Part 1

Gent d'ara

Comedia en dos actes

Eduard Coca y Vallmajor

1908

A la memòria del meu germà Joan de la Creu

L'Autor

PERSONATGES

EL SENYOR FRANCISCO RIMBAU.--Home d'uns cinquanta anys. Serio y autoritari. Vesteix molt modestament y a la antiga.

LA SENYORA ROSA.--Esposa del senyor Rimbau. Dòna d'uns quaranta cinch anys, ben conservada y molt sensata. Vesteix ab molta modestia.

DONYA MERCEDES.--Senyora _sabia_, molt desenvolta. Té uns trenta cinch anys, y vesteix bé. Porta _impertinentes_.

SENYOR JOSEPH.--Marit de la sabia. Tipo tranquil, calmós y burleta. Quaranta anys. Vesteix de _senyor_.

DON IGNASI.--Un tonto presumit. Té seixanta anys. Posat d'home venerable, cabell y bigoti blanchs, un xich calvo, en fi, aspecte de sabi.

JOANET.--Dinou anys. Aixerit y elegant. Es fill del senyor Rimbau.

LLUIS.--Dinou anys. Amich íntim de Joanet, y, com ell, trempat y elegant.

ANTONIA.--Criadeta de dos duros,

Aquesta comedia va estrenarse al Teatre Novetats, per la "Nova Empresa de Teatre Català", baix la direcció de l'Adrià Gual, la nit del 18 de Novembre de 1908, baix el següent repartiment:

_El senyor Francisco Rimbau_, senyor Lapera; _La senyora Rosa_, senyoreta Masriera; _donya Mercedes_, senyoreta Fremont; _El senyor Joseph_, senyor Puiggarí; _don Ignasi_, senyor Vilallonga; _Joanet_, senyor Gimbernato; _Lluis_, senyor Bley; _Antonia_, senyora Roura.

## ACTE PRIMER

Casa antiga d'un carrer de l'interior de Barcelona. Portes laterals y fondo. Epoca actual. Mobles vulgars. Sofà, sillons, cadires, taula de centre, cortinatges y en les parets cromos de _Donya Juana la Loca_ o cosa per l'istil. Tot molt endressat y en ordre. Es entrada d'estiu. Es nit. Dreta y esquerra del apuntador.

### ESCENA I

SRA. ROSA y SR. RIMBAU

(_La primera asseguda en una cadira davant d'un vetllador, repassant mitjes, y'l segón passejantse agitat_)

RIMBAU

Ja feya temps que ho veya jo. Per això no m'ha vingut de nou. Bé prou que t'ho havía dit: aquest xicot va per mal camí, acabarà malament... y mira: ja ho has vist. (_Pausa. La Rosa ab la vista fixa en terra mou el cap com assentint_) Y lo que'm dol més es que tota la culpa la tens tu!

ROSA

(_extranyada_)

Jo?

RIMBAU

Si, tu, tu! Si quan el noy va sapiguer de lletra y un xich de comptes m'haguessis ajudat a inclinarlo al taulell avuy acanaría més be que jo. Però vas empenyarte en que fos sabi...y aquí ho tens: ara ja no'n té prou ab el batxillerat; vol ser "artitectu".

ROSA

(_humil_)

Què t'hi diré, Francisco?

RIMBAU

Què m'hi diràs? Y què m'has de dir! Que tu ho has fet ab bona intenció, però que per ser massa mare m'has perdut el noy.

ROSA

Però, Francisco, per què parles aixís? En Joanet no es un perdut; pobre fill meu!

RIMBAU

Ah, no, tu diràs! Un xicot, un mocós de dinou anys que's revela contra la autoritat de son pare, y que ja fuma, d'amagat meu, però fuma, quan jo, que ja he tombat els cinquanta, may m'he vist un cigarrot a la boca!

ROSA

Y d'això'n dius ser un perdut?

RIMBAU

Com que sí!

ROSA

Vaja, Francisco, tu exageres molt.

RIMBAU

Sí; sí, ja exagero! Ja ho veuràs si exagero.

ROSA

Es clar que sí. Jo no't negaré que hauría sigut millor que en Joanet s'hagués aficionat al negoci. Però què vols ferhi si li ha donat per l'estudi

RIMBAU

L'estudi? La vagancia, que no es rés més això del estudiar. Ves qui'm farà creure que pera poguer fer una casa se necessita passar tants anys regirant llibres. "Papadineros" son això: vethoaquí. (_Pausa. Ab ènfasis_) El senyor vol estudiar. Es clar. El negoci es poch per ell... Deshonra això de la botiga.

ROSA

May ha dit tal cosa.

RIMBAU

No caldría sinó. Si s'atrevís a semblant cosa, encara li ventaria una plantofada ab tots els seus dinous anys. Ah! Es que per això!

ROSA

Francisco, home, calmat.

RIMBAU

Digues que ho probi... (_pausa_) Quan penso que aquest xicot quan tenía cinch anys era tan obedient, tan dòcil... y avuy, avuy que hauría de tenir més entreniment, avuy té: se'm gira d'esquena.

ROSA

Qué compares, home!

RIMBAU

Que comparo?

ROSA

Y es clar. Avuy es un home, y ha vist coses, y ha agafat aficions... y...

RIMBAU

Vaja, prou! No vuy sentirte dir més disbarats. Ho veus, ho veus com ets tu qui'l perts? Però ja ho he dit: o jo deixaré de ser qui soch o'l noy serà botiguer, mal li pesi. (_Se sent trucar_)

ROSA

(_resignada_)

Tu mateix. Fes lo que coneguis!

RIMBAU

(_autoritari_)

Es net que ho faré. Soch el pare y l'amo, y mano, y passarà per l'adressador... o com si fill no tingués.

ROSA

(_plorant_)

Bé prou que ho veig que jo seré la víctima! (_plora_).

RIMBAU

Vetaquí com ho arregleu les dones: plorant.

### ESCENA II

RIMBAU, ROSA, y ANTONIA _pel foro_

ANTONIA

Hi ha don Ignasi.

ROSA

Jo me'n vaig, no estich per visites (_mutis per la segona dreta_).

RIMBAU

(_sech a Antonia_)

Que entri, dona, que entri. (_Antonia mutis_). Veyam don Ignasi, que es home de talent, qué m'hi dirà!

### ESCENA III

RIMBAU y DON IGNASI

RIMBAU

(assegut en un silló)

Endavant, endavant, don Ignasi.

IGNASI

Còm va, senyor Francisco?

RIMBAU

Tirant. Y vostè?

IGNASI

Sempre'l mateix. Y la senyora Rosa y'l noy?

RIMBAU

La Rosa bé... El noy... Del noy no sé pes que'n farem!

IGNASI

Que'l tenen malalt?

RIMBAU

Del cap.

IGNASI

Un atach?

RIMBAU

De bogería!

IGNASI

Que parla formal?

RIMBAU

Y tant si hi parlo de formal. Figuris que m'ha agafat la seba de ferse "artitectu" y plantarme la botiga. Això no es un atach de bogería?

IGNASI

Y es clar que ho es... Però'm deixa parat... Y tan entenimentat que semblava!

RIMBAU

Donchs ja ho veu.

IGNASI

Si que, "amigu", ja es ben be allò que diuen... Quin mon!

RIMBAU

Fassis ilusions dels fills!

IGNASI

(_assentantse_)

No me'n sé avenir. Un xicot que ja té la carrera feta... Oh, oh, vaja: ja feya be la vella que no's volía morir may.

RIMBAU

Sí, senyor, sí, sembla mentida, però es veritat.

IGNASI

Sab què son això? Companys...companys. Es allò que's diu: comensem d'anar sols y...rès.

RIMBAU

Jo també ho dich.

IGNASI

Companys, no ho dubti (_pausa_) Oh, y arquitectu, el tonto. Fer cases pels altres; "vaya" un gust!

RIMBAU

Es lo que dich jo.

IGNASI

Quín jovent puja!... La Rosa deu tenirne un disgust gros... es clar... Unich fill, y arquitectu! (_ampulós_)

RIMBAU

Oh... jo li diré. La Rosa no vuy dir que no estigui disgustada... però... no sé, me sembla que està molt de la banda del noy. Aqui precisament està la cosa.

IGNASI

Bé... es allò... Es mare, y la mare sempre es mare, que deya aquell.

RIMBAU

Troba que si'l noy no ve inclinat de la banda del taulell hem de consentirli que s'entregui al estudi!

IGNASI

Oh, consentirli, consentirli... Y'l pare, que no es ningú? La autoritat del pare es l'autoritat del pare. Si que estaríem frescos! En el nostre temps, senyor Francisco, els joves, no... daixonses tant, ni. teníen tanta... dallonses com els d'ara. Per això tot anava més bé que avuy. Véliaquí.

RIMBAU

Si, miri... Precisament quan la Antonieta m'ha dit que vostè era aquí, he pensat desseguida, don Ignasi, que es home d'experiencia, me donarà, potser, un camí pera sortir d'aquest embull. (_pausa_) Que li sembla que he de fer, don Ignasi? Aconséllim.

IGNASI

En casos aixís fa de mal donar un consell. Son coses de familia... molt delicades y...

RIMBAU

Jo li demano, don Ignasi.

IGNASI

(_després d'una pausa y ab decisió_) Donchs, bé: per mí vostè ha de mantenirse ferm. Vostè mana això y això ha de ser, perque'l pare... es pare, desenganyis.

RIMBAU

Y si'l noy s'empenya en desobehirme?

IGNASI

Vostè ferm sempre.

RIMBAU

Y si se'n va de casa?

IGNASI

Vostè sempre ferm! Fermesa, senyor Francisco, fermesa. Si no's deixa convencer, per ell farà... que sigui arquitecte... però may ab el consentiment de vostè.

RIMBAU

(_ab recansa_)

Es que si se'n va de casa tinch por de que se'm acabi de perdre.

IGNASI

Que's perdi! Val més un fill perdut fòra de casa que desobedient al costat del pare. Aquesta es la meva màxima, y si hagués tingut fills penso que m'hauría donat bons resultats. (_pausa_).

RIMBAU

Y si féssim una cosa? Si vostè li parlés?

IGNASI

Oh! prou. Si vol ho faré.

RIMBAU

Si fassiho, don Ignasi, li agrahiré molt.

IGNASI

Y que les hi cantaré clares, perque jo ja ne sab com soch. Ademés hi tinch cert dret perque, com qui diu, l'he vist nèixer y...

RIMBAU

Que li estimaré que me'l tombi, don Ignasi!

IGNASI

Dèixiho per mi. Quan arribi fassi per manera de deixarme sol ab ell. Si vol també parlaré a la senyora Rosa.

RIMBAU

No hi serà de més.

IGNASI

Si, home, si, lo que vulgui. Ja ho sab.

RIMBAU

Veurà: Com que demà es festa y ab això del descans dominical no podem obrir, ens en anirem a passar el dia a la torra. Vostè vindrà a dinar ab nosaltres, y serà més fàcil trobar ocasió de parlar a tots dos. No li sembla?

IGNASI

No està mal pensat. Vindré a dinar, però, ab una condició: que no vuy que pera mí fassin cap extraordinari.

RIMBAU

Fugi, home. (se gent trucar)

IGNASI

Es que no ho vuy. Ja sab com soch jo. M'agrada la franquesa y...

RIMBAU

Entesos, entesos. Demà l'esperem a dinar a la torra.

### ESCENA IV

RIMBAU, IGNASI y ANTONIA _pel foro_

ANTONIA

Senyoret.

RIMBAU

Què hi ha?

ANTONIA

Hi ha donya "Marsedas" y'l seu senyor.

RIMBAU

Que entrin, dona, que entrin, aquets son de casa. (_a Ignasi_) Si té ocasió de parlar ara ab la Rosa no esperi a demà, sab?

IGNASI

Dèixim fer, dèixim fer. Ja pot pensar que no perdré la primera ocasió que's presenti.

RIMBAU

Vostè ja sab es lo que fa!

### ESCENA V

RIMBAU, IGNASI, SENYOR JOSEPH y DONYA MERCEDES

MERCEDES

Deu me'ls guart, senyors cars de deixarse veure.

RIMBAU

Se la saluda, donya Mercedes.

IGNASI

Què tal, senyora?

MERCEDES

Ah, don Ignasi també es aquí? Si que ho celebro.

IGNASI

Còm va, còm va?

MERCEDES

Jo sempre atrafegada.

RIMBAU

I senyor Joseph?

IGNASI

Qué fem, senyor Joseph?

JOSEPH

(_calmós_)

Per ara, bé.

MERCEDES

No gaire de bé. Fa uns quants dies que fa una carota que no m'agrada gens.

JOSEPH

(_ab sorna_)

Si... Fa uns quants dies que faig una carota que a la meva dóna no li agrada gens.

IGNASI

Però vostè's troba bé?

MERCEDES

No s'hi pot trobar gaire de bé.

JOSEPH

(_ab sorna_)

Si... no m'hi trobo gaire de bé.

RIMBAU

Donchs, cuidarse, senyor Joseph, cuidarse que lo primer es conservar el número hu.

JOSEPH

Aixís, ne tinch per temps: fins que toquin a conservar el zero a la esquerra no'm tinch d'amohinar.

MERCEDES

Aquest sempre està de broma, Y la Roseta?

RIMBAU

Es per allí dintre. Rosa... Rosa... Surt, que hi ha donya Mercedes.

JOSEPH

(_fort_)

Y'l senyor Joseph.

RIMBAU

Això ja se suposa.

JOSEPH

Veu allò del zero? En lloch d'anunciarme a mi y suposar a la dòna, s'anuncia a la dòna y se'm suposa a mi.

IGNASI

Que es susceptible!

RIMBAU

Y tal!

MERCEDES

Vaja, prou. Sempre estàs ab lo mateix.

JOSEPH

(_baix_)

Ja callo! (_s'asseu y's posa a llegir el diari_).

RIMBAU

Donchs què conta, què conta aquesta senyora?

MERCEDES

AY, res: no sé res. He passat tota la setmana treballant desesperadament.

RIMBAU

Que han desestorat?

MERCEDES

Y ara? No senyor, no. Lo que'm dona tanta feina es una novela que estich acabant.

RIMBAU

Ja la llegirem.

IGNASI

No'n caldría d'altra. Y còm se titularà?

MERCEDES

Encara no ho sé. Estich dubtant entre "Amor libre", que es el problema, y "Rosalía", que es el nom de la protagonista.

RIMBAU

Molt bé!

IGNASI

Vostè, senyor Joseph, ja la deu haver sentida!

JOSEPH

(_ab retintín_)

De certa manera... sí, senyor.

IGNASI

Vaja, que ha de ser una delicia tenir una esposa aixís.

JOSEPH

No me'n parli!

MERCEDES

Quí, aquet? No ha vist home més refractari a les belles lletres.

RIMBAU

De veres?

JOSEPH

Dèixila dir, dèixila dir. A lo que jo soch refractari no es a les belles lletres sino a les belles que escriuen.

MERCEDES

Hi té una manía.

JOSEPH

Tothom té les seves, noya, y si tu tens la d'escriure, respecte la meva de creure que no ho hauríes de fer.

IGNASI

Peró si la senyora te condicions pera'l... conreu de la literatura, per qué ha de privar... al terrer que l'ha vist neixer... de les seves produccions?

RIMBAU

Naturalment.

JOSEPH

(_mirantse a Rimbau y Ignasi_) Ab això del terrer confesso que no hi havía caigut. De tots modos consti que jo mayli he escatimat la tinta perque'm sé fer càrrech de que en el mon tots tenim un defete o altre.

IGNASI

Vaja, senyor Joseph, que no té rahò.

JOSEPH

No n'he tinguda may.

MERCEDES

Dèixil estar perque no'l podrà convéncer.

RIMBAU

Per què no escriu vostè també?

MERCEDES

Això dich jo.

JOSEPH

Perque la dòna'm té la ploma... y, ademés, un o altra s'ha de cuidar de que'l dinar no s'agafi.

MERCEDES

(_ofesa_)

Y ara! Qualsevol que't sentís se pensaría que jo soch quí sab què. Sort que aquí ja'ns coneixen prou.

JOSEPH

No t'enfadis, dòna, no t'enfadis. Segons ahont ja no ho diría. Déixam fer un xich de broma: tu bé fas versos!

### ESCENA VI

RIMBAU, IGNASI, MERCEDES, JOSEPH y ROSA

ROSA

Que conten de bo aquets senyors? Còm va senyor Joseph? Y vostè, donya Mercedes?

JOSEPH

Bé, y vostè, senyora Rosa?

MERCEDES

(_a Rosa_)

Qué diu, que diu aquesta senyora?

ROSA

(_a Joseph y Mercedes_)

Tan temps sense véurels!

MERCEDES

He estat molt ocupada.

ROSA

Séguin, séguin. Ah, Don Ignasi es aquí? No l'havia vist! (_el saluda_).

IGNASI

Jo ja se sab: la visiteta de reglament.

ROSA

Y que li estimem molt.

MERCEDES

Y en Joanet que s'ha fet que no'l veyem may? Deu ser a la botiga?

RIMBAU

(_apesarat_)

Si... a la botiga!

MERCEDES

Què vol dir?

ROSA

Ca, rès, coses den Francisco.

RIMBAU

Deixat de còses den Francisco. Donya Mercedes es de casa y ja pot sapiguerho.

MERCEDES

Qué ha passat?

RIMBAU

Miri: que'l noy se'ns ha donat al estudi y no vol sentir parlar de taulells ni de res que s'hi sembli!

MERCEDES

Qué'm diu?

RIMBAU

Lo que sent: vol ser "artitectu".

JOSEPH

(_alsante_)

Li aprobo!

RIMBAU

Qué diu?

JOSEPH

(_decidit_)

Que li aprobo, Jo pogués tornar a jugar, ja li asseguro que sería jo el qui faría noveles! (_torna a seure_).

MERCEDES

Qué sabs tu, que sabs tu! El senyor Francisco te rahó d'estar disgustat, En Joanet tenint, com té, el "porvenir" a la botiga no deuría ocuparse d'altra cosa y deixarse de estudis y músiques. Els homes s'han de dedicar al negoci que es el pa de casa.

JOSEPH

Y les dones a escriure, oy?

MERCEDES

Tot lo día estàs ab la mateixa cansó: no sabs dir res més.

ROSA

(_posant pau_)

Ba, ba, deixemho correr y parlem d'altra cosa.

MERCEDES

(_enfadada_)

Si, perque aquet tot lo que sigui mortificarme...

RIMBAU

Vaja, prou. Si ho sé no dich res. (_pausa_)

ROSA

Y donchs, que no surt donya Mercedes?

MERCEDES

Surto poch. No m'agrada Barcelona... Ja veurà: acostumada a _Alemania_.

IGNASI

Es clar, se comprén. Deu ser més animat alló.

MERCEDES

Uy... es tota un altra cosa. Més moviment, més vida, més educació, més elegancia, més... tot, vaja!

IGNASI

Que hi va estar molt temps?

MERCEDES

Ja ho crech: hi soch educada!

IGNASI

Doncbs ja deu sapiguer parlar alemany.

ROSA

Figuris!

MERCEDES

Com el català, sino millor.

IGNASI

Jo vaig comensar a apendre'l francès, però vaig haver de deixarho correr. No'm probava!

MERCEDES

Cregui que'l sapiguer idiomes es una gran cosa. Jo se l'espanyol, com se suposa, l'alemany, l'italià, el francès y un xich el llatí.

RIMBAU

Y vostè, senyor Joseph?

JOSEPH

Jo sé que la meva dòna sab tot aixó... que, pera un bon marit, ja es sapiguer prou... y massa.

ROSA

Be, no digui que molt satisfet n'està.

JOSEPH

Figuris, no penso en altra cosa.

IGNASI

Y que, per més que ho negui, ben orgullós se'n sentirà de la novela.

JOSEPH

Es clar, com que en part se pot dir que es meva.

RIMBAU

De vostè?

JOSEPH

Si senyor, si, meva. No es la meva dóna qui la ha feta? La meva dòna en conjunt, y en mérits del jou matrimonial que va imposarme el càpellà la diada dels Sants Ignocents del any 1893, de eterna recordança, no es Mercedes Dolorit de Comas? Donchs si _tota_ la dòna es de Comas, la novela també serà de Comas y com que el Comas de la dona soch jo, la novela en part, es meva. No'n seré l'autor material, peró lo que es la pena que'm correspongui com a "còmplice", ningú me la treurà de sobre, Velsiaqui explicat.

MERCEDES

(_mofeta_)

Mireu, el graciós... Sembla mentida que no te'n donguis pena.

JOSEPH

Pena de qué?

MERCEDES

De dir lo que dius.

JOSEPH

No sé de que't queixes. Reclamo la paternitat que'm pertoca d'un fill teu, cosa molt natural en un marit que te confiansa ab la seva dóna.

RIMBAU

Encara'ns farà riure!

JOSEPH

Ja'ls hi convé riure una mica perque ab la novela hi ploraràn molt.

MERCEDES

(_violenta_)

Que ets pesat!

IGNASI

(_decidit_)

Bé, qué fem aquí parats? Que no ha d'haverhi un xich de bescambrilla?

RIMBAU

Com vulguin.

IGNASI

Apa, apa, donchs, que'ns distreurem un xich.

ROSA

Anem al menjador que la taula es més gran. (_mutis Mercedes y Rosa per la segona dreta_).

IGNASI

Com vulguin.

RIMBAU

Que no ve, senyor Joseph?

JOSEPH

No. Me quedo a llegir el diari.

IGNASI

Apa, home!

JOSEPH

No, no, gracies. Sense mi estaràn més descansats. Si jo juBués la meva dòna senyalaría el "tres" tota la vetlla.

RIMBAU

Qué vol dir?

JOSEPH

Qué faría morros sempre!

IGNASI

Que es plaga!

RIMBAU

Anem, anem. (_com les dugues senyores hauràn fet mutis quan el senyor Rimbau diu: No ve senyor Joseph? Mercedes no haurà sentit lo dels morros_).

### ESCENA VII

JOSEPH

Aneu, aneu a fer la bescambrilla. Jo'm quedo a fer el "solo" que'm va més bé pels nervis. Aquet don Ignasi me fa posar malalt. (_comensa a llegir el diari, Després d'una pausa_) Es dir que en Joanet no vol ser botiguer? No'm ve de nou, sempre m'ho he pensat que no tenía pam de cana! Y's coneix quel noy ha parlat clar. Ay, ay, quin escàndol deu haverhi hagut. Ab el geni del senyor Francisco lo de dalt deu haver anat abaix. De segur que ha sortit tot alló del "crédit de la botiga", la "tradició de la familia", la "suhor del pare", els "sacrificis pera pujar als fills" y demés vulgaritats d'aquets senyors Franciscos que perque no han conegut vicis se pensan tenir virtuts. (pausa) Que m'agradaria sapiguer que ha passat... Calla! Potser la Antonieta me'n donarà rahó. (_cridant al foro_) Antonieta... Antonieta...

### ESCENA VIII

JOSEPH y ANTONIA

JOSEPH

Escolta noya.

ANTONIA

Qué mana, senyoret?

JOSEPH

Te vaig a preguntar una cosa... però es ab fi de bé. Te dich això perque no tinguis cap recel.

ANTONIA

Digui, digui.

JOSEPH

Que has sentit si'l senyor y'l senyoret se disputaven un día d'aquets?... Ahir o abans d'ahir...

ANTONIA

(_escamada_)

Ay, no senyor, jo no sé rés, pobre de mi!

JOSEPH

De veres no sabs rés?

ANTONIA

(_confosa_)

Ahir, després de sopar, me va semblar que's disputaven aquí, a la sala, però com que teníen la porta tancada.

JOSEPH

Y que vas sentir escoltant darrera de la porta?

ANTONIA

Ay, senyoret, no vaig pas escoltar.

JOSEPH

Però si això ho fan totes, dóna.

ANTONIA

No veu que ía tan poch temps que he vingut de fora?

JOSEPH

Y que no teniu portes a fora? Vaja, dona, vaja, explicat que es pera fer un favor al senyoret.

ANTONIA

Es que si ho sabíen...

JOSEPH

No ho sabràn pas. Esplícat, cuita, abans no vinguin.

ANTONIA

El senyor estava molt cremat... N'hi deya de coses al senyoret! El senyoret, per això n'hi deya moltes de coses al senyor. El senyoret deya que volía ser una cosa... extranya... com d'ajuntament...

JOSEPH

Arquitecte.

ANTONIA

Això... me sembla que si... Y'l senyor li deya que no'n sería y ell que si y l'altre que no... Y la senyora plorava... Me van fer portar un vas d'aigua... y no se rés més. (_se sent trucar_).

JOSEPH

Molt bé, noya, molt bé. Ja'n tinch prou. Ves a obrir.

ANTONIA

Ay, per Deu, senyoret, no'm comprometi!

JOSEPH

Fuig dòna. Que som criatures?

ANTONIA

Ay, no... perque ab el genit del senyor me treuríen. (_mutis foro_).

### ESCENA IX

JOSEPH

Ja se ji que volía sapiguer. M'ho pensava aixís mateix. La comedia de sempre... Lo vell lluitant ab lo nou, la llum barallantse ab la fosca. Pobre senyora. Rosa! (_se, posa a llegir el diari en el silló_).

### ESCENA X

JOSEPH, JOANET y LLUIS

(_Joseph està un moment sol llegint el diari._)

JOANET

Hola, senyor Joseph.

JOSEPH

Hola, bones pesses. D'ahont veniu?

LLUIS

Carat que solitari està! Que l'ha castigat la senyora?

JOSEPH

Tu, no fassis bromes qu'encara no sabs com t'has de veure.

LLUIS

Com que'l veig tan sol!

JOSEPH

Son a fer la bescambrilla al menjador.

JOANET

Ab don Ignasi?

JOSEPH

Jo diría. Aquell es tonto peró constant.

LLUIS

Si que li guarda bones ausencies.

JOSEPH

Es la veritat, noy, y la veritat sempre's pot dir.

JOANET

Peró no sab alló que diuen?

JOSEPH

No he de sapiguerho? Entre la meva dona y jo ho sabem tot.

JOANET

Que volía dir? Veyam sí ho endevina?

JOSEPH

Si, home, si, que cantant les veritats se perden les amistats.

JOANET

Justa la fusta.

LLUIS

(_desprès d'una pausa_).

Vaja, a vostè que es un bon amich d'en Joanet li hem de dir una cosa.

JOANET

Vaja, home!

LLUIS

Qué, qué! Que es cap mal?

JOANET

Jo ho sé... però...

LLUIS

Donchs jo li vuy dir.

JOSEPH

No t'amohinis noy, perque ja ho sé.

LLUIS

Que va que no?

JOSEPH

Si, home, si.

LLUIS

Apa, donchs: digui.

JOSEPH

Que en Joanet vol ser arquitecte.

JOANET

D'ahont ho ha tret?

JOSEPH

Es això o no?

JOANET

Es això, però còm ho ha sapigut?

JOSEPH

Per ton pare mateix. Y encara sé més. Sé que ell no ho vol de cap manera.

JOANET

Y digui per qué?

JOSEPH

Perque ton pare no veu res més que'ls quartos.

JOANET

Però si'n té molts.

JOSEPH

Ell no hi pensa ab els que té sino ab els que podría tenir, Es d'aquells homes que han nascut pera saber guanyarne però no pera saber tenirne. Ton pare es fill de Can Rutina de Vila Estreta, y desde petit els seus pares varen "inocularli" --com diu ell-- la sabia màxima de que s'havía de guanyar tota la vida y només viure la meitat. Va venir a Barcelona y va posarse d'aprenent en "El Barato", una botiga rònega y esquifida que hi havía a la cantonada del carrer dels Cegos. Allí va apendre moltes coses, va apendre de portar pesses a la espatlla sense tenir espatlles pera durles, tirar el carretó sense forses pera tirarlo, dormir sobre'l taulell sense caure y trencarse'l coll, comprar tabaco y no fumar, y menjar poch y depressa, alimentantse molt y no pahint malament. Un día van ensenyarli d'acanar bé, es dir curt, y van ferlo dependent: van llicenciarlo. Aleshores l'home no va parar fins que's va veure amo de "El Barato incompatible", un botiga ab més llum, més luxe, més géneros, més dependencia y menos mitja cana que el "Barato" que li havía donat el "ser" comercial. De llavors ensà ton pare no s'ha mogut de la seva botiga ni s'ha enterat de res més que dels trànguls del negoci. Qué vols que sigui? Cóm pot compèndret?

LLUIS

Per què's casava?

JOSEPH

Per no.haver de pagar minyona.

LLUIS

Per qué posava un fill al mon?

JOSEPH

Pera tenir un dependent de franch y un successor en el negoci,

JOANET

Però quina culpa'n tinch jo de que'l pare pensi aixís?

JOSEPH

Cap, noy, cap. Si no tens vocació per la mitja cana y estàs apasionat per la arguitectura, tira avant y dèixat d'orgues. Lo que jo sento es no serhi a temps, que si tocaven a comensar d'altre modo jugaria. Ben pensat, noy, estudia forsa, feste arquitecte, y quan ne sàpigues me faràs el monument de la dòna.

LLUIS

Sempre serà'l mateix!

JOANET

Ja veurà, senyor Joseph. Jo no he sigut criat com el pare, jo he vist més mon, tinch més ilusions que ell y no vuy que'l meu nom quedi endressat en els prestatjes d'una botiga.

JOSEPH

Penses bé, noy, penses bé y t'ho aprobo. Jo en el teu cas faría lo mateix. Edúcat, instrueixte, ilustrat... y sobretot casat ab una dòna que sàpiga menos que tú. El domini de l'home sobre de la dòna ha de ser més moral que material. Pren exemple de mí. La meva dòna es bona però ha estat educada a Alemanya... y no pots pensar lo que es un tonto educat a Alemanya.

LLUIS

Encara'ns farà riure.

JOSEPH

No te'n riguis, no, que parlo serio.

JOANET