Part 1
¡Africa!
Comedia en tres actes y en prosa
Antoni Ferrer i Codina
1897
`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.`
Al distingit lletrat y aplaudit autor dramátich D. Francisco Xavier Godo, en prova d'afecte y bon companyerisme.
Son amich,
D. Ferrer y Codina
__Repartiment__
Personatjes Actors --------------------- --------------------------- Africa 16 anys. Doña Carmen Parreño Hortensia 20 anys. " Concepció Ferrer Don Lluís 58 anys. Don Jaume Virgili Carlos 28 anys. " Hermenegild Goula Mariano 28 anys. " Frederich Fuentes Don Ramón 60 anys. " Aciscle Soler Don Ignaci 60 anys. " Vicens Daroqui Pólit 33 anys. " Ramón Valls Dr. Salvat 50 anys " Joaquím Pinós Pere. " Lluís Muns Nen 8 anys Julio 20 anys. " Ernest Fernandez
Un sereno. Un vigilant. Convidats d'abdós secsos.
Director artístich: D. Hermenegild Goula.
Punt de vista del actor.
## Acte primer
Sala luxosament amoblada.
Porta d'entrada al foro y una primer terme esquerra; en segon una xemeneya encesa.
A la dreta primer terme, un' altra porta; en segón un balcó.
Entre 'ls mobles una tauleta rodona ab tapete (_primer terme esquerra_) sobre la que hi haurá un plano rollat, un timbre, pipas, una tabaquera figurant un cap de gos, cigarros puros, una botella de licor ab copas, y recado d'escriurer.
Primer terme dreta un silló.
### Escena primera
Pere, luego D. Ramon
(_Arreglant la xemeneya._)
Pere. Ah, ja, ja!... Pero are tinch la temperatura de la sala massa elevada. Deixam obrir un xich lo balcó. (_Ho fa._) Uf! ¡quin ayre! Pero, no hi ha remey: Si surt l'amo y no trova la atmósfera en los graus que m'ha dit, 'm pela.
(_D. Ramon foro dreta._)
D. Ramon. Bon dia per aquesta casa.
Pere. Bon dia, D. Ramon. ¡Quant temps sense deixarse veurer!...
D. Ramon. Encara vinch massa.
Pere. Bo! y per qué?
D. Ramon. Y ton amo?.
Pere. Prenent lo bany.
D. Ramon. M'ho havia d'haber pensat. Encara podia estarme mitx' hora mes en lo colegi electoral.
Pere. Prompte sortirá. (_D. Ramon se senta._)
D. Ramon. ¡Quin ayre!... Tanca aquell balcó com cent regiments de dimonis! ¿Vols qu' agafi una pulmonia?
Pere. ¡Deu me'n reguart! L'amo está á punt de sortir, y tinch la temperatura de la sala un xich elevada.
D. Ramon. Donchs, ja 'l tancaré jo. (_Ho fa y torna á sentarse._)
Pere. Després'm renyará.
D. Ramon. Se'n pot aná al Infern ton amo ab tantas precaucions. Com si li servissin de rés á un quant li arriva l'hora...
Pere. Diguili á n' ell.
D. Ramon. Quaranta graus mes ó menos no li vindrá d'aquí. Y Africa, qué tal?
Pere. Ara, quan vaig aná á dur la mensualitat al colegi, estava bona.
D. Ramon. Pobre xicota! En mal hora va aná á perdre 'l seu pare!
Pere. Vosté, crech que 'l coneixía.
D. Ramon. ¿Al pare d'Africa?... Al germá de ton amo? Ja ho crech! Pero quins germans mes diferents!
Pere. També era com vosté: militar.
D. Ramon. Lo brigadier mes brau del exercit espanyol y republicá com jo, desde l'extrem dels cabells á las puntas de las sabatas! Yo era alférez de la seva brigada. Va morir en la emigració. ¡Vetlla per la meva Africa! va dirme... Llamp del Cel!... Ja devia preveurer que son germá, aquest carlinás, no se'n cuidaria gayre.
Pere. No se'n ocupa massa, la vritat.
D. Ramon. Com que li falta temps per ocuparse de si mateix. Ara pera treurerli d'entre mans, la caso.
Pere. ¿Que casa á la senyoreta?
D. Ramon. Li proporciono un marit rich, jove, guapo...
Pere. Y republicá? naturalment...
D. Ramon. T' creus que confiaria aquesta joya á un que no ho fos? republicá, carambolista de punta; casi tant com jo; y un tirador de sabatót que ja hi poden anar hasta ab un revólver. Jo li he vist tenir dos desafios deixant las caras dels seus contrincants fetas una llástima.
Pere. ¿Y qui es, si pot saberse?
D. Ramon. Prou. L'únich fill varó de D. Ignaci Mas; lo xocolater mes rich de la Provincia.
Pere. A fé que D. Ignaci no es pas republicá.
D. Ramon. Un clerical com ton amo. ¡Vaya un parell de ximples! Aquell 's passa tot lo Sant dia bofetejantse 'l pit á l'iglesia, mentras roba 'ls cuartos dels seus parroquians tirant polvos de galeta y ayguacuyt al xocolate. ¿Cóm, sino, s'haguera pogut fer rich ab tan poch temps? No fa pas cap cent anys que venia café ab llet en un carretó en lo port de Tarragona.
Pere. ¿D. Ignaci?
D. Ramon. Ay Deu te fassa bó!... Qué sabs tú de mon?
Pere. Y es cert?
D. Ramon. Yo era cabo y estava de guarnició en aquell presiri. ¿Ara l veus tan devót? Donchs en aquella época era president d'un casino anticlerical que 'n deyan "La Xarpallera."
Pere. ¿Ell?
D. Ramon. Y era lo sello de la Societat un Sant Joan vestit de levita y ab barret de copa.
Pere. 'M fa quedar parat!
D. Ramon. Jo n'era sócio; mira si ho sabré! Encara guardo recibos ab la firma del xocolater. Ell no se'n recorda de mi. Han passat tants anys que ja no 'm coneix; jo á n' ell si. Lo primer dia que 'l vaig trová aqui de visita, vareig reconeixer aquella cara de gat d'Angola.
Pere. Y no n'hi ha parlat?
D. Ramon. May. Ni crech parlarni... que s'arregli. Y ara, casant á la noya ab lo seu fill, encara menos. Aquest si qu' es un xicót que val. Ara acaba d'arrivá d'un llarch viatje. A la cuenta, sabent que jo era tan amich del pare d'Africa, y qu' á n' ella l'havia vista neixer, 'm va veni á trovar l'antich carretonayre perque li dés informes d'ella. Va preguntarme si la noya era ferventa religiosa... jo, ¿qué sé? Pero vareig dirli que si, que 's passava tot lo Sant dia resant sense recordarse de menjar. Va quedar molt content, y, ara vinch á dir á n' aquest comodin que dintre poch rato vindrá 'l xocolater á demanarli oficialment la má de la nevoda.
Pere. Donchs veu? La fama d'aquest noy, no es alló que diguém... Diúhen que 's passa 'l dia al café.
D. Ramon. Los que ho diuhen, segur que 'l passan per las sagristias que encara es temps mes perdut. (_Se sent un timbre._)
Pere. D. Ramon, perdoni, tinch d'entrá la copeta de ví á D. Lluis.
D. Ramon. Si, ves, ves, que no 's desmayi! (_Vase Pere primer terme esquerra._)
### Escena II
D. Ramon, luego Sr. Pólit y nen
D. Ramon. Veyam si hi ha cap diari... (_Buscant per la taula._) Lo plano! ¿Vols jugar qu' aquest zulú de 'n Lluis ha tingut lo mateix pensament que jo!... (_obra 'l plano._) Si, si... aixó es; exacte! Lo carrer de Bilbao divideix lo solar del Doctor Salvat, y la finca que avuy cau en un mal carreró, aumentará d'un mil per cens lo seu valor... Calculém! Lo plano va darse ahir vespre á llum, y 'l metje ve aqui cada dematí á las deu. De manera qu' encara no l'ha vist. Si logro toparlo jo abans qu' ell, faig lo negoci.
(_Sr. Pólit foro dreta dant la má al nen. Va ab gorra de pisa y sombrero de copa y lo restant del trajo delata al home de sagristia. Lo nen que representa uns set ó vuyt anys va ab carrich y gorra de colegial._)
Sr. Pólit. Ave Maria!
D. Ramon. Ola, Senyor Pólit!
Sr. Pólit. Ay caramba! ¿No es Don Ramon?
D. Ramon. ¿Ahont va? ahont va per' qui?
Sr. Pólit. Donant voltas. No sab que soch andador del Monte-Pio, y corredor del xocolate de Don Ignaci Mas?
D. Ramon. Ah, si?
Sr. Pólit. Digas: Deu lo guart, Don Ramon. ¿Com ho passa?
Nen. Jo no ho vuy dir!
D. Ramon. Be es prou amable.
Sr. Pólit. Molt dolent!
D. Ramon. Al hospici!
Sr. Pólit. Pobret! Afiguris que de set esposas y tretse fills que he tingut, sols aixó es lo que 'm queda.
D. Ramon. Digui que voste es un Barba-Azul ab gorra de pisa...
Sr. Pólit. Qué vol ferhi? Nostre senyor ho ha disposat així... ¿Que no hi es Don Lluis?
D. Ramon. Crech qu' es alli dins en fresch.
Sr. Pólit. Be, ja tornaré. Sembla que casém á 'n Carlets ab la nevoda?
D. Ramon. Algo hi ha.
Sr. Pólit. Per xó que m'ho han innovat; jo me'n alegraria.
Nen. (_Estirant_) Anem.
Sr. Pólit. Are. Que no gasta xocolate, D. Ramon?
D. Ramon. No.
Nen. Anem.
Sr. Pólit. Ara, fill. Donchs, qué pren al demati? café ab llet?
D. Ramon. Ayguardent!
Sr. Pólit. Te rahó... vostés los militars...
Nen. Anem.
Sr. Pólit. Quin xicot! Vaja, aném. Digas á Don Ramon que ho passi be.
Nen. Jo no ho vuy dir.
D. Ramon. Ja ho diria si fos fill meu.
Nen. Anem.
D. Ramon. Deixuplina!
Sr. Pólit. Pobret! Ara'l vaig teni á la mort.
D. Ramon. (Tan de be li hauria fet Deu.)
Sr. Pólit. Lo vareig posá d'escolá á Santa Mónica y en un moment de descuit va obrir un armari y 's va menjar set paquets d'hóstias que, al menos, n'hi havia quatre lliuras.
D. Ramon. Aixó ja fa taúl.
Sr. Pólit. Vamos, anem. Recados á Don Lluis.
D. Ramon. Alante!...
Sr. Pólit. Vamos (_anantsen._)
D. Ramon. (Tan bestia es lo pare com 'l fill.) (_Al arrivar lo Sr. Pólit á la porta 's topa ab lo Doctor qu' entra._)
### Escena III
Mateixos, Doctor Salvat
Doctor. Adios, senyor Pólit.
Sr. Pólit. Passiobé, Doctor. (_Vanse._)
D. Ramon. (_Aquí tenim al nostre home._)
Doctor. Ola, Don Ramon! Vosté per' qui?
D. Ramon. Esperant á 'n Lluis.
Doctor. Y qué tal? cóm va de salut?
D. Ramon. Jo, be... l'estómach es 'l que no vol fer bondat. Un dia me 'l obro á veure qué hi tinch.
Doctor. Vosté no 'm vol creurer. Vol seguir las costums de campament, sense mirar que la caldera ja es un xich usada.
D. Ramon. Qué vol dir?
Doctor. Que l'alcohól se l'hauria de mirar d'un hora lluny.
D. Ramon. Pero si no mes 'n prench tres gotas per desdejunarme.
Doctor. Ni tres, ni cap. Una sucada de xocolate y un vas d'aygua.
D. Ramon. Fa sagristá.
Doctor. Ja li darán. Y qué tal... qué tal? Quan pujan los seus?
D. Ramon. No s'apuri... ja pujarán.
Doctor. Be, per xo, Deu nos'n guart!
D. Ramon. Deu nos 'n guart?... Véu? vosté, ara, 'm faria enfadar!
Doctor. Ordre, ordre necessitém.
D. Ramon. Precisament l'ordre está en que, dintre la legalitat, cada hú fassi lo que li donga la gana.
Doctor. ¿Y que li puga pegá una punyalada al primer qué passi pel carrer?
D. Ramon. Si la mereix...
Doctor. Ba... ba... ba...
D. Ramon. Vostés matarian al lladre d'un pá, pero al que roba millons lo voldrian per gendre. Lo nivell! La lley igual per tots, desde 'l Sant Pare al Noy de Tona.
Doctor. Que boig!
D. Ramon. Sino que vostés los propietaris... (_Primer disparo!_)
Doctor. Jo, propietari? Un mal casulot que no 'm paga 'l procurador... ¿M' ho vol comprar?
D. Ramon. (_Bravo!_) Jo? qué vol que 'n fassi?... ¿Quant ne vol?
Doctor. Cinch mil duros.
D. Ramon. (_Ja es meu._) Tres.
Doctor. Es poch... animis mes y...
### Escena IV
Mateixos, D. Lluis, luego Pere
(_Primer terme esquerra, detras d'ell Pere ab toballola y raspall._)
D. Lluis. Ola... ola...
D. Ramon. (Mal llamp te parteixi!)
D. Lluis. Doctor!... (_Dantli la má._) Bona pessa! (_Dant la má á D. Ramon._)
D. Ramon. Mellor que tú.
D. Lluis. Ja has sapigut trová á casa?
D. Ramon. Tú no has estat may á la meva.
D. Lluis. Si estigués ociós com tú...
D. Ramon. No sé qué tens que fer...
D. Lluis. Cuidar de la meva salut.
D. Ramon. ¿Qu' estás malalt?
D. Lluis. Pera no estarho. Si sabias lo be que 'm trovo ara... Com me circula la sanch! La sento correr! Quina elasticitat en los nervis!...
D. Ramon. Y del cap, cóm te trovas?
Pere. ¿Vol rés més lo senyoret?
D. Lluis. Que 't fassis tallar las unglas, m' has esgarrinxat dugas vegadas.
Pere. Diré á la Brigida que me las talli. (_Vase foro esquerra._)
D. Lluis. Vés, vés... Vegim lo pols, Doctor.
D. Ramon. (Y al pensar que hi ha un presiri á Tarragona...)
Doctor. Un poch frecuent. Plètora, plètora!... L'alimentacio massa forta.
D. Lluis. Avisaré á la cuinera.
D. Ramon. A tú, lo que't convenen son hervas.
Doctor. Aixó: cols, bledas...
D. Ramon. (Y ofáls.)
Doctor. Per lo demés la pell está fresca. Los pulmons semblan dugas manxas.
D. Lluis. Es dir que puch estar tranquil?
Doctor. Del tot.
D. Ramon. Si, home, si. Viurás hasta que 't moris... com jo.
Doctor. Senyors... Altres malalts reclaman los meus serveys, D. Lluis...
D. Lluis. Hasta demá, Doctor, vinga dejorn.
D. Ramon. Si, qu' está de cuidado.
Doctor. Y ab vosté, un altre dia, parlarém del nostre asunto; pero, ja ho sab: los cinch mil duros.
D. Ramon. Be, si, be... Ja passaré. Doctor Adios. (_vase foro dreta._)
### Escena V
Mateixos, menos Doctor, luego Pere
D. Lluis. Ep... tú... escolta. ¿Quin negoci es aquest?
D. Ramon. Cá... rés... unas visitas...
D. Lluis. Que valén cinch mil duros? Lo plano! Ja comprench! Un negoci que jo tenia pensat... que s'hi poden guanyar un grapat de mils duros...
D. Ramon. Rahó de mes perque jo'l pretengui.
D. Lluis. Veurém qui se l'endurá!
D. Ramon. Veurém. Avuy mateix tornaré á veure 'l Doctor.
D. Lluis. Avuy? Esperat. (_Sentantse á escriurer._)
D. Ramon. ¿Qué vas á fer?
D. Lluis. Doná ordre al meu procurador que compri la casa á qualsevol preu.
D. Ramon. Ja te l'endurás cara.
D. Lluis. Y tú'm donas'l nom de amich?
D. Ramon. No me 'l donas tú á mi? (_Acaba de escriurer Lluis toca 'l timbre. Pere foro esquerra._)
D. Lluis. 'N Miquel que porti aquesta esquela al senyor Granell. (_vase Pere foro dreta._) Encare no ets prou rich?
D. Ramon. Mes ho ets tú.
D. Lluis. Un capital de cent mil duros, com aquell qui diu: trovát. Un tio que 't va sortir d'escotilló á America; que, al morirse, ni sabia que fossis al mon.
D. Ramon. Tú, un de dos cents mil, com qui diu: escamotejat, sent vista de l'Aduana de Cuba sis mesos y cuatre dias.
D. Lluis. Quina solta!
D. Ramon. Com la teva.
D. Lluis. Jo hagués sigut del teu tio!...
D. Ramon. Y jo del gobern.
D. Lluis. Prou ho deixo al hospici!
D. Ramon. Y jo't clavo á presiri!
D. Lluis. Un home sol, que no pot acabarsho, y sabent que jo tinch una nevoda qu' 'm costa un ull de la cara, y, un nevot que me'n costa dos.
D. Ramon. No digas mentidas. Ja sabs que los del teu remat castigan ab set anys de Purgatori cada infracció de la vritat. Africa, la teva nevoda, es rica, y no necessita 'ls teus ulls per rés.
D. Lluis. Pero si los meus cuidados. Bon amohino 'm vá deixá 'l boig del meu germá!
D. Ramon. Boig?... En fi, pochs te 'n ha de causar mes, perque avuy te la vinch á demaná en matrimoni.
D. Lluis. De debó? Ay, Ramon... abrássam! Y quin pés 'm treus de sobre!... oh! no 't pensis... Has fet un magnifich pensament. 'T felicito. Africa es rica. Cinquanta mil duros de dót. Y ha d'estar molt instruida. Veurás... 't puch ensenyar los partes mensuals que rebo del colegi. (_Va a buscarlos._)
D. Ramon. Si no vuy veurer rés.
D. Lluis. No, si aqui'ls tinch tots tancats encara.
D. Ramon. Tancats?
D. Lluis. Té... Descloune un... qualsevol. (_Desclouentlo ell mateix y dantli._)
D. Ramon. Vamos... llegim. (_llegint._) Relacion mensual... etcetera. Música regular.
D. Lluis. No mes diu regular?
D. Ramon. Gimnacia, notable.
D. Lluis. Qué tal?... notable.
D. Ramon. Equitación, sobresaliente.
D. Lluis. No t'ho deya?
D. Ramon. Labores, mal. Idiomas, bien.
D. Lluis. Mal?... Diu mal?
D. Ramon. Mira... conducta, malissima.
D. Lluis. No pot ser, home, no pot ser... (¡Mal Viratje la directora!)
D. Ramon. Lo desitj de sortirte de cuidados 't fa desvariejar.
D. Lluis. Donchs no t' ho creguis... 'T dich que t'hi pots casar ab tota confiansa.
D. Ramon. Qu' ets boig?... Jo, un home de xixanta anys vols que carregui ab una criatura de dissét? Africa 's casará, pero no ab mi.
D. Lluis. Oh!... con tal que's casi...
D. Ramon. Per xo mateix. Dintre poch vindrá lo senyor Mas á demanartela pera lo seu fill. Un xicot qu' acava d'arrivar de viatje. Ja 'l coneixías... es rich, gran tirador de sabatót y excelent carambolista.
D. Lluis. Tirador de sabatót?
D. Ramon. Si, home... hi ha tiradors de sabatót com n'hi ha de floret y de pistola.
D. Lluis. No ho havia sentit á dir may.
D. Ramon. Oh! y ja estranyo com no han vingut. Lo partit es brillant, pus lo xicot, á demés de ser rich, no es de la colla de multons com tú y son pare.
D. Lluis. Sort que no't faig cas.
D. Ramon. Está mes ilustrat. No 'l fan combregar com a vosaltres ab rodas de moli.
D. Lluis. Be, be... lo que jo vuy es que's casi.
D. Ramon. Jo també. Y digam deu estar hermosa?
D. Lluis. Jo crech que si.
D. Ramon. Creus? ¿Que fa molt que no l'has vista?
D. Lluis. Desde que va entrá al colegi... uns sis anys.
D. Ramon. ¡Sabs que mereixerias cadena perpetua!
D. Lluis. Ja veurás... No hi he anat perque no 'm vaga, y no l'he deixada venir perque... vaja... si... es molt entremaliada, y no 'm puch enfadar. Es lo que 'l metje 'm te mes recomanat.
D. Ramon. Pero ara ja es una dona.
D. Lluis. Be... ara ja suposo que deu haver cambiat.
D. Ramon. Donchs, ja ho sabs.
D. Lluis. Mira... en gracia de la bona noticia qu' acabas de darme, 't proposo la compra de la finca de compte y mitat.
D. Ramon. Acepto.
D. Lluis. ¿Paraula d'honor?
D. Ramon. Paraula de republicá.
D. Lluis. Esperat, donchs, qu' enviaré contra ordre al procurador. (_S' posa á escriurer._)
D. Ramon. Y jo veuré al Doctor avuy mateix; deixau per mi.
D. Lluis. Al mateix temps enviaré á la Brijida per la noya. Aixís adelantarém feyna.
D. Ramon. No 'm sembla mal. Y, parlant de tot: Qué 'n sabs de 'n Mariano?
D. Lluis. Vet aqui un altre nevót que també m' amohina bastant. Fill d'una germana pobre l'he hagut de cuidar fins que vaig pogué embarcarlo. Ara 'm va escriurer d'un port del Brasil hont la febra amarilla hi feya estragos.
D. Ramon. Pobre xicot!... Sentiria que li toqués 'l rebre.
D. Lluis. Jo també. ¡Ara que m'havia d'enviar cigarros!
D. Ramon. Es á dir que ho sentirias pels cigarros?...
D. Lluis. Veuras, no'm puch afectá! Primer la salut.
D. Ramon. Egoista! Has de morir aburrit de tothom.
D. Lluis. (_toca el timbre._) Aixó si que 'm te sense cuidado. (_Pere foro dreta._). A la Brigida que vagi ab aquesta targeta, á buscar á la noya. Que la instali al pabelló que dona al jardí, y quan s'hagi cambiat de trage, qu' avisi.
Pere. Está be.
D. Lluis. Y aquesta esquela pórtala tú mateix ahont ha dut l'altre 'n Miquel.
Pere. Está molt be. Ara acaba d'entrar al pati un cotxe ab maletas.
D. Lluis. Vés lo qu' es.
(_Vase foro dreta, mentres entra 'n Mariano pel mateix puesto vestit d'uniforme de marina mercant trasatlántica._)
### Escena VI
Mateixos, Mariano, luego Pere
D. Ramon. Miratel!... Ay voto'n Mariano!
D. Lluis. Ell!
Mariano. Tio! (_corra á abrassarlo. D. Lluis s'aparta._)
D. Lluis. Ep!... no'm toquis... La febra amarilla...
D. Ramon. Vina á fer cuarentena en los meus brassos. (_Obríntloshi._)
Mariano. Que tio...! (_Abrassant á D. Ramon._)
D. Lluis. Vols dir que no hi ha perill en abrassarte?
D. Ramon. Té... ja está fumigat. (_Dant una empenta á Mariano._)
Mariano. No tinga por. (_Lluis l'abrassa._) Y Africa? (_ab recel._)
D. Ramon. Bona, noy, bona.
Mariano. Ahont es?
D. Lluis. Al colegi.
Mariano. Encara?... Que li vol tenir fins al dia del judici?
D. Ramon. Ara la treu.
D. Lluis. Vaya, Ramon, fes un xich mes de tertulia. (_Se sentan._) Y donchs... que tenim lo vapor aqui?
Mariano. Tio... He fet una calaverada.
D. Lluis. No m' espantis.
D. Ramon. Tú t' espantas molt aviat.
Mariano. Ja li esplicaré. Figuris que als pochs dias d'haver dexát port, un passatjer dels que venian á bordo, va caurer malalt del contagi, y lo capitá, espantat, va resoldrer desembarcarlo en un islót al mitx del Occeano.
D. Lluis. Ben fet.
D. Ramon. Bárbaro!
D. Lluis. Podia deixar lo contagi á bordo.
D. Ramon. Valent poca vergonya deu ser lo tal capitá!...
Mariano. Jo... compadescut del pobre malalt, y sent catalá, mes á mes, vaig resoldrer desembarcar y constituirme enfermer del meu paisá.
D. Lluis. Mal fet! molt mal fet!
D. Ramon. Bravo noy! aixó es republicá pur!
D. Lluis. Vas cometre una gran imprudencia!
Mariano. Vosté, tio, al meu puesto hauria fet lo mateix.
D. Lluis. Ah, no! Jo'l deixo.
Mariano. Be... ara ho diu.
D. Ramon. Si, Mariano. A son pare deixa aquest.
D. Lluis. Y naturalment que devia morir?
Mariano. Fa un mes que varem desembarcar bons y sans de bordo d'un _Cliper_ inglés que va recullirnos, fondejant luego á Santander. Jo m'he quedat allí uns quants dias pera veurer si 'l meu vapor hi recalava com devia, mentras lo meu company 's dirijia aquí á Barcelona.
(_Pere foro dreta._)
Pere. Los senyors de Mas.
D. Ramon. Aqui'ls tens. (_Tots s'alsan._)
D. Lluis. Mariano, dispensa.
D. Ramon. Jo me'n torno al colegi electoral. Passaré pel jardí pera no toparme ab ells.
Mariano. Jo, al meu cuarto á rentarme la cara. Suposo que tinch 'l mateix?
D. Lluis. Si. Pere, feslos entrar y digalshi que al moment surto.
(_Vase Pere foro dreta._)
Mariano. Adios, D. Ramon.
D. Ramon. Adeu, Mariano.
(_Vase Mariano segon terme dreta._)
D. Lluis. Vés al Doctor. (_A D. Ramon._)
D. Ramon. Si... hasta la vista.
(_Vase Ramon primer terme dreta y D. Lluis segon esquerra._)
(_Queda l'escena un moment sola. Luego precedits per 'n Pere, entran foro dreta, Carlos elegantment vestit pero pinxesco, ab sombrero de copa decantat. D. Ignasi ab capa y sombrero de copa també, passat de moda y Hortensia tipo romantich._)
### Escena VII
Pere, D. Ignaci, Carlos y Hortensia
Pere. Poden sentarse. D. Lluis surt al moment. (_vase foro esquerra._)
D. Ignaci. Seu, noya... (_ab carinyo._) Seu tú. (_ab molt modo._) (_Se sentan._)
Carlos. ¡Quins papers de ferme fer! Que no podian venir sols?
D. Ignaci. Calla, calla, qu' has de ser la nota discordant de la nostra familia.
Hortensia. Ja te rahó'l papá.
Carlos. Ves, ves á fer versos tú, que ningú t' hi demana.
Hortensia. Sents, papá?
D. Ignaci. Val mes que fassi versos que no que porti aquesta vida censurable que portas tú.
Carlos. 'Ls versos li darán pá!...
D. Ignaci. Noy! creu que 'l dia menos pensat, 't desheredo!
Carlos. Vet-aqui la teva arma! Porta, porta un cigarro...
D. Ignaci. No vuy que fumis aqui! Jo 'm pensava qu' ab aquest viatje vindrias ab mes enteniment y ets igual.
Hortensia. Pitxor!
Carlos. 'M sembla qu' abans de sortir aquest tipo, os planto!
D. Ignaci. Próbau!
Hortensia. A Don Lluis li diu tipo!
Carlos. Donchs, per qué 'm veniu á buscar rahons!... ¿No faig tot lo que vols? 'M dius que porti mostras de xocolate als quints inferns... hi vaig...
D. Ignaci. Y no'n vens una lliura.
Carlos. Ara 't passa pel cap que 'm casi, y tenintne tantas ganas com de trencarme la nou del coll, 'm caso. ¿Qué mes vols?
D. Ignaci. Mira, mira com porta 'l barret! Li acaba de caurer... Aixís... ben dret: (_Posantli be._)
Carlos. Me'l clavaré ab puntas de Paris...
D. Ignaci. Si, ara, casat, no cambias com una mitxa, 't desheredo.
Carlos. Ditxós desheredar!
Hortensia. Jo fos del papá!...
Carlos. Calla, tú... Traviata!
Hortensia. Papá!
D. Ignaci. Que callém! Qualsevol menos tú, n'estaria joyós d'aquest casament que t'hem proporcionat.
Carlos. Ba... ba... ba!...
D. Ignaci. Una noya com un pom de flors... rica, jove...
Carlos. Ja li dono.
D. Ignaci. Donchs t'hi casarás!
Carlos. (Ella treurá'l bé!)
D. Ignaci. Qué dius?
Carlos. Dich qu' está bé.
Hortensia. No ha dit aixó, no. (_Don Lluis segon terme esquerra tots s'aixecan: D. Ignaci 's descubreix_)
### Escena VIII
Mateixos, D. Lluis
D. Lluis. Senyors... quina sorpresa!
D. Ignaci. Treute'l sombrero! (_á Carlos._)
D. Lluis. Fassin 'l favor de torná á pendre assiento. (_Tots s'assentan._)
D. Ignaci. Vosté may no 'ns vol veni á veurer. (_Carlos posa una cama sobre l'altra._)
D. Lluis. Estich sempre tan ocupat!... Caramba!... 'n Carlos!... Está desconegut! Y donchs... ¿A qué dech 'l gust de tan agradable visita?
Carlos. (Ja hi som!)
D. Ignaci. ¿No li ha dit rés D. Ramon?
D. Lluis. Be m'ha indicat algo.
D. Ignaci. Abaixa aquesta cama! (_á Carlos_)(_Dantli un cop._) Don Lluis, ja fa temps que 'ns coneixém y no podem enganyarnos. Jo tinch un noy qu' es aquest, qu' acaba d'arrivá d'un llarch viatje. Es instruit, dócil, sensát...
Carlos. (Mira ara perque vol vendre'l burro!)
D. Ignaci. Ja, abans d'anarsen, estava agradat de la seva nevoda... de l'hermosissima Africa.
D. Lluis. No sé com... pues ella fa sis anys que no ha eixit del colegi.