# Aigües encantades ## Part 5 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/aigues-encantades-77486/index.md (_Tots queden silenciosos, estranyats de l'actitut de_ Joan. _Ell meteix se queda pensatiu, dret devant del balcó_). Mossèn La vida no es una cosa nostra. Així, no hem d'estarne orgullosos, ni l'hem de malehir... Es una creu que l'hem de portar ab resignació serena. Trinitat Joan! Per què dius aquestes coses? Mossèn (_Observantlo fondament_). No hi ha res més horrible que'l dubte! Ab el cor nèt de dubtes se pot viure ditxós en mitg de la més gran pobresa ! Trinitat Per què ha anat a venir aquell mal home? (Joan, _cavilós, surt al balcó_. Trinitat _el segueix y continua_). Què tens, Joan? May t'havia vist així? Mossèn Deixeulo. Van a fer el segon toch. Comenseuvos a preparar per anar a l'iglesia y jo'm cuydaré d'ell... Joan No... es inútil ja. Què'm vol dir, Mossèn Gregori? Es inútil! Fa un instant m'he donat compte... Mossèn Aquest foraster us ha torbat el pensament... ho veig. En mal hora ha vingut... Joan Ens hem portat malament, molt malament tots junts, Senyor Rector... Mossèn Per què diheu això? Joan Ho sento. No es just... no està bé lo que s'ha fet ab aquest home... Trinitat Que has perdut l'enteniment, Joan? Amat No't conech, amich. Mossèn Ni jo tampoch. Joan No'm coneixeu? ja pot ser... però sento... no'm sabré explicar... aquest home tenia rahó!... Juliana Jesús! Y com us tomeu, Joan! Joan Jo ho havia pensat lo que'ns ha vingut a dir aquest home... un medi positiu, una cosa real pera combatre la secada... Mossèn Deu meu! Joan Si vol que li sigui franch, senyor Rector... Mossèn No... no... ni una paraula més, Joan. Ja'ns entenem ... Us compadeixo y prou. Les ànimes més pures, els meteixos sants no s'han pogut lliurar del dubte. Es una prova que Deu us envia y de les més crudels... El mellor remey es que no deixeu conèixer a ningú l'estat de la vostra ànima y ofegareu el dubte com una flama que no's deixa respirar... (_Se sent el segon toch del "Te-Deum"_). Amat El segon toch! Mossèn Sentiu? L'Iglesia'ns crida. Anemhi tots! Amat Anem, Joan, que t'acompanyaré. Mossèn No, vosaltres ja anireu venint. Aquest home me l'emporto jo pel meu compte com un pastor que pren l'ovella malalta... Joan No, vaig a mudarme y me'n vaig cap a l'hostal de la carretera, a veure lo que ha sigut del foraster. Fins que sàpiga com està aquest home no viuré tranquil. Mossèn Està bé... però vindreu al _Te-Deum_, no es cert? Y cridareu a tot el poble... Joan No cridaré a ningú, senyor rector. Les campanes toquen per tothom... Qui vulgui venir vindrà! Anem! Trinitat Però, Joan... Joan Anem? Estich mullat y porto pressa! (_Pren l'actitut d'anarsen_). Mossèn No sabeu quin es el dever vostre com a batlle del poble? Amat Presidir el _Te-Deum_ al banch de l'Ajuntament... Trinitat Aquest es el teu dever y no córrer darrera del foraster... Juliana Sí, Joan. Joan El meu dever es cumplir ab la meva conciencia!... (_Desapareix_). Trinitat (_Seguintlo_). Què té? No sab lo que's diu... Juliana Què es estrany! Amat Què vol dir això? Mossèn L'obra dels malvats que comensa a donar el seu fruyt... Amat Malehida siga l'hora!... Mossèn No malehiu... no tingueu por... jo tornaré al remat l'ovella esgarriada... (_Entra_ Cecilia _mullada, escabellada, brut de fang el vestit, però serena_). Amat (_Al vèurela, no poguentse contenir_). Ahont vas? D'hont vens? Fóra! Aquí no es casa teva! Juliana Pere, deixa... no cridis... Mossèn No, no crideu ... Amat Ahont vas? Parla! Parla!... Cecilia Aquí. Amat A què fer? Cecilia (_Avansant_). A mudarme la roba... Amat (_Impedintli'l pas_). Aquí no n'hi tens de roba! No hi tens res!... Cecilia Deixeume estar!... Vull passar! Vinch xopa d'aigua! Vinch malalta! Deixeume estar!... Amat Malalta! Com no vens morta! Juliana Pere... deixa estar... Perdona per ara... No cridis. Mossèn Sí, perdoneu. Y vostè, Cecilia, recordíssen de com saben perdonar el bons cristians. Amat Perdonar, no! Justícia vull y no perdó! Juliana No, míratela com vé... fa por y pietat!... No't commou després de tot? Filla meva perquè has fet això? Amat No li preguntis res, no diguis res, tu. Vosaltres, les mares, no teniu autoritat, no us feu respectar, no sabeu pujar els fills... Juliana Vet-a-quí lo que sabeu dir, els homes. No sabem pujar els fills! Y vosaltres què feu? Per què hi sou? No us doneu compte que'ls fills costen alguna cosa fins que son grans y us donen un disgust. Després guerra a la mare... oh...! els homes!... tot ho heu fet vosaltres ... la mare... Amat Calla! Calla, tu! Juliana Us han servit de distracció... no us han costat cap sacrifici... y més tart... Mossèn Cecilia, vagi al seu quarto y mudis, crèguim a mi. El seu pare la perdonarà... Cecilia No, trobo interessant lo que acaba de dir la mare... es cert... Amat Ho veu? Y vol que la perdoni? No! Cecilia Continueu, mare. Canteuli les veritats an aquest home! Juliana Filla! Amat A qui dius aquest home? Cecilia A vos. Us he vist fer actes tant brutals que'm repugna dirvos pare. Mossèn (_Horroritzat_). Pst!... No ofengui a Deu ofenent a son pare! Amat (_Agafantla per l'espatlla y donantli brutalment un cop_). No té Deu ni res, aquesta! Cecilia (_Desprenentse de son pare_). Es el derrer! Mossèn (_Agafant a l'_Amat _y contenintlo_). Seny! atureuvos!... Això es ofendre a Deu també! Juliana Filla, perdona. Y tu també, Pere. Mossèn Gregori, no se'n vagi sense posar pau a casa... Mossèn No me'n vull anar. Amat, deixeu estar la vostra filla, avuy. Y això de pegarli may... Cecilia No, may més ! Juliana Què vols dir, filla? Amat Si se'n vol anar, ja pot... ara meteix... Mossèn Ningú parla d'anarsen. No us precipiteu. Un altre dia, més serè, amonestareu a la vostra filla, li fareu obrir els ulls que ara te tancats... Avuy no, no hi veyeu ni vos ni ella... Y la pobra mare, allà, pateix per tots dos... Avuy al _Te-Deum_. Aviat faran el tercer toch y jo no hi puch mancar... ni us vull deixar. Vindreu ab mi. Amat Ella y tot! Juliana No. Amat Per fòrsa. Com a cástich. Que's mudi desseguida. Mossèn El Senyor no vol ningú per forsa. Amat Jo sí! Mossèn No blasfemeu. Vagi a mudarse, Cecilia. Se quedarà sola a casa. Els seus pares venen ab mi a l'Iglesia, a pregar per vostè... Amat No, no prego jo per ella! Juliana Pere, acabaho d'una vegada. Anem ab el senyor Rector... Amat No vull que's quedi ella sola a casa... que surti!... Vull pendre la clau... Cecilia Espereuvos, deixeume mudar y la pendreu. Juliana Filla! Què vols fer? Quines intencions portes? Mossèn No us atormenteu. La vostra filla's quedarà aquí tranquila. Juliana Si no l'haguessis tancada no hauria passat res d'això. Ets un caràcter violent, un mal... Amat Un mal... què? Calla! No't giris contra mi! Juliana Tu li has fet aborrir aquesta casa! Amat (_Menassantla_). Calla! Prou! Les dones a la cuyna y no a discutir! Cecilia Sí... veyeu?... La mare ja tremóla veyentvos enfadat. En lloch d'inspirar amor feu por... aquesta es l'autoritat dels homes, dins de casa. Però la mare no'm donarà la rahó a mi... no pot. L'heu dominada, l'heu reduida a res... Una dòna no es res ab homes com vosaltres... Ens mateu l'ànima sinó ja no'ns voleu, som dolentes... Juliana Filla, no'ns diguis aquestes coses... No'ns vinguis a donar llissons... nosaltres... Cecilia Vosaltres, tant el pare com vos, me creyeu dolenta. Esteu previnguts contra mi perquè vull viure a la meva manera... perquè quan veig la rahó la dich. No compreneu que la dòna pugui arribar un dia a ser alguna cosa... Les dones sou les primeres en anar contra vosaltres ab la vostra sumissió a pares y marits... Mossèn Calli, Cecilia, les seves idees son dolentes. Cecilia No n'hi ha d'idees dolentes! Amat Calla! No repliquis al senyor Rector... Ab mi y la teva mare passi... però què sabs al costat de Mossèn Gregori? Mossèn (_Ab ironia_). No... la vostra filla sab molt... però molt de dolent. Juliana No't fa vergonya això? Hont ho has après? Amat Y de què coneixes aquest home? Parla. Es que potser ha estat el teu?... Juliana No... Pere! Calla!... Amat Per què corries darrera d'ell com una gossa? Juliana Això no, Pere! No està bé de dir això a una filla!... Cecilia Deixeume parlar! Mossèn No, com més parleu més us exiteu tots junts. Els uns y els altres us heu de respectar... Cecilia Què més vull jo?... el respecte... y trobo la violència. Se'm tanca en clau com una boja... o una fera... Eh! això no es un pare! Amat Encara n'he fet poch! Mossèn Calleu! Juliana Y quina culpa hi tinch jo ab això? Y tampoch m'estimes... Jo li he dit: no ho fassis... Cecilia Vos, no sou ningú, no sou res... com totes les dones!... Treballeu en el vostre recó y prou!... Sofriu, ploreu per les penes de tots y no podeu cambiar res... Us heu deixat matar, enterrar per ells... els monstres!... Mossèn Prou, Cecilia, no digui això que no té sentit. Amat A qui diu monstre? Mossèn A ningú. La dòna, Cecilia, la mare, l'esposa, es feta per l'amor... Cecilia Mentida! Pel dolor, pel sacrifici estèril... Del seu cor brolla amor per tot y no més troba autoritat, passió brutal, domini... Mossèn La religió cristiana, catòlica, ha dignificat la dòna... Cecilia No! No!... Som esclaves com sempre! Oh!... No'n parlem més! Tot se revolta dins de mi!... Juliana Filla meva! Calla!... Jo estich contenta de plorar... de sofrir ab tal que tu y ell esteu contents... Cecilia Y ell com us ho agraheix? Es un egoista!... Mossèn Cecilia, enlloch d'esforsarse en calmar el seu pare, l'irrita... Cecilia M'es igual. Tinch de dir lo que sento. Feya temps que bullia dins meu! Amat (_Ab decisió ferma, esforsantse per contenir sa fúria_). Anem Mossèn Gregori! No tindria prou serenitat... No vull... Anem! Mossèn Això, domineu vos... es la més gran victorià... Cecilia Y estimar!... Sí que us estimo, mare. Però no com vosaltres ho enteneu... en el meu amor hi ha odi... Juliana Odi!... filla!... odi! Per què? Cecilia Contra vos, contra totes les dònes que no sou res. Juliana Som com som, filla meva! Amat Déixala estar! Cecilia Y elles també me'n tenen a mi d'odi... me troben dolenta!... Les vinch a despertar y no ho volen. Vosaltres meteixos m'estimeu com a filla, de certa manera instintiva... però com a dòna m'odieu!... Mossèn Quines idees, Cecilia! Me fa compassió!... Cecilia A mi'm feu ràbia tots! Vostè, el mestre, el pare, l'iglesia, les llegendes, els miracles... la vostra misèria... son les anelles d'una cadena, que'm fa mal y vull rompre!... Mossèn Amat! Amat! La vostra filla no sab lo que's diu, està folla avuy. Ho comprench; la pluja, el tropell, l'han irritada com al batlle. Anem al _Te-Deum_. Van a fer el tercer toch. (_Agafa a l'_Amat_per l'espatlla amparantlo y persuadintlo_). Anem! Avuy es dia de perdó! Nostre Senyor no vol que s'entri a la seva casa ab cap mal sentiment al cor... Ablaniuvos, perdoneu, y vostè també, senyora... Juliana (_Quasi plorant_). Jo la perdono de tot lo que ha dit... de tot lo que ha fet ab tal que no perdi el seu amor... (_Commosa, s'acosta a la seva filla y va aferli un petó_). Amat (_Agafant a la_ Juliana _y separantla brutalment de la seva filla_). Això no! No n'es digne! Mossèn Deixeu! Cecilia (_Anant a la seva mare y besantla_). Jo sí, mare. Aquest petó es el del meu amor que no es fet de plors, dolors y sacrificis estèrils com el vostre... Amat (_Separantles indignat_). Prou! Que son bèsties les mares! Anem! (Juliana, _commosa se dirigeix al fons_). Amat Ahont vas? A plorar? Vina aquí! Juliana A posarme la mantellina. (_Desapareix_). Mossèn Anem desseguida. Amat... Amat Sí, anem. (_A sa filla_). Avuy es dia de perdó, diu Mossèn Gregori... Perdonem! Demà tornarem a ser nosaltres y la justicia no's farà esperar. Adéu ciutat!... pots dir... adéu carrera y llibres del dimoni! Te quedaràs ab nosaltres, reclosa dins de casa, ab les nostres costums, com reblada ab un clau... Juliana (_Sortint vivament ab la mantellina a mitg posar_). Prou menasses, ja té rahó la nostra filla: els homes sembla que'ns hagueu de tenir lligades de mans y brassos per la por que'ns feu!... Mossèn (_Baix a_ Juliana). Calli, senyora, per l'amor de Deu... no doni rahò a la seva filla! Amat (_Anantsen devant_). Malehides les dònes! Mossèn (_Anantsen ab_ Juliana). Cecilia, anem a pregar per vostè... Juliana A pregar per tu, filla meva... (_Desapareix_ Juliana _plorant._ Cecilia _queda pensativa. Se sent el tercer toch del "Te-Deum". Així que ella's dirigeix a la porta del fons se senten passos_). Cecilia Qui hi ha? Vergés (_A l'escala_). Un servidor. Cecilia (_Durament_). Què hi vé a fer ara, aquí? Vergés (_Que entra molt ben compost y gens mullat, ab els pantalons arrebossats y un paraigües a la mà_). He trobat la seva familia... Cecilia Y què? Li han encomanat que'm vingués a catequisar? Vergés A mi? No! Passava per aquí devant quan ells sortien. Y Mossèn Gregori m'ha dit: Vostè que es amich d'ella... Cecilia Oh!... Prou. No vull saber res més d'això. He romput els ferros de la presó... l'àliga abandonarà el galliner... Vergés Què vol dir? Cecilia No'm pregunti res, vostè... no hi té dret. Perquè m'ha deixat sola entre la turba? Contéstim això... Vergés He pensat que lo mellor seria no comprometrem... retirarme prudentment... Cecilia Se l'havia de defensar. Si vostè hagués estat un home!... Vergés Què podia fer jo? Oh! y a vostè la veig tota mullada... descomposta... Cambihis la roba! Pot agafar una malaltia! Cecilia Deixi estar. Parli... Vergés Crèguim, Cecilia, fa pietat... Què ha fet? Ahont ha anat? Cecilia Camí avall, seguint la gentada... Vergés Està ronca! Quina imprudència! Per què fa aquestes coses, Cecilia? No veu que aquest home no té prou forsa per defensar les seves conviccions? S'ha mostrat tant poch valent!... Cecilia Y vostè què hauria fet al seu lloch? Vergés No ho sé. Necessitaria trobarme en aquells moments... Cecilia (_Ab ironia_). No es fàcil que s'hi trobi. (_Una pausa_). M'hauria agradat veurel més valent. Es hermós un home valent!... Una se sent abrigada... com protegida per ell. Es tant hermós un gest heroych encara que sigui inútil! Vergés Aquest home no podia fer res. Baldament hagués estat un hèroe, no podia fer res... Cecilia No... s'ha de destruhir la llegenda avans... aquest poder que plana sobre'l cor dels homes, sobre'l poble enter. Vergés Tant poètica que es la llegenda! Cecilia Y s'ha de destruhir perquè fa mal. Allunya de la viva, de la feconda realitat. Quan jo pujo de la ciutat y entro en aquesta encontrada, me sembla que una atmosfera que'm priva de respirar m'estreny la vida del cor y del pensament. Jo meteixa no m'hi puch sustreure, he de fer esforsos per no defallir. Vergés Y hont es l'home prou fort per destruhir la llegenda? Cecilia Justament sembla l'obra confiada, reservada a nosaltres... Vergés A nosaltres dos? Cecilia A tots els que tenim la missió d'ensenyar a les criatures... Vergés Els mestres? Cecilia No li sembla que la podríem destruhir la llegenda, a cada instant, cada dia de la nostra vida, en les joves inteligencies, en els tendres cors?... Vergés Y'l govern? Ah!... no sab com el nostre govern catòlich... Cecilia (_Seguint el seu pensament_). Si jo'm sentís prou forta per sacrificar els meus anhels de conèixer món, me quedaria en aquest reconet a formar la nova conciencia, a treballar per l'avenir... Vergés (_Commòs_). Oh!... Cecilia!... Quedèmnoshi tots dos?... Cecilia Tots dos? Vergés Sí... sacrifiqui les seves ambicions y fàssim a mi ditxós... Vull dir... vostè ja coneix l'afecció que jo sento per vostè... L'estimo... sí, molt!... (_Se sent la veu del_ Manso _que crida a l'escala_). Se pot pujar? Vergés Qui hi ha? Manso (_De la porta estant, sense acabar d'entrar, ab la gorra llevada_). Senyoreta... Cecilia (_Sorpresa_). Què hi ha? Manso Han ferit al foraster. Cecilia (_Ab un crit de queixa)_. L'han ferit? Vergés Oh!... Y ahont es ara? Manso A l'hostal de la carretera. Cecilia (_Ab viva inquietut_). Molt mal ferit? Manso D'una pedrada y un cop de bastó al cap... Cecilia (_Ab indignació_). Selvatges!... Y com ha estat? Parleu ... Manso Avans d'arribar a l'hostal s'ha girat de cara al poble, sense témer res, cridant contra tothom. Ha renegat del nostre Deu, de la nostra fè, de la nostra vida!... Ens ha malehit!... Ens ha fuetejat com a bèsties... y'l poble l'ha apedregat sense compassió. Volien cremar l'hostal!... Oh!... n'ha fet massa! Jo meteix m'he indignat. Un home tindrà'ls seus instants dolents però que li respectin el seu Deu!... Vergés Y ara es a l'hostal... diheu? Manso Esperant que passi'l cotxe de la nit y se l'emporti, mitg baldat... No tindrà ganes de tornar, no... Cecilia Y la gent l'ha deixat... per fi? Manso Ara tothom es cap a l'iglesia. Cecilia Tothom? Manso Sí, no més hi ha el batlle allà baix que'l volia pendre cap a casa seva... Cecilia Tothom es a l'iglesia, ho sent Vergés? Manso Sí... tot el poble en pès... Ha plogut, no's pot negar. Sigui lo que sigui, ha plogut... està bé de donar gràcies a Deu... Jo també hi vaig... Cecilia Vos? No erau dels que cridaven més a favor d'ell... segons m'han dit? Manso (_Confós_). No, no es cert... Es un malentès... Jo he pujat aquí pera donarli la nova de part del batlle. Ara, bones tardes... Me'n vaig a l'iglesia. (_Desapareix torbat y vergonyós_). Cecilia No toqueu el seu Deu!... Qui es? Qui pot ser el Deu d'aquest home... de tots aquets homes? Vergés Es cert, Cecilia... Quan la vida es tan estúpida y'ls homes també, val la pena de tenir cap ideal? Cecilia Sí... no s'ha de tenir l'ideal pels altres, sinó per sí meteix. Moltes vegades, somniadora, he desitjat tenir ales y no es pels altres, creguim, que ho he desitjat, sinó per mi... per veurer y dominar món! (_Se dirigeix cap al fons_). Vergés Hont va Cecilia? Cecilia A mudarme per pendre'l cotxe aquesta nit. Vergés Què diu? Cecilia L'àliga deixa'l galliner, per sempre... Vergés (_Estupefacte_). Però se'n va... de veres?... Ara desseguida?... Així... sense meditarho... sense ferse vostè meteixa la prò y la contra?... Cecilia Així! Faré viatge ab ell! Vergés Y ahont va... no's pot saber? Cecilia Ab el meu amich! Vergés Però quí es un amich?... No es prudent... Cecilia Bah!... Si'm vol jo aniré ab ell a l'altra part de món. Es un home fort y no més ell ha desvetllat els meus sentiments de dòna... Vergés Y'ls seus devers de filla?... Els seus pares?.,. Cecilia Fujo d'un càstich terrible... el meu pare... Vergés Però no li diu res la seva conciencia? Cecilia Sí... que vagi a endolsir les ferides del meu amich. Vergés (_Ab amor y tendresa_). Y la seva obra d'aquí dalt, donchs? Cecilia La meva obra, avans que tot, es la meva vida! (_Se'n va decidida per la porta del fons_). Vergés (_Per sí_). Oh!... Qui sab com pararà la seva vida!... (Vergés _se passeja estúpidament per la sala. Una gran pausa. Al temps necessari surt_ Cecilia _mudada, ab barret y un saquet de viatge a la mà_). Cecilia (_Al sortir_). Y vostè, Vergés, fassi un esfors! Vostè a qui els grans ideals li fan rodar el cap, fassi l'obra que jo no puch fer... Ab paciència, ab constància, cada dia, cada instant, ab els petits, fassi l'obra del mestre de l'avenir... Vergés (_Vacilant_). Ho provaré... sí. Escolti: per lluny que vostè sigui, per temps que passi, vostè tindrà un bon recort de mi si faig això?... Guanyaré molt al concepte de vostè?... Cecilia Si, molt... molt! Vergés Donchs ho faré, li juro! Cecilia Gràcies. Però escolti: ho fa per mí... o per la fè en la seva obra? Vergés Es igual. Els que no som forts, els que no sentim un gran ideal dins de nosaltres... potser necessitem que una dòna ens senyali'l cami... Cecilia Vostè no farà res... Vergés Es estrany! Me dóna ales y després vostè meteixa té'l poder de desencoratjarme... per què això?... Es inexplicable... però sento que sense la presencia de vostè... Cecilia Ja ho sé... no fassi res y serà mellor. Deixi l'obra verge per un altre... Y ara decididament... Adeu... (_Li dòna la mà y somriu_). Vostè quedis entre les aigües encantades ... Vergés (_Tornantse de sobte agressiu_). Me quedo entre les aigües encantades, es cert... però vostè se'n va cap a unes aigües sorolloses y tèrboles... y tant estèrils com les nostres!... Cecilia (_Triomfalment_). Me deixo arrocegar per la corrent ! Vergés Y jo'm deixo adormir en la quietut. No hi fa res. Anem per diferents camins, Cecilia, però'm sembla que'ns trobarem... Cecilia Què vol dir? Vergés Ens trobarem, més tart, sense que ni l'un ni l'altre haguem fet res de profit! Cecilia No ho sé... Ell y jo podem anar errats... però portem una ilusió, una fè... Lo que sento y'n tinch la convicció, es que si alguna cosa de gran hi ha en els temps futurs, no'ns la portaran els homes com vostè... Salut!... (_Desapareix per l'escala._ Vergés _se queda abatut, sense veu ni gest. Pausa_). Vergés Cecilia! Escolti: una darrera paraula... (_Una pausa_). Ha fugit com el vent!... Quines coses de fer! Y semblava que'm portés afecció!... (_Una pausa. Anantsen ab un pas vacil·lant_). Els forts s'ajunten y se'n van... (_Desapareix per la porta de l'escala, en mitg de la fosca_). _Alcover, Molí de Batistó, 1907._ Aquesta obra fou representada per primer cop en el "Teatre Romea", de Barcelona, la nit del 22 de Mars del 1908, baix el repartiment que segueix: ------------------------- Pere Amat D. Jaume Borrás. Juliana Dª. Adela Clemente. Cecilia Srta. Marguerida Xirgu. Vergés D. Ramón Tor. Mossèn Gregori D. Modest Santolaria. Un Foraster D. Joaquim Vinyas. Joan Gatell D. Vicens Daroqui. Trinitat Dª. Montserrat Faura. Romanill D. Enrich Casals. Braulia Dª. Pilar Forest. Senyor Vicens Sr. Capdevila (fill). Bartomeu D. Salvador Carrera. Manso D. Miquel Sirvent. ---------------- ------------------------- _Direcció de D. Jaume Borràs._ OBRES DE L'AUTOR Dialechs Dramátichs (1904) La dama alegra, (drama) (1906) Diálechs imaginaris, (Biblioteca Popular de "L'Avenç") (1906) Arrels mortes, (drama) (1906) Aigües encantades, (drama) (1908)