Part 3

MERCEDES

(_fora de si_)

Això no m'ho diguis més. Jo no'n soch de sábia.

JOSEPH

D'això'm queixo de que no n'ets y'l fas. Si'n fossis ahir no hauríes fet aquella etzegallada y sino't pensessis serne tampoch.

MERCEDES

Ja tornem ab ahir vespre?

JOSEPH

Es que sentiría que avuy se repetís la escena; y com que es molt probable que aquesta tarde se susciti la qüestió den Joanet te participo que tu no vuy que actuis de primera part. Tot lo mes comparsa y si pot ser espectador, millor.

MERCEDES

Faré.., lo que'm semblarà!

JOSEPH

Fesho, però jo t'asseguro que si per desgracia te sembla be fer lo contrari de lo que jo he dit, avuy sabràs lo que es el geni. Demà quan entrarem ja diràn: hi ha "don" Joseph y la "senyora" Mercedes.

MERCEDES

Ja ets capàs, ja, de donar un espectacle.

JOSEPH

Tant com tu de fermel donar: ja veuràs a probaho.

MERCEDES

(_molt acalorada_)

M'està bé: aquestes son les consequencies d'haverme casat ab un home inferior.

JOSEPH

No més te faltava haverme trovat un de superior com tu. Prou algun día'ls vehins us hauríen trovats rebentats d'un tip d'Horaci, o morts de fàstich sobre'l capítol culminant d'una novela realista!

### ESCENA VIII

JOSEPH, MERCEDES y LLUIS

LLUIS

Deu me'ls guart de pendre mal.

JOSEPH

Ola, noy. Precisament ara'n parlavem de pendre mal.

LLUIS

Que hi ha hagut alguna desgracia?

JOSEPH

No, gracies a Deu, però jo deya que un fart d'Horaci, mal pahit, pot portar molt males conseqüencies.

LLUIS

Ja ho crech! Y per qué ho deya?

JOSEPH

Oh, res, per dir alguna cosa.

LLUIS

Tot es passar el temps.

MERCEDES

Aquet si que... Per coses estranyes vagi a ell.

LLUIS

Ay, que acalorada està, donya Mercedes. Que han vingut a peu?

MERCEDES

No, no. Hem pujat ab el tranvía.

LLUIS

Donchs la trovo... no sé... com si estigués sofocada.

MERCEDES

Ho deu fer el temps. (_va al balcó_)

JOSEPH

Això serà... el temps! (_apart a Lluis_) Es que ha vingut ab la novela .

LLUIS

Tant pesa?

JOSEPH

Uf! No has vist may una cosa tant pesada. Jo t'asseguro que no ets capàs d'aguantarla tota! Aquesta tarde ne llegirà un tros... y ja m'ho sabràs dir!

LLUIS

Es dir, que hi haurà lectura

JOSEPH

Sí, noy, sí. Si pateixes del oido, avuy t'hi clavaràn una manxiula literaria. Ja't pots ben amanir.

MERCEDES

(_sortint del balcó_)

Es deliciós viure a fòra. Aquí sí que jo escriuría de gust. Aquest aire... aquesta llum... aquesta tranquilitat... Això encisa.

LLUIS

Vostè s'enamora de tot lo hermós, donya Mercedes.

JOSEPH

Ah! en quant a això sí que es veritat. La meva dòna s'enamora de tot lo hermós, y que no li vé d'ara: quan me va coneixer a mí ja tenía aquesta condició.

MERCEDES

Si me'n hagués hagut d'enamorar per la hermosura!

LLUIS

Què vol dir? Es qe senyor Joseph no té rès de despreciable. Mírisel bé.

MERCEDES

Ja m'ha vagat de miràrmel.

JOSEPH

Noya, noya! Atàcam per lo intelectual, però respèctam el físich, perque has de sapiguer que quan te vaig coneixer la boca'm feya mal de tant dir que no.

MERCEDES

Ja ho crech, un partit aixís.

JOSEPH

Còm s'enten partit? sencer y ben sencer. Per això'm volíen. Tenia un bé de Deu de trenes que ni que s'haguessin esquilat tots els toreros d'Espanya.

LLUIS

Y què'n va fer?

JOSEPH

(_ab dignitat_)

Ho vaig cremar tot pera no tenir compromissos domèstichs.

MERCEDES

(_violenta_)

Me'n'vaig per no sentirte. (_Mutis_).

### ESCENA IX

LLUIS y JOSEPH

LLUIS

Veu? ara l'ha feta enfadar.

JOSEPH

Cà, no ho creguis. No li vé d'ara l'enfado. Abans de venir tu li he picat les crestes.

LLUIS

¡Ah! vetaquí perque estava tan sofocada. Ara m'ho explico.

JOSEPH

Ja't vaig dir que a mí la dòna no'm dominava; y com que pot molt ben ser que avuy hagi de treure el geni, li he volgut advertir perque no li vingués tant de nou. Ahir per culpa seva va haverhi un escàndol, y no vuy ques repeteixi.

LLUIS

Ben fet!

JOSEPH

Per cert que ja voldría que fos l'hora de tornànsen cap avall.

LLUIS

Per què?

JOSEPH

Què vols que't digui... Aquesta mena de torres me cauen a sobre. Totes les finques d'aquestes valls ploroses son iguals: planta baixa y sostre mort... sostre mort y planta baixa agonitzant. Tots aquets acumulaments de ciment enmotllat y terra cuita son les finques estiuenques d'aquets pobres senyors Franciscos que s'aconsolan de passar malament l'estiu, a cambi de la satisfacció que'ls hi proporciona'l poguerse rebejar en el dols ambient de la propietat urbana!

LLUIS

(_irònich_)

Bé, bé, no exageri, que no la té qui vol una torreta a Vallcarca ab jardí y tot.

JOSEPH

D'allò'n dius un jardí? Una capsa de pedra sense tapadora: un espay de terra que perque no hi cabía una casa'l van deixar per jardí. Un castanyer bort, un avellaner bort, un taronger bort... tota la bordería de la flora: això es un jardí de plantes expósites. De flors no'n parlem. Una clavellina que de tant afemarla, s'ha empeltat de femer y un roser que no es bort peró vé molt mala familia; més li valdría serho de bort. Té, mira quines roses més arrugades y pansides: semblen sortides d'un gerro de fonda de sisos després d'una quinzena de "mesa redonda". Son una mena de roses sense olor ni color, despullades de tota gala "mundana". Roses de clausura, flors de tristor... víctimes del feudo industrial; de la mitja cana triomfadora!

LLUIS

Què está poètich!

JOSEPH

Què vols dir que no es veritat? Jo'l dia que m'hagi de fer una finca aixís me la farè al cementiri nou que estarà més en caràcter.

LLUIS

Alsa, alsa... tant dirà, senyor Joseph

### ESCENA X

JOSEPH, LLUIS y JOANET

JOANET

(_exitat_)

Vaja, no puch més, això es inaguantable!

LLUIS

Què tens?

JOSEPH

Què't passa?

JOANET

Sembla mentida que sigui el meu pare!

JOSEPH

Bé, no cridis, home, que't sentiràn.

JOANET

Que'm sentin, m'es igual, estich decidit a tot!

LLUIS

Calla, home, calla.

JOSEPH

(_tancant la porta_)

Calma, Joanet.

JOANET

Encara no n'he tingut prou? Encara he de sufrir més humiliacions y mès insults!

JOSEPH

Però què ha passat?

LLUIS

Explícat, home, explicat, y no t'exaltis.

JOANET

Que no m'exalti? Havia fet propósit de ser humil .. però sento que se'm va agotant la paciencia. Tot el dinar que m'està aborrint ab les més ridícules indirectes, y lo que m'indigna més es que no perdona ocasió de ferir a la pobre mare!

JOSEPH

Bé, home, ja sabs com es fet. Es el seu geni.

JOANET

Senyor Joseph, estich decidit a sufrirho tot; a soportarho tot... però que deixi en pau a la mare. Que s'esbravi ab mí... que'm pegui: es el meu pare y callaré. Lo que no vuy es que martiritzi més a aquesta santa dona.

LLUIS

Vaja, Joanet, calla, que tot s'arreglarà.

JOANET

Impossible! Això no pot arreglarse d'altre modo que anàntmen jo de casa!

JOSEPH

Què dius, desgraciat? Ja has pensat ab ta mare?

JOANET

Per ella m'aguanto. Si no fos ella ja faría dies que hauría deixat per sempre aquesta casa ahont tot s'apama y tot se mesura: fins el porvenir del fill.

JOSEPH

Escolta, Joanet. Me vols creure?

LLUIS

Creu al senyor Joseph que ja saps que't vol bé.

JOANET

(_mes seré_)

Digui... procuraré seguir els seus consells.

JOSEPH

No cridis ni't desesperis. Sigues home de seny. Deixa venir naturalment els aconteixements y no'ls precipitis. Com més temps triguis a pendre una determinació sèria més justifica serà.

LLUIS

Això es incontestable.

JOANET

(_exitat_)

Però és que vostès no calculen que si'l pare té'l seu geni jo també tinch el meu, y convensut de que no he donat cap motiu pera que se'm maltracti, obraré segons me dicti la meva dignitat que està molt per sobre de...

JOSEPH

Calla y tinch prudencia.

JOANET

Me'n vaig... me'n vaig!

LLUIS

Joanet!

JOSEPH

(_autoritari_)

Te'n guardaràs prou! Ja sabs que fins avuy he aprovat la teva conducta y que estich al teu costat en tot y pera tot. Pero si t'atreveixes a fer lo que dius no comptis ab mí pera rès.

JOANET

Donchs què he de fer?

JOSEPH

Lo que fa ta mare pera tu, ferho tu per ella: sacrificarte!

LLUIS

Té molta rahò.

### ESCENA XI

JOSEPH, LLUIS, JOANET y ROSA pel foro dreta

ROSA

Fill meu!

JOANET

Mare!

ROSA

Per Deu no cridis, calla, jo t'ho demano! Ton pare ha sentit els crits y volía venir. Ay... no'm dongueu més disgustos! Fesho per mí. Senyor Joseph, díguili vostè també. Y vostè Lluis!

JOSEPH

Ja li he parlat com li havía de parlar y en Joanet farà lo que ha de fer. Precisament ara es quan ens has de demostrar que ets tot un home.

ROSA

Si, fill. Pensa que ja sufreixo prou, y que prou ansia'm dona lo que tart o aviat veig que ha de succehir.

JOANET

Callaré, mare, callaré... pero temo molt que'm serà impossible estarme de donar una llissó a don Ignasi.

ROSA

Per què?

JOANET

Perque ha dit que tenía de parlarme.

JOSEPH

Ara si que l'hem fregida. No més ens faltava això!

LLUIS

Ja tením en Set Ciencies en campanya.

ROSA

Escòltal y no'n fassis cas.

JOSEPH

Senyora Rosa. He fet tot lo que he pogut pera asserenar a en Joanet, però si aquesta "caballeria major" de don Ignasi hi ha de ficar cullerada... ja no he dit res: que sigui lo que Deu vulgui.

ROSA

Quín mal punt va tenir en Francisco al aconcellarse ab aquest home!

JOSEPH

Deu els cría y ells s'ajunten!

LLUIS

Ja venen.

ROSA

Joanet, fill meu... cordura!

### ESCENA XII

JOSEPH, LLUIS, RIMBAU, JOANET, IGNASI, MERCEDES, y ROSA.

MERCEDES

(_Sempre ab "impertinentes"_)

Vaja, senyors, fàssintme el favor de seure y escoltar que'ls hi preparo una sorpresa.

IGNASI

Una sorpresa?

ROSA

De què's tracta?

MERCEDES

(_ab l'original_)

De la meva novela.

IGNASI

Santa paraula!

JOSEPH

(_a Lluis_)

Ja hem rebut!

MERCEDES

He volgut que vostès ne disfrutessin les primicies, avans de donarla a la estampa.

ROSA

Vostè es massa amable, donya Mercedes.

RIMBAU

Escoltarem ab molt gust.

MERCEDES

Apa, seguin, seguin que's fa tart.

IGNASI

Jo passejantme escolto més bé. Després de menjar m'he de moure.

(_Ignasi y Lluis se passejan. Mercedes a la taula de centre. Rimbau y Rosa en els sillons. Joseph y Joanet en els balancíns._)

MERCEDES

(_fullejant_)

Se tracta d'un marit y muller que s'han casat per conveniencia, però no s'estiman. Ell es un home de caràcter violent, gelós y malpensat. Ella es una dona somniadora, enamorada de la bellesa. artística y adoradora fervent de totes les idees noves. Resignada ab la seva sort, es fidel al seu marit, cumpleix ab els seus debers d'esposa y soporta heròicament la seva situació... Però està boijament enamorada de l'ideal.

IGNASI

Un amich de la casa?

MERCEDES

No, senyor, no: de l'ideal... d'una cosa abstracta... imaginaria.

IGNASI

Ah, ja!

MERCEDES

Ella havía somniat un home carinyòs, dòcil, ilustrat.

JOSEPH

Una mena de Joseph Comas... dígaho clar.

RIMBAU

(_picat_)

Vaja, senyor Joseph, no comensi.

IGNASI

Deixi dir, deixi dir, y escolti.

MERCEDES

Ella s'havía imaginat un marit que la comprenguès y's trova enllassada a un home materialista, aspre y barroer. D'aquí'l desvío que ella sent per ell, y la passió ideal que's desperta en el cor de la pobra Rosalía. Arturo, el marit, se'n adona, y comensa pera la infelís Rosalía un verdader calvari. El primer capítol de la novela sé limita a exposar aquesta situació. El passarem per alt y comenssarem en el segon, en que'l marit demana explicacions de la seva conducta a la desventurada muller. (_Lleigeix_:) "En una apacible y lluminosa mañana del mes de Mayo; de este mes fecundo en flores y colores; de este mes en que la naturaleza estalla en perfumes..."

IGNASI

Ah, es en castellà?

MERCEDES

Naturalment. Hi ha delicadeses que en català no's poden dir.

JOSEPH

(_picat_)

Don Ignasi, no interrompi.

MERCEDES

"...En que la naturaleza estalla en perfumes embriagadores que despiertan en los corazones amantes los més tiernos y puros sentimientos. Rosalía, sentada ante su artístico"secreter" escribía apasionadamente, à juzgar por el brillo de sus límpidos ojos en los que titilaba una perla de ternura próxima a rodar por las aterciopeladas mejillas de la hermosa víctima"

IGNASI

, RIMBAU Y ROSA

Molt bé!

MERCEDES

"De pronto abrióse bruscamente la puerta del tocador y apareció la grave figura de Arturo. Frío y sereno dirigióse á Rosalia:

--Señora-- la dijo -- ¿Podré saber à quién escribís a estas horas?

--Arturo-- respondió humildemente Rosalía.

--Es un secreto que debéis respetar.

--Si no me unieran à vos lazos indisolubles, señora, respetaría indudablemente este secreto, pero desgraciadamente mi derecho à conocer el contenido de este papel es indiscutible y exigo conocerlo.

--Oh... imposible-- balbuceó Rosalía.-- Además de que no tiene para vos ninguna importancia.

--Si no la tiene ¿còmo lo ocultàis con tanto empeño?-- exclamó Arturo con voz irritada.

--Porque..."

(_Don Ignasi fa senyes a Joanet pera que'l segueixi y se'n va cap a la porta._)

JOSEPH

Ahont va, don Ignasi? Esperat, noya, que don Ignasi se'n va. Vagi, vagi, ja l'esperarem.

MERCEDES

Si, si, no portem cap presa.

IGNASI

(_sofocat_)

No, si no me'n vaig. Continuhi, continuhi!

MERCEDES

"Porque... las mujeres tenemos nuestros secretos que ni aun à nuestros esposos debemos revelar.

En este caso-- rugió Arturo --sabré obligaros à ello-- Y lanzándose furioso sobre Rosalía le arrebató de las manos el terrible papel y leyó. Rosalía dió un grito ahogado y cayó en el pavimento. Arturo se tornó lívido, pasó la mano sobre su frente sudorosa y mesàndose los cabellos..." (_Joseph estornuda_) Jesús!

JOSEPH

Gracies.

MERCEDES

(_mirant ab rabia a Joseph_)

"Jesús... exclamó. Mis sospechas eran ciertas! No me engañaba! Ah, pero sabré vengarme. Yo averiguaré quién es el criminal... Oh, sí, lo averiguaré y le mataré como á un perro rabioso. Lo exige mi honra-- Y blandiendo el terrible papel en la diestra, rugió desesperado --Ahora... a obrar!"

RIMBAU

Está molt bé.

LLUIS

Molt bé, donya Mercedes.

MERCEDES

Els hi agrada?

IGNASI

Molt, molt. Hi ha molta naturalitat Y, sobre tot, el llenguatge es florit.

JOSEPH

No veu que aixó passa el mes de _Mayo_?

MERCEDES

Ella al tornar en sí y veures compromesa, tem el furor del seu marit y se'n và, però al ser a la porta, trova a Arturo que torna y'l deté. Aleshores se desenrotlla una escena violenta y... (_don Ignasi fa senyes altre cop a Joanet y se'n va a la porta._)

JOSEPH

Esperat, noya, que don Ignasi té alguna necessitat. Vagi, home, vagi, ja l'esperarèm!

IGNASI

Tornèmhi! Si no he d'anar enlloch. Qué es tossut!

JOSEPH

Com que'l veig tant violent y no's mou de la porta!

IGNASI

Y, ademés, per mí no ha de suspendre la lectura. (_Rimbau està violent_).

JOSEPH

Còm que no? Per vosté's fa la festa: no'n caldría d'altra.

MERCEDES

Com deya, se desenrotlla una escena violenta y ell acaba per pegarli.

JOSEPH

(_a Lluis apart_)

Ni que volgués ser arquitecte!

MERCEDES

Finalment, Rosalía, trova manera de sortir de casa seva y abandonar a aquell marit tirà que tantes hores amargantes li ha donat. El capítol quart tracta de la fugida. (_llegeix_) "Al salir de la casa, Rosalía anduvo à la ventura. Cruzó la plaza de la Concordia, siguió por la calle de Suresnes, atravesó la de Hauteuil, pasó la Barrera de Italia, y ante las vetustas gradas de la soberbia Magdalena, se detuvo anhelante. ¡Lloraba!" Hm!... (_el senyor Joseph, caragola un cigarret._) Hm!... Ay, cada dia m'hi veig menos.

JOSEPH

Els impertinents te fan nosa.

MERCEDES

Els impertinents sempre'n fan de nosa.

JOSEPH

No hi ha com no gastarne. (_aprofitant aquesta distracció del senyor Joseph, Ignasi fa senyes a Joanet y els dos fan mutis._)

MERCEDES

"Lloraba, sí, lloraba... Una fina lluvia barnizaba la calle en la que oscilaba la incierta luz de los faroles..."

### ESCENA XIII

JOSEPH, LLUIS, RIMBAU, MERCEDES y ROSA.

JOSEPH

(_s'adona del mutis d'Ignasi y Joanet_) Al últim me l'ha fregida!

MERCEDES

"De pronto sus piernas flaquearon, nubláronse sus ojos y cayó desvanecida sobre las losas de la acera. Cuando volvió en sí hallóse en una habitación ricamente alhajada, y tendida en un lecho de finísimo palo rosa. (_Joseph dissimuladament fa mutis._)

### ESCENA XIV

LLUIS, RIMBAU, MERCEDES y ROSA

MERCEDES

¿En dónde estaba? Una idea horrible cruzó por su exaltada mente. No, no podia ser... Sería demasiado infortunio... Si uno de tantos jóvenes libertinos como hay en París la hubiera recogido y?... Oh! no, no quería ni pensarlo. (_Lluis dissimuladament fa mutis._)

### ESCENA XV

MERCEDES, RIMBAU y ROSA

MERCEDES

De pronto abrióse el ancho cortinon del centro y apareció un jóven alto, gallardo, de poblada cabellera rubia y mirada penetrante. Al apercibirse del joven, Rosalía dió un grito desgarrador y volvió à desmayarse... En aquel joven apuesto había reconocido á un ideal!"

ROSA

(_inquieta_)

Ja'm dispensarà, donya Mercedes. (_mutis_)

MERCEDES

Fassi, fassi.

### ESCENA XVI

RIMBAU y MERCEDES

MERCEDES

Be, que'ls hi sembla?

RIMBAU

A mí molt bé... però.. miri: tots se'n han anat!

MERCEDES

Y ara? Què passa?

RIMBAU

No ho se... no ho sé... Dispensi: torno desseguida (_mutis_).

### ESCENA XVII

MERCEDES

Y ara? M'han deixat sola... Quína manera de correspondre a la meva deferencia! (_Plega la novela_). De qui m'extranya més es de don Ignasi: el creya més ilustrat.

### ESCENA XVIII

MERCEDES, JOSEPH y LLUIS

MERCEDES

(_violenta_)

Ahont eres?

JOSEPH

A sentirho d'un tros lluny que fa molt més efecte.

MERCEDES

Poca solta!

LLUIS

Es una broma, donya Mercedes.

### ESCENA XIX

MERCEDES, JOSEPH, LLUIS, RIMBAU y ROSA

RIMBAU

Dispensi, donya Mercedes, dispensi. A casa avuy no s'està pera res.

ROSA

Perdònins, donya Mercedes.

MERCEDES

Ja'm faig càrrech de tot, ja'm faig càrrech de tot. Llegirem un altre dia.

ROSA

Si, un dia que estiguem més tranquils.

RIMBAU

Ab això del noy, a casa no hi ha tranquilitat... y aquestes coses de questió d'escriure volen calma... sab?... Dispènsins...

### ESCENA XX

MERCEDES, JOSEPH, LLUIS, RIMBAU, ROSA, IGNASI y JOANET

IGNASI

Aquet cop si que no me l'esperava

ROSA

Què hi ha?

RIMBAU

Què passa?

MERCEDES

Què té, don Ignasi?

IGNASI

(_a Rimbau_)

Senyor Francisco: vostè va encomanarme una missió delicada vora del seu fill. Donchs bé: vinch a dirli que les meves gestions han fracassat, y no sols això, sino que may m'hauria pensat trovar en en Joanet tanta... tanta...

JOSEPH

Arrogancia...

IGNASI

Si, senyor, arrogancia y... fins falta de respecte y tot, a mí... a mí, que com qui diu l'he vist neixe!

JOANET

Això no li donava dret de parlarme com m'ha parlat.

RIMBAU

(_molt exitat però contenintse_)

Es dir que t'has atrevit a faltar al respecte a don Ignasi que en aquells moments me representava a mí?

JOANET

Es que m'ha parlat d'un modo...

ROSA

Fill meu, calla!

RIMBAU

Donchs bé: al.cap som. Joanet (_solemne_). O renuncies desd'ara a tots els teus projectes d'estudi y't tanques a la botiga, o te'n vas de casa.

ROSA

Jesús!

MERCEDES

Qué diu ara?

IGNASI

Aixís se fa!

JOSEPH

Calli vostè, Salomón de suro.

RIMBAU

Ja ho he dit. O a la botiga o al carrer: Tria!

ROSA

Verge Santa!

MERCEDES

Reportis, senyor Francisco.

JOSEPH

Senyors, procedím ab calma y'ns entendrem. Noy: t'han donat a triar. Tría!

JOANET

(_decidit_)

A la botiga... may!

RIMBAU

Donchs al carrer... y't desheredo.

JOSEPH

Això del carrer ho trovo molt fort.

RIMBAU

Què vol dir?

JOSEPH

Que vostè podrà treure al fill de casa, però al carrer no hi quedarà: se'n vindrà a casa meva.

MERCEDES

Joseph!

JOSEPH

Ara calla que parlo jo. Si senyors: a casa meva. Les noveles van en nom de la dona, però'l pis, gracies a Deu, encara va en nom d'un servidor.

RIMBAU

Vostè me'l acaba de perdre!

JOSEPH

S'equivoca: l'acabo de recullir.

IGNASI

Es que recullirlo es pèrdrel!

JOSEPH

Vostè y jo no'ns avindríem.

IGNASI

Perque vostè pensa malament.

JOSEPH

Y vostè no pensa, que's pitjor.

MERCEDES

Joseph calla!

JOSEPH

Prou Joseph y prous romansos. Un día o altre l'havía de fer un cop d'home: ja t'ho podía haver dit aquell aucellet que t'ho diu tot. (_A don Ignasi_). Si vostè hagués pensat un xich hauría comprès la justicia de les pretensions d'en Joanet y ab la influencia que exerceix sobre'l senyor Francisco, li hauria fet veure la rahò, y les coses no haurían arribat al punt que han arribat.

IGNASI

Això vol dir que jo no he procedit prou bé!

JOSEPH

Això mateix: veig que encara enten les coses.

RIMBAU

Senyor Joseph!

IGNASI

(_sofocat_)

Vostè m'insulta!

MERCEDES

Que ha de durar gaire?

JOSEPH

Tot just comenso. (_a Ignasi_) Jo no sé si l'insulto o no, però lo que li asseguro es que vostè, sens dubte per ignorancia, no ha procedit com debía.

IGNASI

Jo he secundat els propòsits del senyor Francisco, perque'l senyor Francisco es pare!

JOSEPH

(_per Rosa_)

Y "això" que no es rès? Còm se coneix que vostè no es mare! (_irònich_)

RIMBAU

Y quí més que'l pare pot voler al fill.

JOSEPH

La mare! Per això vostè y ella no s'avenen, perque ella pensa ab el fill vostè, sense adonarsen, confón el fill ab la botiga!

RIMBAU

Senyor Joseph!

JOSEPH

No s'enfadi, senyor Francisco, que aquesta es la veritat. Vostè es un home de bé, actiu treballador, una a pedra important del edifici social. Perteneix a un gremi respectable baix tots conceptes... però s'ha endurit en el negoci y té una mitja cana als ulls que no li deixa veure rès. Pera vostè el mon es una botiga, la vida una herencia y no té altres ilusions que la de trovar clients que paguin bé. Perque s'ha estimat més arreconar mitg ral que fumar un puro, se creu haber tingut la virtut de no fumar. Això es equivocat, senyor Francisco. Les virtuts quan se practiguen sense esfors y exageradament gairebé son vicis.

RIMBAU

No les entench jo, les seves màximes!

JOSEPH

Y ca, ha d'entendre... Si les entengués ja no sería botiguer... d'aquesta mena!

RIMBAU

Acabem d'un cop. M'agraden les coses clares. Noy, te'n vas o't quedes?

JOANET

Me'n vaig, pare, me'n vaig perque vostè'm treu... Mare!

ROSA

Fill del meu cor... me maten!

JOSEPH

Deixi estar, senyora Rosa. Vostè veurà a en Joanet sempre que vulgui.

RIMBAU

Còm? Li prohibeixo que'l vegi may més.

JOSEPH

Sempre que ella vulgui: ho repeteixo.

JOANET

Si que la veuré!

RIMBAU

Vèsten! T'ho mano!

JOSEPH

Mani, home, mani. Ditxós manar! Però, pensi que ja s'ha acabat l'imperi del despotisme. Ara'ls que han de manar manan, però'ls que han d'obeir acostumen a fer lo que'ls hi sembla.

ROSA

Joanet! (_l'abrassa_).

RIMBAU

Trayèumel del davant... No'l vuy veure!

IGNASI

Vàgintsen, vàgintsen!

MERCEDES

(_fora de si a Joseph_)

Al ùltim has sortit ab la teva. Has ben tret el geni, però't recordaràs de mí!

JOSEPH

(_fort_)

Mira!... no m'exaltis més. Au: a fer...

LLUIS

Senyor Joseph!

MERCEDES

Què?

RIMBAU

Y ara!

IGNASI

Què diu? (_Confusió, Joseph alsa'ls brassos, imposa silenci y diu calmosament:_)

JOSEPH

Noveles, senyors, noveles!

TELÓ

__Advertencia als Srs. Directors__

En les escenes XII, XIII, XIV, XV, del acte segón ha de cuidarse, sobre tot, el moviment escènich. La agitació den Rimbau, l'interès de don Ignasi en endursen a en Joanet, els esforsos del senyor Joseph pera impedirho, la alegría mofeta den Lluiset, y'l neguit de la Rosa, han d'ocupar constantment la atenció del públich, fins al extrem de que aquest ha d'oblidarse per complert de donya Mercedes. Els mutis han de ser molt dissimulats y a temps.

En el final, quan el senyor Joseph diu a donya Mercedes: --_Mira!... no m'exaltis més... Au: a fer_...-- tots l'han d'interrompre molt a temps.