Part 7

Nataniel: Jo voldría veurem al mig dels dos exèrcits enemichs. Parlàrloshi als uns y als altres, y que's parlessin ells matexos davant meu. Que vingués la Divina Misericordia a despertar les seves ànimes per la pau, que tant temps han glatit per l'odi.

Rey Rodolf: Fèuho, Nataniel: y aquí mateix.

Nataniel: Sí. Davant d'aquesta creu sagrada; sobre aquestos morts, quals còssos són calents encara.

Príncep Demetri: El Comte d'Orlof no es lluny, Senyor, y molta altra gent dels contraris es aquí aprop qu'espera.

Rey Rodolf: Donchs, anèuhi vós y Gladys.

Gladys: Anèm! (_Surten_).

Rey Rodolf: Y jo cridaré als meus: y que vinga també gent de totes les armes, que jo m'estaré lluny de tots plegats.

Nataniel: Sí; lluny vós; que vostra presencia despertaría'ls odis.

Rey Rodolf: Oh, l'odi, sí, qu'ell bull dintre meu, y m'estenalla; que jo no se quina força hi hà en vós, que'm lliga'l cor quan ell voldría un altre cop desbocarse. Y vos ho diré com sóch, Nataniel. Jo ara voldría que ni dels uns ni dels altres fossin escoltades vostres prèdiques de pau y que revingués la guerra.

Nataniel: Oh, callèu, qu'encenen la còlera de Deu vostres paraules!

Rey Rodolf: Probèu, donchs, vostra obra, que jo us dexo fer.

Nataniel: Anèu; anèu depressa.

Rey Rodolf: Ja vénen els meus enemichs.

Nataniel: Que vinga la vostra gent.

Rey Rodolf: Vindran totseguit.

Nataniel: Y vós anèu ben lluny, sense ni girarvos tant sols enrera.

Rey Rodolf: Hi vaig, perque... (_Fuig el rey ràpidament_).

Nataniel: Anèu! Anèu, desgraciat! Y ara, que Deu del Cel no m'abandoni. Pel séu martiri! Pels homes que són fets a la seva imatge! Oh, Creu Santa: acúllme en tos braços, y que Deu posi en mos llavis paraules d'enterniment y d'amor puríssim! (_Mentres ell ha abraçat y besat la creu, entra la gent dels contraris de Rodolf y's queda al costat dret. Totseguit, abans de ser tots aquestos en escena, vénen, també ràpidament, els de Rodolf, que's posen a la banda esquerra. Tanta gent en escena com sia possible. Molts d'ells mal vestits, ab cares y posats de rudesa en les dues bandes._)

### Escena VII

_Nataniel y gent dels dos exèrcits. Nataniel al mig._

Nataniel: Mirèu: el sol ja vol guaytar sobre la Terra. Per ell, qu'es mirada de Deu, tota la Terra es una... Y'l sol es com un munt de madexes may acabables de fils de llum, que van passant dies y dies al entorn d'aquest immens capdell que's diu la Terra. Y van capdellantse per tot ell, ab igual amor, aquests fils impalpables, abraçantla tota de llum, de color, de vida. Mirèusel; mirèusel allà baix, que va a sortir per passar sobre nosaltres! Ve d'uns altres paisos, d'homes també com nosaltres. Y anant venint, ara mateix ha despertat els vostres pobles y les vostres cases. Y'ls fills obren els ulls feliços xerrotejant, y les mares els besen ab amor immens, y comença la tasca del dia. Que feliços serieu tots, trobantvos ara, al sortir el sol, trucant a vostres cases, abraçant als vostres, dihéntelshi: ja no'ns n'entornarèm may més; ja serèm feliços aquí mateix; ja s'ha acabat la guerra! Y axò dit per tots els homes, que tots tenen el cor al pit, que'ls hi glateix en la matexa banda. Y tots tenen posats els peus sobre la Terra, qu'en ella hi descansen. Ah, germans, germans, si axò fos cert, y en vostres cases ja us trobessiu ara! Veritat que'l vostre cor hi va?... Sí; sí que us espurnen els ulls, y algú, sí, que fins li cau una llàgrima! (_Als d'una banda._) No us ne donèu vergonya! (_Als de l'altra banda._) Mirèu; mirèu! Aquí n'hi hà d'altres que tenen cor també! (_Dirigintse a un._) Teniu fills, vós? Sí? Y vosaltres també! Y quin amor es més profon y veritable: el que sentiu els d'aquí ò'ls de l'altra banda? Tot es amor; tot pesa igual davant de Deu, que són iguals les ànimes. "Fills meus!" diuen els d'aquí, y vosaltres també ho dièu "fills meus!" Y perque Deu ho vol, Ell sab perque ho vol, tots anirèm cayent a les fosses: xichs y grans, dolçament, sense quedarne ni un, que l'home es nascut per passar. Com anelles d'una cadena, eterna passarà la Humanitat, qu'es ella'l veritable sér únich etern, perque no pot finir fins que, purificat, se llenci als braços de Deu y's confongui ab Ell per a sempre. Oh, germans: no creyèu en mi? No creyèu en que tot lo que us dich no es del fanch de la terra?

Home de la dreta: Sí.

Home de la dreta: Creyèm en vós com si'ns ho digués Deu mateix.

Nataniel, _als de la esquerra_: Y vosaltres?

Home de la esquerra: També.

Home de la esquerra: També, perque vós sóu més que sant.

Home de la dreta: Sí, perque vós no sóu de la raça dels homes.

Home de la dreta: Vós sóu més que tots els homes.

Home de la esquerra: Perque per vós parla Deu mateix.

Home de la dreta: Més que sant; més! (_Remors de veus d'una banda y de l'altra dihentho_).

Nataniel: Oh, germans meus: fòra, donchs, aquest odi de les ànimes! Vos aborriu; vos teniu odi encara vosaltres? (_Ho ha dit y ho diu sempre als de l'una banda y als de l'altra. Uns y altres callen, y, posant el rostre sever, sense donarsen compte, fan un pas enrera. N'hi hà que abaxen els ulls; altres que miren als contraris ab superbia y orgull y odi._)

Home de la esquerra: Es que hi hà molta sanch entre mig de nosaltres!

Home de la dreta: Sí, molta sanch! (_Altres també ho diuen de les dues bandes._)

Nataniel: Mes, ja no'n caurà més! May més de sanch, jo us ho dich!

Home de la esquerra: Y han mort molts innocents!

Home de la dreta: De la banda dels nostres!

Homes de les dues bandes: Nó; dels nostres! Dels nostres!

Nataniel: Mes, ja no'n morirà cap més! Cap més!

Home de la esquerra: Y criatures sacrificades!

Nataniel: No's volía fer.

Home de la dreta: Y què havien fet els pobres vells!

Home de la esquerra: Y'ls nostres pobres avis!

Nataniel: May més desde avuy: ni dels uns ni dels altres.

Pregarèm per tots al plegat. (_Remor de protesta._)

Homes de les dues bandes: Nó! Nó!

Altres homes: Tampoch nosaltres!

Nataniel, _sever, renyant_: Què, germans meus: vos teniu odi encara? No l'heu arrencat de les vostres entranyes?

Home de la dreta: Donchs, sí: jo encara sento odi pels que tan mal ens han fet!

Home de la esquerra: Nosaltres també!

Home de la dreta: Y gosèm odiant! (_Altres ho confirmen._)

Home de la esquerra: Fins que'ls poguèm abatre!

Altre home de la esquerra: Y cremar les seves llars, qu'ells han cremat les nostres!

Altre home de la esquerra: Y destruhirlos a tots!

Nataniel: Nó y nó! Callèu! (_Imposantse y fent callar a tothom_). Senyor Deu meu, no'ls escoltis! La baba del infern ha arribat fins a les seves ànimes! Per què volèu matarvos encara? Es que volèu que arribi al séu fi tota la raça humana? Potser sí que, sense saberho vosaltres, hi hà'l pacte diabòlich de matar y matar, com si cada hu, al treure del món als altres, contant y tornant a contar, no matés als séus matexos! Es igual encarregarse de matar als propis que encarregar la feyna als contraris, fent los uns la feyna dels altres. Tant serà, al acabar: fòra del món els petits y'ls grans y'ls més vells! Y rentèuvos de la feyna en sanch tots! Que's fonguen les aygues dels mars, y que les seves conques s'omplin de la sanch de tots barrejada, y aquesta sanch, remoguda y llençada en ones, les unes contra les altres, encara en elles hi persistirà l'odi dels que en sos còssos la portaven. Y vosaltres us dièu valents! Contestèume, si podèu! Per què amaguèu la cara? Per què us heu enternit? Els valents, com vosaltres volèu ser, no han de tenirne de llàgrimes. Valents vos dièu? Valent es aquell que's venç a si mateix; aquell que té'l valor de voler la pau per damunt dels odis. El més valent de tots vosaltres, d'aquests y d'aquells, fóra'l primer que gosés a dir: jo no'n vull més de guerra; que vinga la pau, que som homes, y no feres. Y no gosèu a dirho! Quí es que gosa? Ah, no sóu vosaltres ni aquests tampoch! Tots sóu covarts; tots sóu covarts, tots, que no teniu valor per dirho! El més valent de tots vosaltres, els d'aquí y'ls d'allà, el més valent de tots es el primer que llenci l'arma.

Un home de la dreta: Donchs, jo; teniu! (_Llençant l'arma a terra_).

Home de la esquerra, _llençantla_: Teníu la meva!

Altre home: La meva espasa! (_Llençantla també al mig_).

Altre home: També la meva!

Nataniel: Lluny! Lluny les armes!

Altre home, _llençantla_: Y les nostres!

Altres homes: Nosaltres! (_Altres tiren també espases y fusells._)

Nataniel, _mirant al Cel_: Ah, Deu meu; gracies, gracies!

Altre home: Ja prou matar! (_Llençant l'arma._)

Altre home: La espasa meva! (_Tirantla._)

Nataniel, _mirant al Cel_: Tu ho has volgut, oh Deu Etern!

Altre home: Tornarèm a trepitjar la terra hont hem nascut!

Un home de la banda contraria: Nó; qu'està en poder nostre!

Altre home: Mes, a cada país tornarà la terra propia.

Nataniel: Sí, sí; les fronteres propies de cada poble!

Un home: Les qu'hem guanyat són nostres per sempre!

Home del altre exèrcit: Cada hu les seves!

Altre home: Nó; les que té ara!

Nataniel: Les que abans tenía, que Deu va distribuhir la Terra donantla als passats.

Un home: Ah, nó; axís nó! (_Tornant a recullir la seva arma ara'ls uns ara'ls altres._)

Altre home: Donchs, jo tampoch! (_Recullint la seva._)

Nataniel: Germans meus: cadascú a la seva terra, que axò es la pau més hermosa!

Altre home: Nó; lo guanyat es guanyat! (_Recullint l'arma._)

Altre home: Nó! Nó! (_Recullint també la seva._)

Nataniel: Aturèuvos! Lluny; lluny les armes! (_Altres les van recullint._) Les armes a terra! Dexèu les armes!

Altre home: Quedarse'l nostre territori es de lladres!

Altre home: A guerrejar!

Altre home: Guanyi qui guanyi!

Altre home: Vos perseguirèm a mort!

Altre home: A mort!

Altre home: Sóu lladres y assessins!

Altre home: Vosaltres!

Altre home: Vos ho cremarèm tot!

Altre home: A matar!

Nataniel: Deu del Cel! Aturèulos, Deu del Cel!

Altre home: Ara mateix, jo, covarts! vils!

Altre home: Assessins!

Altre home: Vengèmnos! (_Volguent avençar._)

Un home del altre exèrcit: No passarèu d'aquí!

Nataniel, _al mig_: Germans! Germans!

Altre home: Enrera! Lladres!

Altre home: Vosaltres!

Nataniel: Pietat; pietat per tots!

Altre home: Bandolers! Donchs, té! (_Engega contra'ls altres l'arma._)

Un home: A mort! A mort! (_Un de l'altra banda engega la seva arma també. Crits de "a mort! a mort!" de l'una banda y l'altra._)

Nataniel: Què féu! Aturèuvos!

Altres homes Va! --A ells! --Va! (_Diferents trets escalonats d'una banda y altra y brugit d'armes blanques._)

Un home: A ells; a ells!

Nataniel: Aturèuvos, germans; aturèuvos! (_Avença cap al mig de l'una banda y l'altra, desaparexent de la vista del espectador quan se barregen les dues colles. Seguexen els crits, barrejats ab els trets d'armes de foch y soroll d'espases. De cop, Nataniel surt ferit del mig, avençant cap al espectador, cayent en terra._)

Nataniel, _quan ja es en terra_: Germans; oh, germans meus!

Un home: En Nataniel està ferit! (_Crit dominador, que's sent clar._)

Altres homes: (_Ja no tiren._) Ferit! --En Nataniel! --Ferit! --En Nataniel!

Un home, _increpant als enemichs_: Vosaltres l'heu ferit!

Altres homes: Vosaltres! Vosaltres!

Altres homes: Vosaltres! Vosaltres!

### Escena VIII

_Els matexos y Gladys._

Gladys: Nataniel! (_Obrintse pas en mig dels soldats._) Hont sóu? Assessins! Apartèuvos! Apartèuvos! Nataniel! (_Arribant hont es._)

Nataniel: Gladys!

Gladys: Quí us ha ferit; quí?

Nataniel: Ningú.

Gladys: Tots; tots vos han ferit!

Nataniel: Germans meus: estimèuse; abracèuse tots! (_En aquest moment se senten molt lluny descàrregues de canons_).

Un home: Es la guerra que segueix!

Altre home: S'està morint!

Gladys: Deu meu! No'l dexèu! No'l podèu dexar!

Nataniel: Germans meus: jo tornaré; jo tornaré sempre, sempre, sempre!

Gladys: Deu meu: prenèume!

Nataniel: Gladys: vós també tornarèu!

Gladys: Ah, que ja es mort!

Homes: Es mort! --Mort! --Es mort! (_Ho diuen aterrats els uns als altres. Se senten altre cop canonades._)

Un home: La guerra un altre cop!

Tots els soldats, _ab grans crits_: Guerra! Guerra! (_Van sortint de la escena tots els soldats, seguint cridant: "Guerra! Guerra! A mort! Guerra!" Nataniel queda mort en primer terme. Gladys està agenollada a sos peus sanglotant._)

Gladys: Nataniel! Ah! Nataniel! (_Feya ja estona que havía clarejat del tot. Ara ja'l sol ha sortit, gran, roig, com de sanch._)

Teló