Part 4

## Escena XII

(La Madrona i el Passarell)

(La Madrona va a la cuina. Tasta'l suc d'una olla que té al foc, hi posa un pols de sal i després torna a tapar-la. El Passarell tanca la porta de l'escala i seguidament va a la segona cambra de l'esquerra, pera enterar-se de si en Fidel és a casa.)

Passarell Ont és el noi, Madrona?

Madrona (de la cuina estant) Estona ha que és fòra. Ha dit que s'arribava fins a l'estanc a tirar una carta.

Passarell (passejant-se per l'escena) Està bé. (Curt silenci. Els dos se miren am recel.)

Madrona Que vols dinar gaire tard?

Passarell (seguint passejant-se) Així que'ns haguem desempellegat d'aquell.

Madrona De qui?

Passarell (mirant-la fixament) No ha de venir un senyor pera parlar amb el noi?

Madrona Ah! Sí. Va dir-me que vindria per allà a les onze. Me temo que en Fidel trigarà expressament pera no trobar-lo.

Passarell (sec) Ben fet que farà!

Madrona Te tornes d'una manera!...

Passarell Tu sí que no sé com te tornes! Sembla que t'hagin capgirat el cervell!

Madrona Vés, vés, poca-solta! Am tu no s'hi pot tenir conversa.

Passarell (amb ironia) Oh! No donant-te la raó...

Madrona (acostant-se) Que n'heu parlat am mon germà?

Passarell Sí, que n'hem parlat.

Madrona I què hi diu, ell?

Passarell Què vols que hi digui? Si fa o no fa, lo mateix que tu.

Madrona Ho veus, home?

Passarell Es clar que ho veig! Com que tots dos sou prou interessats! Ja no haurieu de ser germans.

Madrona Quines coses de dir!

Passarell Te penses qui sap lo que han de donar-te! Pot-ser te creus anar en cotxe!

Madrona Vés!

Passarell Els diners que't donguin els podras embolicar amb una fulla de bruc.

Madrona Però qui te'n parla de diners?

Passarell Què li has explicat an en Boira? No li has dit que aquell senyor te va prometre un passament?

Madrona Així va dir que ho havia resolt la mare d'en Fidel; però vès a mi què'm conta... Ni tampoc hi penso... Mentres tinguem salut pera treballar...

Passarell (amb ironia) Tu no hi penses? I, doncs, per què t'afanyes tant?

Madrona Perquè és un cas de conciencia, i jo no vui amagar-li res al noi.

Passarell (agafant-la per un braç) A tu t'agradaria que ell ens deixés?

Madrona (vacilant) Ja veuras...

Passarell T'hi podries resignar a tenir-lo sempre lluny de nosaltres?

Madrona Que per ventura no'l veurem més?

Passarell (deixant-la anar) No sé si'l veuriem més.

Madrona No tens consideració d'una pobra mare.

Passarell Tampoc ella va tenir-ne del pobre Fidel.

Madrona Tu no saps la seva historia.

Passarell Prou que me la penso: no deu ser gaire nèta.

Madrona Els homes tot ho trobeu pla. Vosaltres rai, que no caieu en l'afront!... Les pobres de les dònes hem de pagar-ho tot!

Passarell Perquè no tenia enteniment!

Madrona Vés a parlar-li d'enteniment a una noia enamorada.

Passarell Bé... però un cop ha passat la desgracia, jo crec que lo mellor és adobar-la, i ella, am lo que va fer amb en Fidel, encara la va espatllar.

Madrona Si no fos pel dir de la gent!...

Passarell Ditxós dir de la gent! No se n'ha de fer cas! La qüestió és la conciencia.

Madrona ¿No veus que en semblants casos una s'acovardeix i s'espanta, perquè's creu que tot-hom la senyala amb el dit?

Passarell S'ha de ser bona mare!

Madrona De més dolentes n'hi ha. Pitjor aquelles que'ls porten a la Borderia. Ella'l va confiar a nosaltres.

Passarell Es l'única cosa bona que va fer.

Madrona Pitjor aquelles que... (Tapant-se la cara am les mans.) Ai, Senyor! Esgarrifa pensar-hi!

Passarell (mirant a terra) Jo les escanyaria totes aquestes que tu vols dir!

Madrona Desgraciada la noia que cau en una baixesa!

Passarell Ja ho veig, ja, que no tot-hom és com jo. Jo mai l'he recriminada a una fadrina que vagi pel món amb un fill als braços. Al revés: l'he compadida i l'he mirada am respecte.

Madrona Doncs, compadeix-te també de la mare d'en Fidel.

Passarell No. D'aquesta no puc compadir-me'n. Ane mi no més me fan llastima les que no llencen els seus fills.

Madrona A mi me'n fan totes.

Passarell Ja veurem lo que dirà en Fidel, quan vingui aquell senyor.

Madrona Prou que ho sé, lo que dirà!

Passarell Si per cas se l'escolta i regoneix aquella senyora com a mare, recorda-t del dia en que t'ho dic, lo que és pera mi serà ben mort. An aquesta casa que no s'hi acosti més, que no se li obriran les portes.

Madrona Ja les hi obriré jo.

Passarell (admirat) Tu!

Madrona Sí, jo! No vui que siga dit que'l noi no té bons sentiments.

Passarell Tu lo que vols és que t'assegurin la vellesa, desprenent-te d'ell!

Madrona Això és faltar-me.

Passarell Si m'he tret el pa de la boca pera pujar-lo i fer-ne un home de bé, que't consti, Madrona, no ha sigut pera vendre-l! Ara que ja és gran no consento que ningú me'l prengui! Si ell no m'estimés, seria diferent; però en Fidel m'estima i em respecta com un fill. De segur que no hauria estimat ni respectat més al seu propri pare.

Madrona Si d'això ja me'n faig càrrec.

Passarell No! Tu no te'n fas càrrec! Tu no l'estimes com jo!

Madrona Cent vegades més!

Passarell Ja'n dones proves. Si'l tinguessis ben arrelat al cor no t'hi podries resignar a arrencar-te'l.

Madrona A lo que no puc resignar-me és...

Passarell A què? Digues!

Madrona (no gosant-ho dir) A que tot-hom el tingui per bort!

Passarell (protestant amb energia) Ell no ho és!

Madrona (llagrimejant) Ara no que no ho és; però la gent sempre li ha tingut, i encara li té. I si tu li prives d'anar am sa mare, sempre ho serà, sempre li diran!

Passarell Que no som ningú nosaltres?

Madrona Sí: tu, el didot; jo, la dida.

Passarell (energicament) No; no hi passo! Tu, la mare; jo, el pare. El noi no n'ha conegut d'altres. Perquè'l llençaven! Ara les arrels són massa fondes!

Madrona Prou que ho veig! Però reflexiona que, estant am nosaltres, sempre li tindran per bort!

Passarell No! No ho és! (Excitant-se.) Jo no puc sentir-ho que se'l tracti així! Els borts són aquells que ningú'ls estima, i an el noi... llamp del cel!... no podré donar-li riqueses perquè sóc pobre, però lo que és d'estimació, per part meva, mai n'hi ha faltat, ni n'hi faltarà mai, mentres ell se porti com fins ara. Amb aquest d'aquí (pel cor) no hi ha milionari que'm guanyi. Ja ho he dit i no me'n desdic! I el que torni a parlar-me de la mare d'en Fidel, el deixo estar per boig, per dolent o per lo que tu vulguis: tria!

Madrona Això és una toçuderia teva!

Passarell Es estimació!

Madrona No! No ho és! Si l'estimessis te sacrificaries per ell!

Passarell (imperiós) Calla!

Madrona No, no que no l'estimes!

Passarell (irat) Calla! No'm diguis aquestes paraules!

Madrona No te'n mereixes d'altres!

Passarell (perdent la serenitat) Madrona!

Madrona Tu no ets prou bo!

Passarell (fòra de sí, amenaçant-la) Madrona! (La Madrona, veient-se amenaçada, acota'l cap tota arraulida. El Passarell, donant-se pena de lo que anava a fer, queda una bona estona com entontit, amb el puny clos enlaire, fins que, avergonyit de sí mateix, plorant convulsivament, amaga la cara damunt l'espatlla de la Madrona.)

Madrona (plorant) Pobra de mi!

Passarell (anant a seure a la dreta de la taula, en la que apoia'l cap sanglotant) Me faries fer un disbarat!

Madrona (acostant-s'hi, plorant) Aixís me tractes?... A les nostres velleses!

Passarell (sanglotant) Tu vols matar-me a disgustos!

Madrona M'has amenaçat!

Passarell (aixecant-se dolorosament) Calla, dòna... (Dirigint-se cap a la porta de l'escala.) Calla...

Madrona (deturant-lo) On vas, ara?

Passarell Vés, deixa-m estar.

Madrona Però, on vas?

Passarell No ho sé... No m'espereu pera dinar... No, no m'espereu.

Madrona (am gran prec) Però, vine! No't moguis, home!

Passarell Deixa! (Caminant cap a la porta.) Aquí jo m'hi moriria! (Com ofegant-se.) Me'n vaig! Me'n vaig!... No m'espereu...

Madrona (deturant-lo, suplicant) Escolta, escolta!...

Passarell (obrint la porta) Jo'm feriria!... Jo'm feriria! (Torna en Fidel.)

## Escena ultima

(Els mateixos, més en Fidel)

Fidel Ont aneu, pare?

Passarell No ho sé!... No ho sé!...

Madrona Detura-l, fill meu!

Fidel (deturant-lo, molt admirat) I ara! Què teniu? Què passa?

Passarell (sanglotant) Vés, escolta a ta mare. Creu-la, fill; creu-la... No't vol a casa!... Te vol vendre!... Vés, escolta-la!... T'estima molt!... Ja n'està cançada de tu!...

Madrona No; no, Fidel! No te'l creguis!

Passarell (insistint) Sí! Sí... Ja no't vol aprop seu... Li fas nosa... Més s'estima'ls diners que a tu...

Fidel Però, pare! Veniu.

Passarell (desprenent-se dels braços d'en Fidel) No!... Deixa-m!

Fidel Ont aneu?

Passarell No ho sé... No m'espereu pera dinar... (Se'n va per la primera porta de la dreta.)

Fidel (am gran prec) Pare!

Madrona Pobres de nosaltres!

Fidel (seguint-lo) Però, home, escolteu.

Madrona Vés, no'l deixis, Fidel; no'l deixis! (En Fidel se'n va darrera del Passarell. La Madrona'ls segueix a tots dos fins a la porta, fent grans exclamacions.)

Teló rapid

# Acte tercer

(La mateixa decoració dels actes anteriors.)

## Escena I

(La Madrona, sola. Aviat en Fidel)

Madrona (mirant, ansiosa, per l'escala) Fidel: que no l'has trobat? (Curt silenci.) I, doncs, que no ve? (Curt silenci.) M'enganyes...

Fidel (entrant, somrient) Ja ve, ja.

Madrona Ont és?

Fidel Es a donar un tom amb en Boira.

Madrona Que s'han trobat pel carrer?

Fidel (deixant el barret damunt d'una cadira) Sí.

Madrona Quina sort hem tingut!

Fidel Vaja, animeu-vos, que això no ha sigut res. Voleu que ajusti la porta?

Madrona No... Deixa-la oberta. (Curt silenci.) Però, vols dir que vindrà?

Fidel (am tendresa) Sí, dòna.

Madrona Mon germà li haurà fet veure que anava errat.

Fidel (somrient) Es clar que sí... (Cambiant de to.) No ha vingut pas aquell senyor?

Madrona No encara. No't moguis, ho sents?

Fidel No tingueu por.

Madrona (neguitosa) Ja deuen ser les onze.

Fidel Estones ha que han tocat.

Madrona (suplicant) Doncs, no't moguis, fill meu.

Fidel No'm mouré, dòna.

Madrona T'agradarà molt, aquell senyor. No'l desairis, eh?

Fidel Estigueu ben confiada.

Madrona Me daras una alegria! (Compareix el Xic per la primera porta de la dreta. Va vestit com en el segon acte.)

## Escena II

(Els mateixos, més el Xic)

Fidel Hola, Xic!

Xic (malhumorat) Se veu que encara tot-hom té sòn!

Fidel Que no has trobat colla a la Societat?

Xic No més hi havia'l cafeter. I ton pare, que és fòra?

Fidel Sí: ha sortit no fa gaire.

Xic (adonant-se de la Madrona, que està plorosa) I, això, Madrona? Què teniu?

Madrona (dissimulant) Res, noi.

Xic Me pensava...

(La Madrona, ansiosa, va a mirar per l'escala, desapareixent de la vista del public.)

Fidel Doncs, sent aixís, no has pogut fer el tutti...

Xic Cah, home, cah! Si tot-hom dorm! Que n'hi ha de gent que sempre estaria dormint! Creu-me, Fidel: si no ve algú a despertar-nos, lo que és els obrers estem perduts.

Fidel Bé s'ha de reposar.

Xic Bé: tu ja m'entens.

Fidel Però, pera fer el tutti vols despertar al poble?

Xic Qui diu pera fer el tutti vol dir pera una altra cosa. Com que la classe treballadora que freqüenta les societats i casinos sembla que no sapiga passar el temps en res més que jugant a cartes... Comprens lo que vui venir a suposar?

Fidel Tu vols dir que en comptes de perdre les hores en jòcs...

Xic (amb enfasi) Se podria discutir i alhora instruir-se.

Fidel Per què no comences tu? Per què no deixes les cartes?

Xic ¿Am qui vols que discuteixi, si no hi ha ningú que m'escolti? Ja saps com són les societats recreatives: allà no hi vagis a parlar de politica, ni de religió, ni de res que interessi a la nostra classe. Parla de cançons, d'envegetes de les altres societats... i d'anar a fer tecs. Res de politica, perquè, si t'hi llences, desseguida't claven el reglament pels nassos i t'exposes a que t'amonestin.

Fidel (rient) Sí que ho feu fort!

Xic El primer article dels nostres estatuts diu que no's permet parlar de politica ni de religió.

Fidel Doncs, de què parleu?

Xic De bestieses.

Fidel L'home que va a raure en un casino d'aquests, ell mateix s'engavía i aixala les seves aspiracions.

Xic De primera!

Fidel No'l preocupa res.

Xic Res!

Fidel (amb ironia) Sembleu uns satisfets. (Entra la Madrona, tota atribulada, desapareixent per la segona porta de l'esquerra.)

Xic Ja s'acabaria, ja, si fessim lo que am tu hem parlat tantes vegades.

Fidel Haurieu de tenir l'ideal del poble.

Xic (amb ironia) Ideal m'has dit! Nosaltres cantem sense aixecar el vol. Sempre anem arran de terra, com els falsiots... (Enfadant-se.) El dia que m'hi posi, l'esbullo'l casino!... En diem "La Fraternitat" perquè és un nom que muda; però, creu-me, si poguessim, l'un se menjaria'l fetge de l'altre.

Fidel (amb ironia fina) Això no és pas lo que va ensenyar-vos en Clavé.

Xic Ben clar vas dir-ho ahir vespre: la seva obra se'ns mor a les mans. Ell prou va deixar-la ben gemada i plena de vida; però nosaltres no'ns cuidem de regar-la: se'ns corseca.

Fidel Perquè no aneu amb el temps: us heu estacionat.

Xic Perquè badem. (Torna la Madrona amb un mocador del cap a les mans.)

Madrona (acostant-se) Noi: no te n'aniras pas?

Fidel No. Que heu de sortir?

Madrona Sí. Ja torno desseguida.

Fidel Aneu, aneu.

Madrona (prudentment) Vès que si ve aquell senyor...

Fidel No passeu ansia.

Madrona Enteniment, fill meu, enteniment. (Nerviosament se posa'l mocador i se'n va per la primera porta de la dreta.)

## Escena III

(En Fidel i el Xic)

Fidel Pobra mare!

Xic T'estima molt la Madrona!

Fidel Massa!

Xic Es que sí. Ahir vespre va enternir-me. Comprens per què parlo?

Fidel Sí.

Xic Ja és un cas ben apurat. Vès ara per què ha tingut de sortir la teva mare... Crec que és molt rica.

Fidel (am naturalitat) Així ho diuen.

Xic Lo que és jo, si m'haguessin abandonat com van fer am tu, demà que sapigués on són els meus pares, cregues que no's queixarien de la pesada: de poques-vergonyes i bretols no'ls deixaria. I que tant és que preguessin com no, que no'n treurien res de mi. M'estimaria més ser un pobre treballador, sense deure-ls res, que no que al cap de tants anys me cobrissin de moneda.

Fidel No tot-hom pensa com nosaltres dos.

Xic Prou que ho sé. Ja veuras el dia que la gent comenci a enterar-se d'aquesta mare tant rica que t'ha sortit; ja veuras: de tonto i de mal fill no't deixaran.

Fidel I si's tractés d'una pobra?

Xic (am sarcasme) Oh! Si's tractés d'una pobra, tot-hom trobaria ben fet que no la volguessis regonèixer. Tot ho fa'l panís, tot!

Fidel Ja tens raó, ja. (Se senten enraonaments per l'escala. Seguidament compareixen el Passarell i en Boira per la primera porta de la dreta.)

## Escena IV

(Els mateixos, més el Passarell i en Boira)

Boira Vaja, home... Passa, passa.

Passarell (resistint-se a entrar) Mira que no responc de mi!...

Boira (empenyent-lo) Passa, passa, mal-carat! Quin genit! (Adonant-se d'en Fidel i el Xic.) Hola, nois!

Xic Hola. (El Passarell s'asseu a la dreta de la taula.)

Boira Me pensava que eres a la Societat.

Xic Si no hi havia una ànima!

Boira Es que la gent encara deu tenir sòn.

Xic Nosaltres no'n tenim pas.

Boira (alegroi) No tot-hom és de la nostra fusta. (An el Passarell.) Vaja, tu, aixeribeix-te.

Passarell Deixa.

Boira En què penses ara?

Passarell En res de bo.

Boira Pensa en el tec de diumenge, que't posaras alegre.

Fidel Que esteu conciliador avui, Boira!

Boira Què vols dir amb aquesta paraula?

Fidel Vui dir que esteu ben disposat pera tranquilisar a la gent.

Boira Fóra bo per arcalde de barri: el meu veïnat seria una bassa d'oli. (An el Passarell.) Apa, tu...

Passarell (malhumorat) Deixa-m estar, home!

Boira Xic! Cantem-ne una?

Xic Sí: cantem uns responsos.

Boira Una de ben alegra, de la flamarada, que faci fugir la tristesa.

Xic (anant-se'n cap a la dreta) Jo, me'n vaig cap a casa, que avui tinc de fer l'arroç.

Boira Vaia un cuiner!

Xic Ja ho veureu d'avui en vuit.

Boira Que convides?

Xic Pera quan? Pera diumenge?

Boira No: per ara. A menjar de l'arroç que facis.

Xic Apa. Llengua, teniu!

Boira Se t'aprecía, Xic. Avui me quedo aquí am la familia.

Fidel Ah!... Dineu am nosaltres?

Passarell Tant aviat dius sí com no!

Boira Que't sap greu?

Passarell No. Ja has avisat a la teva dòna?

Boira Sí. Que no has sentit com ho deia an en Mingo?

Passarell Tens raó.

Xic Bé: que veniu?

Boira No puc. Ja sents el què.

Xic Doncs, sent aixís, us deixo.

Boira Endavant, si te'n vas.

Xic (anant-se'n) D'aquí a la tarda.

Fidel Salut, noi.

Boira Que no vindras a pendre cafè?

Xic Vaia!

Boira Passa a buscar-nos, que marxarem plegats.

Xic Entesos. I que aprofiti.

Fidel A tu també! (El Xic desapareix per la porta de l'escala.)

## Escena V

(Els mateixos, menys el Xic)

Boira (an el Passarell) Que no't passa?

Passarell (clouent el puny) Si no fos pel sinó...

Boira No t'hi havia vist mai, d'aquesta manera.

Passarell Un dia o altre tenia de començar.

Boira Vès, Fidel, tu que tens més paraules: jo no sé com predicar-li. Li he fet tota mena de reflexions, i com si res.

Fidel Pare: no us hi amoïneu, home.

Passarell Que aviat ho haveu dit vosaltres! Aixís!... Val més que no ho digui. (Torna la Madrona, tota neguitosa i pantejant.)

## Escena VI

(Els mateixos, més la Madrona)

Madrona (contenta al veure an el Passarell) Ah! (Alegroia, an en Boira.) Ja tornes a ser aquí?

Boira M'he repensat i vinc a dinar.

Madrona Ben fet. (Va als fogons.)

Passarell Noi: tanca la porta. (En Fidel va a tancar la porta de l'escala.)

Madrona (an en Boira) Ja ho sap la Susagna que't quedes?

Boira Sí: ja li he enviat un propri.

Fidel (an el Passarell) Ja sé que han anat tant bé les Caramelles.

Passarell (am brusquetat) Tant bé anessim a casa!

Fidel Vaja, que la mare va ser esplendida. I això que no més vau cantar dugues peces.

Passarell Hagués anat per ella, que no'ls hauria donat re, an els coristes.

Fidel Tant generosa que és...

Passarell Sí: pera donar els seus fills. (La Madrona arrenca a plorar fondament.)

Fidel (anant a aconsolar-la) Bo! I ara?

Boira (col·locant-se a l'esquerra) Sempre us-e les haveu!

Madrona (an en Fidel) Que no'l sents? Que no'l sents com me tracta?

Fidel No us ho prengueu així: ha sigut una broma.

Passarell (aixecant-se i dirigint-se a la dreta) No ha sigut una broma. Cregues que parlo seriament. Pot-ser mai m'havia formalisat tant com avui.

Fidel (desde'l mig de l'escena) Però, què teniu?

Passarell Que t'ho digui ella. Jo, per ara, no vui dir re: després ja sé lo que'm pertoca fer.

Boira No us hi havia vist mai aixís!

Fidel Jo tampoc.

Passarell Sembla que tot me vagi en contra!

Fidel (acostant-s'hi) No pas jo, pare!

Passarell Tu, no... Però per culpa teva... No, no per culpa teva... Ni sé lo que'm dic!... Per què ha tingut de venir aquell senyor! Deviem ser massa feliços!

Fidel Que us amoïneu aviat! No tingueu por de res. Que no vaig dir el què, ahir vespre?

Passarell T'hi atens?

Fidel (am convicció i serenitat) Lo que vaig dir ahir ho diré tota la vida.

Passarell (acostant-se a la Madrona) Ho veus, Madrona? (Amorosint-la.) No sents com parla en Fidel? I no t'agrada que parli així?

Madrona No. Gens!

Passarell T'ho mires malament. Posa-t sobre sí. Si hauries d'estar-ne joiosa!

Madrona Vés: no'm donguis més pena.

Passarell (deixant-la) Mireu que és toçuda!

Boira Vaja, Madrona...

Passarell (anant a seure a la dreta de la taula) Jo ja no sé com expressar-me.

Fidel (am tendresa) Mare: que voleu que us deixi? Que no m'hi voleu a la vostra vora? Que n'esteu cançada de mi?

Madrona No, no, fill meu!

Fidel (am molta tendresa i serenitat) Parleu-me com sempre m'heu parlat. Vós no m'heu enganyat mai. Què us va dir aquell senyor?

Madrona Que la teva mare's moria de tristesa, pensant en tu.

Fidel (am naturalitat) Bé, bé... Jo ja'l comprenc el vostre sentiment: és molt delicat. No us fa obrar aixís cap mena d'egoisme; molt al contrari: el vostre cor generós arriba fins al sacrifici; però jo no puc consentir que us sacrifiqueu. No faltaria més que ara, precisament ara, jo us deixés sols, tots sols, entre aquestes parets! M'anyorarieu, i a mi m'obligarieu a desempenyar un paper molt baix!

Madrona Jo no ho vui, ho sents, Fidel? Jo no ho vui que la gent te miri com fins ara t'ha mirat. Escolta'ls meus consells. Jo, pobra de mi, t'he ensenyat tot lo mellor que sabia, i lo mellor que jo sé és que, en aquest món, s'ha d'estimar, s'ha d'estimar i perdonar.

Fidel Perfectament.

Madrona Si la teva mare no va portar-se com tu voldries, no la culpis an ella.

Fidel Doncs a qui?

Madrona A la gent. Vés a saber si va ser ella que va pensar en abandonar-te.

Fidel Per què no's rebelava!

Madrona Contra qui?

Fidel Contra tots! Contra tot el món! Val més ser mare que semblar honrada.

Madrona Una s'acovardeix...

Fidel Ella va preferir més l'honra que'l fruit del seu amor, si amor va sentir.

Madrona Diuen que sí que estava enamorada.

Fidel Raó de més pera estimar-me.

Madrona (am gran prec) Escolta-la.

Fidel No pot ser.

Madrona Primer és la teva mare que tot.

Fidel Primer és la meva conciencia.

Passarell (concentrat, mirant a terra) Aquesta és la paraula!

Madrona Semblarà que jo t'hagi pujat sense cap mirament. Ai, Senyor! I tant que m'he desentranyat per tu!

Fidel Per això us estimo tant.

Madrona Jo t'he donat totes les dolçors del meu cor.

Fidel Per això no vui deixar-vos.

Madrona Pobra de mi!... Què pensarà ta mare quan sapiga que no la vols conèixer? Dirà, i am molta raó: "Vaia una criança ha donat an el meu fill aquella dòna!"

Fidel No més faltaria que digués això!

Passarell Just!... Després que ella no ha fet res per tu.

Boira Es que si's queixava...

Passarell Que vinguin uns altres pares a pujar mellor an els seus fills.

Madrona Ja ho sé. Però en Fidel, pera fer-nos quedar com ens mereixem, hauria de creure-m.

Fidel (am molta serenitat) Allavors jo seria dolent am vos.

Passarell I am mi també.

Fidel Sí: am vosaltres.

Boira Es que sí!

Madrona Nosaltres ja no hi tenim cap dret am tu.

Fidel (somrient, persuasiu) Però, mare...

Madrona No m'ho diguis més! Quan no'n tenies, sí que te n'era! Si mai te'n faltés, te'n tornaria a fer.

Fidel (pausadament i am molta naturalitat i tendresa, sense descendir a la declamació afectada) Vós, unicament vós, sou la meva mare: aquella altra no va fer més que emmotllar-me... Vós m'heu modelat... compreneu?... m'heu amorosit i m'heu infiltrat la vostra vida. M'heu donat, junt amb el vostre amor, la flor de la vostra joventut. M'heu cantat, gronxant-me en el breçol, les cançons de la vostra primavera. De la meva mare no'n queda res, ni'l record d'un petó, ni l'halè d'un sospir, en la meva naturalesa. Tot, en el meu interior i en la meva sang, és vostre. La vostra vida ha purificat la del meu origen i l'ha renovada tota. Jo us visc a vós amb el cor i amb el pensament. Sóc vostre, tot vostre. Si no ho fos; si jo avui no fos sang de la vostra sang, ànima de la vostra ànima, us abandonaria, sí: seria com la meva mare.

Passarell Series un ingrat.

Fidel Més que ingrat! Un lladre que us ha robat la vida.

Passarell No't convences, Madrona? Ni davant d'aquestes explicacions?

Boira Sí, dòna, sí: el noi parla bé.

Passarell De sobres. Fidel Lo que dic és dictat per la raó i la conciencia.

(Se sent trucar a la porta de l'escala.)

Madrona (girant-se vivament) Ara! (Curt silenci.) Hi deu haver aquell senyor. (Expectació en tots. Curt silenci.)

Passarell (amb ira concentrada) Aquell senyor! (Tornen a trucar, més fort que de primer. Segueix l'expectació. Llarc silenci. Se miren els uns als altres, indecisos, no sabent què fer.)

Madrona (decidint-se) Vaig a obrir. (Va a obrir la porta. Apareix Don Albert.)

## Escena VII

(Els mateixos, més Don Albert)

Don Albert (desde la porta) Déu la guard.

Madrona (am veu tremolosa) Déu lo guard. Passi, passi, si és servit.

Don Albert (entrant, amb el barret a la mà) He trigat una mica, veritat? (Somrient.) Ja'm dispensarà.

Madrona Està dispensat.

Don Albert (saludant, afablement, a tots) Bon dia tinguin, senyors.