurel de casa, desheretantlo, y es com lo coneixém avuy, fet un milord en una de las millors habitacions del gran Hotel.

¿Cóm s'arregla pera soportar tan terrible gasto?... Mes endevant ho sabrém; per are limitemnos á lo que ell diu. Segons sas versions es bolsista, y lo seu talent consisteix en que enterat com esta de la política, ab dos exministres al Congrés íntims amichs que li comunican los principals assumptos de la nació, fa que jugui á la segura, obtenint beneficis de sumas exhorbitants, cada vegada que realisa una operació bursátil. Lo cert es que cada volta que algú ha volgut escudrinyar la veritat, fent preguntas als corredórs col·legiats referents á la sort de D. Arturo Bosch, tots diuhen que 'l coneixen de nom y de haverlo vist alguna que altra volta á la Bolsa ó be al Cassino Mercantil, pero ningú recorda haverli vist fer cap jugada; tal es lo jove que acabo de presentar com enamorat de la hermosa Gracieta.

A las sis en punt, acabava de dinar; entra á son cuarto del Hotel, cambia son sombrero de copa per lo barret hongo y després de haverse posat aigua de colonia al mocador, estudiant devant del mirall unas quantas posicións académicas, pera poguer filtrar mes prompte y depressa la fletxa del amor, al bell mitj del cor de la fadrina de can Verdereau, se dirigeix per sos passos contats, á esperarla devant la portalada de la botiga, ocupant sempre en aquestas operacions, de mitj hora á tres quarts.

Lo moviment dintre la botiga y al taller de las noyas que rihent se arreglan lo mocador, demostra la sortida prompte de las travalladoras; afectivament, de entre-mitj de aquestas distingeix á sa enamorada y ab veu melosa li crida:

--¡Gracieta!

--¡Hola! Estava impacienta per trobarte. ¡Cuánt tarda á passar lo temps, quan se portan bonas novas! sembla que may arribi la hora de portarlas á lloch.

--¿Bonas novas, dius?

--En lo que ahir tan te preocupava, crech que avuy ja no hi trobarás cap mes destorb.

--¿Referent á qué?...

--A lo del pare... ¿No recordas quan me deyas que estavas cansat de tenir relacions pel carrer, que la teva posició no 't permetia fer certa classe de papers y desitjavas un lloch segur, pera enrahonar á solas sense necessitat de fer cantonadas ni passa-calles? Donchs ja s'ha acabat; ni jo hauré de sofocarme devant de la gent que 'ns miran embabiecats al passar pel nostre costat, ni tu tindrás de baixar mes la vista anant al costat meu al trobar un amich ó un conegut.

--¿Ho has arreglat, dius? ¿De quína manera?...

--Ahir vaig dir al pare lo que fins avuy me havia reservat.

--¿Qué?

--Que tu m'estimavas y pretenias casarte ab mí.

--¿Qué has fet, desgraciada?

--Es per ventura un disbarat lo saber cumplir ab los verdaders debers de tota bona filla obedienta?

--No, pero... presumo y recelo que...

--No 'n tingas cap por... va dirme que anesses á trobarlo y si creu ab las tevas esplicacións, que pots ferme la felicitat, no hi posará pas obstacles.

--Pero, cóm vols que 's presenti á demanar la teva ma, allí dalt lo replá dels cuatre grahons de la capella y assentarse en un mal tamboret, un home de la meva posició? ¿No comprens tu mateixa que es ridícul véurem de tertulia ab un ataconador á través de las miradas de tots quants passan per la acera?

--Sí es per aixó, no 'n tingas recél, pots efectuarho al pis que tenim al carrer de la Allada, y ademés, creus tu que sia deshonra que un home de levita enrahoni ab un travallador?...

--Fins á cert punt...

--¡Ah! Basta, donchs... L'home que solicitant la meva má, te á menos lo entrevistarse ab lo meu pare, no ha sigut, ni es, ni será per un may digne de mi, per lo tant desde avuy quedan terminadas nostras entrevistas, perqué no poden ser lícitas las tevas aspiracions.

--¡Olvidarte jo, may! Dispénsam, tens rahó sobrada en queixarte, perqué al fi y al cap m'he espressat malament y comprench que t'hagis ofés. Estich decidit á tot, ab tal de complauret, pero es cuestió de esperar y ho consultaré als papás.

--Y si 't diuhen que no?

--Per satisfacció purament; si no se hi oposan, millor, puig que no hi ha res mes bonich que la pau y tranquilitat de una familia; pero si es lo contrari, com que no tinch rey que 'm goberni, ni Papa que m'excomuniqui, com que no necessito á ningú y tinch una fortuna considerable pera viurer acomodat y donarte una vida regalada, m'he de casar ab tu pesi á qui pesi.

--¿Vols dir que es veritat?...

--¿Duptas de las mevas paraulas? Are ets tu que m'ofens...

--Are crech que m'estimas. Diré al meu pare, que á la millor ocasió que tindrás, l'anirás á véurer; ell se'n alegrará perque sa alegria sols consisteix en fer la meva ditxa y un cop casats, serém los dos la parella mes felis del mon.

Aixis que anavan enrahonant, seguian lo curs de sempre y se apercibiren que havian arribat al extrém del camí. La candidés de la seva enamorada l'havia perturbat fins á cert punt. ¡Quántas ideas abrumadoras bullian dintre son cap! Ja veya realisat son ideal y tot de un plegat se li ofuscava lo pensament veyent ó creyent perdudas totas sas mes bellas esperansas.

--¡Ella m'agrada! deya. Sí. ¿M'haig de deixar perdrer una conquista que 'm costa tans passos? No hi ha mes, jo tinch de buscar un medi pera recuperar lo temps que tan miserablement he perdut y lograré ferla sucumbir per mes que m'hagi de valdrer de extréms violents.

Se despedeixen amorosament y repeteix que després de consultarho ab la familia anirá á cumplir sos bons desitjos.

Després de haverse despedit pensá la millor manera de presentarse al pare de la Gracieta.

--Ab penas ó trevalls tindré de pujar á un ¡quint pis! m'escoltará, sí; pero també voldrá informarse de quí soch jo y quí és la meva familia; aixó es impossible, l'únich punt que li donarian bons informes es á las Cuatre Nacions: pero ¡cá! en primer lloch hi estich instalat com á súbdit inglés, y en segon que tot un ataconador buscant referencias mevas, la gent foren capassos de pensarse que hi tinch compte corrent de mitjas-solas... No, no, de cap manera; jo tinch de trobar un medi enginyós per assaltar segú y lliure de obstacles lo pis del carrer de la Allada... Y per efectuarho, lo primer que se li ocurregué fou anár á trovar un home de vida relajada que te baix instruccions ab lo sobreposat nom de Mala-ánima, al que li dona lo regular sou de vuytanta duros cada mes, sens contar lo seu sant y cap d'any, que acostuma á regalarli cinchcents duros en cada una de aquestas diadas.

Se dirigeix al carrer de S. Pau detenintse en una rónega porta, truca tres pichs y repicó; als dos minuts aquesta s'obra lo temps precis de entrar, tancantla inmediatament darrera d'ell. Es un gran magatzém humit y fondo.

--¡Mala-ánima!

--¡Senyor!

Aquest es un personatje de aspecte repugnant; curt de front, ulls petits, nás regular, boca molt gran, grabat y roig de pel; sa cara la adornan unas patillas de picador, molt mal arregladas. Hivern y estiu va en mánegas de camisa y está sempre á la disposició de D. Arturo siga per la cuestió que 's vulga.

Al mitj del magatzém se hi veu un gran munt de pedras, un altre de taulons, y las eynas de fuster per terra en desorde; al fondo un catre, taula, duas cadiras, palmatoria en la que hi crema una espelma que dona llum á aquella especie de gola de llop; separat del catre á una reconada que forma la columna de un embá, se hi veuhen tres embalatjes á punt de solfa, ab la direcció hont van destinats y ab lo nom del remitent, aquell ab que coneixém ja á l'Arturo, lo sobre posat: Mister Old Judg.

--¿Quántas ne quedan?

--Hi ha tres caixas que son aquestas, llestas y arregladas.

--Procura ferho be, no 't demano pas que hi vagis depressa.

--Ja veu que m'hi esforso.

--Tenim un mes de temps: lo vapor "Molinulga" marxa lo 30 del que ve y tot just ne tenim 28 d'aquest... ¿Tindrás prou fusta?

--Segons las caixas que vullga fer, ó sobrará fusta, ó faltará pedra.

--¿Recordas lo primer embarch quántas carretadas n'hi havia?

--¿Quí se'n recorda de lo que ha fet sis anys endetrás? Y ademés com eram nous del ofici, trevallavam ab recel, entrant las pedras ab un carretó dos cops al dia.

--¿Quánts dias ne varem entrar?...

--¡Oh!...

--Be, tan se val; lo que 't recomano ab molt cuidado es que no toquis la caixa petita, jo la he composta y soch l'únich que puch manejarla sens perill, aixis es que igual que l'altra vegada, jo la embalaré, donaré corda á la máquina preparant lo martellet y la tancaré. Sobre tot, no hi acostis lo llum que si la dinamita explota avans d'hora nos pert als dos per complert.

--No 'n tinga recél, que ja me'n guardaré prou.

--Are vinch per un altre assumpto molt trascendental.

--Digui, ja sab que per vosté...

--No es cuestió de cap crím, se tracta de una emboscada.

Li refereix sos amors ab la Gracieta.

--Ella m'agrada y ha de ser meva á pesar de tot; me estima, sí; pero es massa honrada y sembla que troba pretextos pera separarse de mí, si no demano permís á son pare per tenir relacions; ja comprens, tú que 'm coneixes lo génit, que no estich per camándulas, vull anar al grá y enllestirho de una manera ó altra com mes aviat millor.

--¿Qué s'ha de fer?...

--Detenir al vell fins que jo hagi fet de las mevas ab la noya, y un cop llest, deixarlo anar pera que aconsoli á sa filla, en lo cas que 'ls meus fins ó propósits no hagin sigut del seu gust.

--¿Pero, cóm?

--De la següent manera: á la mateixa plasseta de Marcús cap al cantó del carrer de Assahonadors, núm. 3... es á dir, no estich segur de si es aquest ó l'hú; peró sé que hi há un primer pis per llogar. Demá al dematí vas á véurel, preguntas quant val, lo llogas al preu que siga y m'esperas al vespre devant del Hotel ab la clau á la butxaca; aixis que 'm vegis sortir, segueixes mos passos sens dirme res; si m'aturo, tú també; pero á certa distancia y al encendrer tres mistos seguits, que será la consigna, emprens al ataconador y te l'emportas al pis referit, baix pretext de que ha arribat una familia del estranger, que tenen molts parells de botas per arreglar, fentli creurer que son ignorants en las costums del país y es precís que vagi á donar una mirada als parells espatllats per donarhi preu.

--No s'espliqui més, ha tingut una gran idea; veurá del modo que la realiso.

--Si surts be de la empresa, sabré recompensarte.

--Corrent, vágissen descansat; ja sab que per cassos aixis soch fet, que ni esprés.

Va retirarse alegre del magatzém y fou tan son regositj, que ja semblava trovarshi, y febrós, no pogué de menos que anar á fer una visita al pis amoblat de la Gran-via.

## III

La acció passa en lo taller un moment en que ha surtit la directora.

--¡Roseta! ¿qué renyias ab lo promés ahir?

--¿Per qué, Pilar?

--Com cridavau tan al mitj del carrer...

--Vareu sentir lo que deyam?...

--Tot lo sant vespre us varem seguir.

--¡Xafarderas!...

--¡Cuidado ab insultarnos! pregunta á la Remedio, á la María y á las altras perque ho varem fer, y sabrás la causa.

--¿Per qué, vejám?

--Contéstali tú, Remedios.

--¿Jo, precisament?...

--Sí.

--Ja sabéu que no me'n callo cap...

--Digas, digas; veyám.

--Donchs com que tot lo vehinat de casa sab lo teu promés quí es, que té un génit que s'encén com la pólvora, varem preveurer ab aquells crits y amenassas que volia pegarte; nosaltres que te apreciém més de lo que 't mereixes...

--Aixó de més de lo que 'm mereixo...

--Sí; per lo mal pensada.

--Continúa, continúa.

--Varem mirarnos totas y varem entendrens sens dirnos res.

--No us comprench.

--¿No?... Donchs estavam decididas, aixis que li haguessem vist lo bras enlayre, á correr en auxili teu demanant socorro als que passessin.