Part 2

Madrona Sí, home, sí. La trobaras a la cadira dels peus del llit.

Passarell D'això se'n diu una dòna diligenta!

Madrona Vaja, que no n'hi ha per tant.

Passarell Doncs, què vols que't digui? Deixada?

Madrona No parlo per això.

Passarell Per què parles?

Madrona Perquè't veig, així, tant cofoi...

Passarell Sí, que ho estic. I si't deia'l per què... també ho estaries tu; i pot-ser més que jo.

Madrona (am curiositat, acostant-s'hi) Que no vols dir-m'ho? Diga-m'ho, home!

Passarell Espera-t. Deixa-m preparar-te pera rebre'l cop.

Madrona (fent-li denteta) Doncs jo també'n tinc una, d'alegria, de segur més grossa que la teva.

Passarell Perquè aquest vespre venim a fer-te una cantada?

Madrona No... No és per tant poca cosa.

Passarell Què és?

Madrona Ja t'ho diré una altra hora.

Passarell Com que no deu ser com la meva...

Madrona (am manefleria) Què és, què és?

Passarell Rumia, dòna, rumia.

Madrona (després d'un curt silenci) Que t'han apujat la setmanada?

Passarell No!...

Madrona Que t'han fet contramestre?

Passarell Tampoc.

Madrona (afalagant-lo) Doncs, què és? Diga-m'ho, Jaume, diga-m'ho.

Passarell Veig que no ho endavinaries mai. Escolta. (Acostant-s'hi i treient-se un diari de la butxaca que té per nom "El Cor del Poble".) Veus? Veus aquest diari?

Madrona (no donant-hi importancia) Ah! Això volies dir?

Passarell Espera, dòna!

Madrona Vaia una catacoria!

Passarell (am molt enfasi) El veus aquest diari?

Madrona Sí. Què porta de nou?

Passarell Un escrit molt ben tramat.

Madrona Què diu? Que anirem tant bé?

Passarell (un xic molestat) Mai seras una dòna enlletrada.

Madrona I, tu, que'n saps de lletra?

Passarell No. Però, sense saber-ne, l'estimo molt.

Madrona Bé: què porta, què porta de bo aquest paper?

Passarell Un escrit del noi, un escrit molt ben conjuminat.

Madrona Com ho saps?

Passarell Perquè l'he sentit llegir.

Madrona Ane qui?

Passarell An en Ramonet. L'ha llegit a la barberia, quan estava plena de gent esperant pera afeitar-se. Que bé ho ha fet aquell noi! Amb aquell picarol que té! Tot-hom l'escoltava com un predicador. Els fadrins han parat la feina... Estaven encantats, am la navaja a la mà. Ningú tenia prou boca pera alabar-lo, an en Fidel. M'he afectat de debò.

Madrona I com ne diuen d'aquest diari?

Passarell "El Cor del Poble". Així que en Ramonet ha estat llest, jo sí que, poc a poc, pera que ningú se n'adonés, l'he pinsat del damunt del banc.

Madrona Per què?

Passarell Perquè, quan an el Xic li vagui, ell, que té lletra, vui que'l llegeixi en veu alta pera que'l sentis. Ja veuras quina explicació.

Madrona Es a dir que l'has pres?

Passarell Sí. No ho ha vist ningú, no't pensis.

Madrona Però això està mal fet.

Passarell Per què?

Madrona Perquè és fer guerra an el noi.

Passarell Com s'entén! Jo faig guerra an el noi?

Madrona Es clar que sí. Vès, tant d'hora que és!

Passarell I què?

Madrona Encara deurà anar molta gent a la barberia, i si demanen aquest diari, per culpa teva, no podran llegir l'escrit d'en Fidel.

Passarell (molt sorprès) Eh!...

Madrona Vaia unes coses de fer!

Passarell Saps, noia...?

Madrona Què?

Passarell Saps, noia, que pot-ser tens raó?

Madrona I tanta! On s'és vist que un pare vagi en contra d'un fill?

Passarell No, dòna! No ho he fet pas am malicia.

Madrona Sí... però, mira.

Passarell (donant-se) Vaia: diguem errada.

Madrona I tant!

Passarell Ja veuras: me'n vaig a tornar-lo.

Madrona Sí, vés, vés. (Curt silenci.)

Passarell No'n diguis res an en Fidel.

Madrona No, home, no. Vés, vés, i torna aviat.

Passarell Desseguida. Amaneix el sopar, mentrestant. (Anant-se'n, tot matxucant, inconscientment, el diari.) Es que sí que he comès una mala acció!

Madrona Apa, vés, home, vés.

Passarell No me'n sé avenir que jo... justament jo... Re, re: ja està fet. Diguem errada. (Desapareix per la primera porta de la dreta.)

Madrona N'hi ha un feix d'aquest home! (Va als fogons. Llarc silenci. Seguidament compareix en Fidel. Va am vestit de llana de to cendrós, camisa blanca, planxada, corbata fosca am bagues, barret tou, negre, i sabates negres. Porta bigotet, castany. Es un temperament de cor tendre i varonil alhora, convençut i serè a l'exposar les seves idees.)

## Escena VIII

(La Madrona i en Fidel)

Fidel (desde la porta, de cara a l'escala) Que trigareu gaire? (Curt silenci.) Està bé. Torneu aviat. (Girant-se.) Bones tardes, mare.

Madrona (riallera) Déu te guard, Fidel. No'm creia pas que pleguessis tant aviat.

Fidel Avui he acabat d'hora.

Madrona (am recança) Jo ho hagués sabut!

Fidel (treient-se la setmanada de la butxaca, embolicada en un troç de paper d'estraça) Teniu.

Madrona (fent-li una festa) Bon minyó.

Fidel Veiam si trigarà gaire'l pare.

Madrona Deixa-m desar aquests diners a la calaixera. (Desapareix per la segona porta de l'esquerra.)

Fidel Aneu, aneu. (Se treu de la butxaca de l'americana un número del periodic "El Cor del Poble" i va a llegir-lo aprop de la finestra. Després d'un llarc silenci torna la Madrona.)

Madrona (acostant-se, somrient i poc a poc, an en Fidel pera mirar lo que aquest llegeix) Què és, què és això que llegeixes?

Fidel (amb indiferencia) Re: un diari.

Madrona (am tendresa) Que és aquell que porta allò teu?

Fidel (somrient i un xic extranyat) Com ho sabeu?

Madrona Oh! Deixa-ho córrer. (Mirant fixament el periodic.) Ja m'ho llegiras, eh?

Fidel (am molta tendresa) Per què voleu que us ho llegeixi?

Madrona Pera coneixe-ho. Diu que és tant bonic!

Fidel Podeu comptar!... (Cambiant de to.) Bé: que no sopem, mare?

Madrona Si: ara desseguida. Vaig a parar la taula. (Para la taula. De primer hi extén unes estovalles blanques, am vies blaves, i després hi posa un pa sencer, el porró i tot el serviment pera tres persones.)

Fidel Ja podeu començar, que'l pare s'ha arribat fins a l'estanc.

Madrona Fins a l'estanc?... El mentider!

Fidel Per què ho dieu?

Madrona Ni sap lo que s'empatolla pensant en les Caramelles.

Fidel Que n'està d'atrafegat!

Madrona (tot parant la taula) Oh, sí!

Fidel En un dia com avui se treu un feix d'anys de sobre. Sembla que torni al bo de la seva joventut.

Madrona Doncs, mira: quan erem promesos no estava tant per cançons com ara. Tenia més taleia am mi.

Fidel I bé, dòna: deixeu que's diverteixi!

Madrona Que faci lo que vulgui. Però, creu-me, m'amoïna am tanta societat coral. D'ençà que n'és president no pensa en res més en tot lo dia. La somnia i tot. Hi ha nits en que no sé pas lo que s'embolica amb els primers i els segons, i amb els segons i els baixos. Quina passió li ha agafat!... Ja't dic jo que va tenir un bon acert el que li va treure Passarell.

Fidel Si diu que quan era jove li pagaven els estudis pera cantant d'òpera...

Madrona Fill, tenia una veu d'angel! Però, ja t'ho he dit, no hi estava encegat com ara en el cant. Se va ataleiar més am mi.

Fidel Aixís, doncs, vós li vau esguerrar la carrera...

Madrona Va dir que'l teatre no li tirava.

Fidel (rient) Quina llàstima que avui no sigui tenor!

Madrona Més m'ho estimo. D'aquesta manera sempre'l tinc a casa. (Va als fogons a preparar el sopar.)

Fidel Amb una mica més, avui vos serieu tenora.

Madrona (rient) Ah, plaga! (En Fidel se posa'l periodic a la butxaca i va a mirar per la finestra. La Madrona, mentrestant, deixa una plata plena d'escarola a la taula i l'amaneix. Després llesca pa. En Fidel arrenca un clavell d'un test de la finestra.)

Fidel (olorant la flor) Com se coneix que ja és aquí la Primavera!

Madrona (llescant pa) Que triga aquell!

Fidel Quins clavells teniu més xamosos, mare!

Madrona (molt contenta) Eh, quina florida?

Fidel Com han crescut aquestes clavellines!

Madrona Són aquells esqueixos que van donar-me.

Fidel (acostant-se a la taula) Quina olor més forta i agradable! Serieu bona pera jardinera.

Madrona Jo tingués un bon hort, que ja veuries quin bé de Déu de flors hi hauria. M'agraden molt les flors.

Fidel (mirant el clavell) Prou que's veu. (Curt silenci.) Si ara jo tingués xicota...

Madrona Què faries? Fidel Li daria aquest clavell.

Madrona Si no'n tens és perquè no vols.

Fidel (am molta tendresa) La meva xicota... sou vós. Vós sou la meva promesa estimada. (Acostant-li'l clavell a la cara.) Teniu: oloreu-lo.

Madrona (apartant-li la mà) Vés, vés a fer-ho a una de jova.

Fidel Preneu: us en faig present.

Madrona Me'l dónes?

Fidel Sí: de tot cor.

Madrona (acceptant-lo joiosa) Doncs, me'l quedo. (Agafa una copa de dins l'armari.)

Fidel Què voleu fer?

Madrona Ja ho veuras. (Aboca aigua a la copa i després hi posa'l clavell.) Aixís, en fresc, no's marcirà tant aviat.

Fidel Veieu? Això que heu fet, les noies enamorades també ho fan.

Madrona (fent una rialleta) Prou que ho sé. Aquest clavell, pera que't consti, jo, demà, en nom teu, el faré a mans d'una persona que t'estima molt.

Fidel (am delicadesa) Mare: a vós no us escau...

Madrona Ja'n parlarem. (Posa la copa amb el clavell dalt dels escudellers. Torna'l Passarell.)

## Escena IX

(Els mateixos, més el Passarell)

Passarell Ja torno a ser aquí.

Madrona Apa, doncs: que sopem?

Fidel Sí, sí, sopem. (Va a rentar-se les mans a l'aigüera.)

Passarell (baix, dissimuladament, a la Madrona) No li has dit pas res d'allò?

Madrona No, home, no.

Passarell Ah! Ah! (Va a rentar-se les mans. Curt silenci. Després d'haver-se aixugat.) Som-hi, doncs?

Fidel Som-hi. (En Passarell seu al cap de la dreta de la taula i en Fidel al de l'esquerra. Curt silenci.)

Passarell Que ja és amanida aquesta escarola?

Madrona Sí.

Passarell (acostant-li la plata) Doncs, apa, pren, Fidel.

Fidel No. Serviu-vos vós, pare.

Passarell (servint-se) Vinga! (Tot servint-se, a la Madrona.) Seu, dòna. Seu i menja. (La Madrona seu al mig de la taula, de cara al public. Van servint-se i menjant. El Passarell va als fogons a pendre un pols de sal i l'espargeix a l'escarola del seu plat.)

Fidel Pare.

Passarell (tot espargint la sal) Diga-li.

Fidel Com aniran aquest vespre les Caramelles?

Passarell Haguessis vingut a l'ensaig general!

Fidel Que aniran bé?

Passarell Ja ho crec! No saps quines peces cantem?

Fidel Sí: ja van dir-m'ho.

Passarell Eh, que tenim gust?

Fidel Sí. Ah! Les cistelles m'agraden. Les heu guarnides amb art.

Passarell I am flors naturals, perquè llencin olor.

Fidel Llàstima que demà ja seran marcides.

Passarell Ah!... Però lo que és avui faran cop.

Madrona Apa, esteu?

Passarell Sí. Vés portant menjar, que't donarem l'abast.

Madrona Vaja. (Retira la plata de l'escarola i va als fogons.)

Passarell Bevem-hi. (Beu amb el porró. Va vesprejant. Per la primera porta de la dreta compareix en Boira, tot capficat i un xic afonic. Aquest va vestit amb americana i ermilla de cotó blau; pantalons de vellut, de color de pansa; gorra de seda, negra; camisa de teixit de cotó, moradenca; espardenyes blanques, tapades, i mitjons blaus. Porta un mocador de cotó blau, lligat al coll. Té'l cabell gris, i no du pèl a la cara. Es un caracter ingenuu, sense voluntat ni criteri propris.)

## Escena X

(Els mateixos, més en Boira)

Boira (desde la porta) Ep!...

Passarell (deixant de beure) Hola, noi! Té, beu, si ja has sopat.

Boira No. No'm vinguis am refrescants.

Passarell Apa, que'l donen!

Boira Que'l donguin! Faran bons negocis.

Fidel Sou servit?

Madrona Té raó. Ni tampoc li haviem dit res.

Boira Gracies. Ja ho he fet.

Passarell Doncs, beu, home! Beu, que és bo. (La Madrona aboca en una plata l'olla de les mongetes i després la serveix a taula.)

Boira No vui begudes fresques.

Passarell Si això és inflamatori!

Boira No tinc set.

Passarell Tu mateix. Té, Fidel. (Li ofereix el porró. En Boira's passeja, malhumorat, per l'esquerra.)

Fidel Vinga. (Beu.)

Passarell (posant-se mongetes al plat) Ja estas a punt, Boira?

Boira Sí: a punt de tirar el cap per les parets!

Passarell (molt sorprès) Bo! I ara?

Boira Per xo he vingut, pera donar-te'l descàrrec de que aquest vespre no compteu am mi!

Passarell (més sorprès que de primer) I això? Que hem renyit?

Boira No, home, no. (La Madrona va als fogons i fregeix en una paella tres talls de bacallà, servint-los a taula així que estan.)

Passarell I doncs?

Boira Que no'm sents? Que no'm sents enraonar?

Passarell Què vols dir?

Boira Que no estic bé de veu! No sents quin rogall?

Fidel No's nota pas gaire.

Madrona (an en Fidel) Noi: que no menges?

Fidel Ah! Sí. (Se serveix mongetes.)

Passarell (an en Boira) Bé: deixa-t de coses.

Boira Es que estic molt enrogallat.

Passarell Ja't passarà, cantant.

Boira Mireu que'n soc de desgraciat! Justament avui he anat a costipar-me!... Ja no haurien de dir-me Boira!

Passarell Però, com ha sigut?

Boira Cah!... Estava suant, i aquell beneit del nuador ha esbotzat uns papers que feien de vidre d'una finestra de la quadra...

Passarell Ui, que ets delicat!

Boira I m'ha agafat de ple a ple una canalada d'aire que m'ha enfosquit la veu.

Passarell Bé, bé, mira: vaig a fer un crit an el Xic, i, en havent sopat, ens en anirem tots tres a comprar les atxes.

Boira En això no m'hi faré escàs; però, lo que és a cantar, no us refieu pas de mi aquesta nit.

Passarell No siguis espantadiç! (Va a cridar an el Xic per la finestra.) Xic!

Xic (desde dalt) Què hi ha?

Passarell Baixa, que'l meu cunyat ja és aquí. (Curt silenci. Torna a asseure-s.) Apa, que aquell noi diu que ve desseguida.

Fidel No és secretari de la societat, el Xic?

Passarell Sí: ell, secretari perquè és jove i enlletrat; jo, president perquè soc vell i corista d'experiencia. En aquesta casa hi viuen dugues autoritats de l'art.

Madrona (movent el cap, tot menjant) Ah, carrincló!

Passarell (a la Madrona, fent-li una festa) Ja veus si n'he fet de carrera, am tot i no tenir estudis.

Madrona On vas a parar!

Fidel Com us ho arregleu pera firmar els documents?

Passarell Molt senzillament: el Xic escriu el meu nom a baix, i jo, a sota, hi faig un gargot impossible d'estrafer.

Boira (completament abstret) Si jo'm pogués fer passar aquest rogall!

Passarell Això no és res. Tu, Madrona: després arriba-t fins a can Feliu a comprar un petriconet de rom del bo, que'l cremarem amb uns quants terrocets de sucre. Apa, que n'hi haurà pera tots dos.

Boira No'm farà res!

Passarell Sí, home. Amb unes quantes cullerades que'n prenguis se t'estovarà desseguit la gargamella. No hi ha com el rom cremat pera posar la veu a to. (Compareix el Xic, vestit de negre i am barretina vermella. Porta un distintiu en el trau de la solapa.)

## Escena XI

(Els mateixos, més el Xic)

Xic Bona nit i bon profit. (Tots li tornen.)

Madrona Gracies, noi. Igualment.

Passarell (oferint-li'l porró) Té: vols beure?

Xic Bevem. (Beu tot xarricant. El Passarell el mira content.)

Passarell (an en Fidel) Eh, que fa goig el Secretari?

Fidel Li escau la barretina.

Passarell Tant ben plantat! Tant presumit!

Xic (deixant de beure) Renoi! Quin xarel·lo pels espants!

Passarell Es bo, eh?

Xic De primera!

Passarell Es de la "Cooperativa". No hi ha trafica, no.

Xic Prou que's coneix.

Passarell Seu, si vols.

Xic Seiem. (Seu entorn de la taula, d'esquena al public, i caragola un cigarret.)

Passarell Aixís, home! (Curt silenci.)

Xic (an en Boira, tot encenent el cigarret) I vós, que no us mudeu?

Boira La veu hauria de mudar!

Xic Jo, ja estic preparat.

Passarell Tu: mira què diu en Boira.

Xic Què diu?

Passarell Que aquest vespre no comptem amb ell.

Xic Tot avui que's queixa.

Passarell Diu que té la llengüeta espatllada.

Xic Vès per què no ha de venir!

Boira Que voleu fer-me comprometre?

Passarell No, home! Lo que volem és que vinguis am nosaltres. Què faras, si't quedes a casa?

Boira No veus que estic impossibilitat pera cantar?

Passarell Vine i no cantis: fes-ho veure.

Boira No: el cor se me n'hi aniria i us faria perdre.

Passarell No tinguis por.

Madrona Deixeu-lo estar! Que sou amoïnosos! Sembla que les cançons us enterboleixin el seny.

Passarell Madrona! Mira que desafines!

Madrona No sé per què heu de pregar-lo tant. No sentiu que no's troba bé?

Passarell Si no té res.

Madrona Ho tinguessis tu! Quina deria amb el cant.

Passarell Amb el cant i am la politica. Mira-te'ls. (Senyalant els quadros de la dreta.) Aquests són els meus guies: en Pi i en Clavé. L'un per les idees, i l'altre per les cançons. Ells són els meus déus. Si gosés, els faria lluminaries; però an aquests homes no'ls agraden.

Xic Molt ben dit!

Passarell Que consti!

Xic (an en Fidel) Ah, tu, Fidel! Saps que avui a la fàbrica'ns hem picat les crestes jo i en Sebastià?

Fidel Per què?

Xic Perquè m'ha tirat certes indirectes agraviatories que anaven per nosaltres.

Passarell (indignat) Aquell mussol?

Xic Sí. Té molta rabia an els coristes. Diu que sortir a cantar les Caramelles fa retrògrade.

Fidel I ell, que no canta re?

Passarell (més indignat que de primer) Ane mi'm tracta d'aquesta manera? Hi ha ningú més lliberal que jo?

Xic Diu que la Pasqua solament la celebren els reaccionaris, i que les Caramelles és cosa de nois.

Boira Oi que no, Fidel?

Fidel No. Les Caramelles, ben enteses, són un cant a la joventut eterna, a l'amor. Són una salutació a la Primavera.

Passarell (entusiasmat) Penses com jo!

Fidel (an el Xic) Quan el vegi-s an en Sebastià, diga-li que lo trist és lo que fan altres agrupacions corals.

Xic (am fruició) Què fan, noi, què fan?

Fidel A la diada d'avui no més canten cançons poca-soltes i grolleres, escarni totes de l'art i de la vida.

Passarell Nosaltres cantem "Les flors de Maig".

Fidel Bé.

Passarell I "Els Xiquets".

Fidel També.

Passarell Es que, si no...

Fidel Lo més trist encara és veure coristes sense conviccions.

Boira Ah! Això no!

Fidel Que no?... N'hi ha que lo mateix van a festejar an els seus redemptors que an els seus tirans.

Passarell Això, això és lo que jo sempre dic!

Xic Jo també.

Boira I jo!

Fidel Cantar no més que pel gust de cantar, pera mi és perdre'l temps! Els coristes... compreneu?... haurieu d'estimar i enaltir els ideals del poble. Tot-hom és util en el món: qui cantant, qui escrivint, qui treballant. Però creieu-me: haurieu de tenir un fi enlairat. Perquè, sabeu lo que passa, de la manera que actualment esteu constituits?

Passarell Què?

Fidel Que la majoria de vosaltres i dels vostres mestres no cumpliu cap missió profitosa, com si mai haguessiu comprès l'obra d'en Clavé. Per això se us mor a les mans.

Xic Ben xafat, Fidel!

Passarell Oh! Anem a pams, anem a pams...

Fidel (an el Passarell) Que no hi esteu am lo que dic?

Passarell No pas del tot.

Boira Jo tampoc.

Xic Doncs jo sí!

Fidel I si us deia que no corresponen prou al nostre temps les peces que canteu?

Passarell (molt admirat) No! Què dius ara?

Fidel Lo que sentiu.

Passarell Que hem de tirar-les a recó?

Fidel No. Canteu-les, amb amor; venereu-les com un tribut al passat; però, això sí, fent via endavant. Els camins de la vida cada dia s'hermosegen i s'allarguen més.

Passarell Això és cert.

Fidel Jo, si us haig de parlar am franquesa, no sento entusiasme per les agrupacions corals.

Passarell (aterrat) Per què?

Fidel Que us diré? No m'engresca lo que canteu; no'm satisfà la vostra organisació. Les cançons us fan l'efecte d'un narcotic que us adorm els sentits... Els vostres casinos són planters de presidents; les vostres juntes, espurnes de govern.

Passarell Ui, ui, que pobles anomenes!

Fidel Cantant, cantant, idealiseu i fins negueu les aspreses de la realitat.

Passarell Com que ha d'esser aixís...

Fidel Al contrari: s'han de combatre.

Xic Aquests són!

Fidel ¿No valdria més que, en comptes d'encongir-se d'aquesta manera, us agrupessiu, unes quantes vegades a l'any, formant grans masses, pera entonar himnes a l'Amor universal, al Treball i a la Justicia?

Xic De primera! De primera!

Passarell Ho veig molt dificil.

Fidel No ho és gens.

Passarell I lo de casa?... I les nostres costums?

Fidel També hi caben, com formant un pom de flors, en aquests himnes de que us parlo.

Passarell Per xo sí...

Fidel En Clavé, si existís, esteu segurs que pendria aquesta direcció.

Passarell Ja ho havia fet això que dius de les masses.

Boira Ja ho crec!

Fidel Però com ell, abans que tot, era un esperit progressiu, avui ho faria recullint les aspiracions i els ideals dels nostres temps.

Xic Tots plegats que n'estem d'endarrerits!

Passarell De pitjors n'hi ha.

Fidel Sí. Aquells que de la mateixa manera canten una missa que un himne revolucionari.

Xic Vès, lliga caps!

Boira (an en Fidel, picant am la mà damunt de la taula) Tu l'hauries de tractar, aquesta qüestió.

Passarell Just. El dia que celebrem una vetllada. (Tots plegats, amb entusiasme creixent, fins que'ls interromp la Madrona.)

Xic En podria donar una conferencia.

Passarell Sí, noi, que hauries de fer-ho.

Fidel Ja'n parlarem.

Passarell Tu fossis music!...

Fidel Si'n fos, el meu cant seria ben enlairador.

Passarell De dret al progrés, eh?

Fidel Sí! I a la Llibertat!

Xic (aixecant-se, entusiasmat) Això m'agradaria! Un cant com "La Marsellesa".

Passarell (també aixecant-se, engrescat) Aquesta és la meva!

Xic I la meva!

Boira La de tots!

Madrona (dominant la situació) Esteu molt contents, avui.

Passarell Sí, que ho estem!

Xic (cantant) "A l'arma, a l'arma, fills del poble!..."

Boira Me sembla que'm vaig posant bé!

Passarell Ho veus, home? No ha calgut el rom. L'entusiasme és un gran remei!

Boira (engrescant-se) Que sí, que sí!

Passarell Si fossis tenor, que'n clavaries de pinyols, ara!

Boira Més que en Gayarre!

Fidel A veure, doncs, aquesta nit.

Madrona Sí, sí: veig que esteu molt alegres; però jo ho estic encara més que vosaltres.

Passarell L'alegria és una cosa encomanadiça.

Madrona Oh! La meva és molt grossa!

Fidel De debò, mare?

Madrona Si t'ho deia, Fidel!... Si ho sapiguessiu el per què estic tant alegra!...

Passarell Ja m'ho has dit una altra vegada. Explica-t, dòna!

Madrona Ni sé com dir-ho... ni sé com començar...

Xic Que us han fet alguna donació?

Madrona Quina felicitat!

Boira Aboca, Madrona!

Passarell Apa, que és tard!

Madrona (sospirant fondament) Ai, Senyor! (Posant-se a riure.) No ho endavinarieu mai!

Fidel (ansiós) Digueu.

Madrona (apoiant-se en una cadira) Ai!... Sembla que m'agafa alguna cosa!

Fidel (acostant-s'hi) Mare!

Madrona No; no m'ho diguis més! (Expectació general.)

Fidel Què!...

Madrona Ja no te'n sóc, Fidel: la teva mare és viva... Jo sé aont és... Te vol aprop seu!

Boira (molt sorprès) Què dius, ara?

Passarell (també molt sorprès) N'estas ben segura?

Madrona Sí. Es una senyora molt rica.

Passarell (am gravetat) Que l'has vista?

Madrona No... (En Fidel està amb el cap baix, molt apesarat. Curt silenci.)

Xic Quines coses passen!

Passarell (am molta gravetat) Això és un somni!

Madrona (amorosint-lo) Fidel, Fidel: que t'has afectat?

Fidel (amb indiferencia) Jo?... No.

Madrona Jo ja volia preparar-te; però no he pogut més: se m'ha escapat del cor. Quina alegria tinc!... I tu, Fidel?

Fidel Jo? No, mare.

Madrona No... Ja no te'n sóc.

Fidel (am serenitat) No'n conec d'altra que vós. No'n vui conèixer d'altra.

Madrona Verge Santa!

Fidel Jo no més ne tinc una, de mare; una sola, i aquesta sou vós. No'n vui dugues! (La Madrona's retira i va a plorar de cara als fogons. Llarc silenci. Tots se queden admirats, com entontits.)

Passarell (veient plorar la Madrona, corre, sol·licit, a consolar-la) Madrona! Madrona! Per què plores?

Madrona (girant-se, signant an en Fidel) Jo que l'estimava tant!

Passarell (consolant-la) Vaja, no ploris, dòna! No ploris!... Mira que'm faras plorar ane mi!... (En Fidel queda amb el cap baix, segut a la dreta de la taula; en Boira i el Xic, drets a l'esquerra, molt admirats; i la Madrona plorant amb el cap apoiat damunt del pit del Passarell.)

Cau el teló pausadament

# Acte segon

(La mateixa decoració de l'acte anterior. Es al matí.)

## Escena I

(La Madrona, sola. Seguidament en Boira)