# ¡Africa!

## Part 4

Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/africa-78279/index.md

D. Ignaci. Senyors... poden passar. Pere, porta refresch al sereno y vigilant que son á baix de l'escala. (_Pere surt foro dreta._) Sentintse y qué m'ajudi algú á posar l'orga sobre dugas cadiras. (_Dos homes l ajudan, á colocar l'orga al mitx de l escena. D. Lluis 's posa á parlar ab Hortensia que porta un paper gros á la má, no perdent de vista á Mariano que parla ab Africa, D. Ramon y Carlos s'adelantan primer terme esquerra._)

Carlos. Quedém á cent.

D. Ramon. Y cincuanta duros partida.

Carlos. No 'n parlém mes. Demá á las tres á Novedats.

D. Ramon. No 'l deixaré veure billar.

Carlos. Veurém, home, veurém!

D. Ramon. Rebrá!... Ja pot encomanarse á Deu.

(_Mariano deixa á Africa y 's dirijeix á Carlos. Al mateix temps D. Ramon s'ajunta á Africa y parlan baix._)

Mariano. (_á Carlos._) Escolta:

Carlos. Qué 'm dius?

Mariano. En sortint d'aqui podem veurens?

Carlos. Qu' hem d'aná á fe ballá 'ls micos?

Mariano. Es llarch de contar.

D. Ignaci. Carlos... ves si ho entens aixó.

(_Per l'orga._)

D. Lluis. Ah! tú... Mariano... (_Parlant baix._)

Hortensia. (Venus citerea! Protegeix los meus amors!)

D. Ramon. Estás ben enterada. (_á Africa._)

Africa. Completament.

D. Ramon. Res á ningú!

Africa. Descuidi.

D. Ramon. Suposo que ho sabrás fer.

Africa. Magistralment.

D. Ramon. Donchs ja podem cantar victoria. Ja pots dar per romput lo casament.

Nen. Ab qui ballaré jo?

Sr. Pólit. Ab mi.

D. Ignaci. (_A Carlos._) Ja, ja... comprés. Senyores va á donar principi á la festa. (_Lo Sr. Pólit s'ha sentat primer terme dreta, ab lo Nen dret entre cames. Los demés comparsas repartits per la sala._)

Nen. Papá... que hi haurá refresch?

Sr. Pólit. Calla, comprometedor!

D. Ramon. (_á Mariano que li vol parlar._) Ja ho sé tot.

D. Lluis. (_á D. Ramon_) Ja ho teniu arreglat?

D. Ramon. Si home, cuidat de tú. (_Pere foro dreta._)

Pere. Don Ignaci...

D. Ignaci. Qué hi ha?

Pere. Lo vigilant y 'l sereno demanan vi ranci.

D. Ignaci. Vés... portalsen. (_vase Pere,_) Vamos á veurer, Africa al costat de 'n Carlos.

D. Lluis. Qu' aquest ara no ho desbarati.

D. Ignaci. Vosté, D. Lluis...

D. Lluis. Entre Africa y Carlos 'ls haig de parlar.

D. Ignaci. Com conega.

Hortensia. (Tinch en lo cor las sombras del Erèbo!)

D. Ignaci. Mariano al costat d'Hortensia.

Hortensia. (Ah!) (_satisfeta._)

D. Ramon. (Que no me l'embruixi.) Y jo entre Hortensia y Mariano. També 'ls tinch de parlar.

D. Ignaci. Ah, be.

Hortensia. (Sempre aquest home!)

(_D. Lluis Africa y Carlos s'han sentat segon terme esquerra. D. Ramon, Hortensia y Mariano, segon dreta._)

D. Ignaci. Atención. Lectura del programa. (_Tots fan indicació de silenci._)

D. Ramon. (_á Mariano_) Quinas caras! sembla una peregrinació á Lourdes.

Mariano. Calli. (_tots lo renyan._)

D. Ignaci. Silenci.

Nen. Ha sigut lo Sr. Ramon.

Sr. Pólit. Calla batxiller!

D. Ramon. Tornam á tocá 'l barrét, tú!

D. Ignaci. Home, por Dios! (_Moviment de disgust general contra Don Ramon._) (_Llegint._) Primer número: Baile ab l'órga.

D. Ramon. Home, tot castellá ó tot catalá. (_murmullos._)

D. Ignaci. Senyors, callarse!

Nen. Torna á ser lo Sr. Ramon.

Sr. Pólit. Que callis't dich.

D. Ramon. Treguin aquesta criatura!

Sr. Pólit. Per qué l'han de treurer? Que 'l treguin á vosté.

D. Ignaci. Senyors, no acabarém!

D. Lluis. Silenci! Diga, diga D. Ignaci.

D. Ramon. (Aviat faria bofetadas jo aquí...)

D. Ignaci. Segundo: Lectura de una poesia por la senyorita Hortensia Mas.

D. Ramon. Poetisa mistiga, mústiga y maniatica!

(_Grans protestas._)

D. Ignaci. Senyor Ramon!

D. Lluis. No callarás?

D. Ramon. Be s'ha de fe un xich de broma...

Hortensia. Es que las bromas de vosté...

D. Ramon. Infli! (_Posantli una ma devant de la cara._)

Tots. Fuera!

Sr. Pólit. Quin home mes estripacuentos!

D. Ramon. Vaja, prou. Si ho volian pel terme sério, ho podian dir.

D. Ignaci. Segueixo?

Tots. Si... si!

D. Ignaci. Tercero: Pieza de canto religioso por la Srta. Africa, acompanyandose ella misma en el piano. Cuarto y último: Stabat Matter á voces solas. Dulces y chocolate cuan secalls.

(_Grans aplausos._)

Nen. (_picant de mans._) Ay, pare!... pare!

Sr. Pólit. (_dantli una empenta._) Calla!

D. Ignaci. bueno. Poden colocarse las parejas y va de vals.

(_Tots s'alsan y 's colocan. Mariano ab Hortensia: Carlos ab Africa D. Lluis ab una convidada. Sr. Pólit ab lo Nen y 'l demés á discreció._)

D. Ramon. Deixam aná á fé ballar á n'aquell mort. (_agafa una convidada._)

Hortensia. (_No'm diu rés!_)

D. Ignaci. Ara. (_comensa l'orga á tocar una pessa d'ópera. Las parellas voltan sense compás fins que 's paran al mitj de protestas._)

D. Ramon. Qué dimoni toca?

Carlos. Aixó no's pot ballar.

Mariano. Si aixó es una romansa.

D. Ignaci. No s'apurin, senyors, no s'apurin! Aquesta pessa no hi havia de ser. Cambiarém lo botó.

D. Ramon. (_á la seva balladora._) Vosté deu fer com jo... deu aná molt á las quaranta horas...

D. Ignaci. Ja está, tornemhi. (_S' repeteix la mateixa, si pot ser que toqui la marxa real._)

D. Ramon. Qu' hem de fer?

Carlos. Papá... ¿Qu' hem de jugar?

D. Ignaci. Jo estich sofocat! Tornaré á cambiá'l botó.

D. Ramon. Ditxos botó!... ¿L'he trepitxada?... estrenyi las dents.

D. Ignaci. Pero si tot havian de ser balls... oh! y no n'hi ha cap... ara ho veig!

D. Ramon. Nada deixemo correr. Vajissen á seurer. (_Tots acompanyan al asiento á las donas menos Don Ramon._)

Carlos. Quina planxa!

D. Ignaci. Senyors, dispensin. Aqui hi ha hagut un mal entés. Jo vaig triá un' orga que tot eran balls, y l'han enviada que no n'hi ha cap.

D. Ramon. L'havia de senyalar.

D. Ignaci. Ja ho vaig fer. Hi vaig deixá un diari á sobre. (_murmulls_)

D. Ramon. (Sabata!)

Sr. Pólit. 'L devian agafá per llegirlo,

D. Ramon. Y van deixarlo sobre un' altra órga.

Sr. Pólit. Diu be D. Ramon.

D. Ramon. No parlo ab vosté.

Sr. Pólit. Ni jo ab vosté. (_D. Ramon l'amenassa._) Probiho.

D. Ignaci. Senyors. Fassin lo favor..., que tinguém la festa en pau!... sentarse. (_Se sentan._) Passém al segon número: Lectura de la poesía "La mañana matutina."

D. Ramon. (_á Mariano._) Ja está ben dit aixó?

Mariano. Calli, home! (_Hortensia s'aixeca del bras de 'n Mariano que la deixa al mitx._)

Hortensia. ¿Vol fer lo favor, Africa, de tocar una melopéa?

Africa. Oh! prou!

D. Ramon. Una qué? (_Africa toca mentras Hortensia recita._)

Hortensia. (_Llegint._) La mañana matutina. (_Tots sisean imposant silenci._) Ja la aurora brilla leve con su bélico color; y las tiernas avecillas tan sencillas, dan su canto al dispertar; y el cristiano se levanta de la cama y á rezar. Y brillan los cielos con mágico fulgor, y todo el Universo adora á su señor.

(_Grans aplausos y bravos los del Sr. Pólit exagerats_)

Hortensia. (Per éll sols vuy la gloria!) (_Mariano la torna á puesto._)

D. Ramon. Encara no 'm creya que 'n sapigués tant..._) (_Entra Pere ab una bandeja de dulces que posa sobre la calaixera._)

Nen. Ay, Papá, papá!

Sr. Pólit. Calla, lleminer!

D. Ignaci. Toca 'l turno á la senyoreta Africa Clavell. Ara sentirán una notabilitat! (_Carlos l'acompanya al piano seguit de Don Ramon._)

D. Ramon. Aixó si que ho vuy sentir de la vora. Acostat tu també Mariano. (_D. Ramon y Mariano 's posan un á cada part de piano, Africa toca y canta lo següent._)

Africa. "El arte de los toros, vino del cie... be, be, be, be, be, be, be, be, lo!"

D. Ramon. Ole tu mare! (_Donant una pataita._)

Africa. "Presento memoriale Curro y Frascue... be, be, be, be, be, be, be, be, lo."

D. Ramon. Venga de ahi.

Mariano. y Carlos. Olé!

D. Ignaci. A fora! (Horroritsat y cridant).

Veus Fuera (_Al principi han comensat á mirarse tots ab estranyesa, com no sabent lo que 'ls passava; luego s'han aixecat ab protestas, anant al piano per arrancar d'ell á Africa defensada á bofetada seca per D. Ramon, Mariano, D. Lluis y Carlos. Gran confusió, tot dihent versos._)

Sr. Pólit. Es un escándol!

Hortensia. Que 'm matan! (_A poch entran 'n Julio y Pere que també 's defensan á cops de punys. Lo nen aprofitant la confusio tracta d'haber la bandeja de dulces tirantsela per sobre. Lo Sr. Pólit ho veu, hi corre portantlo prop la conxa y li clava una tremenda surra que 'l xicot reb ab un pastel á la boca. Romp Africa ab la Marsellesa y quan es mes gran l'alborot entran lo vigilant y 'l sereno ab los fanals y 's posan á tocar 'ls pitos á las portas com cridant ausili_)

Teló.

Fi del segon acte

## Acte tercer

Decoració del primer acte.

### Escena primera

Doctor y Mariano

Doctor. No s'alarmi home, no s'alarmi.

Mariano. Oh! no s'alarmi! Com ho diu vosté...! Jo 'l que veig que te 'ls mundos arreglats y á punt de carregar; y ja pot contar que no deixará pas á la meva cusineta...!

Doctor. Veurá. Lo tren no surt fins d'aquí á dos horas y ab dos horas s'han guanyat moltas batallas. Procuri que no sospiti lo qu' existeix entre vosté y Africa. Jo tinch un plan en el cual hi penso fe entrá la seva eterna monomanía: la pór d'está malalt. Y ademés, aprofitarém la circunstancia d'haverme comprat per vint y cinch mil duros aquell casulot que no val rés.

Mariano. Ja sé'l cas, per cert molt graciós.

Doctor. Veyam, ara 'n Julio qu' es á dins á parlar ab ell, m' enterará de l'efecte que li haurá fet l'impossibilitat d'anular la venta. Jo, com vosté compendrá, no penso aprofitarme d'aquest lápsus, pero, si, que 'n faré un' altra arma que m'ajudi á cumplir lo que li he promés, aixó es, fer tot lo possible perque no 's realisi aquest viatje y logrin vosté y Africa lo que tant anhelan. Jo no olvido, Mariano, lo gran carinyo que 's tenian la mare de vosté y la meva germana; y, ademés, veig l'absurdo d'un casament entre Africa y lo seu tío. Aquí tením 'n Julio.

(_Julio primer terme esquerra ab lo bras encabestrillat._)

### Escena II

Mateixos, Julio, luego Sr. Pólit y Nen

Doctor. ¿Qué tal?

Julio. L'he deixat acabant d'arreglarse per anarsen.

Doctor. Y com está?

Julio. Desesperát! Per últim, m'ha donat aquest escrit de compromís entre ell y Don Ramón pera ferli pagar la mitat, cas de no lograr rés de vosté á qui vol veure abans d'anarsen.

Doctor. Bueno, bueno, ja veurém.

Mariano. Y donchs ¿qué te en lo bras?

Julio. Resultats de la funció d'ahir. Y aixó que, quan vaig arrivarhi ja feyan la pessa; vet-aquí lo que hi vaig arreplegar: lo bras desconjuntat, y 'l que D. Lluis se m'assentés sobre 'l sombrero al darli la noticia de que la finca de vosté havía quedat per ell.

Doctor. Veig que casi tothom va rebrer. Ara tinch d'aná á ca 'n Carreras que no se quants n'hi ha de copejats... y luego á casa D. Ignaci qu' está plé de blaus, y fins l'Hortensia que per poch li treuhen un ull.

Mariano. Lo carácter de D. Ramón va tenir la culpa de tot. Ja estava acabat, quan, perque lo senyor Pólit va dirli flacmasó, va agafarlo, ni sé com, y lo va tirar pel balcó abaix del pati tornantse á armar la marimorena.

Doctor. ¡Qué bárbaro!

Mariano. Va quedar ab lo cap obert y 'l peu dislocat. (_Sr. Pólit y lo nen foro. Van ab lo cap embolicat y lo Sr. Pólit coxeija._)

Sr. Pólit. Deu los guart.

Mariano. Aquí 'l tením. Deu lo guart senyor Pólit.

Sr. Pólit. Ja'm farán lo favor de deixarme seurer.

Mariano. Segui, segui. (_Sentantse y veyent los mundos._)

Sr. Pólit. Ola! qu' estém de viatje!

Mariano. Si... 'l tío...

Sr. Pólit. Oh! cá! No pot ser pas! (Avisaré á D. Ignaci.) ¿Que no saben los desperfectes causats ahir á la nit? Lo qu' es D. Ignaci vol que se li paguin tot los danys y perjudicis y jo també. Los causants ja se sab quins son. La causa material va ser D. Ramón, pero la moral, don Lluis en la persona de la nevodeta.

Mariano. Be, home, tot s'arreglará.

Sr. Pólit. Vaya si ha d'arreglarse...! Lo qu' es jo no crech pas fer res de bo may més.

Doctor. No tinga pó... aixó es lo cop.

Sr. Pólit. Es clar qu' es lo cop... si no 'm diu res més de nou...

Doctor. Vuy dirli que no hi ha cuidado; que no haventhi fractura...

Sr. Pólit. (_A Mariano._) ¿Qué vol dir no haventhi factura?

Mariano. No tenint res trencat.

Sr. Pólit. Ay, no sé. Lo que sí, qu' encara no me'n vaig adonar, ja 'm vaig veure á baix del pati, pegant tal patacada sobre las rajolas, que 'm pensava ben be que m'havía reventat.

Julio. ¡Que bruto!

Sr. Pólit. Qui? jo?

Julio. No, home, ell.

Sr. Pólit. Ah! pero no me la portarán al molí.

Mariano. Y'l noy també va rebrer?

Sr. Pólit. Vosté dirá! Me 'l van mitj matá á trepitjadas.(_Lo nen plora_) No ploris, maco, no ploris, que 'l pare ja t'estima! Jo, que may li havia posat la má á sobre! y tot just lo día que debuta ab una surra qu' encara 'm fan mal los dits, li passa aquesta desgracia.(_Torna á plorar._) Calla, hermosura, calla; ja no 't tornará á pegar may mes 'l pare.

Doctor. Es terrible D. Ramón!

Sr. Pólit. Lo piano lo va mitj esbotsar d'un cop de peu. Y l'orga! ¡malaguanyada! Despues de tirarme á mí á baix del pati, hi va tirar l'orga que, sort que la vaig veure baixá, del contrari 'm deixa fet una neula.

Mariano. Be... y que vol veure al tío?

Sr. Pólit. No... ja se qu' es mal' hora. Jo he vingut á mirar si per casualitat se n'haurian endut equivocadament un paraygua meu de ca 'l senyor Más.

Mariano. Ah... no...

Sr. Pólit. No 'm faltaría res mes sino que despues del descalabro, encara hagués perdut lo parayguas! De manera, que no saben qui l'haja pogut arreplegar?

Mariano. Ja dich...

Sr. Pólit. En fí... aniré de casa en casa. (_Aixecantse._) Ay... ay... ay!... Ja 'ls dich que vaig treure 'l bé al aná á n' aquella ditxosa festa.

Julio. Miris jo...

Sr. Pólit. També? Vaja, 's veu que hi va haver atxa per tothom. Vamos, que ho passin bé.

Mariano. A la vista.

Sr. Pólit. (Avisaré á D. Ignaci que 'ns fuig l'aucell.) Tots dos aném plens d'engüent de contracás. Vamos, passa, Antonet.

Doctor. Y cuidis.

Sr. Pólit. Be ho haurém de fer. (_Vanse._)

### Escena III

Mateixos, menos Sr. Pólit y Nen

Doctor. Pobre home!

Julio. Ab lo permís de vostés també me'n aniré. Donchs quedém en que la venta queda nula?

Doctor. ¿Qué vol ferhi? D. Lluis es amich, sols que no convé qu' ell ho sápiga.

Julio. Ja, ja... Donchs hasta luego.

Doctor. No s'hi cansi. (_Vase foro dreta._)

Mariano. Passio bé.

Doctor. Y jo vaig á acabá la visita. Dintre poch 'm tornaré á deixá caurer aquí pera comensar la nostra medicació.

Mariano. Senyor Salvat, li deuré mes que la vida.

Doctor. Sobre tot qu' ell no puga traslluir rés. Hasta luego.

Mariano. Perdi cuidado. (_Vase Doctor foro dreta._)

### Escena IV

Mariano, luego D. Lluis

Mariano. Voldrá Deu que tot surti be y que puga veurem duenyo de la que ho es de la meva vida? (_D. Lluis segón terme esquerra._)

D. Lluis. Mariano.

Mariano. Ell!

D. Lluis. Escolta. Te, ves á la Agencia y portam dos bitllets pera París per l exprés d'avuy.

Mariano. Pera París? (_espantat._) (¡Ay pobre de mí!)

D. Lluis. Y de pas avisa al Doctor que l'haig de veurer desseguida.

Mariano. (Si se l'endú estém perduts!) Y ahont lo trobo jo ara al Doctor?

D. Lluis. A ca 'n Carreras, y si ja n' es fora, que no ho crech, á casa D. Ignaci. Vés.

Mariano. (Oh! á n' ella no se l'endú, encara qu' hagi de calar foch á Barcelona!) (_vase foro dreta al acte que entra 'n Pere ab una safata y servey de café (_foro esquerra_) _que coloca sobre la taula._)

### Escena V

Mateixos, Pere, luego Africa, després Pere

D. Lluis. Y 'l cotxe?

Pere. Ja está avisat. Quan siga l'hora será aqui.

D. Lluis. Ja 'm pots portá 'l gabán, la gorra de viatje, y la cartera.

Pere. Está molt be.

D. Lluis. Avisa á la senyoreta que tenim lo café servit.

Pere. Ara ve.

D. Lluis. Y si ve 'l Doctor, que passi. (_Africa segon terme esquerra. Pere torna á sortir foro idem._)

Africa. Bonas tardes, tio.

D. Lluis. Vina, seu... ¿Com te trovas?

Africa. Jo, be. Y, ¿'n Mariano?

D. Lluis. Deixal está á 'n Mariano. ¿Qué n'has de fer de 'n Mariano?

Africa. Ah, rés, rés. (_Entra Pere ab los objectes demanats que posa sobre l'equipatje y 's queda dret com pera servir á taula._)

D. Lluis. ¿No estich jo aqui pera tot lo que vulgas?

Africa. Ay, tio!... no'm vinga ab tantas retóricas!

D. Lluis. (Qu' es graciosa!) ¿No't fa pas mal rés?

Africa. No, home.

D. Lluis. Quants terrossos hi vols?

Africa. Tres.

D. Lluis. ¿Qué fas aqui com un estaquirót? (_á Pere._)

Pere. Oh!...

D. Lluis. Largo! (_vase Pere foro esquerra._) Ni me'n havia adonat!... No ho sè com no ho coneixen que fan nosa!...

Africa. (Pérdoneulo!)

D. Lluis. M' sembla que ab lo d'ahir va quedá ben desfet 'l compromis ab aquesta gent...

Africa. Ah! si jo ho hagués sospitat lo que havia de succehir, á pesar dels meus desitjos no m'hauria prestat á 'l que vaig fer.

D. Lluis. Com 'n Ramon es d'aquella manera... s'hagués concretat al cant.

Africa. Un piano tan bo, del modo que'l va posar...

D. Lluis. A mi per poch m'estabella 'l cap ab l'aranya quan la va fer caurer ab 'l cop de cadira.

Africa. Be, ja está fet...

D. Lluis. Mira... d'aqui un moment surtirém per un llarch viatje: Un viatje de dos ó tres anys.

Africa. ¡Qué diu ara!

D. Lluis. La Brijida ja ha arreglat los mundos. Los veus? Tota la teva roba ja es en 'l de sóta.

Africa. (Ay, pobres de nosaltres!)

D. Lluis. Que no t'agradará veurer la Fransa... la Italia...?

Africa. Ay, no, no!... Hi ha massa xoques.

D. Lluis. Donchs mira... ara 'ns vindrá á buscá 'l cotxe.

Africa. Que se'n torni.

D. Lluis. Qué dius ara! ¿Ab lo tio no vols anar?

Africa. A viatje, no.

D. Lluis. ¿Que no m'estimas?

Africa. Si, pero ja estich be aqui. (_D. Ramon foro dreta._)

### Escena VI

Mateixos, D. Ramon

D. Ramon. ¿Ja disputém?

Africa. Ajudim, D. Ramon.

D. Ramon. Qué tenim de nou?

Africa. Lo tio que vol avuy mateix... ara... sortim per un viatje de dos ó tres anys.

D. Ramon. ¿Que vols aná al Polo?

D. Lluis. Vuy aná allá hont me sembli.

D. Ramon. Donchs veshi sol y deixala la criatura. Vés, ves Africa á dins, que ton oncle y jo hem de parlar.

D. Lluis. Vés, pero preparat.

D. Ramon. Tú ets 'l que t'has de preparar. No t'escauhen ja 'ls perdalets. Ves, ves, noya.

Africa. Hasta luego. No t'enfadis per xó, eh, tio?

D. Lluis. Ves, ves. (_vase Africa segon terme esquerra._)

### Escena VII

D. Ramon y D. Lluis

D. Lluis. Be... ¿Qué hi ha de nou? Jo també t'havia de veure á tú.

D. Ramon. T' vinch á avisar que t'espavilis.

D. Lluis. Jo?... per qué?

D. Ramon. Perque tenim una causa criminal á sobre. He sapigut que D. Ignaci está fent passos pera donarnos un disgust sério... encara que 'l qu' es jo, si tracta de perjudicarme, 'l revento!

D. Lluis. ¿Véus, veus 'l teu genit á quin punt 'ns porta?

D. Ramon. A mes, m'ha enviat aquest compte... vés, repássatel.

D. Lluis. ¿Que jo me'l repassi?

D. Ramon. Es lo desperfecte causat á casa seva que puja vuyt mil y pico de rals.

D. Lluis. Que jo 'l pagui?

D. Ramon. Jo crech que vaig trevallar pel teu compte...

D. Lluis. May de la vida! Vuyt mil rals!

D. Ramon. Veslo á trovar... potsé 't rebaixará alguna cosa.

D. Lluis. ¿Jo?

D. Ramon. Es dir que, después de ferte 'l favor, haig de carregá ab els gastos?

D. Lluis. ¿Que vaig dirtho jo qu' esbotsessis 'l piano ni tiressis l'orga al pati?

D. Ramon. Ja veurás... va venir rodat aixis. Tú volías aná á América sense passar temporals, y, amigo, aixó no pot ser.

D. Lluis. En fi... veurém com s'arregla.

D. Ramon. Y si... enrahoneuso. Veus? l'aranya la trovo cara. Hi posa vint duros y per mi no valía ni quatre pessetas.

D. Lluis. ¡Ditxosa aranya!

D. Ramon. Ja ho vaig veure que't va arreplegá á sota.

D. Lluis. Es que semblavas un mal esperit!

D. Ramon. No, ja 'n vaig repartir de mormas! Dirme flac-masó aquell saldo de sagristá! No va trovar mal flacmasó!...

D. Lluis. Pero home... ¡tirarlo de l'alsada d'un primer pis!...

D. Ramon. Pitxor que 'm pensava que aquell balcó donava al pou...

D. Lluis. Fins la pobre Hortensia que per poch pert un ull...

D. Ramon. Ja n'hi quedava un' altre. Pero tú ¿qué m'has de dir? Cuita qu' avuy tinch molta feyna al billar.

D. Lluis. Qu' haurás de donar dotze mil cinch cents duros al Dr. Salvat.

D. Ramon. Qué? No, home, no! Qui va comprar la casa va ser l'altre; aquell tipo que ja 'l buscava també á l'hora de repartí 'ls premis, pero se'm va fondrer.

D. Lluis. Es que hi ha un mal entés. Aquell jove, 'n Julio, es dependent del Sr. Granell, y com 'n Pere 's va descuidar de durli aquella contra ordre...

D. Ramon. També la comprava per nosaltres? ¡No t' ennirás al Infern! Podía anar pujant jo!... Y ara pretens que jo t'ajudi á portá 'l cove? Vaja, treutho del cap!

D. Lluis. Veus? Totas aquestas cosas 'm trasbalsan, y me 'n haig d'anar. Ho conech... Jo cauria malalt. Tú per un cantó, D. Ignaci per l'altre... después, aquesta oposició al meu matrimoni!...

D. Ramon. (_Ara, ara vé lo difícil!_) No t'haguessis tornat ximple volente casá ab aquest albát.

D. Lluis. Ab aixó no'm convenserás.

D. Ramon. (Probaré espantantlo.) Oh! y ab aixó tindrás un altre conflicte.

D. Lluis. Conflicte?

D. Ramon. (¡Vola vá!) Per de prompte, ja sé que 'n Carlos 't vol vení á desafiar.

D. Lluis. No'm faltava res més...!

D. Ramon. Y ja sabs la seva arma.

D. Lluis. Si... ja me'n recordo... 'l sabatót.

D. Ramon. Veig que tens memoria.

D. Lluis. Sort que no hi deu haver perill de morir...

D. Ramon. Pero n'hi ha de que 't posi un nás com una pera d'hivern.

D. Lluis. Calla! que m' horroritzas! Pero no li daré temps; quan 'm busqui, jo ja seré fora d'Espanya.

D. Ramon. No pas ab la noya.

D. Lluis. Soch lo seu tío y tutor.

D. Ramon. A mí son pare me la va recomanar. Vesten si vols, sol, que ja quedém aquí la Bríjida y jo pera cuidarla y vijilarla.

D. Lluis. Jo no la deixo.

D. Ramon. Avisaré á 'n Carlos del teu intent de fuga y 'l tens aquí d'aquí deu minuts.

D. Lluis. Es dir que vols qu' aquest xicot 'm cambihi la fisonomía?

D. Ramon. Lo que vuy es que deixis tranquila á la noya.

D. Lluis. 'Ns estimém.

D. Ramon. Ay, tros de ruch!

D. Lluis. M' consta.

D. Ramon. Las sabatas de 'n Carlos s'encarregarán de treuret aquestas sébas.

D. Lluis. Donchs sabrá que en lo complot també hi entravas tú y serém dos los desafiats.

D. Ramon. A mí? Ell desafiarme á mí? Prou anava á casa seva y li aixafava 'l cap contra l'orga.

D. Lluis. Y son pare dius que també m'amenassa ab una causa criminal?

D. Ramon. Qu' hasta pots aná á presiri.

D. Lluis. A presiri? Vols dir ser presidari?

D. Ramon. Tú dirás...

D. Lluis. Oh! y dius: pots anar. No sé perque no has de dir: podém anar.

D. Ramon. Ab mí ja s'hi mirará una mica.

D. Lluis. No sé per qué.

D. Ramon. Si home... aixís com tú tens la caboria de casarte ab aquest be-bé, ell la té de ser obrer de Sta. María y jo sé un antecedent de la seva vida, que si 'l dich, l'inutiliso per xó y tot lo demés.

D. Lluis. Home, si 'm volguessis be, aquest resguart lo podrías ben utilisar pera tots dos.

D. Ramon. Deixa la noya tranquila y ho tens concedit.

D. Lluis. Á n'aquest preu, no.

D. Ramon. Donchs no!

D. Lluis. Está be. Jo miraré de salvarme tot sol de tot. Tú fes lo que vulgas, que jo faré lo mateix. Ja comenso á estar cremat...! Adiós!

(_Vase primer terme esquerra._)

D. Ramon. Escolta...

### Escena VIII

Don Ramon, luego Doctor

D. Ramon. Malo! No farém pas res. 'S veu que la xifladura l'ha cambiat de modo de ser. Hasta 'l veig valent. (_Doctor foro dreta._)

Doctor. No ha pas sortit?

D. Ramon. No. Ara s'ha ficat á dins deixantme ab la paraula á la boca. M'ho miro molt mal amanit.

Doctor. Vol dir? 'N Mariano m'acaba de fer saber que 'm vol veurer.

D. Ramon. Tracta de fugirnos al extranger.

Doctor. Si, ja sé.

D. Ramon. Y com es lo seu tío y tutor... Jo, per espantarlo hasta li he clavat la bola de que 'n Carlos lo vindrá á desafiar á cops de sabatót.

Doctor. Ja veurá, ja veurá. ¿Qué 'l tornaré á veure jo á vosté avuy?

D. Ramon. Será tart. Tinch un desafío á la carambola ab lo fill de D. Ignaci.

Doctor. Donchs convindría que per avuy ho deixès correr.

D. Ramon. Sent pel be de la noya... Ja sé que s'enfadará.

Doctor. Dónguili un pretest qualsevol.

