# Jesús que torna ## Part 1 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/jesus-que-torna-75809/index.md # Jesús que torna Drama en tres actes y en prosa Àngel Guimerà 1917 `Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.` Estrenat en el Teatre de Novedats, la vetlla del 1 de Mars de 1917. Repartiment Personatges Actors ------------------------- ----------------------- Gladys Da. Assumpció Casals. Madama Gringoire Miquela Castejon. Joana Josefa Parsiva. Pepa Maria Vila. Nataniel D. Enrich Borràs. Rey Rodolf Jaume Borràs. Príncep Demetri Anton Strems. Comendatore Morelli Ramon Tort. Comte d'Orlof Gaston A·Màntua. Baró d'Arding Joseph Claramunt. Baró de Grigní Bartomeu Pujol. Vescomte d'Arlet Joaquim Torrents. Coronel Talarn Anton Casanovas. Dorman August Barbosa. Slavis Andreu Guixer. Alexis Joaquim Torrents. Sergi Joseph Claramunt. Carlot Salvador Cervera. Joan Ramon Bañeras. Joseph Joan Rovira. Primer ministre del rey Joan Rovira. Oficial de la guardia Joseph Bofill. Ministres, Cavallers, Ciutadans. Poble y Soldats Direcció artística: D. Enrich Borràs. ## Acte primer _Gran pabelló del palau-castell del comte d'Orlof. Al fons galería de cristalls per hont se veu l'exterior, y al lluny montanyes. A la dreta del pabelló portes que indicaràn conduhir al interior del edifici. A la esquerra una porta que durà al exterior. Es al matí d'un dia clar. Al alçarse'l teló no hi hà ningú a la escena._ ### Escena primera _Comte d'Orlof, Baró d'Arding y Carlot. Vénen per la porta de la esquerra y tornen a ajustarla. Duen abdós senyors escopetes de caçera, y en Carlot un aucell gros mort ab les ales llargues que arrosseguen per terra._ Comte d'Orlof: No hem tingut gens de sòrt, d'Arding. Baró d'Arding: Jo, encara; sinó que tu m'has dexat tirar a mi per cortesía. Com qu'erem en terres teves... Comte d'Orlof, _a Carlot_: Y tu, per què fas aquesta cara? Carlot: Jo voldría dir una cosa. Comte d'Orlof: Dígala Carlot, _per l'aucellot_: Que axò no's menja. Baró d'Arding: No? Carlot: Jo ja'ls hi havía dit als senyors que avuy no n'era dia... Comte d'Orlof: Y per què no n'es dia? Carlot: Perque surt malament... engegar. Baró d'Arding: Còm es? Carlot: Perque Nataniel s'acosta. Y ja se sab que quan va venint ningú deu engegar armes, que porta desgracia. Comte d'Orlof: Ja n'hi ha portat a n'ell. (_Per l'aucellot._) Baró d'Arding: Vés, dónal als goços. Carlot: Jo l'enterraría. Baró d'Arding: Entèrral. (_Surt per la dreta en Carlot rondinant._) ### Escena II _Comte d'Orlof y Baró d'Arding._ Comte d'Orlof: Sembla mentida com he trobat el país ab aquest home! Baró d'Arding: Tot ve d'ara tres anys, que abans ningú n'havía sentit a parlar. Sabs aquella cremada dels boscos que va abrusar mig reyalme? Comte d'Orlof: A mí, d'Arding, se me'n va anar en fum un bon troç de patrimoni. Baró d'Arding: Donchs, conten qu'en un moment en que era més fort aquell vent que tant feya avençar la flamarada, que diuen que tenía d'ample unes vint hores... Donchs, sembla que's va veure a un home desconegut que caminava cap al foch ficantse en mig d'ell ab los braços estesos y perdéntsel de vista. Y que totseguit va cambiar el vent, y sense estar núvol, se va posar a ploure molt espès, apagantse l'incendi. Comte d'Orlof, _irònich_: Sense estar núvol? Baró d'Arding: Axís ho conten. Comte d'Orlof: Y tu t'ho creus? Baró d'Arding: Jo... jo nó. Però, míra: segons allà hont te trobis no te'n enrigues. Comte d'Orlof: Axís estèm? Baró d'Arding: En aquest país tothom hi creu en aquest home. Comte d'Orlof: Donchs, a casa meva no hi creu ningú. Baró d'Arding: Que nó? Pregúntaho desde'l primer al últim dels teus criats. Y si't volen dir la veritat... Comte d'Orlof: Es extraordinari! Baró d'Arding: En el meu castell, començant per la meva dòna, tothom el té per un sér sobrenatural. Si fins hi hà qui creu qu'es el mateix Jesús que ha tornat a la Terra. Comte d'Orlof: Quin farsant que n'hi dèu haver! Baró d'Arding: Nó. Ell nó. Ell diu a tothom que no es ningú. Y tot lo prodigiós que conten d'ell, ell ho nega. Com la seva intervenció en apagar aquell incendi. Comte d'Orlof: Veyàm. Avuy el conexeré si passa per aquí, com diuen. Baró d'Arding: Sí; perque es el camí més dret per anar a la capital, qu'es la seva deria. Comte d'Orlof: Si'l Govern li dexa arribar. Jo no ho consentiría. Baró d'Arding: Per què? Comte d'Orlof: Tanta de gent pot portar perturbacions, qu'es lo qu'ell se proposa. Baró d'Arding: No ho cregues. Hi va no més per parlar al Rey contra la guerra que's prepara. Comte d'Orlof: Com si axò no fos rès! Baró d'Arding: Y't dexo, qu'es tart. Comte d'Orlof: Nó; que't quedes a esmorzar ab mí. Baró d'Arding: Un altre dia. A casa estaràn de tràfech per quan passi Nataniel... Comte d'Orlof: Que no veus qu'estich tan sol? Que no tinch ningú al món y que l'anyoro aqueix París, hont hi havía posat arrels tant fondes? Baró d'Arding: Donchs, per què tornaves? Comte d'Orlof: A tu ja t'ho diré. Perque estich arruinat, y ja no podía viure com... com allà jo dech viure. (_Calla veyent entrar per la dreta a Carlot._) ### Escena III _Comte d'Orlof, Baró d'Arding, Carlot, y després Joan, Joseph, Joana y Pepa._ Carlot: Senyor... Comte d'Orlof: Què hi hà? Carlot: En Joan el jardiner, y'l séu germà, y una filla d'en Joan, y sa cunyada, que també's diu Joana... Comte d'Orlof: Què volen? Carlot: Diu que voldrien parlar al senyor. Comte d'Orlof: Que vinguen. (_Surt Carlot._) (_A Arding_) Espérat, que m'aconsellaràs, perque... (_Entra Carlot seguit dels altres ja indicats._) Podèu acostarvos. (_S'avença en Joan, y'ls altres queden darrera d'ell._) Joan: Donchs, sí... (_Mira als altres perque s'acostin. Surt Carlot._) Comte d'Orlof: Diguèu. Joseph: Que voldriem que'l Senyor ens permetés cullir algunes flors del Park. Joana: Totes. Joseph: Per esfullarles aquí davant quan passi Nataniel. Veritat? (_Mirant als altres._) Joan y Pepa: Sí senyor, sí. Joana: Totes. Comte d'Orlof: Veyàm: qu'es per vosaltres aquest Nataniel, perque li volguèu fer aquestes coses? (_Se miren els uns als altres, no sabent que respondre._) Joan: Oh... Comte d'Orlof: Diguèu. Joseph: Es... es com una mena de sant, y... y'ns ha vingut de cop y volta. Joan: Més que un sant; que no's morirà may. Y ningú'l conexía, y tothom se l'estima més que tot lo del món. Joseph: Y tot ho fa bé. Y tothom se dexaría matar per ell... Joan: Sinó qu'ell no vol que's mati a ningú. Joseph: Perque vol que siguen iguals pobres y... (_No gosant a acabar perque'ls senyors no s'ofenguin_) Vaja... tothom. Comte d'Orlof, _a les dònes_: Y vosaltres què hi dihèu? Joana: Jo'l trobo... qu'es diferent de tothom. Molt guapo, y... Pepa: L'home més guapo que s'ha vist... (_Els seus la fan callar._) Joana: Ay, perdónin. (_Als senyors, que somriuen._) Joan: Si'l volguessin creure a n'ell, s'acabarien totes les malicies y totes les guerres, que no n'hi hauría cap més al món. Joseph: Y fa uns miracles qu'escruxexen. Joan: Sí, que per hont ell passa'ls malalts se curen y'ls que no's curen es perque no s'han de curar, qu'encara hi guanyen, y van al cel de dret. Comte d'Orlof: Que ho diu ell que'ls cura? Joseph: Els cura. Pepa: Vès si no'ls cura! Baró d'Arding: No ho diu may axò, ni vol que se'n parli. Pepa: A la meva mare la va fer caminar, qu'estava tulida. Comte d'Orlof: Còm ho va fer? Pepa: Se la va mirar, y li va dir: Pobra dòna! (_Enternintse_) Y ella va arrencar en plor, y's posà a caminar, qu'encara camina. Joana: Axò es tanta veritat, que totes les noyes s'hi casarien. Pepa: No diguis axò. Vès quí gosaría! Joana: Totes. Totes. Ens hi... Ay, ay! Comte d'Orlof: Aném; prou. Podèu cullir totes les flors. Joseph: Ay, gracies. Joan: Gracies. Joana: Y si'l Rey no'l vol escoltar, pobre d'ell! Pepa: Sí; farà un miracle. Joana: O potser un grapat, que no li ve d'aquí. (_Han sortit tots quatre._) Baró d'Arding: Ja ho has sentit. Comte d'Orlof: Sabs que s'ha tornat boja aquesta Terra? Baró d'Arding: Potser sabia. Comte d'Orlof: Baró, tu hi creus! Tu hi creus! (_Rihent._) Baró d'Arding: En Carlot... ### Escena IV _Comte d'Orlof, Baró d'Arding y Carlot_ Carlot: Un telegrama. Comte d'Orlof: Sí que hi creus, sí! (_Rihent y prenent el telegrama._) Permets? (_Mentres l'obre, veyent a Arding, que s'ha alçat per anarsen. En Carlot ja ha sortit._) Què diu axò? Que vénen? Sí. (_Tornant enrera la lectura. Llegint._) "Venim a veure aquest prodigi que's diu Nataniel. La Gladys s'hi ha empenyat." (_A Arding._) Que no ho sents? Baró d'Arding: De quí es? Comte d'Orlof, _mirant la firma_: Firma P. D.. Però no he acabat. (_Segueix llegint._) "No hem telegrafiat de París per sorpendreus. (_Llegint ab reserva._) Que no se sàpiga pel meu pare. Venim en dos autos y ab molta gana." Baró d'Arding: Quí són? Comte d'Orlof: Ben clar que ho diu: P. D. Príncep Demetri, 'l fill petit del Rey, que no'l pot fer tornar a la seva Patria, y ara hi ve per aquexa dòna; per aquexa milionaria que'l té boig. Baró d'Arding: Qui sab si vindràn encara! (_Orlof havía tirat el telegrama sobre la taula y'l torna a agafar._) Comte d'Orlof: Si'l telegrama ve d'Ojat, qu'es molt aprop! (_Tocant el timbre._) Quan aquexa dòna vol una cosa... (_Entra Carlot._) Carlot, ve gent a esmorzar; no sé quants. Que tot estiga a punt aviat. Carlot: Oh... no sé... Comte d'Orlof: Vosaltres us arreglarèu. (_Dubta en Carlot en tornar a enrahonar, y quan se va a girar per sortir, li diu Orlof:_) Ah! L'esmorzar aquí mateix, y abans que passi en Nataniel. Carlot: Li tinch de dir al senyor... Comte d'Orlof: Córre, bon Carlot; córre. Feu lo que puguèu. (_Surt Carlot._) Baró d'Arding: Ja se'n faràn càrrech. Comte d'Orlof: Lo qu'es la Gladys no's farà càrrech de rès, ni s'adonarà de rès. Y axò ja m'ho podía afigurar que un dia ò altre voldría conèxer aquest home. Com que fa un any que no'm parlava d'altra cosa! Baró d'Arding: Y'l Príncep per complàurela... Comte d'Orlof: Aquest no més viu per ella, que més valdría que's cuydés de la salut, que l'acaba de perdre. Y axò qu'ella no li fa cas... ni n'hi farà may de la vida. Afigúrat ara jo quins treballs! Baró d'Arding: Veuràs, resígnat, que desseguida s'entornaràn. Comte d'Orlof: Féste càrrech de còm estarà aquest castell: vuyt dies que soch aquí, ab el nou servey... perque l'altre'l vaig despedir a França. ### Escena V _Baró d'Arding, que se'n anirà, y Comte d'Orlof y Carlot._ Carlot, _de la dreta_: Senyor, se veuen venir dos autos... Comte d'Orlof: Deuen ser ells. Obre per aquí mateix. (_Surt en Carlot per la esquerra. A Arding._) No cal que voltin pel castell. Baró d'Arding: Si ja'ls tens aquí! (_Mirant fora._) Comte d'Orlof, _precipitantse a la porta de la esquerra y desaparexent_: Es veritat. Baró d'Arding: Y jo pel park a casa meva. (_Surt per la dreta ràpit, prenent la escopeta._) ### Escena VI _Gladys, Madama Gringoire, Comte d'Orlof, Príncep Demetri, Baró de Grigní, Comendatore Morelli, y Vescomte d'Arlet. Per últim, Carlot, que se'n anirà per la dreta. Entraràn quan se digui. Abans d'entrar ningú ja se sent la veu de Gladys, que vindrá fent bracet ab el Comte d'Orlof._ Gladys: Y per què no en un biplan? Y quins camins, senyor Comte d'Orlof! Comte d'Orlof: Si haguessim sapigut vostra vinguda, hauriem cubert de flors els camins. Gladys, _ab ansietat_: Qu'hem fet tart? Qu'hem arribat a temps? Comte d'Orlof, _rihent_: Sí, sí. No ha passat encara. Príncep Demetri: La Gladys està malalta. (_Molt apesarat y a mitja veu a Orlof._) Gladys: Jo voldría que s'aturés aquí. Y que tothom entrés aquí. Comte d'Orlof, _rihent_. Tothom? Gladys: Sí, sí. Tothom. Comte d'Orlof, _rihent_. M'hauríeu de donar temps, Gladys, per engrandir el meu castell. (_La Gladys se n'ha anat a mirar per la galería, anantli al derrera Demetri._) Príncep Demetri: Còm us trobèu, Gladys? Gladys, _mirant fòra_: Magnífich! Axò es magnífich! (_Arriba madama Gringoire, gemegant un xich, fent bracet ab el Vescomte d'Arlet. Els últims d'entrar són el Baró de Grigní y'l Comendatore Morelli._) Vescomte d'Arlet: Repengèuse força en mon braç; força! Madama Gringoire: Estich com tulida. Baró de Grigní, _burlantsen_: Si no podèu, vescomte! Gladys, _mirant per altre indret_: Oh! També d'aquí es bellíssim! Príncep Demetri: Gladys: vos trobèu més bé? Gladys: D'aquest costat encara té més encants. Tot sembla esmeralda y rosa... Mirèu, Príncep. Príncep Demetri: Oh, sí! Gladys: Vos felicito, Príncep, per aquest troç de la vostra Patria. Però, mirèu! Príncep Demetri: No està mal. Gladys: Y a vós també, us felicito, comte d'Orlof, perque'l Rey encara no s'ha fet seves aquestes terres. Comte d'Orlof: Tota la nació pertany al Rey. Príncep Demetri: Serà que'l meu pare no ha visitat may aquest territori.(_Els altres tres personatges volten rihent y conversant ab madama Gringoire, que s'ha assegut._) Gladys: Quins llochs, Príncep, per llençarhi dos cavalls desbocats! En l'un vós, y en l'altre jo!... A veure quin primer s'estrellaría! (_No riallera._) Príncep Demetri: Per Deu, Gladys! Gladys: Comendatore: polsèu a madama Gringoire, que dèu tenir febre. (_Se gira a parlar ab Orlof y ab Demetri._) Comendatore Morelli: Madama de Gringoire... Madama Gringoire: Nó, nó; es que dech sentir el mal de montanya. Baró de Grigní: Però, senyora; si'ns trobèm en un plà! Madama Gringoire: Donchs, no dech tenir rès. Vescomte d'Arlet: Jo ja sé què té madama Gringoire: mal de cor. Madama Gringoire: No diguèu rès. Baró de Grigní: Senyors: madama Gringoire sent defalliment. (_Ho diu allà hont es Gladys. Tots s'ajunten. Madama Gringoire's posa dreta._) Madama Gringoire: No, sí jo no... (_Ofesa._) Comte d'Orlof: Senyor Príncep: jo us prego que'm dispensèu si no puch tractarvos aytal com merexèu. Príncep Demetri: Comte d'Orlof: per Deu!... Gladys, _qu'havía tornat a mirar a fora_: Callèu! Callèu! M'ha semblat sentir... (_Pausa_). com a crits!... Lluny!... Príncep Demetri, _a Orlof_: Tot el camí que'l sent acostarse. Comte d'Orlof: Tenen de ser encara molt distants. Gladys: Donchs, què fan? Eh! Baró de Grigní: Però, per què aquest neguit? Gladys, _apartantse_: Baró, no'm diguèu rès. Comte d'Orlof: Jo voldría, Gladys, perque tenim força temps encara, que vegessiu vostres habitacions... Gladys: Veníu, madama Gringoire. Comte d'Orlof: Senyor Príncep... Senyors... Príncep Demetri: Jo ja'l conech, Orlof, el vostre castell.(_Els altres cavallers, no ananthi'l Príncep, no's mouen. Sortirà per la dreta Orlof portant a Gladys; darrera madama Gringoire, que abans mira al Vescomte d'Arlet, que fa'l distret._) Madama Gringoire: Ay! ### Escena VII _Príncep Demetri, Baró de Grigní, Comendatore y Vescomte d'Arlet. Després Carlot, que, cridant lo menys possible l'atenció, pararà la taula ab altres criats. Potser convindría parar la taula al fons, y després portarla a primer terme._ Carlot: no més dóna disposicions als altres que fan la feyna. Príncep Demetri: Arlet! (_Cridantlo a part._) Vescomte d'Arlet: Senyor Príncep... Príncep Demetri: Avuy mateix posarèu un telegrama xifrat a París: que per rès del món se sàpiga qu'he sortit de França, y menys encara que soch al meu país. Vescomte d'Arlet: Molt bé, senyor Príncep. Príncep Demetri: Y que no's descuydin d'enviar escalonades les cartes qu'he dexat pel meu pare. Vescomte d'Arlet: Oh, ja's deuen enviar! Príncep Demetri: Avuy toca enviar la tercera. Vescomte d'Arlet: Perdonèu, senyor Príncep; me sembla que dèu ser la segona. Príncep Demetri, _reflexionant_: La... Nó, nó, la quarta. Mentres no equivoquin l'ordre, que sería fatal... Vescomte d'Arlet, _rihent y després posantse serio_: No pot ser; estan rigurosament numerades. Comendatore Morelli: Sabéu què deyem ara, Príncep? Compadiem al comte d'Orlof. Baró de Grigní: Dexar la França per aquest recó de món, sense confort ni tracte!... Príncep Demetri: Considerèu, donchs, quína serà la meva vida vora del meu pare... Baró de Grigní: Vida de príncep... Príncep Demetri: A quant la cotisarieu vós la vida de príncep? Baró de Grigní, _rihent_: La vostra... per ben poca cosa. Príncep Demetri: Ho diheu pels meus deutes, senyor financier? Comendatore Morelli: Per axò, ho diu, per axò. Vescomte d'Arlet: Teniu rahó, Príncep; teniu rahó. (_El Comendatore se n'ha endut a Grigní a un costat._) Príncep Demetri: De què tinch rahó, bon Arlet? Vescomte d'Arlet: De que la carta que correspon avuy dèu ser la quarta. Comendatore Morelli, _a Grigní_: Sou imprudent. Que no ho sabèu que no hi hà gayre vida per ell? Baró de Grigní: Per axò li he dit. Comendatore Morelli: Per Deu! (_Acostantse al Príncep._) Príncep: la vostra fortuna, y que ningú vos la pendrà, es ser fill de rey. Y axò per tot el món sempre afalaga a les dònes. Baró de Grigní: No a totes. La Gladys... Príncep Demetri: Què la Gladys? (_Ofès._) Baró de Grigní: Perdonèu, Príncep. Si ho dich en honor d'ella! Príncep Demetri: Es que ni per mal ni per bé consento que's parli ab ironía d'aquesta dòna. (_Saluda encara irònich Grigní._) Sols per respectarla! Per reverenciarla! (_Mirant provocatiu a Grigní. L'arribada d'Orlof trenca aquexa situació._) ### Escena VIII _Príncep Demetri, Comendatore Morelli, Baró de Grigní, Vescomte d'Arlet y Comte d'Orlof._ (_Potser fins aquí no entri Carlot y'ls criats a parar la taula._) Comte d'Orlof: Jo voldría, senyor Príncep, fervos agradables aquests llochs... Príncep Demetri: Ja sabèu quin es nostre únich objecte. Comte d'Orlof: Y per satisferlo millor he disposat que's mengi aquí mateix. Príncep Demetri: Sí, sí; y ben aviat. Perque un viatge tan ràpit desperta la gana. Veritat, senyors? Baró de Grigní: Veritat. A mi sí... Per complaure a Vostra Altesa. Sí. (_El Príncep fa que no l'ha sentit._) Vescomte d'Arlet _a Grigní_: Decididament, senyor banquer, no li sou simpàtich al Príncep. Baró de Grigní, _a Arlet_: Me dèu molts diners el Príncep. Comte d'Orlof: Y ara que sou al Regne, Príncep, no pensèu arribarvos a la Cort de vostre pare? Príncep Demetri, _sèch_: Nó. (_Orlof anava a seguir y s'atura._) Però, diguèu. Parlèu ab tota llibertat, comte. Què anaveu a dir? Comte d'Orlof: Qu'a la Cort se murmura de la vostra estada a París. Sobretot... (_No seguint._) Príncep Demetri: Sobretot el meu germà. No es axís? Ja ho sé tot, comte. Mon germà té sentiments bèlichs, que jo no compartexo. Y li sab greu quan ell se prepara per comandar un exèrcit, no siga jo qui's disposi per comandar l'altre. Y jo no'm puch moure de França... perque a França respiro, y lluny d'ella'm moriría. Que jo soch un desgraciat y no vull dexar de serho. Què n'haig de fer jo de l'ambició de mon pare y de mon germà per engrandir el Regne, si jo tinch altra ambició que'm governa a mí, y tot jo, y que vós ja la comprenèu? Comte d'Orlof: Jo no dech... Príncep Demetri: Sí, Orlof, sí: tot es per mi aquexa dòna, que haig de veure sempre al meu davant, encara que siga de marbre per mí y'm tracti com a una joguina seva. Y mirèu com sóch, que ara que no es aquí ja patexo, fins a semblarme que la meva vida s'acaba. ### Escena IX _Els anteriors y Gladys y Madama Gringoire, que vénen de la dreta._ Príncep Demetri: Ah! La Gladys! Gladys: Senyor Comte d'Orlof: Madama Gringoire diu que té fam. Madama Gringoire: Si jo no he dit rès! Comte d'Orlof: Donchs, a taula, senyora. Príncep Demetri: Gladys!... Gladys: A taula! A taula, senyors! (_Ananthi ab Orlof._) Y de Nataniel que se sab? Comte d'Orlof: Va venint. Gladys, _senyalant la seva esquerra al Príncep_: Príncep... (_A Orlof._) Orlof: vós aquí. (_A la seva dreta._) Comte d'Orlof, _a Gladys_: Perdonèu. Príncep... (_Senyalantli la dreta de ella._) Príncep Demetri: Ella mana. Ella mana. (_Los altres se coloquen com se vulga. Madama Gringoire al front._) Gladys, _escoltant_: Callèu! (_S'ha tornat a alçar y mira al lluny escoltant._) Príncep: no veyèu al lluny com una ratlla negra que va venint...? Príncep Demetri: Sí que la veig. Gladys: A mitja montanya; com una serp. Príncep Demetri: Sí, sí. Gladys: Però, si no mirèu hont dich! Vós me dèu rahó sempre. Vós, Comendatore. Comendatore Morelli: Sí, sí; ben cert. (_Aquest no veu rès._) Gladys: Arlet: allà!... Vosaltres (_Als demés._) Vescomte d'Arlet: Com una serp... (_Tots riuen menys el Príncep._) Gladys: Eh! (_Apartantse de la galería contrariada. Mentrestant, Madama Gringoire va menjant._) Comte d'Orlof: No's veu encara ningú, Gladys. Baró de Grigní: No'ls podèm veure nosaltres, perque la claror de vostres ulls nos enlluherna, Gladys. Gladys: Senyor banquer: no val a dir tonteríes. (_Riu fort Arlet. Gladys se dirigeix a Arlet y a Grigní._) Y què heu de veure vosaltres! A vosaltres sols us commou la gentada del gran turf. Allò sí qu'es una serp de gent sense ni un cor a dintre! Manequíns d'herèus de grans fortunes, y de fills de rey, y grans duchs, y de banquers que passen com a desferra de les nacions... (_Mig rihent._) Príncep Demetri: Gladys! (_Rihent per complàurela._) Baró de Grigní: No va per nosaltres, Príncep. (_El Príncep, mirant a Grigní ab despreci, va a reptarlo._) Comte d'Orlof, _fentse càrrech de lo que passa_: Y a més, Gladys, no'ls podèm veure encara, perque venen pel fons d'un torrent, y no'ls descubrirèm fins que ja siguen aquí. Gladys: Jo pel camí m'he adormit una estona, y m'ha semblat que l'auto rodolava a salts sobre'ls caps d'una immensa gentada; qu'era tot nit encara; però que al lluny una claror s'obría... Baró de Grigní: Devía ser el sol. Comte d'Orlof, _somrihent_: Y a Nataniel no l'heu vist? Gladys: No sé. Mes, en aquella claror hi havía com un rostre d'una immensa tristesa. Baró de Grigní, _burleta_: Ell! Ell! Príncep Demetri: Y còm era? Còm? Gladys: No ho sé. Jove, hermós a tot serho; mes, ab hermosura d'home. Baró de Grigní: Quín quadro per un pintor, Gladys! Una gentada semblant un gran mar... (_Gladys dexa caure la forquilla._) Y un auto semblant a una nau ben grossa. Y al lluny... (_Grigní calla imposat per la cara de Gladys, que s'ha transformat. Tots se fixen en ella._) Príncep Demetri: Prou, senyor de Grigní. (_Ab veu concentrada._) Prou, he dit! Baró de Grigní, _mig rihent_: Per què? Comte d'Orlof: Aqueix quadro sería un disbarat. ¿No es axís, madama Gringoire? Madama Gringoire: No sé: no més m'he embarcat dues vegades en ma vida. Y ay, quins treballs! Comte d'Orlof: Vau anar lluny? Madama Gringoire: La primera vegada Sena amunt, a París. Y la segona, Sena avall. (_Riuen._) Comte d'Orlof, _a Gladys_: Una pregunta si m'ho permetèu, Gladys. Què ho fa que a vós, que us es tot tan indiferent, vos haja vingut el desig de conèxer aquest home? Gladys: Ho fa... (_S'atura, y després de rumiar, diu:_) No ho sé. Baró de Grigní: Donchs, jo una altra pregunta. Príncep Demetri, _provocatiu, dret_: Què es? Comendatore Morelli, _perque tingui prudencia_: Grigní! Baró de Grigní: Si no heu estat may enamorada. Gladys: Sí. (_Arlet conté al Príncep, que s'anava a tirar damunt de Grigní._) Y què més? Baró de Grigní: Si no heu plorat ni rigut may. Gladys: Senyor baró de Grigní! (_Molestada._) Príncep Demetri: Ja prou! (_Riu Grigní burlantse del Príncep._) Ja prou, he dit! (_El Príncep ha fet córrer un xich la taula per alçarse._) Comendatore Morelli, _al baró de Grigní_: Pero, què estèu fent? Baró de Grigní: Es intractable aquest home! (_Els homes s'havien posat drets y tornen a asseures._) Gladys: Príncep! (_Ab veu carinyosa pregantli que s'assegui._) Comte d'Orlof: Serenèvos, Príncep! Príncep Demetri: Que no veyèu...?