Part 2

D. Ignaci. Ja li esplicaré. L'Hortensia es molt amiga de la directora y l'havia anada á veurer moltas vegadas acompanyada de 'n Carlos. D'aixó fa uns tres anys.

Hortensia. Hi anava molt sovint. M'inspirava estraordinariament en aquells jardins plens de rosas d'Alexandria y llessamins de Corinto, als quals dech las mellors de las mevas poesías.

D. Lluis. Ah si?

D. Ignaci. Per lo tant, enterát de que la noya es molt virtuosa... de que te inculcats los preceptes de la nostra santa religió y que, per consecuencia, ha de ser una excelenta esposa, jo, Ignaci Mas, vinch á demana solemnement la má de la seva nevoda pera lo meu únich fill varó y hereu de la nostra casa.

Carlos. ('M voldria fondrer!)

D. Lluis. La vritat... 'm trovan desprevingut. Ademés, jo estimo á Africa, y...

Carlos. (Voldria que digués que no.)

D. Lluis. Y s'efectuaria aviat la boda?

D. Ignaci. Estant la cosa decidida, jo l'efectuaria quant antes.

Hortensia. A las verges de Judá las casavan desseguida.

Carlos. Es que jo no soch cap verge de Judá.

D. Ignaci. Qué dius ara?

D. Lluis. Ah, ja, ja... M' ha fet gracia...

D. Ignaci. Ell sempre 'n te una per dir... (Animal!)

D. Lluis. Jo suposo que 'n Carlos la fará felis.

D. Ignaci. Felissisima!

Carlos. (Prou hi guanyaria que l'escanyessis.)

D. Ignaci. Y pera solemnisá aquest acte, diumenge darém una festa. Al dematí benehirém una mare de Deu qu' hem comprat al carrer de la Palla y convidarém á tots los amichs; dinarém y al vespre donarém un petit ball y un concert purament religiós.

Carlos. Y també ballarém ab l'orga de butxaca?

D. Ignaci. 'N llogarém una de grossa.

D. Lluis. No tenen piano?

Hortensia. Com que l'hauriam de tocar jo ó Africa, 'ns veuriam privadas de ballar.

D. Lluis. Que no toca'n Carlos?

Carlos. 'L bombo!

D. Ignaci. (Béstia!) Sempre está de broma.

D. Lluis. Ja m' agrada.

D. Ignaci. Y ara que tindrém l'hereu colocat, pensarém ab l'Hortensia.

D. Lluis. Encara no te'l cor ocupat?

Hortensia. Busco un ideal pero no'l trovo en llóch.

D. Lluis. Ja arrivará'l dia.

Hortensia. Ho dupto.

Carlos. bueno... Qué fem? (_D. Ignasi 'l pessiga._)

D. Lluis. Sento que no pugan veurer á la noya que dintre un moment arrivará del colegi.

Hortensia. Esperémla, papá.

Carlos. Anem, anem... ja la veurém un altre dia.

D. Ignaci. (Imprudent!)

Carlos. ¿Que te un cigarro y dispensi? (_A D. Lluis. D. Ignaci 's posa violent._)

D. Lluis. Ah, prou, prou... (_Va á la taula._)

D. Ignaci. (Lladre!)

D. Lluis. Lo trovará una mica fluix. (_Oferintli una cajetilla._)

Carlos. Puro, volia dir.

D. Lluis. També, també. (_torna á la taula._) (_D. Ignaci está rabiós._)

D. Ignaci. Deixi, D. Lluis! (T' haig de matá!)

D. Lluis. Tingui. Y vosté, D. Ignaci?

D. Ignaci. No acostumo... gracias. (No tens vergonya!) Quedém donchs en que vindrán á la festa?

D. Lluis. Veyam... aixó de sortir de nit... Preguntaré al metje si posantme un gaban y ab lo cotxe hermeticament tancat...

D. Ignaci. Sempre tan precabut...

D. Lluis. 'M fa horror l'estar malalt!

D. Ignaci. Ja fa be, no's pensi...

Carlos. ¿A cóm li costan aquets cigarros? (_Moviment de D. Ignasi._)

D. Lluis. No sé... no recordo...

Carlos. Es que si 'ls hi venen per habanos, l'enganyan. Aixó es contrabando y dolent.

D. Ignaci. (_Aixecantse violent: tots fan lo mateix._) Donchs, ab lo seu permis.

Carlos. (Gracias á Deu!)

D. Lluis. Ja dich... sento que no vegin á Africa.

Hortensia. Sabs qué podém fer, papá? Anar á comprar la vida de Santa Teresa y tornarém.

D. Lluis. Molt ben pensat.

D. Ignaci. Y sino, á la tarde.

Carlos. (Adios billar!)

Hortensia. No, no... tornarém. (_D. Ramon primer terme dreta._)

### Escena IX

Mateixos, D. Ramon

D. Ramon. Ola! vostés encara aquí?... suposo que s'haurán entés.

D. Lluis. Perfectíssimament!

Hortensia. (Quin home! ¡'m repugna!)

D. Ignaci. Y veig, D. Lluis, que D. Ramon encara no vol ser dels nostres.

D. Ramon. Abans serán vostés dels meus. Encara está enfadada ab mí? (_á Hortensia._)

D. Ignaci. Per qué?

Hortensia. Pues no va entrá ahir á casa cantant alló tan ordinari que 'n diuhen peteneras?

D. Ignaci. Ell!

D. Ramon. Dispensi, no podia pensá que...

D. Ignaci. Calli, home, calli! Lo meu fill es lo meu fill, y si demá entrava á casa cantant aquestas indecencias, lo desheredava.

Carlos. (Miracle!)

D. Ramon. Allavors jo li deixaría tot lo que tinch.

D. Lluis. No coneixen á 'n Ramon?

Carlos. ¿Qué'ns hem d'está aqui fins demá?

D. Lluis. Vaja, vaja, anem... ja 'l convertirém algun dia.

D. Lluis. Si.

D. Ramon. No perdi las esperansas... Sant Pau havia fet pitxor que cantar peteneras y ara diuhen vostés, qu' es sant.

Hortensia. Papá, aném.

D. Ignaci. Que boig!... Vaja, hasta després.

Carlos. Gracia á Deu!

D. Lluis. Als peus de vosté. (_á Hortensia._) D. Ignaci... Adios, Carlos.

Carlos. Alanta...

D. Ramon. A la vista.

Carlos. (_á D. Ramon._) (Fins la tarde.) (_Vanse foro dreta._)

### Escena X

D. Lluis, D. Ramon, després Mariano

D. Lluis. No curarás pas may! Ets boig rematat!

D. Ramon. Casi estich penedit del negoci. 'M sab greu que la noya entri á formar part d'aquesta familia de llanuts. Sort que 'l xicót val.

D. Lluis. Donchs cregas que sino que es rich y la familia m'agrada, y mes que tot, las ganas que tinch de sortir de compromisos...

D. Ramon. Qué vols dir?

D. Lluis. Qu' es un nuvi que no'm fa'l pés.

D. Ramon. Be... veurás... he vingut perque redactém un petit compromis com 'ns associém pera comprar la casa del Doctor. Aixís no hem de tenir por d'enganyarnos.

D. Lluis. No 'm sembla mal... passa tú mateix al despatx y avisa quan estiga pera firmarlo.

D. Ramon. Esta bé.

(_Mariano foro esquerra._)

Mariano. Que se'n va, D. Ramon!

D. Ramon. No. Baixo al despatx... ja 'ns veurém. (_Vase foro esquerra._)

### Escena XI

D. Lluis, Mariano, després Pere

Mariano. Ara qu' estém sols, estimat tio, donguim noticias de la meva hermosa cosineta. Deu está feta un tros de cel, no es vritat?

D. Lluis. Naturalment. Prompte podrás veurerla. L'he enviada á buscar aixís qu' has arrivat. Rés... vuy casarla.

Mariano. Casarla?

D. Lluis. Ab un jove qu' acaba d'arrivá d'América.

Mariano. (Ah!... comprench!) Tio! tio de l'ánima! (_abrassantlo._)

D. Lluis. Sembla que te'n alegras molt!

Mariano. Estimo tant á Africa!. Pensava tant ab ella!...

D. Lluis. No ets mal correspost... sempre m' enviava recados per saber noticias tevas. Y ja 't pots preparar que dintre poch será la boda, y' com comprendrás, tú ets qui menos pots faltarhi.

Mariano. Aixó si qu' es vritat.

(_Pere á la porta del foro dreta ab una bandeja ab l'esmorsá de D. Lluis._)

Pere. Acaba d'arrivá la senyoreta.

Mariano. Ella!

D. Lluis. Digas á la Brígida qui la instali com t' he dit.

Mariano. Tio... ¿No anem á rebrerla?

D. Lluis. Deixa que, quan menos, s'cambihi 'l trage. Vé ab 'l de colegiala y se'n donaría vergonya... Qué esperas? (_á Pere._)

Pere. Que en lo jardí hi ha tot l'equipatje qu' han dut del senyoret.

Mariano. Vaig, donchs; hasta luego, tio. (Africa es meva!... ah! soch felis!) (_Vase primer terme dreta._)

Pere. Duch l'esmorsá á la taula.

D. Lluis. Está bé. (_Desapareix Pere foro dreta._)

### Escena XII

D. Lluis, després Africa

D. Lluis. L'Africa casada. Ara sols 'm falta torná á aviar á aquest xicot y quedaré completament tranquil. (_Ruido de trencadissa de vidres y llossa._) Qu' es aixó!

Africa. (_Dins._) Idiota! ¿No hi veus?

D. Lluis. Adios lo meu servey de Xina! (_Africa á la porta inspeccionantse 'l vestit. Va ab trage de colegiala y una corda á la má._) Ella!...

Africa. Y no m'ha tacat... Ja ha sigut un miracle!

D. Lluis. Es hermosa!... Pero si es una dona!(_Veyent á D. Lluis y corrent á abrassarlo._)

Africa. Estimat tio!

D. Lluis. Africa!

Africa. Quant desitjava abrassarte!

D. Lluis. No apretis tant! Pero tú no ets una noya... ets un cartutxo de dinamita!

Africa. Quin tio mes graciós! Pero quin criat mes bruto tens!... 'M veu tombá 'l corredor y 'm clava una bandeja plena de pisa pels vigotis.

D. Lluis. Si... 'l meu esmorsar.

Africa. De debó?... Donchs, noy, ja has esmorsat! (_Reparant ab lo mobiliari de la sala y fent dar voltas á la corda._) Oh!... comme tout ça est jolie! Vaja... ja veig qu' ets home de gust!...

D. Lluis. Que'm farás saltá un ull!

Africa. Qu' es aixó? (_á la taula._)

D. Lluis. Una tabaquera; figura'l cap d'un gos.

Africa. 'M pensava qu' era'l teu busto.

D. Lluis. Gracias, dona!

Africa. Oh! es qu' aixís, de perfil, t' hi assemblas. Ja ho veig ara que no. Noy!... chartreuse!!... 'n bech una copeta (_servintsela._)

D. Lluis. (Digna filla del seu pare! ¡fa honor á la rassa!)

Africa. A votr' santé!

D. Lluis. Esperat qu' aniré per aygua...

Africa. Ne vous derangez... (_Beu._) C' est fini!

D. Lluis. Noya... ets un cabo de brigada!

Africa. Que gracia! (_voltant la corda._)

D. Lluis. Que no t'ha indicat la Brijida, la teva habitació?

Africa. Si, pero estava impacienta per veurert y preguntarte si tinch d'está al colegi "hasta la consumacion de los siglos."

D. Lluis. Hasta que no acabis de donar voltas á aquesta malehída corda no 't contestaré.

Africa. ¡Quin carinyo mes entranyable tens als teus ulls; vaja, digas, ja estich quieta.

D. Lluis. (Y está hermosa de debó!)

Africa. Digas, perque estich de colegi, fins aqui!

D. Lluis. Per lo mateix que he cregut endevinar los teus desitjos, t' he tret per sempre.

Africa. Ay, tio del meu cor! oncle cheri!... un' altra abrassada!

D. Lluis. (Y la vritat es que l'abrasso de gust!) bueno... escolta, seu, que t'haig de parlar de cosas molt formals.

Africa. Donchs, seyém. (_Ho fa._)

D. Lluis. Dona... passas dels dissét anys... Es precis que posis formalitat, majorment, quan, si t'he tret del colegi, has de saber qu' es pera casarte.

Africa. Vaja, tio, que me'n dono molta vergonya! (_ab coquetería_)

D. Lluis. La teva edat...

Africa. Dech estar mes vermella!...

D. Lluis. Dintre quince dias pot ser que s'efectuhi la boda.

Africa. Es massa aviat. Al menos vuy tardar tres setmanas.

D. Lluis. No vindrá d'aqui...

Africa. Y qui es lo nuvi? Jo voldria un senyor alt... molt gros... ab patillassas... que 'm dugués sempre á passejar ab carretela, y als toros; sobre tot, als toros.

D. Lluis. (Apreta!) Donchs, mira. Lo teu nuvi no es ni gros ni porta patillas.

Africa. Be, donchs... portará vigoti... jo deya si podia ser...

D. Lluis. Y'l coneixes.

Africa. Calla... no'm digas rés. (_pensant._)

D. Lluis. Acaba d'arrivar d'un llarch viatje.

Africa. Ja sé... lo meu cosi!... 'n Mariano! ¡Quina alegria! (_Picant de mans._)

D. Lluis. No es 'n Mariano.

Africa. Ah, no?

D. Lluis. Es diu Carlos Mas.

Africa. En Carlos Mas?... Ja ho crech que 'l coneixo! Noy, qu' era dolent! 'Ns deya unas cosas! Ell y una germana que te, molt bleda, venian á veure á la Directora.

D. Lluis. L'Hortensia.

Africa. Just. Ja ho sembla una hortensia pansida.

D. Lluis. Ets'l dimontri.

Africa. Sempre 'ns llegia versos mistichs... á nosaltres que llegiam vigote, Gustavo el calavera...

D. Lluis. Que redimoni enrahonas! Y d'hont treyau semblants llibres?

Africa. Oh! corrian pel colegi d'amagat.

D. Lluis. Ba... ba... ba!...

Africa. ¿D' aixó t' admiras?... si hasta formavam partits polítichs... Mira... entre las noyas, hi havia carlistas, republicanas, fusionistas, conservadoras...

D. Lluis. Ja'm jugo que tú eras republicana...

Africa. Petrolera.

D. Lluis. Mira, Africa... t'ho dispenso perque t'he deixat massa temps al colegi, y á pesar dels teus disset anys, no tens mes que 'ls de las tevas condeixeples. Pero, t'adverteixo que al devant dels teus futurs papás politichs, t'abstingas de dir totas aqueixas barbaritats que tirarian per terra tots los nostres plans.

Africa. Fas be de prevenirme. Tot ans que torná al colegi. Digam qué haig de ser.

D. Lluis. Clericala intransigent.

Africa. Cauré malalta!

D. Lluis. Donchs preparat per...

Africa. "Calla... villano!... No acabes la frase, que me horrorizas!"

D. Lluis. Donchs, quedém entesos. (_Pere foro dreta._)

### Escena XIII

Mateixos, Pere

Pere. Diu D. Ramon que s'arrivi al despaig qu' alló está á punt de firmá... y quan vulga, te l'esmorsá servit.

D. Lluis. Digas qu' allá vaig. (_vase Pere foro dreta._) Mira, Africa, torno al instant: Si vols entretenirte, en aquesta sala(_primer terme esquerra_) trovarás ilustracións y periódichs, ó, si vols tocá 'l piano ja veurás la clau al pany.

Africa. No tardis.

D. Lluis. No... adios. (_mitx mutis._)

Africa. Ah!... vous vous en allez sens m'embrasser?

D. Lluis. Oh!... ab molt gust! (_L'abrassa._) (De veras qu' es molt hermosa!) (_Vase foro esquerra._)

### Escena XIV

Africa

Africa. Saben qu' aquesta imposició del tio 'm té molt preocupada? Jo, carlista!... ¡Si ho sabessin las noyas!... Quina xiula!... Jo, que hasta duch aqui aquesta gorreta (_Treyentse de la butxaca un elegant gorro frigio._) feta d'amagat, que, posantmela aixis, y enfilada en los pedrissos del jardi, á las horas de recreo, 'ls feya aquells discursos: l'autonomia!... Los derechos individuales!... El sufragio universal! el reparto!!... (_'s torna á treure la gorra._) Ah! no, no!... que s'ho treguin del cap. Jo fingiré fins que siga al poder... vuy dir: fins que 'm casi... pero després?... (_cantant._) Allons, allons enfants de la patrie!... (_remor de veus._) Alto que venen! Deixam amagar!... ay! la corda!... No 'm descuido pas rés mes? Crech que no. Ja son aqui?(_Entra corrent primer terme esquerra. Mariano y Carlos foro dreta._)

### Escena XV

Mariano, Carlos, luego D. Ignaci y Hortensia

Carlos. Poch pots pensar, Mariano, la satisfacció que tinch d'apretarte en los meus brassos!

Mariano. Y jo.

Carlos. ¿Hi has estat molt á Santander?

Mariano. Avuy he arrivat.

Carlos. Pero, qui havia de pensar que aquell oncle Lluis' de qui tant me parlavas, fos D. Lluis Clavell, tan conegut del papá.

Mariano. Com jo feya ja cinch anys que faltava de la Peninsula... Oh! y qu' arrivas á temps. Quedas nombrat padrí de la meva boda.

Carlos. T' casas?... magnifich!... Ja no aniré sol al sacrifici... y ho quedas també nombrat de la meva.

Mariano. Ah!... També't casas? Y qui es ella?

Carlos. Com! ¿No ho sabs?... Oh! aixi vuy darte una sorpresa que crech t' ha de ser molt agradable.

Mariano. La conech?

Carlos. Mes que jo. Pero creume, 'm donan un disgust. Ey! no t'ofengas.

Mariano. Jo?... Per qué?... Y es guapa?

Carlos. Ni me'n recordo. Fa tres anys que no l'he vista.

Mariano. Es graciós!

Carlos. El papá s'ha empenyat en fer desgraciada á n' aquesta xicota... (_D. Ignaci y Hortensia foro dreta. Hortensia s'adelanta sense aixecá 'ls ulls d'un llibre que llegeix._)

Mariano. Mira.

Carlos. L' papá.

D. Ignaci. Ja no sabia hont erats.

Carlos. Papá... tinch 'l gust de presentarte al nevot de D. Lluis, lo generós marino que va exposar la seva existencia pera salvar la meva d'una mort segura.

D. Ignaci. Vosté?... Oh! vinga una abrassada! Hortensia, vina á saludar al salvador del teu germá. (_Hortensia s'adelanta._)

Mariano. Vostés'm confonen!

Hortensia. (_cayentli 'l llibre de las mans._) (Oh! ja he trovat lo meu ideal!) (_D. Lluis foro esquerra._)

### Escena XVI

Mateixos, D. Lluis, després Africa

D. Lluis. Ja de tornada?

D. Ignaci. D. Lluis, he felicitat al salvador del nostre fill.

D. Lluis. Com!

Mariano. Lo malalt de la febra amarilla.

D. Lluis. Si?... Molt ho celebro! qui havía de pensar!...(_Africa primer terme esquerra._) Aquí tenim á Africa.

Tots. Africa! (_Africa saluda ab una inclinació de cap. Mariano corra á abrassarla._)

Africa. (_alegre_) Mariano!

D. Lluis. Africa... Aqui 't presento al teu casi papá polítich. Allí lo teu futur espós. (_Africa saluda ab lo cap._)

Mariano. (Ell!) (_Separantse d'Africa ab un moviment nerviós._)

Hortensia. (M' ha mirat!... Soch felis!)

Carlos. (M' agrada aquesta xicota!)

Quadro. Teló rápit.

Fí del primer acte

## Acte segon

L'escena representa la sala d'una casa rica, pero cúrsi; mobles molt antichs. Al foro una capelleta ab una verge ab ciris encesos á sota una taula en forma d'altar, á cada part una porta; sent la de la dreta la d'entrada; la segona figura don á l'interior de la casa.

A la dreta, primer terme, una porta, á l'esquerra, també en primer, un altra. En segon, un piano; á l'esquerra segon terme una calaixera; al sostre una gran aranya.

### Escena primera

Pere, Home, després Sr. Pólit després D. Ignaci

(_Entra Pere foro dreta seguit d'un home que porta un' órga._)

Pere. (_Ab veu baixa._) Veniu... deixeula aqui. (_La deixa tercer terme esquerra._) No feu soroll. Aixó es. Ja os 'n podeu anar. (_vase home foro dreta._) Vaja; ja tenim l'órga! No sé per qué diable m' han hagut de fer venir!... Com si á casa no hi hagués prou feyna!

(_Pólit foro esquerra cridant._)

Sr. Pólit. Pere... ¿Que m'haurias vist al noy?

Pere. No cridi tant que 'l senyó Ignaci s'ha tirat sobre 'l sofá de l'altra sala. (_Renyantlo._)

Sr. Pólit. (_baixant la veu._) ¿Que me l'haurias vist?

Pere. Ara mateix era á la cuyna.

Sr. Pólit. No pot está segur á cap puesto.

Pere. Ja voldria que tot aixó fos acabat per anarmen á dormir. Cregueu qu' estich cansat! Com si á un li vinguessin á fer la feyna á casa.

Sr. Pólit. Com que la criada d'aqui ha tingut prou trevall en fer lo dinar. ¡Quin dinar! Hi cantavan 'ls ángels!

Pere. Vaya un dinar! Sopa de galets y platillo ab préssechs!

Sr. Pólit. Ben bo qu' era!

Pere. Ja ho he vist qu' heu embarcat molt.

Sr. Pólit. No... la gana si que no l'envejo á ningú.

Pere. Las postres també m'han distret: arróp y mitxas presas de xocolate crúas.

Sr. Pólit. ¿Qué té? Tot ho critiqueu!

Pere. Pitxor D. Ramon qu' ha dit á D. Ignaci, al devant de tothom que per haver de presentar aquell ápat, mes valia que no hagués convidat á ningú.

Sr. Pólit. Aixó li ha dit?

Pere. Aquell si que las canta á tothom.

Sr. Pólit. Perque no te educació ni temor de Deu.

Pere. Y tots los qu' han estát al dinar vindrán ara al concert?

Sr. Pólit. Jo crech que si. Ja n'han arrivat molts. Sols qu' están jugant á prendas á la sala del devant hasta qu' arrivi l'hora.

(_Nen foro dreta saltant._)

Pere. Miris, aqui te'l noy.

Nen. Jo vuy veure la sala, (_cridant._)

Pere. Ps... (_renyantlo._)

Sr. Pólit. Calla... No cridis, que D. Ignaci dorm y 't renyaria. Vés mirant. (_Lo nen va mirant, primer lo piano y al fi arriva á l'orga que comensa á putinejar._) Oh! y are que hi penso... l'altre dia vaig ser á casa vostra á dur lo recibo á D. Lluis y no hi era.

Pere. Que'l porta?

Sr. Pólit. Si.

Pere. Dónguimel que jo li pagaré.

Sr. Pólit. Antonet, no toquis res. Tingui; ja l'hauria dat á n' ell pero com que 'l noy li ha abocat aquella tassa de café bullent sobre las camas, no he gosat.

Pere. Tinga. (_Li paga._)

Sr. Pólit. Está molt bé. Sembla bó tot aixó. (_Per las monedas._) (_Lo nen 's posa á tocá l'orga Sr. Pólit y Pere corran esbarats._)

Sr. Pólit. Ay, Jesus!

Pere. Llamp de xicot!

Sr. Pólit. (_Treyentlo d'allí._) T' haig de matar! (_D. Ignaci primer terme, esbarat ab bata sabatillas y estrenya caps._)

D. Ignaci. ¿Qué redimoni es aixó?

Sr. Pólit. Desvergonyit! Dispensi D. Ignaci. Ha sigut 'l noy que m'ha de matá á disgustos.

D. Ignaci. No val tant ell com lo susto que m'ha dat.

Sr. Pólit. (_Anantsen_) Au... cap al altra sala! ¿Hi tornarás mes?... Ja t'arreglaré jo!

(_Vanse foro esquerra._)

D. Ignaci. No he vist xicot mes mal criat. Que hi ha molta gent ja?

Pere. Uns quants.

D. Ignaci. Qu' ha tornat D. Lluis?

Pere. No encara. (_Hortensia vestida ridiculment foro esquerra._)

### Escena II

Mateixos, Hortensia

Hortensia. 'M pensava que ja havian comensat.

D. Ignaci. Aquell dimoni de xicot del Sr. Pólit!... Pere, 'm vols dur 'l casquét? (_ficantse l'estrenya caps á la butxaca._)

Pere. Prou. (_entra primer terme esquerra._)

Hortensia. A la cuyna s'han descuydat un xich y s'ha menjat tots los secalls.

D. Ignaci. Endevant!... Que no 'l portin pas mes! Es una calamitat aquesta criatura! Té, Pere... (_Pere ab lo casquet_) porta sis lliuras mes de secalls del forn de San Jaume.

(_Vase Pere foro dreta._)

### Escena III

D. Ignaci, Hortensia

D. Ignaci. A qui has deixat allí?

Hortensia. A la tia.

D. Ignaci. Deixam comensá á encendre los llums del piano.(_Ho fa._)

Hortensia. (Déu fássi que 'n Mariano vinga. Avuy m'hi declararé... y si 'm retxassa... si no 'l mou á pietat lo inmens del meu carinyo, lo Morrót de Montjuich será 'l meu promontori de Léucades, y lo meu mar d'Actium la platxa de San Bertran!)

D. Ignaci. Ja está.

Hortensia. Suposo que no vindrá al concert l'heretje de D. Ramon?

D. Ignaci. No me'n parlis! ¿No has sentit com ha posat al Sr. Rafecas perque ha alabat 'l platillo?

Hortensia. Y á mi?

D. Ignaci. A tú?

Hortensia. No ha dit res pero en tot lo dinar no ha fet mes que mirarme y riurer.

D. Ignaci. A mi sempre ha estat tirantme pinyóls d'oliva á la cara.

Hortensia. No sé... li guardas unas tendencias que cualsevol diria que t'oculta algun crim.

D. Ignaci. Escolta! M'has dit aixó tantas vegadas, que m'obligas, encara que 'm siga botxornós, á confessarte lo perqué tinch consideracions á un home que 'm repugna tant com puga repugnarte á tú. Escoltaho, y olvidaho, perque hi ha actes en la vida, que l'home que los ha comés la donaria per esborrarlos.

Hortensia. Casi'm fas pór!

D. Ignaci. Fá... ja ni ho sé quants anys! jo era solter y vivia á Tarragona guanyantme la vida venent café ab llet en un carretó á baix del port d'aquella antiquíssima ciutat.

Hortensia. Tú!... quina vergonya!

D. Ignaci. Oh! esperat!... Los meus parroquians, ja pots pensarte quins eran!... la gent mes alegre que pugas imaginarte may... Religió, 'n tenian una: lo ventrell!... y 'l seu ideal polítich: lo reparto!

Hortensia. Jesus!

D. Ignaci. Jo, que; francament, pensava distint d'are (que 'l cel m'ho perdoni!) y que veya que ab lo reparto, no hi anava á perdrer rés, perque un carretó de café ab llet sempre m'hauria tocat, simpatizava ab aquella gent qu' ara 'm faria horror, y frecuentava lo seu tracte. Un dia, un cabo de la guardia de presiri, qu' era 'l mes tabola de la colla, va proposar la creació d'un cassino anticlerical; idea que, al fi, va durse á cap sent elejit jo president.

Hortensia. 'M deixas absorta!... Pero suposo que te 'n confessarias...

D. Ignaci. Si, dona... Deu ja m'ho ha perdonat, pero noya, 'ls homens no 's deixan convencer tan facilment, y 'ls que 'm fan á mi 'l major consum de xocolate, encara menos. Si ho sabian! pensanthi tremolo!

Hortensia. Ja podrias renunciá al teu somni daurát de ser obrer...

D. Ignaci. Y Adios parroquia!... En fi... ja podia plegar!

Hortensia. Que no podrias negarho?

D. Ignaci. Indagarian, y segú qu' encara trovarian documents de aquella societat firmats per mi y qual sello era... horrorisat! un Sant Joan Bautista ab levita y barret de copa!

Hortensia. Oh! calla!... calla!...

D. Ignaci. La juventut es diabólica y lo dimoni sempre está al tanto!

Hortensia. Be, pero, ¿que té que veurer tot aixó ab don Ramon?

D. Ignaci. Te qué veure, insensata! que, ó jo no fora bo pera porter de la presó, ó D. Ramon es aquell cabo de la guardia del presiri de Tarragona.

Hortensia. Vols dir?... ca!... T'ho haguera tirat vint vegadas pels vigotis. Jo crech que hasta ho hauria fet cridar pel nunci.

D. Ignaci. També ho he pensat.

Hortensia. Quin un!...

D. Ignaci. Pot ser ho es y no'm coneix.

Hortensia. Estigas tranquil, y no li aguantis mes impertinencias ¡Ell callarse, podent fer mal!

D. Ignaci. Donchs, á la primera que fassi, m'hi desmando.

Hortensia. Farás molt be.

D. Ignaci. Ves, ves. No deixis sola tan temps á ta tia. Y aixis que hi sigan tots, comensarém. Ja 't recordas de tot?

Hortensia. De tot... Mira... aqui tens aquell tió del Infern. (_D. Ramon foro dreta._) Me 'n vaig per no parlarhi. (_vase foro esquerra._)

D. Ignaci. Ben fet. Ja'l pentinaré jo.

### Escena IV

D. Ignaci, D. Ramon, després Julio, despres Nen

D. Ramon. (Sembla que l'espanto á n' aquesta ximpla!)

D. Ignaci. (Pot ser si que no es éll!)

D. Ramon. Com ho tenim?