# Els vells ## Part 5 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/els-vells-75328/index.md URSULA Si tingués caràcter no s'hauria deixat convèncer tant fàcilment per son pare. ENGRACIETA No té pas tota la culpa, son pare. URSULA No? Qui, doncs? ENGRACIETA L'Agustinet pensa molt en lo que ha de venir... S'ha espantat! URSULA Per què té d'espantar-se? Si ell t'estimés força... ENGRACIETA No ho sé. No ho veig prou clarament. Tant aviat me sembla que m'estima massa... com que ja n'està cansat, de mi. URSULA Tot allò que ha dit són excuses. Aquelles extranyeses no hi ha cap jove que, a la seva edat, les pensi. (_Compareix la Susagna per Ja porta de l'escala._) ### ESCENA III Les mateixes, més la Susagna SUSAGNA (_traient el cap per la porta_) Que esteu soles? URSULA Entra, Susagna. SUSAGNA (_entrant_) Déu vos guard, i bon profit. URSULA Gràcies. Igualment. SUSAGNA Ara he deixat en Joan a dalt. URSULA Ja ho sé que hi es. Seu. ENGRACIETA (_oferint-li una cadira_) Teniu, Susagna. SUSAGNA (_asseient-se_) Gràcies, noia.(_Curt silenci._) I, doncs, què hi ha de nou? Que saps quina'n porten de cap els homes de casa? URSULA No més sé que, d'aquí una estona, ells i els seus companys despatxats han de tenir una reunió. SUSAGNA Què's proposen? No'n tens fums? URSULA Jo crec que, d'entre tots, volen nomenar una comissió pera avistar-se am l'amo de la fàbrica. SUSAGNA Ben pensat. Veus? Això sí que es ben pensat. (_L'Engracieta se'n va per la primera porta de la dreta._) ### ESCENA IV Les mateixes, menys l'Engracieta URSULA Però, vols dir que'n treuran res? SUSAGNA Què sap una! Si ells s'expliquen i fan veure clarament la situació en que tots plegats ens trobem; si saben tocar el cor... URSULA (_interrompent-la_) Sí; però en Joan me fa por. SUSAGNA Per què? URSULA No veus que té aquest genit que desseguida s'enlaira? Jo crec que seria mellor que ell no's fiqués en res. Perquè si'l seu principal o el director de la fàbrica li fan una mala contesta... ai, Déu nos en guard!... es capaç de trencar-los el respecte, i no sé, no sé lo que'n pot venir d'això. SUSAGNA Oh! Si tant malament el tracten... URSULA Quan li pugen les sangs al cap, creu que fa feresa, en Joan! SUSAGNA Qui perd lo seu, perd el seny! URSULA Ja ho pots dir, ja! (_Mirant a l'entorn._) SUSAGNA Ai, ai! Ont es l'Engracieta? URSULA Deu ser per allà dins. SUSAGNA No hi ha com ella. Ara ja deu estar frisant pera veure l'Agustinet. URSULA Tant es que l'esperi com no. SUSAGNA Que han renyit? URSULA No; però es lo mateix o pitjor. SUSAGNA (_sorpresa_) Com s'entén! Me fas quedar parada! URSULA Que no te n'ha dit res en Valeri ? SUSAGNA Ni una paraula. URSULA A fe que ell ho ha presenciat tot. Una desgracia mai va sola! SUSAGNA Però, què ha passat? URSULA Ni ho sé lo que aquell xicot s'empatolla! SUSAGNA Mira, mira, l'Agustinet! Jo que'l tenia per un minyó formal! URSULA Tant que deia que l'estimava, a l'Engracieta! SUSAGNA I vosaltres, que l'haurieu dut am palmes! (_Compareix en Xalet per la porta de l'escala._) ### ESCENA V Les mateixes i en Xalet XALET (_treient el cap per la porta, no gosant entrar_) Ursula... URSULA (_indignada_) Vós? XALET Sí, jo. URSULA Què voleu? XALET (_entrant a poc a poc_) Que no hi es en Joan? URSULA No. Per què? XALET El voldria veure. URSULA Encara goseu acostar-vos an aquesta casa? XALET No'm tracteu així! Vinc en sò de pau. En bona fe! URSULA (_amb ironia_) Després que heu fet el mal! XALET I l'Engracieta, que tampoc hi es? URSULA No n'heu de fer res de la noia. Què te'n sembla, Susagna? Se pot ja arribar a més? SUSAGNA Què t'hi diré jo, Ursula? URSULA Després que ell ha sigut el cap i causa de tot, encara s'atreveix a dir que ve en sò de pau! XALET Sí, dòna, sí que hi vinc. Vès qui s'ho tenia de pensar que'l noi s'ho prengués tant a la valenta! URSULA Aquí teniu els resultats dels vostres sermons i els vostres consells! XALET Ja ho veig, ja. Però, entre poc i massa, també! Si algun dia me n'he anat de la llengua en contra vostra, ho podeu creure, no ho he fet pas am l'intent de perjudicar-vos. Amb aquest béc (_tocant-se'ls llavis_), devegades, sense pensar-nos-ho, fem més mal que una pedregada. URSULA I pot-ser el doble! XALET Creieu que'm penedeixo de tot! URSULA El diable, quan es vell, se fa ermità! XALET Jo, la veritat, no ho maliciava que arribés a fer tant mal. No sé per qué'l noi, tenint tant saber, s'ha deixat guiar per mi! Bé, digueu: que no's pot veure l'Engracieta? URSULA No! No pas vós! XALET Pobra noia! Air va enternir-me! URSULA Farsant, més que farsant! XALET Jo mai havia vist plorar a ningú amb aquell desconsol! Deuen patir molt els que s'estimen! URSULA Aneu, aneu! XALET (_sincerament_) No sigueu aixís, dòna! No sé lo que pagaria pera que les coses tornessin al seu lloc! SUSAGNA Ho dieu de debò. Xalet? XALET Sí, Susagna. Ja ho veig que ara no voldreu creure-m. Vet-aquí lo que es tenir mala nomenada! SUSAGNA Us coneguessin com jo, encara... XALET (_interrompent-la_) Si: l'un me té per gandul, l'altre per trapacer... URSULA Com que no sou res més!... XALET No sóc ni una cosa ni l'altra! Jo estic malalt, encara que no ho sembli. Jo no puc treballar. Si he arribat a vell, com veieu, ha sigut gràcies a la dòna, en pau descansi, i al noi, que m'han estimat sempre i han fet pera mi més de lo que podien. Que'm diguin o no gandul, tant se me'n dóna: ja hi estic avesat. En lo que no passo es que se'm tingui per un home de mals sentiments... Vaja, jo vui que l'Engracieta's casi am l'Agustinet, i com més aviat mellor. En tindria un càrrec de conciencia que no's casessin! URSULA Ja trobareu el castic, ja! XALET Justament ara que en Joan s'ha quedat sense feina! Vès què pensaria de nosaltres la gent! URSULA Què voleu que pensin? XALET Pobre Joan! Me fa una llàstima! (_Torna l'Engracieta. A l'adonar-se'n._) Escolta, Engracieta. ### ESCENA VI Els mateixos, més l'Engracieta ENGRACIETA Digueu. XALET (_falaguer_) Escolta, maca; escolta una cosa. ENGRACIETA Expliqueu-vos. XALET Vaia, no estiguis trista. Que te l'has cregut, a l'Agustinet? ENGRACIETA Per què m'ho pregunteu? XALET Bé: que te l'has cregut? ENGRACIETA Per què no? XALET Que no saps que es d'aquella manera? Encara no li coneixes el caràcter? Es un xicot molt nerviós, tot cor, com jo, si fa o no fa. Que't penses que no li sap greu allò que t'ha dit aquest matí? Sí, noia, sí, que n'hi sap. ENGRACIETA L'Agustinet es molt resolut. XALET No, dòna, no! Mira: ara no fa gaire, tot dinant, li he fet prometre que tornaria a veure-t. Vés, amoixa-l, quan el vegis. No li facis mala cara, i ja veuràs com, ben garbellat, no haurà passat res. Es un bon noi, l'Agustí! ENGRACIETA Ningú us diu lo contrari. XALET Hi estàs, eh, en que es un bon noi? ENGRACIETA Sí. XALET Ara mateix deia a ta mare, sinó que ella no vol creure-m: juro que'm penedeixo de lo que he fet am vosaltres, sobre tot am tu! Perquè, vaja, no t'ho mereixes! No sé en què m'havia fixat! Com que en aquest món tot-hom diu mal l'un de l'altre i això s'encomana... Me dol més lo que he dit!... ENGRACIETA Ja us ho perdono tot! XALET Gràcies. Però, costi lo que costi, aquesta qüestió ha d'arreglar-se. Jo faré mans i mànegues pera que't casis am l'Agustí. URSULA Sí, ara... XALET Encara s'hi es a temps. SUSAGNA Mentres hi ha vida hi ha esperança. XALET Jo'l convenceré de que va errat; me donaré tota la culpa de lo que passa... i el noi me farà quedar bé. ENGRACIETA Que poc el coneixeu! XALET Sí, dòna, sí, que'l conec! L'Agustinet no ve de mala sang. Es tallat de bona lluna. ENGRACIETA Tot es en va! XALET Tu deixa-m fer! SUSAGNA Sí, Xalet: mireu si podeu arribar-ho a cap. XALET (_am resignació_) Vaia! I un cop sigueu casats, jo'm conformaré de tot. Pels anys que'm queden de vida... SUSAGNA (_somrient_) Aixís m'agradeu! XALET Us prometo no anar més a la taverna. D'avui endavant seré tot un altre: ja està dit. ENGRACIETA Es inútil! XALET Deixa, dòna! (_Se sent la campaneta._) Truquen. URSULA (_alçant la veu_) Entreu, entreu, que la porta es oberta. (_Per la porta de l'escala compareixen l'Olaguer i en Geroni. El primer es molt curt de vista i té dolor a les cames. Tant l'un com l'altre vesteixen de la manera tipica dels obrers filadors._) ### ESCENA VII Els mateixos, més l'Olaguer i en Geroni OLAGUER (_desde la porta_) Que no hi es en Joan? URSULA No. Es a dalt amb en Valeri. Entreu, que ja ve desseguida. OLAGUER (_entrant_) Déu vos guard. SUSAGNA Hola, Olaguer! GERONI Bones tardes. XALET Què hi ha, nois, què hi ha? OLAGUER Ah! Sou vós, Xalet? XALET El mateix. OLAGUER Dispenseu: no m'hi havia fixat. XALET Es fàcil! URSULA Seieu, si us plau. ENGRACIETA (_oferint-los cadires_) Teniu, Olaguer. Teniu, Geroni. OLAGUER (_asseient-se_) Gràcies. GERONI (_també asseient-se_) M'he cansat, pujant l'escala. OLAGUER Jo també. Les cames ja gairebé no poden portar-me. XALET No us espanteu, home! OLAGUER No! Jo no m'espanto mai. Qui ha fet avui, farà demà. GERONI A mi no més m'espanta'1 fred! SUSAGNA No'n fa pas, ara. OLAGUER No! I a fe que en tot el dia no s'ha vist el sol. GERONI Me sembla que avui plourà. XALET Voleu dir? GERONI Vaia! OLAGUER Prou que ho conec am les cames. XALET Que senyalen el temps? OLAGUER Són el meu pronòstic. Aquest dolor, que no'm deixa viure en repòs!... XALET Feu-vos-hi unes fregues amb aiguarràs. OLAGUER Ja ho he provat tot. Sabeu què es el meu mal? XALET Masses anys! OLAGUER Endavinat. GERONI No's pot-ser vell! (_Curt silenci i cambi de to._) XALET I bé: que heu rebut un avís? OLAGUER Sí: me l'ha donat en Valeri. GERONI A mi, en Joan. OLAGUER Que sabeu què volen? XALET(_vacil·lant_) Del cert, no. OLAGUER I vós, Ursula? URSULA Tampoc. Espereu que tornin. SUSAGNA Ja us ho podeu pensar: coses de la fàbrica. OLAGUER Ah! Ja m'ho mig temia. No hauria vingut pas; sinó que he pensat: "Vés, arriba-t'hi; allò, per no quedar malament". Compreneu? XALET Penseu com jo. OLAGUER Deuen volguer fer una reclamació a l'amo. XALET De segur. OLAGUER Me sembla que no se'n treurà res. GERONI Es feina en va. OLAGUER Es clar, home! Quan ens han despedit, ells sabran per què. I, després, jo entenc que qui paga governa, a casa seva. URSULA Que no es mal fet, pera vós? OLAGUER Lo què? Que'ns hagin despatxat? URSULA Sí! OLAGUER Oh! Veureu, veureu... Si al nostre lloc hi poden posar filadors joves, que al cap de la setmana facin més mudades que nosaltres, trobo que obren santament traient-nos de les màquines. Jo, en el seu cas, pot-ser faria lo mateix. Els joves tenen més llestesa. GERQNI No hi passo! OLAGUER No? GERONI En lo únic en que pot guanyar-me un jove es en untar el rodatge. OLAGUER En tot, home, en tot. GERONI Oh! Cah! En untar el rodatge, sí; però, si no'm rodés el cap, pera pujar a les bancades, encara'n parlaríem. Comprens el sentit? OLAGUER (_amb enfasi_) Oh! Si jo tingués la vista bona i no patis de dolor i em fessin trenta anys de descompte... GERONI (_interrompent-lo_) Bé: tu ja ho agafes per alt. OLAGUER Veuràs: jo no estic pera moure raons: ja he fet a tots. URSULA I, doncs, de què us refieu? OLAGUER Ai, ai! Dels meus fills. URSULA Dels vostres fills? OLAGUER Sí! En tinc dos, i tots dos casats, que defensen una bona setmanada. Molt serà que un o altre no'm reculli! URSULA Ai! Quina sort! GERONI A mi l'encarregat m'ha promès que m'ocuparia a ensacar borra. XALET Doncs, sent aixís, vosaltres ja esteu salvats... OLAGUER Es clar que sí! Vés quina reclamació hem de fer ni jo ni aquest! SUSAGNA I en Joan? I en Valeri? OLAGUER En Joan ja té l'Engracieta. SUSAGNA I nosaltres? OLAGUER Vosaltres?... Ai! Que aviat us desespereu! SUSAGNA Vós us hi trobéssiu en el nostre cas! OLAGUER S'ha de pendre paciència, Susagna! XALET Si; però l'un té d'ajudar a l'altre. OLAGUER No dic que no. GERONI Jo tampoc. OLAGUER Bé... però no vui treure la cara pera res. Per sota mà, tot lo que vulguin. (_Cambiant de to i aixecant-se._) Apa, anem, anem a veure aquells, que tinc una mica tard. ENGRACIETA Espereu, que vaig a avisar-los. GERONI (_també aixecant -se_) Ja hi pujarem. ENGRACIETA Es que l'Olaguer està cansat. OLAGUER No hi fa res. Anem, anem, Geroni, que a casa m'esperen. GERONI Som-hi, doncs. XALET Apa: jo també vinc am vosaltres. URSULA Aneu, aneu. OLAGUER Passeu vós al davant, Xalet. XALET Va ja. (_A les dones._) Adeussiau. URSULA Bon vent! SUSAGNA Adéu, adéu! XALET Ja tornaré. (_En Xalet, l'Olaguer i en Geroni desapareixen per la porta de l'escala._) ### ESCENA VIII L'Ursula, la Susagna i l'Engracieta URSULA Quina indignació fa la gent! SUSAGNA Ai, sí! Tot-hom no més procura pera ell! URSULA Tota m'irrito, quan sento parlar així! SUSAGNA Però, mira en Xalet! Vès qui ho hauria dit que tingués tanta bondat de cor? URSULA (_amb ironia_) Que te'l creus? SUSAGNA (_am convicció_) Sí. URSULA Jo no. Es més fals que la sorra del mar! ENGRACIETA Jo també me'l crec. URSULA Si no pot enraonar que no menteixi! SUSAGNA Bé, vaja... URSULA Per què no ho feia abans, quan era hora, lo que ara fa? SUSAGNA Ja's penedeix de tot. URSULA Oh! Si'ls penedits poguessin tornar a Roma!... SUSAGNA Que ets mal pensada! URSULA Pensa mal i no erraràs. (_Compareix l'Agustí per la porta de l'escala._) ### ESCENA IX Les mateixes, més l'Agustí AGUSTÍ Bones tardes. SUSAGNA Déu te guard, Agustí. URSULA Ah! Tant mateix has tornat? AGUSTÍ Per què no haig de tornar? Que us-e sap greu? URSULA No. Se veu que has cregut el teu pare. AGUSTÍ No'l culpeu de res, an ell. URSULA Oh! No'l culpem pas. Ha dit que tornaries, i veig que no'ns ha enganyat. Si abans l'escoltaves pel mal, l'escoltes ara pel bé. AGUSTÍ De tot lo que'm diu el pare me'n prenc lo que mellor me sembla. Si l'escolto i no'l contradic, es perquè no parla mai am malicia. El pobre no pot veure'l món sinó a la seva manera. SUSAGNA Li tens molt respecte. AGUSTÍ Sempre n'hi he tingut. URSULA L'haguessis sentit no fa gaire: tot volia adobar-ho. Oi, Engracieta? ENGRACIETA Sí. URSULA Ha promès fer tota mena de sacrificis, fins el de no acostar-se més a la taverna. AGUSTÍ Us dic i us repeteixo que ell no té la culpa de res. Torno an aquesta casa perquè no puc despendre-m, aixís com aixis, de vosaltres. L'afecte arrelat no's mata tant fàcilment, ni jo'm proposo matar-lo. Engracieta: sempre t'he dit que t'estimava. ENGRACIETA I encara m'ho dius. AGUSTÍ Perquè es veritat. Si no t'estimés, també ho diria. URSULA Però, quina estimació més extranya la teva! AGUSTÍ No la compreneu, oi? URSULA No. Si l'estimessis, a l'Engracieta, no la deixaries patir. AGUSTÍ Vós no més podeu creure en el meu amor veient-me casat. SUSAGNA Deixeu-ho córrer. Us tornareu a enfadar. URSULA No tingueu por, Susagna. SUSAGNA Pot-ser me fico allà on no'm demanen; però, jo, saps?... URSULA Tu ja ets com de familia. SUSAGNA Ja ho sé. Sinó que en això dels casaments... URSULA Ai! Ara que tot ja estava a punt! SUSAGNA Oi tal! Quina llàstima! AGUSTÍ Però, què té més que'm casi avui que demà? Per què hem de parlar-ne ara, en aquesta ocasió? Que no podem esperar-nos? URSULA Si; anem esperant! AGUSTÍ Vós no teniu confiança en mi. URSULA No ha de ser, tard o d'hora? AGUSTÍ (_convençut_) Sí. I serà. URSULA Doncs, si ha de ser, que sigui com més aviat mellor. SUSAGNA Sí, sí, Agustinet. AGUSTÍ Però, espereu-vos, dòna. Pot-ser jo trobaré un medi... URSULA Malaltia llarga, parenta de la mort. AGUSTÍ Que voleu que faci un cop de boig, sense cap mirament? URSULA No ho deies pas aixís, abans. AGUSTÍ No'm feu enraonar, Ursula, perquè diria lo que no tinc ganes de dir! URSULA Explica-t, home! AGUSTÍ Però, que no sabeu de comptar? URSULA Més que tu. AGUSTÍ Que no us feu càrrec de lo que jo guanyo cada setmana? URSULA No guanyava tant en Joan el dia que vam casar-nos. SUSAGNA En Valeri tampoc. AGUSTÍ Aquells eren uns altres temps. URSULA Amb el teu jornal i amb el de la noia, ben repartits, encara podeu estalviar alguna cosa. AGUSTÍ Oh! Es que jo, un cop casat, no vui que l'Engracieta vagi a la fàbrica. URSULA Ah! No? AGUSTÍ No. La dòna que sap els seus devers té prou feina a casa. URSULA Jo hi vaig anar, quan era jove, a la fàbrica. I la Susagna també. SUSAGNA Qui pogués tornar-hi an aquella edat! AGUSTÍ No'n parlem d'allavores: parlem de lo d'ara. URSULA Ai! Quins joves més espantadiços corren avui! AGUSTÍ Digueu-me lo que volgueu; digueu-me covard: tant se m'endona. Jo no hi dec anar, aixís a l'esbogerrada, contra les circumstancies. Si jo tenia l'esperança de mellorar la meva situació... enteneu?... si jo vegés... què us diré!... que, treballant amb amor com treballo... URSULA (_interrompent-lo_) Que no ets com els altres? AGUSTÍ Quins altres? URSULA Que no't veus capaç, portant-te bé, d'arribar a ser encarregat? AGUSTÍ (_interrompent-la_) No; no hi he pensat mai. Ni ho acceptaria. URSULA Doncs, no't queixis! AGUSTÍ Si no sóc jo qui's queixa: sou vosaltres. URSULA Que no'l sents, Susagna? SUSAGNA (_excusant-se_) Oh!... URSULA Que te'n sembla, noia? ENGRACIETA No'n parlem més, creieu-me. URSULA (_amb ironia trista_) Som nosaltres, nosaltres, els que'ns queixem! AGUSTÍ No m'heu entès, Ursula! URSULA (_plorant_) Ai, Senyor! Qui'ns ho tenia de dir de tu! SUSAGNA (_sentint passos_) No ploris, Ursula, no ploris! (_Torna en Xalet per la porta de l'esquerra._) ### ESCENA X Els mateixos, més en Xalet SUSAGNA (_al veure en Xalet_) Que ja baixen? XALET Cah!... (_A l'Agustí._) Hola, noi! URSULA Què diuen? XALET No arribaran pas a entendre-s. URSULA Qui sap ! XALET Jo m'he ofert en tot i per tot an en Joan, i ni tampoc m'ha escoltat. (_Compareixen el Menut, en Borra i el Tit per la primera porta de l'esquerra. Vesteixen per l'estil de l'Olaguer i en Geroni._) ### ESCENA XI Els mateixos, més el Menut, en Borra i el Tit MENUT Se pot passar? URSULA Sense trucar. Entreu, entreu. (_Entren tots i saluden. Els altres els corresponen._) TIT Apa! URSULA (_a tots_) Seieu, si us plau. (_L'Engracieta'ls ofereix cadires._) ENGRACIETA Teniu, Borra. BORRA (_asseient-se_) Vinga. ENGRACIETA Teniu, Menut. Teniu, vós. MENUT Gràcies. (_El Menut i el Tit s'asseuen._) TIT Seiem-hi. MENUT (_després d'un curt silenci_) I, doncs, en Joan? URSULA Ja vé: es amb en Valeri. BORRA Que han anat molt lluny? URSULA No: són aquí mateix. SUSAGNA Són a casa. XALET Jo, ara acabo de deixar-los. BORRA Anàvem a posar-nos a dinar, quan veig que compareix en Valeri pera donar-me l'avís de que aquesta tarda'm deixés caure aquí. TIT A mi m'ha avisat en Joan. MENUT A mi també. Però no ha volgut donar-me cap explicació. Això sí, m'ha encomanat en gran manera que no fes falta. Justament avui que volia anar a trobar el metge! SUSAGNA Que no esteu bo? MENUT No gaire: tinc la caixa espatllada, SUSAGNA Ah! Sent aixi... MENUT Que pot-ser vol fer una reclamació, en Joan? XALET Crec que sí. TIT Què hi dius, Borra? BORRA Jo? MENUT No estàs per reclamacions tu. BORRA Noi, tenim mala peça al teler. SUSAGNA Devegades... URSULA Que aviat perdeu l'esperança! BORRA L'esperança era una noia molt bonica que va morir asseguda. Què't sembla: hi toco, Agustinet? AGUSTÍ Què us diré jo?... BORRA De què'm servirien els anys i l'experiencia? TIT Jo tampoc hi crec massa en les reclamacions. MENUT I, doncs, en què creus? TIT Què vols que't digui? No hi ha com en Xalet. XALET Jo? TIT Sí. Vès qui t'empeta la base, a tu! XALET Les teves agalles voldria! TIT Jo fos jove! BORRA Tant se m'endona. MENUT (_an el Tit_) Que t'agradaria tornar a començar la vida? TIT Sí. Ara rai, que ja sé les tasqueres! BORRA Jo, ja voldria haver arribat a la darrera fita. Perquè, pera ser jove i haver de rependre aquest calvari... TIT Cah, home! No't donguis mai! Fes com uns girassols que aquest estiu tenia a l'eixida de casa. BORRA Vaia uns girassols, nosaltres, més pansits i coll-torçats! TIT Ves sempre de cara a la llum. MENUT Això ho has sentit a dir. SUSAGNA Bé: me'n vaig a avisar aquells. BORRA Ah! No'ls dongueu pressa. MENUT Ja baixaran, si volen. TIT Que estan sols? SUSAGNA No: també hi ha l'Olaguer i en Geroni. TIT Aquell camandules de l'Olaguer ha comparegut? Que es extrany! MENUT Si... I en Geroni? TIT Vaia un altre! MENUT Quin parell d'emplastres! BORRA Cada hu es com Déu l'ha fet. TIT Que va que si acordem nomenar una comissió pera anar a avistar-se am l'amo, que ni l'un ni l'altre volen ser-ho? BORRA Com que no tenen paraules... TIT Ni fets! I encara que'n tinguessin, de paraules. BORRA Veuràs: l'Olaguer compta amb els dos nois que té casats. TIT I en Geroni? BORRA Aquest, rai! Deixa-l anar. SUSAGNA (_aixecant-se_) Me'n vaig a dir an aquells que vinguin. URSULA Vés, vés, Susagna. SUSAGNA Adeussiau tots. (_Tols li tornen la salutació._) AGUSTÍ Salut! ENGRACIETA Estigueu bona, Susagna. (_La Susagna desapareix per la porta de l'escala._) ### ESCENA XII Els mateixos, menys la Susagna BORRA I, doncs, Menut, qui hi posaran ara al nostre lloc? MENUT Ja pots comptar: els nuadors més avispats. BORRA Per això'ns han despedit a nosaltres! XALET Tinguessin vinticinc anys! MENUT Ja veurem els joves! BORRA Jo, si hagués fet anar una màquina de cinccentes pues, hauria aconseguit més la feina. TIT No, home, no: hauries tingut de córrer el doble: les màquines petites van més depressa. BORRA Es clar que sí; però... TIT Però, re. Vès què'ls expliques als amos! Ells no més veuen que portem un feix d'anys al damunt. MENUT I les _cordes_ de l'_espiral_ ja estan gastades. TIT Aquests són! La qüestió es el negoci; que'l capital creixi! ENGRACIETA Ditxós negoci! AGUSTÍ Sempre'ls diners! BORRA I doncs? MENUT També haurien de mirar una altra cosa. TIT Que'ns deixen a la misèria? MENUT Sí. TIT Vès que'ls contes! No hi estàs en això, Agustinet? AGUSTÍ Conforme del tot. TIT (_an el Menut_) Ho veus? URSULA Ai! Que triguen! (_Se senten enraonaments a l'escala._) ENGRACIETA Me sembla que ja baixen. URSULA Sí. Ja ls-e sento. XALET (_a l'Agustí_) Noi: nosaltres pot-ser que'ns en anessim. AGUSTÍ Tinc de veure en Joan. XALET Ah! Fes, doncs. URSULA Ja són aquí. (_Per la primera porta de l'esquerra compareixen, enraonant, en Joan, en Valeri, l'Olaguer i en Geroni._) ### ESCENA XIII Els mateixos, més en Joan, l'Olaguer, en Valeri i en Geroni JOAN (_molt satisfet i animat_) Hola, nois! (_Mira, extranyat, a l'Agustí._) TIT Hola, Joan! (_Tots se saluden. Molta animació._) JOAN I els altres companys? BORRA Quins? JOAN Que no us heu trobat, tot venint? OLAGUER Ja faran cap. GERONI Encara es d'hora. JOAN Apa, seieu. Agafeu cadires. (_Se van asseient en desordre._) MENUT De què's tracta, Joan? JOAN Espera que hi siguem tots. MENUT Que has citat algú més? JOAN Sí: tots els companys despatxats. L'un ha avisat l'altre. Ursula! Engracieta! URSULA Què vols? JOAN Més cadires, que no n'hi ha prous! Porteu les de la sala. URSULA Ja va. (_L'Ursula i l'Engracieta desapareixen per Ja primera porta de la dreta._) ### ESCENA XIV Els mateixos, menys l'Ursula i l'Engracieta JOAN Apa, enllestiu. XALET Jo, tant-se-val que me'n vagi. AGUSTÍ Joan: us hauria de veure. JOAN (_després de mirar-se'l una estona_) Queda-t. AGUSTÍ Si us haig de ser útil... JOAN Sí, queda-t; tu tens lletra: pot-ser que convingui assentar alguna cosa. AGUSTÍ Com volgueu. XALET Doncs, me'n vaig. MENUT Us en aneu, Xalet? XALET Sí. Vaja, salut tot-hom, i bona sort. (_Tots el corresponen. En Xalet desapareix per la porta de l'esquerra._) ### ESCENA XV Els mateixos, menys en Xalet JOAN Valeri. VALERI Mana. JOAN